Les paraules tenen significacions polítiques diferents segons on es proclamen. Als Països Catalans reclamar d’esdevenir un nou estat, tothom interpreta que vol dir reclamar la independència, encara que no siga necessàriament així. Als Estats Units, tanmateix, hi ha cinquanta estats, cadascun amb uns poders enormes –fins i tot amb exèrcit propi. No tindria sentit d’invocar l’estat. Dir-se ‘nació’ ja seria una altra cosa, tot i que en la tradició americana les nacions indígenes, els sioux o els navahos, per exemple, tenen aquesta consideració. Quin seria, doncs, el terme equivalent? Sembla que el governador de Califòrnia ha trobat la fórmula: reivindicar-se com a ‘nació-estat’. I això ha fet, enmig de l’enèsim enfrontament amb Donald Trump, en aquest cas per la mala gestió de la pandèmia del coronavirus. Sense dir-ho clarament i sense fer cap pas més enllà de les declaracions, el governador de Califòrnia, Gavin Newsom, ha aconseguit de crear una autèntic daltabaix polític invocant allò que es podria equiparar a la ‘causa justa’ per a declarar el seu estat ‘una nació-estat’ disposada a exercir tot el seu poder.

Gavin Newsom és el governador de l’estat de Califòrnia d’ençà del gener de l’any passat. Membre del Partit Demòcrata, abans havia estat batlle de San Francisco, el més jove de la història, i vice-governador de l’estat. Essent batlle, ja va demostrar el seu estil quan va ordenar que la ciutat expedís certificats de matrimoni a les parelles gais, malgrat que la llei estatal ho prohibia. El 2014 també va ser l’únic polític destacat que s’afegí a la campanya ‘Proposició 47’ que reclamava –i que aconseguí– de descriminalitzar els delictes no violents i va donar suport a la campanya per la legalització de la marihuana, que també va ser un èxit. No sempre va guanyar, però, perquè no va aconseguir que s’aprovàs la proposta d’abolir la pena de mort al seu estat, tot i que n’ha proclamat una moratòria d’ençà que ell és governador.

Amb aquests antecedents, l’arribada de Newsom al càrrec de governador, l’equivalent al de president d’un estat, prometia emocions fortes. Però va superar les expectatives quan al primer discurs del debat de política general va anunciar que no tenia intenció de convertir Califòrnia en el líder del bloc d’estats contraris a Donald Trump i les seues polítiques, sinó convertir-la en un estat-nació amb caràcter propi, que prendria les decisions per ell mateix. I allà mateix va anunciar mesures de gran impacte, com ara expandir la cobertura sanitària a tots els californians, inclosos els emigrants indocumentats, o retirar les tropes de la Guàrdia Nacional –l’exèrcit– de Califòrnia de la frontera amb Mèxic, amb què contravenia les disposicions de Donald Trump.

Amb alts i baixos, aquesta ha estat la tònica dels darrers dos anys. Els grans incendis de l’estat i el finançament de grans obres d’infrastructura, com el TGV californià, han obligat Newsom en alguns moments a rebaixar el to. En canvi, la catastròfica gestió de la crisi del coronavirus ha esdevingut una ocasió única que el governador no ha volgut desaprofitar.

La setmana passada, en una entrevista televisada, Newsom va declarar que Califòrnia faria servir ‘tot el seu poder com a nació-estat’ per a adquirir els subministraments sanitaris que el govern de Washington no enviava. I afegí que Califòrnia fins i tot podria ‘exportar-ne’ a aquells estats que en necessitassen. Tot i que les expressions no eren noves, la combinació de ‘nació-estat’ i ‘exportar’ va alçar una polèmica enorme als Estats Units, especialment entre els qui veuen aquesta actitud com una declaració, ni que siga simbòlica, d’independència.

Combatre l’ofensiva republicana

Per defensar-se, Newsom ha forjat un argument que s’acosta molt a la doctrina de la ‘causa justa’, emprada per legitimar el dret d’autodeterminació. No únicament per a defensar la salut dels seus ciutadans, amenaçada per les actuacions negligents i acientífiques de la Casa Blanca, sinó també per a sacsejar la política nacional després de la votació del bloc conservador de la Cort Suprema, que obligava els electors de Wisconsin a anar a votar presencialment enmig de la pandèmia.

Perquè l’ofensiva del Partit Republicà per a limitar el dret de vot és vista amb una repugnància especial a Califòrnia. La intenció del partit de Trump amb vista a les eleccions presidencials de la tardor és limitar al màxim el dret de vot. Alguns estats han aprovat mesures discriminatòries cap a les poblacions més marginades, especialment els afroamericans, com ara haver de presentar el passaport per a votar –passaport que molta gent no té perquè no ha viatjat mai fora dels Estats Units. La decisió de Wisconsin encara va més enllà perquè anul·la drets establerts, com ara el d’emetre el vot per correu. Enmig de la pandèmia, Trump i els Republicans calculen que la por deixarà molta gent a casa si és obligada a anar presencialment al centre de votació i compten que això els afavorirà. Newson, d’alguna manera, adverteix Trump que les seues decisions poden obrir una crisi constitucional més gran amb l’estat més important del país.

O amb més. Perquè dilluns el governador encara va pujar un graó en l’estratègia, quan anuncià que estudiaria les mesures per a un retorn controlat a la vida normal mitjançant un ‘pacte federal’ amb els estats veïns de Washington i Oregon. La decisió va encendre una gran polèmica, perquè Trump ha proclamat que és ell qui té l’autoritat única sobre la pandèmia i el terme ‘federal’ als Estats Units es fa servir tan solament per referir-se a l’administració conjunta sobre els cinquanta estats.

La invalidació de les decisions de Washington

Amb la constitució dels Estats Units a la mà, Califòrnia no té el dret de secessió, però podria invocar la controvertida teoria de la invalidació (nullification) i crear un gran embolic constitucional. Aquesta teoria, refusada fins ara pels tribunals, es va fer servir durant la guerra civil per a justificar la separació del sud. Argumenta que els Estats Units d’Amèrica no són sinó el producte de la unitat dels cinquanta estats i que si existeixen com a tals és per l’acord dels cinquanta estats. Això significa que si un estat considera que una decisió del govern federal és inconstitucional no tan sols té el dret d’anul·lar-la, sinó fins i tot l’obligació.

Aquests darrers anys, la complexitat com més va més gran de les societats ha empès la relació entre els estats i el govern federal, de vegades, a extrems paradoxals, per exemple quant a la legalització de la marihuana. Avui una mateixa cosa pot ser legal en un estat i il·legal a l’àmbit federal, en un equilibri difícil d’entendre. Simplement s’ha optat per una política de fets consumats. A escala federal, la possessió i l’ús de la marihuana és il·legal, però els estats que l’han legalitzada ho han fet sense invalidar la llei federal. I, a l’inrevés, les autoritats federals han assumit que no poden fer res per a impedir-ho, de manera que a Califòrnia, per exemple, la marihuana és de fet i jurídicament legal del punt de vista de l’estat californià, però jurídicament il·legal del punt dels Estats Units, tot i que se n’accepta la legalitat de facto.

Pot ser aquesta la via que Newsom intenta per a assentar la idea de Califòrnia com a nació-estat? És possible. Si més no, ha quedat clar que no pensa seguir les normes que emanen de la Casa Blanca per a combatre el coronavirus i ho ha demostrat. El 19 de març el governador va aparèixer de nit a la televisió i va anunciar el confinament total de l’estat a partir de l’endemà. San Francisco ja havia pres la decisió el dia abans i Los Angeles l’havia anunciat, però la paralització de l’estat complet va causar un gran impacte. Califòrnia és la primera economia dels Estats Units i la cinquena del món, amb un PIB semblant al del Regne Unit. Mentre a la Casa Blanca Trump continuava evitant de prendre mesures i fins i tot parlava de reactivar l’economia, Califòrnia anava a la seva i la paralitzava tota, a l’estil dels països europeus, deixant oberts només els serveis essencials.

El resultat de prendre la decisió amb tanta antelació és que amb una població de quaranta milions d’habitants –només sis milions menys que l’estat espanyol–, Califòrnia registrava ahir 24.000 casos de coronavirus i només 731 morts –contra els 172.000 casos de l’estat espanyol, amb més de 18.000 morts. Les xifres al total dels Estats Units ahir eren de 600.000 casos declarats i 25.000 morts, 10.000 dels quals a l’estat de Nova York. En nombre de casos, hi ha cinc estats que superen Califòrnia i en nombre de morts, sis. En morts per capita Califòrnia és l’estat que fa 31 sobre 50, I això que té la segona ciutat amb més densitat, San Francisco, i tres de les deu ciutats més grans.

Un estat políticament molt separat

Els observadors polítics coincideixen a dir que aquesta crisi pot motivar una separació encara més gran entre la política californiana i la federal.

Ara Califòrnia ja és, en si, una gran excepció. Els militants del Partit Republicà no hi arriben ni a la meitat dels que té el Demòcrata, la delegació californiana al congrés de Washington és de 61 diputats a 18 a favor dels demòcrates, la diferència més gran de totes; i al senat de Califòrnia els demòcrates guanyen de 29 a 10.

Aquest domini liberal de la política de Califòrnia l’ha convertit en un pol d’oposició permanent a les polítiques de Donald Trump. L’estat s’ha declarat santuari per a l’emigració, ha establert polítiques agressives en qüestions d’energia i ecologia, ha legalitzat la marihuana, ha aprovat lleis de protecció de la privadesa a la xarxa i també normes que obliguen a una gran transparència, econòmica i tot, dels polítics que es presenten a les eleccions. I aquests darrers anys s’ha enfrontat seixanta-dues vegades a l’administració federal davant els tribunals. En un article de Bloomberg que ha causat sensació aquests darrers dies, Francis Wilkinson diu: ‘La guerra del Partit Republicà contra la democràcia s’inspira en un impuls de supremacia racial i cultural que fa perillar les aspiracions democràtiques i els drets humans de la ciutadania multiracial de Califòrnia.’ I això significa que el conflicte és, i serà, d’una dimensió més gran.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.