Per evitar una inhabilitació jurídica, Borràs s’ha inhabilitat políticament

Ella i el seu partit, Junts per Catalunya, havien dit i defensat que eren diferents d'ERC i que farien les coses d'una altra manera. I no ha estat així

Vicent Partal
Vicent Partal
07.02.2022 - 07:10
Actualització: 07.02.2022 - 08:10
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

D’una inhabilitació jurídica, normalment n’ixes al cap del temps. Passen uns quants mesos o uns anys, però acabes tornant a tenir els teus drets electorals intactes. D’una inhabilitació política, és molt més difícil d’eixir-ne: roman com una marca perenne. I això que ha fet Laura Borràs és inhabilitar-se políticament ella mateixa per escapar-se d’una inhabilitació jurídica.

La presidenta del parlament ha dit que s’explicaria aquesta setmana. L’escoltarem amb atenció, és clar. Però no sé veure que aquesta explicació seua puga ser res més que una explicació sobre els fets accessoris, sobre els detalls, i no pas sobre el fet substancial.

Perquè la substància de l’afer, el nus gordià, és que ella i el seu partit, Junts per Catalunya, havien dit i defensat que eren diferents d’Esquerra Republicana i havien proclamat que farien les coses d’una manera diferent, concretament en el cas de la defensa del parlament i dels parlamentaris. Doncs bé, aquestes paraules són les que ara han de passar per caixa i allò que realment importa és l’explicació de per què no ha passat allò que s’havia promès.

Dit això, que tothom n’ha tret o en traurà suc és una altra cosa. Tots ho sabem o ens ho podem imaginar. Però insistesc que és secundari. Sí: segurament Pau Juvillà passarà la inhabilitació a temps de ser, posem per cas, un magnífic candidat de la CUP a la paeria de Lleida. Sí: ERC somriu satisfeta i es reivindica com el partit que marca el camí i a qui tots acaben seguint, després de vinga gestualitat inútil. I sí: a Junts el sector professional es frega les mans pensant que ha quedat tocada una candidata que tenia vida pròpia i es posarà de seguida a preparar, posem per cas, l’assalt del conseller Giró a la presidència de la Generalitat.

Però no ens equivoquem. Tot això són, en tot cas, les conseqüències de l’actuació de la presidenta del parlament. Si ella s’hagués plantat i hagués arriscat la pròpia inhabilitació jurídica abans d’inhabilitar-se políticament, ara no passaria. Pau Juvillà potser encara seria diputat, Esquerra hauria quedat en un racó i a Junts ningú no pensaria a prendre-li el lideratge. Entre més coses perquè, en la Catalunya d’avui, tan decebuda i indignada amb la classe política independentista, no crec que hi haja millor campanya electoral que demostrar que ets diferent dels altres, que compleixes allò que promets i dius i que no tens cap prevenció quan es tracta de lluitar per la independència.

 

PS. Com a novetat, d’avui fins al 31 de març tots els lectors de VilaWeb poden rebre de franc el Diari de la Nit, la publicació que arriba a les deu del vespre a les bústies de correu dels subscriptors, amb les informacions del diari de l’endemà, les opinions i l’editorial del diari. Amb aquesta iniciativa volem difondre una de les eines més importants i reconegudes del servei de subscripció i alhora permetre a tots els lectors de fer un tast de la nova maquetació i la nova imatge gràfica del diari, perquè aquest butlletí ja incorpora tots els canvis que aviat es podran veure a la pàgina web i a les aplicacions. 

Per a rebre de franc el Diari de la Nit fins el 31 de març només cal que registreu el vostre correu electrònic ací.

Si ja sou subscriptors de VilaWeb i per alguna raó no rebeu el Diari de la Nit només cal que aviseu a suport@vilaweb.cat.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
06.02.2022  ·  22:21

Fets i no paraules. Tan senzill com això. De tota manera, esperarem a veure què diu.

Toni Borrell
Toni Borrell
06.02.2022  ·  22:32

Només ho podria arreglar demanat perdó, dimitint i posant-se a treballar per la independència des de fora de les institucions autonòmiques

Robert Garrigós
Robert Garrigós
06.02.2022  ·  22:36

Una de les últimes, sinó la darrera, de les veus que encara em creia. Ja s’ha vist que era fum, per molt que digui ara. Queda algú digne de la nostra confiança?

Josep Sivillà
Josep Sivillà
06.02.2022  ·  22:39

Jo també crec que hi pot i hi ha d’haver persones que s’ofereixin a càrrecs importants com president@ del parlament o de la Generalitat, i s’exposin a una inhabilitació per servir a la independència.
Per posar al màxim en evidència el comportament autoritari i de bloqueig que patim de l’estat espanyol.
Potser no és fàcil, però ara per la Laura Borras, no ho serà gens. Amb aquest estat no se que podran fer que valgui una mica la pena.

Ed Garrido
Ed Garrido
06.02.2022  ·  22:49

Molt d acord amb el Sr Partal. Cal esperar, pero, a veure que diu. El Jordi Sanchez deu estar euforic: Junts ja es ER, o sigui, poltrona i a viure.

Joan Andreu Juan
Joan Andreu Juan
06.02.2022  ·  22:52

Si més no tot això ha servit per deixar ben palès que no podem esperar res dels partits dits “independentistes”.

jaume vall
jaume vall
06.02.2022  ·  22:58

Massa paraules i massa fets tractant-nos com a súbdits. No havíem quedat que faríem un país millor, diferent, que seríem ciutadans d’una república ?

Massa poca predisposició a retre comptes. L'”accountability” típica de les societats més progressistes.

Sembla ser que amb la maquinària dels partits polítics actuals no podem fer un país millor.

Cal, si més no provisionalment, una associació d’electors/electes que es presenti al Parlament. Dels 135 candidats a ocupar un escó, en tingui la meitat de figures destacades, professionals de la gestió, i la meitat de ciutadans lliures independentistes, que acreditin militància des de 2012 a ANC, Omnium, Junts x Sí, Seleccions Proesportives, Plataforma per la Llengua (per tal que no se’ns colin aprofitats).
Excepte el cap de llista, la resta, TOTS, en l’ordre que un sorteig determini. Una legislatura per atrevir-se a “fer que passin coses”.
I , a veure com ens va.

Si més no, no restar captius dels partits actuals que ens tracten de súbdits.

Victor Serra
Victor Serra
06.02.2022  ·  22:58

El que hem de fer d’una vegada és fer coses útils . Perseguir objectius i aconseguir-los. Desobeïr i acabar inhabilitat és inútil . No serveix per a res. Al cap de poc temps tothom se n’oblida i no té cap efecte pràctic. Perdre la credibilitat política per no fer coses que has dit que faries, també és inutil i no ens apropa ni un milímetre a la independència. Jo ja em conformaria si a partir d’ara aprenguéssim a fer política adulta.

Josep Gualló
Josep Gualló
06.02.2022  ·  22:59

LAURA BORRÀS HA DEMOSTRAT QUE ÉS UNA PERSONA HONRADA.

Per aquest motiu no serà inhabilitat mai ningú de ERC que son independentistes reformistes.

Això vol dir autonomistes a pesar dels esforços del nostre admirat i estimat director. Per considerar-lo admirat i estimat, no és necessari estar necessariament sempre d’acord amb el que diu. Fins arà és la única discrepancia que tinc amb ell i des de fa temps.

Josep m Uribe-echevarria
Josep m Uribe-echevarria
06.02.2022  ·  23:02

Haurem d’esperar l’ eclosió de nous lideratges,vist que’ls d’avui no serveixen.

Joan Coll
Joan Coll
06.02.2022  ·  23:05

O sigui, que ja no ens queda ningú… dels oficials… a l’espera del que diu…

Núria Coma
Núria Coma
06.02.2022  ·  23:06

Tristement d’acord amb l’editorial.
Decepció total, d’aquest vaixell no es salva ningú.
Donem una imatge patètica que com a poble ni ens hem guanyat ni mereixem.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
06.02.2022  ·  23:14

Ara sabem fefaentment que Junts és, respecte a la llibertat de Nació Catalana, igual que ERC. Fa temps que alguns ho dèiem i ens contestaven que érem un pessimistes i que no valoravem prou bé “el gran estadista Puigdemont”.

El fet que Junts escollis Jordi Sànchez per dirigir el partit va ser molt significatiu perquè Sànchez ja havia traït en altres ocasions Catalunya (“La traïció dels liders” / Xirinacs).
I fa deu mesos Sanchez ens deia: “De fet, sóc dels qui creuen que l’1 d’Octubre va ser concebut més per forçar el govern espanyol a obrir una via de diàleg i negociació per a assolir un referèndum acordat que no per proclamar efectivament la independència” amb el consentiment de Puigdemont.

Per altre costat quan els exiliats ens diuen que l’exili sempre guanya es refereixen que guanya el procés legal personal dels que viuen a Waterloo i mai han fet res per fer conèixer el règim colonial espanyol a ningú.

La Constitució seguirà sent la del 78 pels segles dels segles perquè Espanya és i serà immune al Tractat de Lisboa.

Estem com estàvem fa deu anys. O pitjor perquè hi ha massa mentida i ciutadans del nostre país desenganyats. Paralitzats. Anorreats com persones lliures pels partits.

Carles Serra
Carles Serra
06.02.2022  ·  23:35

I tant Sr. Josep Maria Martín 23:14
Amb respecte el comentari d’en J.Sanchez, com molt bé fa esment l’estimat i recordad Xirinacs ja el va calar dient-li que era un traïdor.

Gerber van
Gerber van
06.02.2022  ·  23:37

Sembla que s’ha convertit en una estratègia de JxCat per excloure’s políticament. Ahir vam veure l’espectacle de l’entrevista del vicepresident Puignero a LaVanguardia ‘Volem que Arago ens acompanya en els Jocs’ i la foto a Twitter de Joan Canadell juntament amb la diputada del PSC Romero com a grans amics. (No és que sigui un problema que els parlamentaris mantinguin bones relacions, però publicar la foto en Twitter, sobretot en aquests moments, trobo incomprensible.) Al costat de Borràs, són uns representants en què molts votants havien posat les seves esperances.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
06.02.2022  ·  23:41

Vicent, els europeus teniu tendència a refregar els fracassos d’altri.

Servidor, que és de mentalitat yanckee, encoratge a l’Honorable na Laura Borràs i Castanyer i a tots els altres estadistes d’estat propi a intentar-ho de nou.

I quantes vegades més que n’hi facen falta?…..fins a assolir el nostre desideràtum.

Quantes vegades fracassaren els teus estimats Nelson Mandela, M. Gandhi, etc.?

Josep Blesa (València)

Miquel Martí
Miquel Martí
06.02.2022  ·  23:49

Jo no em quedaré a l,espera d,explicacions. Pels fets els reconeixerem.

Jordi Romeva
Jordi Romeva
06.02.2022  ·  23:52

Jo ho veig exactament igual, benvolgut Vicenç. Però quina explicació té aquet comportament?. Per què es produeixen aquests suïcidis polítics?. Què enterboleix el criteri de persones, els discursos de les quals són engrescadors i creïbles i que, de cop i volta, canvien com un mitjó?. Hi ha qui ho atribueix al pas per la presó però aquestes metamorfosis també les pateixen dirigents que no hi han estat a la presó, com en el cas que ens ocupa; aleshores, quina mena de virus contamina els nostres líders i quina vacuna evitarà el contagi dels que encara queden sans?. Una mesura elemental és, ho diuen els epidemiòlegs, evitar el contacte mantenint una adequada distancia de separació.

RAMON PROS
RAMON PROS
06.02.2022  ·  23:59

Jo i la meva dona tenim plena confiança en la presidenta del parlament i creiem que haurà intentat fer-ho de la millor forma possible que ha trobat. L’oposició del Estat està molt ben teixida i demostra que l’autonomia que tenim és ridícula.

Ferran Moreno
Ferran Moreno
07.02.2022  ·  00:51

Tenim a primeres espases de JUNTS, com el Vicepresident Jordi Puigneró i l’expresident de la Cambra de Comerç, ara diputat de JUNTS, Joan Canadell, defensant fer negocis amb Espanya amb els Jocs Olímpics, com a les “millors” èpoques autonomistes de CiU.

Es veu que hi ha gent que amb això encara no en tenia prou. Ha calgut la caiguda d’un altre mite.

Votar partits que demostren continuament amb fets que són autonomistes, i defensar polítics carismàtics, “bones persones” i professionals del numeret, no sembla que ens hagi de portar gaire lluny.

joan rovira
joan rovira
07.02.2022  ·  01:04

La fase 2 o descolonització a Catalunya porta bon ritme, tal com posa en relleu l’editorial d’avui, que Junts s’afegeix a ERC i, des del meu punt de vista, també a la CUP en la seva intenció autonomista a l’escenari A, que votem i no mana.

També, hem presenciat com Òmnium s’afegeix a l’ANC dopada de fa temps per la partitocràcia politicomediàtica, en el seu control no sigui cas que desbrossin el camí que transitem ara, el de la descodificació de l’entramat de l’escenari B publicoprivat.

Que és on passen coses, aparentment inconnexes, atès que fins ara no s’ha explicat com la teranyina partitocràtica transita de l’escenari A-oficial- al B-publicoprivat-. I que el “demos” viu a la sanitat, ensenyament, universitats i altres; és a dir, els seus vincles.

En definitiva, el “demos” català com els responsables polítics i informatius no ho han fet prou o bé, està vivint les experiències de les distàncies; d’una banda, entre les idees i els comportaments i; d’una altra, del doble escenari del format colonial.

En aquest sentit, proposava als tres directors del Galeusca d’aquesta setmana que seria hora de començar a detallar les diferències dels escenaris B –simultanis a l’A peninsular espanyol- a Galitzia, Euskadi i Catalunya per tal d’informar els “demos”, respectius.

Perquè el retard a descodificar aquest doble escenari determinarà si aquests mitjans són part del problema; és a dir, de les elits politicomediàtiques actuals i l’únic que fan és fer-se notar i valdre per mantenir o guanyar posicions de mercat dins dels regionalismes respectius.

Caldrà escollir entre descodificar l’artefacte colonial imposat per les elits politicomediàtiques i professionals de cada nació o repetir el jou, allunyant-se de l’alliberament dels “demos” respectius, i l’homologació d’aquestes nacions a la resta del continent.

Enric Emo
Enric Emo
07.02.2022  ·  01:31

El pecat original està en la rendició incondicional de la classe política a l’endemà del gran èxit del poble que l’1O va derrotar la força bruta de l’estat. Aquesta victòria demostra que la independència és possible i que el camí és una desobediencia massiva i el control del territori. Però els nostres dirigents dels partits polítics falsament independentites parlamentaris, tots, no tenen el valor per fer-ho. Els hem de passar per sobre, apuntar-nos a totes les accions pacífiques però fermes de desobediència i votar a uns altres partits. A una llista electoral que pugui sorgir o a Primàries. Només que treguèssin 3 diputats ja es produiria un bon sotrac. Hem de construir lideratges socials al marge dels partits polítics. En calen uns quants Xirinachs.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
07.02.2022  ·  02:50

Faria riure si no fes plorar. Ridiculum tremens. Val la pena anar a votar? Jo diria que no.

Francesc Rosés
Francesc Rosés
07.02.2022  ·  03:05

Patètic, tot plegat. No hi ha un pam de net. I el president Puigdemont ni hi és ni se l’espera. No ha badat boca. S’han carregat les institucions i la Il·lusió d’un poble sense cap mena de mirament. Se’ls en refot absolutament tot. Torno a dir que l’enemic, el tenim a casa.

A l’atur i a buscar feina, haurien d’anar tots plegats.

Daniel Vilà
Daniel Vilà
07.02.2022  ·  04:27

Recomano mirar aquest vídeo fins el final. Molt interessant com a una proposta del que es pot fer: https://youtu.be/8_V1QWyGhvU

Miquel Gilibert
Miquel Gilibert
07.02.2022  ·  05:55

Com ja vaig dir en un altre fòrum, vaig a prendre’m un descans com a comentarista. Crec que hi ha massa acusació creuada fins i tot entre nosaltres mateixos, i que hem d’aprendre a anar a l’una i entendre qui és l’enemic del país.

Només diré una última cosa: és cert que deixar-se inhabilitar per qualsevol cosa és inútil i que- per desgràcia- en aquest país (l’estat espanyol, mal que ens pesi) ens oblidem de les coses ràpidament (o personatges com els líders del PP o molts polítics catalans no serien mai més ni presidents d’escala.

Però aquí no va d’això: va de no entabanar la gent. Com dic moltes vegades, ara i el primer d’octubre volia i vull que em tractin com a ciutadà. No vull que em diguin mentides pietoses, ni que m’intentin engrescar per captar el meu vot o el meu entusiasme per després fer el que ells creuen oportú. Vull que em diguin la veritat. El gran pecat d’ERC, JxCat, CUP, el MHP Puigdemont, els presoners polítics, etc és que amb notables excepcions com la consellera Ponsati, no han dit realment mai la veritat. No es va dir la veritat el primer d’octubre sobre què es volia fer ni com, ni s’ha dit la veritat després.

Hauria estat molt millor, més honest, amb conseqüències menys nefandes a la llarga, dir que realment no hi havia res preparat, que el nostre topall era el referèndum i ja està (perquè al final va ser això), o explicar que donada la tenalla sobre les institucions, la nostra autonomia i capacitat de decidir eren nul·les, que no pas intentar ser equívoc o tirar endavant sabent objectivament que anàvem a la derrota sense lluitar. I que ningú em digui que no es podia preveure que Espanya no faria el que ha fet perquè ells ens ho havien dit mantes vegades- en això varen ser brutalment sincers- recordeu la intenció de querella del fiscal Maza ja abans del referèndum. I si no ho havíem interpretat bé, només calia haver llegit història d’Espanya per saber com les han gastades històricament.

Sincerament, crec que tots hauríem pogut entendre la veritat encara que no ens hagués agradat. Amb el que varen fer han malbaratat una generació.

Ultra el treball ingent que tenim, des de sota, per consolidar i per construir, per regenerar i per tornar a crear l’entusiasme necessari, l’altra cosa que urgeix extrodinàriament és obligar els nostres servidors públics escollits a fer-se responsables de les seves accions i promeses. L’accountability, que sempre dic.

Si volem ser com dinamarca, hem de fer com Dinamarca. A Dinamarca no li deixen passar a un ministre que llogui una peli porno en un hotel per valor de 10€: ha de dimitir per vergonya i perquè sap que ningú el tornarà a votar si no ho fa. A Alemanya 2 ministresses varen dimitir per haver plagiat a la tesi doctoral- 20 anys abans !! i mai més se n’ha sabut res. Això és el que distingeix un país democràtic i modern d’una república bananera (amb respecte per la república bananera real de debò: Costa Rica, un model real de prosperitat i de democràcia que per cert no té exèrcit).

Dit això, bons comentaris, salut, força i fins d’ací un temps.

Jordi Zamora
Jordi Zamora
07.02.2022  ·  06:07

No estic tan segur. Divendres vaig ser-hi a l’acte del CxR a Vilassar de Mar i el públic va fer costat clarament a la presidenta Borràs. Sr. director, no haguera estat més lògic esperar a conèixer les seves explicacions, abans de córrer tant a linxar-la?

Salvador Molins
Salvador Molins
07.02.2022  ·  06:29

Plenament d’acord amb Josep Blesa i amb Enric Emo. Al Joan Rovira em costa capir-lo, entenc que ens cal descolonitzar-nos, potser sóc innocent però jo no criticaria l’ANC més que a mi mateix, tan l’ANC com jo hem de rectificar i per poder fer-ho en de veure-hi clar. Al Ramon Pros li valoro la seva disposició a escoltar la MH Presidenta del Parlament. Avui trobo massa àcida la crítica del editorial, no vull que dolguts acabem de fer costat als qui volen oblidar el 1r-O i la DUI catalana o als que sota o sobre la capa de la “gran mentida” volen començar de zero com si el que hem assolit no serveixi per a res. Em nego a tornar als llimbs de l’autonomisme, jo ja he fet el pas i el salt, m’he censat a la incipient República Catalana Independent i no vull tirar enrere. No demanaré ni permisos ni concessions ni als espanyols, ni als russos, ni als americans, suport sí però ni permisos ni concessions! No vull esperar ser mort!

Ara que, com constata Partal, ja som tots iguals, tots culpables! Per què no tornem a començar, però sobretot aprofitant el camí ja fet?

Ni el Poble, ni la Nació, ni el 1r d’octubre, ni la DUI del 27 d’octubre no en són culpables, no els castiguem a ells, fets raó de la nostra història! Nosaltres tots, uns més i uns altres potser menys sí que en som culpables.

A vegades cal arribar ben avall per poder tornar a aixecar-nos, per tornar pujar … Fem-ho! No ens traïm a nosaltres mateixos!

Caldrà votar uns altres? Potser sí, però els petits que no siguin rucs, que s’uneixin entre ells, que facin unes primàries independentistes més grans, sinó tornarà ser un intent inútil. Això ho ha de saber el mateix Santiago Espot.

I fira de la Colònia … No oblidem fora de la Colònia! El CxR s’ha de fer gran de maduresa i els catalans que vulguin s’hi han de censar, els que no vulguin que es quedin fora, no els esperem! Van votar i ara no tenen nassos ni esma de censar-s’hi que es quedin, esclaus, a casa.

El CxR s’ha de fer Gran i Puigdemont potser s’ha de fer petit. Primer és la Independència molt abans que no pas ell. Si torna sense la Independència potser l’haurem de substituir per una altra versió d’ell mateix que s’hi comprometi.

I per últim, qui es compromet amb la DUI? La Borràs? Tan de bo! Escoltem-la. L’important no és caure sinó aixecar-se i tornar-hi, tornar-hi, tornar-hi!

Catalans, completem la darrera versió, a la manera de la informàtica, del que ja hem assolit, el 1r d’octubre i la DUI, no ens deixem enredar, no som millors per començar de zero.

Carme Garcia
Carme Garcia
07.02.2022  ·  06:44

En un comentari anterior ja vaig dir que li donaria la oportunitat a la MH Laura Borràs, i així o faré, sols vull dir que com tots , aquets dies , he pensat, que pot ser ha fet bé de no tirar endavant ella sola.
La idea que ma vingut al cap es que com ella esta dins del partit, ella sap el que es cou i sap segurament que la part que hi ha de autonomistes es el que volien que ella fos inhabilitada i treurase-la de demunt , i així d’aquesta manera poder tirar per el dret i no tenir cap reticencia i poder fer de Convergéncia.
La Laura Borràs es una persona que sempre ens la hem cregut, perqué ha passat aixó ara, estic pensant que els tres partits ER/Junts/ CUP, de esquenes a ella s’han possat d’acord per apartar-la del tauler de joc i no tindre ningú que els i faci treure els colors , pensem que ella té tots elnúmeros per a poder ser Presidenta de la Generalitat i per això estorba tant.
Jo la escoltaré.

Rubén Cruz
Rubén Cruz
07.02.2022  ·  06:47

Potser els que van córrer massa han estat els que van anar a donar escalf a la Borràs… M’han caigut les MHP per sempre més

Jordi Quinquillà
Jordi Quinquillà
07.02.2022  ·  06:56

Voleu “accountability”? Josep Costa. Voleu pebrots? Josep Costa. Com que sap molt bé de quin peu calcen tota aquesta colla de farsants, se’n va anar cap a casa, fart del de la barba.

ALBERT FRAGO
ALBERT FRAGO
07.02.2022  ·  06:58

Amb tot el meu respecte, no veig gaire diferencia entre el que fa l´editorial amb el que diu que fan altres que “en treuen suc”. Potser caldria esperar les explicacions que ha dit que donarà la Laura Borràs, no?

Albert Miret
Albert Miret
07.02.2022  ·  07:03

M’agradaria saber quin tant per cent de la conducta de la senyora Borràs pertany al mai ben ponderat en el seu immobilisme (sobretot quan es tracta de poder i de sou) senyor Jordi Sánchez. Mentre aquest home sigui el cap de Junts x Cat no cal que n’esperem cap fet que ens apropi a la independència. Ell continua sent funcionari del PSUC, encara que ja no existeixi, i com a tal, sempre opta per pactar amb l’enemic.

SERGI ORTIZ
SERGI ORTIZ
07.02.2022  ·  07:10

Ai, Vicent…

Que em temo que te la vas creure, i que la vas votar, i que ara et sents ensarronat.

Però només una mica, com la majoria, només fins que els pugueu tornar a votar.

Canvieu-los a tots, si us plau! Renovació o rendició.

Magdalena Sans
Magdalena Sans
07.02.2022  ·  07:38

Bon dia, jo no ho veig així.
En Torrent va decidir cedir quan encara no havia ni començat la represió, va cedir en un context que si no es feia enfadar als amos potser la cosa quedaría en un no res.
En el cas de la Presidenta, ella no ha pogut fer una altre cosa perquè la represió brutal política i econòmica posava a tothom en perill tant polítics i funcionaris per tant calia neutralitzar la, I de pas desacreditar la.

NO CAIGEM A LA TRAMPA, no és el mateix

Primer trampa: l’estat espanyol posa la trampa, ells sont els únics culpables retoçant les lleis i reprimint.

Segona trampa: el sotogovern i els polítics que viuen de la política, més els mitjans de comunicació la OBLIGAN a prendre una posició

Tercera trampa: els independentistes se senten decebuts perquè ella no ha pogut complir la seva paraula amb la que tothom li havia parat una trampa

Resultat: l’estat guanya, quan és l’únic culpable de tot i ningú parla dels… de pas polítics catalans dividits i una líder escapçada…. Victoria total.

Vicenç no caiguis tu també a la trampa

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
07.02.2022  ·  08:33

No vull escoltar discursos d assessors il·lustres ben pagats. Vull accions on vegi la República més a prop. Plegueu, no mereixeu trepitjar el Parlament. Envoltem-lo fins que marxin!

Josep Vilà
Josep Vilà
07.02.2022  ·  08:50

Afegir-se als miserables de erc, cup i junts i tirar pedres contra una de les nostres més dignes (na Laura Borràs) és propi dels miops polítics, que en lloc de donar suport als nostres en els moments difícils sempre ens unim a la causa de l’enemic.
En canvi som d’allò més complaents amb totes les accions aberrants dels que corquen per dintre tot el moviment. Defensem els nostres i fem fora les pomes podrides. No al revés, si us plau.

Eduard Bernadich
Eduard Bernadich
07.02.2022  ·  08:51

Veig una diferència brutal entre les actuacions del Sr Torrent i la Sra Borràs: el primer va tallar de socarrel la possibilitat d’una revolta impedint que el President Puigdemont tornés a presidir la Generalitat. La Sra Borràs s’hagués cremat inútilment, com ja ho va fer el pobre President Torra.

Francesc Casajuana
Francesc Casajuana
07.02.2022  ·  08:55

A mí el que em sap greu és que per culpa d’aquest trifàsic processista, l’independentisme ha deixat de ser una solució de valor. El que fins ara representava una solució per a escapar-se de la presó espanyola i construïr una societat millor, s’ho han carregat. Ara queda més associat al ridícul dels partits: el Parlament és un plató de Telecinco, a la pràctica governat per C’s. El que no poden obtenir amb vots ho obtenen per la via judicial, fins i tot van aconseguir desfer-se d’en Torra: el president de la Generalitat!

Ahir en Puigdemont deia en una entrevista a un diari hongarès que en 10 anys està segur que serem un estat independent. No sé si està parlant de la partida del Rise Of Nations, però estaria bé, d’aquí 10 anys, que Vilaweb publiqui aquesta entrevista traduïda al català. Com a mínim que aquesta colla de tril·lers quedin ben retratats per a haver destruït el nostre poble.

Els borbons tenien la “medalla” d’haver-se carregat el nostre autogovern, aquests han fet exactament el mateix sense fer cap guerra.

Pep Agulló
Pep Agulló
07.02.2022  ·  08:55

LA ‘”IMMOLACIÓ” JURÍDICA TÉ MÉS TRELLAT QUE LA POLÍTICA, ÉS EVIDENT

No m’esperava que Laura Borràs cedís a la por perquè estic convençut que els arguments d’en Vicent, que comparteixo, també els haurà mesurat. Potser la por d’una fosca maniobra en l’horitzó per acusar-la de corrupció ha tingut alguna cosa a veure si hi sumaven l’inhabilitació. Veurem…

Però, dit això, la Laura s’ha fet l’hara-kiri polític fent allò que critica de l’adversari, amb tots els matisos que vulgueu i que segurament seran els arguments de la seva explicació. També, ben segur, ha sospesat les conseqüències per la seva trajectòria política quan l’inhabilitació jurídica té un abast molt més curt i sobretot preserva la dignitat, defensat els seus valors fins al final tal com va fer el president Torra.

Però encara més, agenollada davant dels togats, també se situa al peu dels cavalls dels l’adversaris neoautonomistes d’ERC i de la CUP. Clarament ERC i Junts van a la una i per aquest ordre…

Alguna amenaça molt grossa haurà fet fer a la presidenta entomar una decisió tan poc intel·ligent políticament.

Joan Vila
Joan Vila
07.02.2022  ·  09:16

I quina serà l’alternativa a les tres bessones a les pròximes eleccions? Jo només hi veig el Front Nacional. Però seria millor que es cambiessin el nom ara que hi son a temps.

Ignasi de
Ignasi de
07.02.2022  ·  09:32

La Laura Borràs no ha arribat al final perquè al “deep state”no li ha interessat.

Felip Ojeda
Felip Ojeda
07.02.2022  ·  09:49

Crida l’atenció que davant l’intent d’alliberar una casa okupada, tota la CUP es mobilitza i creman el barri! i la poca resposta davant la inhabilitació de un dels seus parlamentaris… per què els altres tenim que fer quelcom si ells no fan res?

Maria C. Colomer
Maria C. Colomer
07.02.2022  ·  09:52

Assenyalo l’ advocada Esther Andreu, secretària gral. que la va col.locar la H L Borràs. com a lletrada i que amb excés de zel, ha manat més que el govern. Entenc que la HP no en savia el perfil. S’ ha posat, abans de temps i pel seu compte, a mans de l’ enemic.
Escoltaré l’H L Borràs.

Gerard Palacín
Gerard Palacín
07.02.2022  ·  09:56

Aquesta vegada no estic gaire d’acord amb el que diu vostè, Partal. Jo crec que hauria estat millor esperar que la presidenta Borràs expliqui la seva versió i, desprès, treure’n conclusions.
Vostè sap millor que no pas jo que l’adversari -i no sé si enemic- és ferotge i juga amb totes les eines al seu abast, convertint en tribunal una cosa que no ho és, i fent que aquest “tribunal” digui coses que no li toca, que per alguna cosa els han posat a els, que ja tenen currículum suficient, per aquesta funció.

Mònica Vidal
Mònica Vidal
07.02.2022  ·  10:05

Un altre cap q roda per terra i anar escapçant l’independentisme. Ara, però, la cosa passa de taca d’oli. En fi, potser sí q no ens mereixem la Independència.

Sílvia Fortuny
Sílvia Fortuny
07.02.2022  ·  10:05

Primer escoltaré que ha dir la Presidenta.

Ara el punt de mira i l’objectiu a abatre és la Presidenta Laura Borràs, no es té en compte res del que ha fet abans, mai ningú es va acarnissar amb en Roger Torrent que les va fer (o no les va fer) de l’alçada d’un campanar. La misoginia sura sempre.

En el cas Juvillà, el recolzament d’ER i la CUP era un dard enverinat per tal que la Presidenta s’immolés ella sola, tal i com va passar amb el President Torra, que un cop estava tot pactat, el van deixar sol i inhabilitat.

Vist el comportament d’aquests dos darrers partits i amb els antecedents que coneixem de que se l’acusa? D’optimisme pensant que la recolzarien? De moment i si ningú em demostra un altre cosa, és un actiu independentista important, Ella, no el seu partit, m’estimo més que s’equivoqui que no pas que la inhabilitin per vés a saber quan de temps.

I aquest diari sempre apuntant-se al darrer crit de moda, però no s’atreveix amb quins realment posen obstacles. En fi…

Berta Carulla
Berta Carulla
07.02.2022  ·  10:09

Encara gràcies que hi ha alguns comentaris que mostren intel.ligència i sentit d’estat com el de Josep Vilà -llegiu-lo bé- i algun altre, també a remarcar. Amb la resta no anem enlloc, amb aquesta monumental manca de sentit d’estat no anem enlloc, editorial inclosa. Però no és nou, fa anys que anem així, però sembla que el fracàs i la impotència no va amb vosaltres i seguiu culpant i assenyalant aquesta o aquell. ‘Ens han enganyat’, ‘tots són iguals’ resulta tan trist i patètic d’escoltar, a mi em fa inclús més vergonya que el fet de tenir un president doblegat als capricis i injustícies de l’Espanya més roïna. Qui s’arriscaria per qui a la primera de canvi aixecarà la pedra contra tu? Llegiu l’article de Joan Ramon Resina, avui fa un retrat diàfan de la ‘consistència’ d’aquest tarannà, sempre tan orgullós en el pitjor sentit i fàcil d’ofendre per aquesta mena de complex d’inferioritat. Tot el partidisme en plè, tota la immaduresa i la deslleialtat cobreixen totes les coses com una capa de marró en l’afer la Presidenta Laura Borràs. No sereu mai lliures.

Núria Garcia
Núria Garcia
07.02.2022  ·  10:14

Trobo molt injusta aquesta anàlisi dels fets, Vicent! I més, sentint les explicacions ara mateix de la MHP Laura Borràs a RAC1 dient el que ja sospitàvem. Sense unitat és impossible la defensa col·lectiva del país quan és atacat per terra mar i aire. Davant d’una proposta explícita de front únic davant de la presidència del país, la resposta ha estat un cop més No.

Si no som capaços de defensar-nos junts ens penjaran per separat, com algú va dir. I és ben cert. Tenim mala peça al teler. Alguns ja fa molt que s’han rendit si és que mai van lluitar.

Núria Garcia

Víctor Torguet
Víctor Torguet
07.02.2022  ·  10:19

Està clar que tots voldríem tenir a un Gandhi (o una colla d’ells) liderant el camí cap a la Independència (ja me n’he fartat del terme “prusés”, doncs ha quedat vuit o contradictori amb la realitat regressiva actual).

Però Gandhi va ser un líder social (no va ser un polític), va desposseir-se de les lligadures materials (perquè no fossin un llast en la presa de decisions), va tenir el suport dels polítics (que van aprofitar-se’n clarament d’ell) i no va tenir por de passar per la presó tantes vegades com fos necessari (i van ser-ne unes quants !!!). El van apallissar més d’un cop, va fer vagues de fam i, finalment, el van assassinar perquè la seva grandesa era tan enorme que les misèries polítiques no podien permetre’s el luxe d’un lideratge social (i, de retruc, polític) tan immens.

N’hi ha hagut d’altres que han liderat la transformació de canvis impensables amb un preu personal molt gran. Mandela és un altre clar exemple. I, fins i tot, a casa nostra tenim exemples més o menys recents (tot i que a escales molt diferents) con el del MHP Francesc Macià.

De líders com Gandhi, Mandela o Macià no se’n troben amb facilitat. Però si que hem de fer nostre el seu esperit i amb les lliçons apreses de la Història canviar el nostre full de ruta cap a la Independència amb noves estratègies, tàctiques i plans d’ACCIÓ. Amb lideratges col·legiats de persones (NO POLÍTICS) disposats a patir per la victòria final i amb NOUS POLÍTICS de primera línia d’una nova formació integrada per no professionals de la política però amb bon currículum independentista i de gestió a la vida real. Oblidem-nos de JUNTS, ER, CUP.

Els líders socials, principal impuls del moviment Indepe, no estarien sotmesos a les merdes de les JEC i de les inhabilitacions arbitràries de la justícia franquista espanyola (no deixarien d’estar perseguits, és clar, però amb menys fronts que els polítics) ni a les direccions de partits polítics covards, col·laboracionistes, traïdors i empastifats amb les xarxes clientelars dels negocis amb els diners públics.

Els líders polítics, en segona línia, haurien de dedicar-se a fer una espanya ingovernable a Madrid. La política al “congreso de los diputados” hauria de ser de blocatge permanent. espanya, tal com està i progressa l’ecosistema de partits espanyols, sempre necessitarà a la “minoria catalana” per fer governs i aprovar lleis. Davant de l’oposició permanent dels polítics catalans indepes a Madrid, el partit del “gobierno” només tindria com alternativa els pactes anti-natura que hauríem de desestabilitzar encara més a mitjà termini al país veí. Per administrar l’autonomica a Catalunya, amb bons gestors en tindríem més que prou. La Generalitat ja no és més que una oficina de segona fila de l’administració de l’estat espanyol.

Estic segur que n’hi ha de gent disposada a liderar i canviar el full de ruta. Jo ho estic.

Joan Cuscó
Joan Cuscó
07.02.2022  ·  10:27

Senyor Partal,
Crec que s’ha precipitat.

Acabo d’escoltar l’entrevista de a la M.H. Laura Borràs i m’ha convençut. A part de que en Torrent va crear jurídicament un precedent i no va defensar institucionalment al President Torra, a la M.H . Presidenta del Parlament l’han deixat sola quan reclamava unitat d’acció. El mateix que vàren fer amb el president Puigdemont.

Frederic Varela
Frederic Varela
07.02.2022  ·  10:27

Quan els polítics estan lligats de mans pels funcionaris del Parlament, qualsevol possibilitat d’enfrontar-se a l’Estat espanyol queda en no res.

Albert Parés
Albert Parés
07.02.2022  ·  10:34

La presidenta Laura Borràs ha perdut tota la credibilitat que tenia, és un fet. No pot ser presentar-se a les eleccions i agafar la presidència del Parlament fent bandera que defensaràs la sobirania del Parlament, criticant a més l’anterior president perquè no ho havia fet, i a l’hora de la veritat acatar a la primera de canvi la JEC, ni tant sols un tribunal. Per molta escenificació que vagi fer els fets són que no ha defensat la sobirania del Parlament ni els drets del diputat Juvillà, ni tant sols davant d’un òrgan administratiu com és la JEC. Després d’això ja no podrà mantenir el seu discurs ni un segon més sense que li caigui la cara de vergonya, ja que el discurs de confrontació ja no colarà. Lamentablement Junts ha abraçat definitivament l’estratègia d’ERC.

Ramon Messeguer
Ramon Messeguer
07.02.2022  ·  10:38

Bon dia,

Crec que és una mica agosarat emetre una opinió sobre uns fets sense esperar les explicacions i assumir que no aportarà res que justifiqui o expliqui tot el que ha passat. Per exemple, en un moment comenta que la JEC justifica la seva decisió pel precedent del MHP Torra. Hi ha altres arguments. Potser no s’ha de personalitzar amb ella, que crec que lluita honestament contra aquesta divisió estratègica del independentisme, com ho demostra la presentació d’una proposta, sinó amb les actuacions dels tres partits.

Alfred Mollá
Alfred Mollá
07.02.2022  ·  10:44

Tot plegat, per mi, es molt trist: ja no em queda pas cap partit independentista a qui votar.

Joan Aguilà
Joan Aguilà
07.02.2022  ·  10:48

De fet, des de la falsa autonomia no es pot fer res. No val la pena perdre el temps i les energies. Si un polític català intenta fer alguna cosa que Madrid no veu amb bons ulls és inhabilitat ràpidament. Qui mana, mana. Només amb una acció popular contundent i continuada es podran canviar les coses. Esperar que des de les institucions autonòmiques subordinades al poder estatal es faci quelcom útil és com esperar a Godot. Altra cosa seria que tots els partits independentistes fessin pinya. Ja s’ha vist que això no passarà. Es tenen més rancunia entre ells que als partits estatals. La menjadora local és prioritària.

Daniel Farré
Daniel Farré
07.02.2022  ·  10:50

Per mi avui el títol de l’Editorial d’avui no és encertat, és un resum massa “de base” que en els millors dels cassos no porta intencionalitat, sentencia com ho fem a vegades quan parlem per parlar, anar directament a la síntesi quan el que diem no és massa important. De fet el que està passant, extremadament lamentable, seveix, si més no, per descobrir quina “classe política” tenim i mantenim, espero que tanta estratègia no aconsegueixi treure de la política els que no són polítics, doncs crec que són els únics que mantenen les brases, déu mos en guard si es queden nomès els polítics de partit.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
07.02.2022  ·  11:01

No em sembla adequat el to de l’Editorial d’avui, sense haver escoltat el que ens ha de dir la Laura Borràs. D’acord, jo tampoc crec que ens digui res que modifiqui la valoració que en fa en Partal, però esperem. M’agradaria que el format fos davant de la premsa i admetés preguntes. Si fos així jo li preguntaria: Presidenta, amb el què sabem –cas Torra- i després d’aquest cas Juvillà i de tots els casos que han suposat la retirada de lleis aprovades pel Parlament i la intervenció de la judicatura –basada en el frau- sobre la llei d’educació -25%- amb quins arguments pot mantenir que es pot arribar a la independència des de les institucions autonòmiques?, creu que els ciutadans encara tenim fe –la confiança fa temps que l’hem perdut- en uns parlamentaris extraordinàriament ben pagats que són incapaços d’executar el seu programa electoral perquè l’estat, aplicant el dret penal de l’enemic, no els permet moure’s del tub “constitucional” que han dissenyat?. Presidenta, a hores d’ara, després d’haver perdut la credibilitat davant dels seus electors, no seria més honest tornar a la Universitat a donar classes de literatura i deixar la política en mans de gent més valenta i disposada a tenir una relació més adulta i sincera amb el poble que vota una vegada i una altre per la independència?

Xavier Marcet
Xavier Marcet
07.02.2022  ·  11:13

Estic completament d’acord amb Joan Cuscó (07.02.2022 | 10:27) quan diu que aquest cop el nostre admirat Vicent s’ha precipitat. Abans d’escriure un editorial criticant la Laura Borràs, calia escoltar les seves explicacions. Jo ho he fet i m’ha convençut. No comparteixo l’opinió dels que afirmen que la Laura s’ha inhabilitat políticament, al contrari ha demostrat que té una ‘fusta’ política molt superior a TOTS els dirigents d’ERC i penso que si es presenta com a cap de llista per JxC en les pròximes eleccions pot arribar a ser una molt bona presidenta de la Generalitat. Per descomptat el meu vot ja el té. Endavant Laura !

Lluís Caula
Lluís Caula
07.02.2022  ·  11:24

Bones soc en Ll. Caula ,que ahir al vespre vaig enviar ho que en pensava i no ho veig ?
Bones, crec que tens raó en part, però per mi es tractava que el 52% es el que tenia que haver-se plantar i hagis el poder judicial a España hagués quedat retratat a Europa i era una oportunitat de trencament.

Si L. Borràs hagués fet ho que tu dius, les conseqüències ja las has exposat però sens dubte ella tenia els dies contats. Demà escoltaré a la L. Borràs però estic molt decebut amb el 52% i amb la estructura de la Generalitat (que els funcionaris manin més que els parlamentaris es molt trist) , a cada entrebanc que ens posa el Estado hi responem com uns xais permetent que aquest vagi afinant les poques escletxes que queden.

En resum, hi ha molt a fer i cal no defallir dons s’ha fet un llarg camí, però no podem deixar-ho tan sols en les mans dels polítics.

Ll. Caula

Josep Soler
Josep Soler
07.02.2022  ·  11:51

He escoltat amb atenció les explicacions de la Presidenta Laura Borràs i francament, la meva decepció es l’editorial del Vicent Partal i molts comentaris realment precipitats de molts opinants.
Per a mi les explicacions de la Presidenta han estat més que suficients per creure-la i adonar-me, de la gran Presidenta que tenim al Parlament, amén de quina és la categoria humana, política i ètica, de la gent que – amb molta paciència i dedicació – ha intentat de convèncer per FER UN PAS ENDAVANT.
Si abans no tenia clar – es un dir – alguna cosa, ara veig que a no ser que hi hagi una multiplicació de Lauras, com en els “Pans i els peixos” de l’Avengeli, amb la gent que mana i tenim al actual Parlament, ens anem tots a la ……

ramon Feixas
ramon Feixas
07.02.2022  ·  12:18

Quan parlem de partidisme és molt recomanable no assenyalar a ningú. Especialment si es té tendència per un partit concret. Les claudicacions dels presidents de mesa (entre) altre es veurien a venir d’una tan clara, que hom es feia creus de que els rivals polítics dins l’independentisme tiressin el roc volent fer creure que no hi hauria claudicació. De fet j no acabo de veure que les claudicacions que més soroll han fet, fossin un error. Les coses són, i per desfalcar l’orgull derrotador de l’espanyolisme una de les coses és democratitzar la vida social. De t retruc la política. No fan falta polítics de boca valenta. En canvi hi ha pòsit del 2017 que l’independentisme una hora o una altra ha d’aprofitar. No per gallejar, sinó per alliberar al poble català ‘una cultura tan rònega i destructiva com la que es practica a l’estat espanyol. Copiar els seus mètodes, és legitimar-los. Cal no llençar a les escombraries el valor dels votants de l’1 d’octubre, els que varen ser apressats o exiliats, així com la carrandella de repressaliats per estima al país. El partidisme desvia d’aquest carril. Inclús la Presidenta Borràs, si s’arrapés sense cap mena d’ engany a aquests valors, no li caldria ésser un cadàver polític. Els catalans ens adonaríem de que ja no és partidista. I que, amb en Roger Torrent, han de sumar, cadascú des del model social, no pas competir per rampinar vots.

Francesc Dalmau
Francesc Dalmau
07.02.2022  ·  12:26

Només cal sentir l’entrevista-trampa feta a Laura Borràs a RAC1 i es veu clarament que les especulacions benintencionades, desesperades, interessades, cainistes o demagogiques i la realitat viscuda son mons diferenciats. Cal bona y contrastada informació independent, pura i dura per a jutjar o analitzar els fets.
https://www.rac1.cat/programes/el-mon/20220207/411155585242/laura-borras-entrevista-jordi-baste-cas-pau-juvilla-dimitir-rendicio-parlament.html

Josep Marrasé
Josep Marrasé
07.02.2022  ·  12:39

Vicent, el teu comentari sobre l’actuació política de Laura Borràs m’ha decebut. No esperava un comentari tan poc raonat, oimés venint d’una persona que té per costum filar prim en tots els seus comentaris. Primer et dediques a formular una crítica del personatge, sense contemplacions: no és un personatge vàlid, és la mateixa cosa que els d’ERC. Ah! Però, després com molts altres opinants del tema, més abrandats que tu, creus que caldrà esperar tot allò que la Presidenta del Parlament manifestarà aquesta setmana i, en funció del que digui, faràs les teves avaluacions. No creus que seria més lògic esperar les seves declaracions i formular, després, un judíci de valor sobre el personatge?

Francesc Subiràs
Francesc Subiràs
07.02.2022  ·  13:01

Tot aquest joc de política a la Generalitat és una pèrdua de temps. El camí ‘legal’ no és possible. A un canto o a un altre! Som, o no som. Així no es pot fer res. Un dia vindrà, de color blau, que el poble català esdevingui el protagonista de la seva pròpia identitat històrica. Aquest dia vindrà, de color blau, com el cel …. I un gran estel blanc lluirà al cel, tant o més brillant que el sol…. Visca Catalunya lliure! Aviat acabarà la meva subscripció. I no la renovare. La energia que gasto aquí es totalment desaprofitada. Adéu siau.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
07.02.2022  ·  13:01

Jo, amb la Borrás

David Mascarella
David Mascarella
07.02.2022  ·  13:13

Un tret massa estès de tots plegats, és l’entronització personalitzada cap als líders, producte del gregarisme que ens porta a la necessitat d’un guia, gurú, o dirigent.

Potser m’equivoco, però l’atracció és fonamenta més del compte en la simpatia que ens desperta l’aspècte físic, la simpatia, la contundència expressiva o la capacitat de dir el què volem sentir…acompanyat de la nostra ferma adicció a qui ens ofereix un futur lluminós a baix cost

Anton Boqué
Anton Boqué
07.02.2022  ·  13:38

No surto mai a dir res, però avui estic tant en desacord amb el teu escrit que ho faig.. No tinc pas cap ganes de encetar debat.. El meu lema és la llibertat, també la de pensament i expressió..

Els motius pels q no estic D acord amb Tú Vicent.

1. La seva immolacio política hagués servit, a part de que alguns, o molts haguessiu pensat que era positiu de cara a qui i perquè… NO HAGUÉS SERVIT PER RES..
2. LA solució conjunta proposada de fer valdre la resolució parlamentària conjunta els tres partits… SI QUE HAGUÉS TINGUT UN GRAN RESSÒ POLÍTIC I SI HAGUÉS ESTAT ACOMPANYAT D OMNIUM I ANC, MOLT RESSÒ INTERNACIONAL

3.. HI haurà més oportunitats de jutjar la MHP BORRÀS.. no oblidem que Reguant, i Ella mateixa són al punt de mira..

Per acabar.. A PRES LA DECISIÓ MÉS DIFÍCIL… EL MÉS FÀCIL ETA ANAR CAP A CASA I JA US HO FAREU…
TINGUEM EN COMPTE QUE LAURA BORRÀS NO ES EN POLÍTICA PER LA MENJADORA…

Salvador Manich
Salvador Manich
07.02.2022  ·  14:04

No m’escarrassaré en cercar culpables, prou problemes ens dona l’estat. Tot plegat és el resultat de la desunió dels partits independentistes, que és el terreny ideal perquè l’estat es trobi còmode amb la situació de Catalunya. El què fa cada partit en favor o en contra d’aquesta unió és per tots abastament conegut i ara ja no si pot posar remei. Estic astorat per l’infantilisme que manifesten alguns polítics catalans i algun partit en conjunt. El poble tampoc està gaire per la qüestió, altrament hauria esperat veure un suport massiu al CxR, que tampoc s’ha donat. Per mi els únics que segueixen sent coherents amb l1O són els exiliats, i prou que fan suposant els no suports que deuen rebre des d’aquí. Per tant, que cadascú s’apliqui el conte i posem-nos-hi còmodes que això va per llarg… moooolt llarg.

Lluis Molist
Lluis Molist
07.02.2022  ·  14:20

Em sap greu. Pero igual que Torrent. !!

Jaume Riu
Jaume Riu
07.02.2022  ·  15:07

EN POSITIU
Per ser un nou estat d’Europa, independent i en forma de república, ja sabem que la força política de Catalunya es suporta sobretot en la desobediència, mentre que els partits polítics, ben a l’inrevés, només poden prevaler en la obediència.
Per tant, la política de partit no ens serveix per canviar els fonaments de l’estat, perquè els partits polítics són els fonaments de l’estat.
La visió en positiu ens fa descobrir que JxC al Parlament, tot i comptar amb Laura Borràs, tampoc no pot desobeir.
Ho trobo una evidència realista i oportuna que confirma com per desobeir fins a canviar les estructures de l’estat no podem comptar amb la política de cap (cap!…) partit polític.
És doncs positiu que no perdrem el temps per aquest camí.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
07.02.2022  ·  15:40

Jugqpar a l’autonomia amb els franquistes pp.psoe es de pocavergonyes, rucs o miserables. Peret Aragones es un gosset d’españa i res mes. I el parlament es el seu wc. Fora estatut, fora autonomia de merda española, fora govern d’esclaus d’españa.una

Carles Benito
Carles Benito
07.02.2022  ·  15:53

Fa dos dies vaig remetre aquest mail al correu personal de Laura Borràs a Twitter… Crec que explica la meva visió del tema i aportava una sortida alternativa per a la Laura, que ara ja no és possible :

Benvolguda Laura, tenc quasi 70 anys, he viscut sempre a Mallorca però som català de naixement. Estic inscrit al Consell de la República…

Com per a molts, personifiques una de les meves poques esperances…

Pens que seria bo per a la causa que no perdessis la teva credibilitat.

Si de l’autonomia estant no es pot lluitar, has considerat la possibilitat de fer-ho des de fora, tot preservant el teu cabal d’integritat, per fer-ne ús de bell nou en el moment adient?

L’únic que ara pot distanciar-te de torrent (per a mi en minúscula per sempre més) és deixar l’autonomia per lluitar des de fora.

I ja que m’he pres la llibertat d’expressar-te la meva opinió… deixa’m comentar també:
NO ENTENC QUE A CADA CANTONADA DELS CARRERS DE TOT CATALUNYA NO HI HAJA UNA GUINGUETA ON SE PROPICIÏ LA INSCRIPCIÓ AL CONSELL DE LA REPÚBLICA.

ÀNIMS ❗i gràcies per tant treball ❗

Carles Benito

Joan Royo
Joan Royo
07.02.2022  ·  16:08

Eixir d’aquesta teranyina indecent? Només hi veig una possibilitat. Si el president Puigdemont guanya les batalles jurídiques a Europa i torna a Catalunya, que encapçale una llista d’independents procedents del Consell per la República. Una candidatura amb un sol punt al programa: aixecar la suspensió de la declaració d’independència del 2017.

Pere Planella
Pere Planella
07.02.2022  ·  16:13

Companyes comentaristes com ja he dit anteriorment hauríem de provar el camí del CxR, crec que si massivament donéssim suport al consell vull pensar que això posaria els pels de punta a l’estat repressor, aquest suport l`hauríem de fer sobtadament per que si ho fem a poc a poc donarem temps a l’estat enemic de torpedinar nos, es a dir agafar los amb els pixats al ventre, no se si es un bon camí però imagineu vos que tots els que vàrem votar 1- O hi donéssim suport vull pensar que causaria un terratrèmol de dimensions desconegudes ,nomes ens cal un teclat així de fàcil, ja se que direu que això es somia truites, però com deia anteriorment en alguns comentaris potser es trobar el camí cap a l’autopista i mes a mes seria un clam de que tot l’independentisme esta dempeus, un gerro d’aigua freda per l’enemic.

Roser Caminals
Roser Caminals
07.02.2022  ·  16:17

No coincideixo plenament amb l’editorial d’avui.
Siguin quines siguin les explicacions de Laura Borràs, cap polític de cap partit s’immolarà a títol individual sense el suport del conjunt de forces independentistes. El President Torra ho va fer i li admirem la coherència, però políticament va ser un sacrifici inútil. Tots els polítics no són iguals, encara que no n’hi hagi cap d’ideal, i no els podem cremar un darrere l’altre.
Si ERC, la CUP i tot Junts haguessin recolzar la decisió, Laura Borràs hauria estat capaç de plantar-se. Sense estratègia d’unitat a la Generalitat no podem esperar heroïcitats individuals. És al carrer on hem de cimentar la unitat (amb l’exili) i plantar cara. Hi haurà polítics que s’uniran al carro i altres que en fugiran.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
07.02.2022  ·  16:44

Es vergonyos la imatge que dona el nostra Parlament que no tenen la capacitat de fer un fron comu davant de una injusticia com és el cas Juvillá sincerament m´amago a sota la taula de la vergonya que passo

Antonio Álvarez
Antonio Álvarez
07.02.2022  ·  17:18

Quina vergonya de dona.
Després del que va dir d’en Torrent.
DIMISSIÓ IMMEDIATA!

Josep Many
Josep Many
07.02.2022  ·  17:33

Potser el resultat sigui el mateix, però que ERC s’agenolles en la inhabilitació del president Torra tot i el suport de Junts, no em sembla el mateix que agenollar-se forçada per la manca de recolzament dels suposats companys de viatge.

Carles Viñals
Carles Viñals
07.02.2022  ·  17:48

Trobaré a faltar el Miquel Gilibert, amb qui discrepo en altres temes, però amb qui he coincidit sempre que ha comentat sobre el tema de Catalunya i la seva causa d’alliberament nacional. Comprenc tanmateix la seva decissió. El considero home de clara visió i esmolada intel.ligència i, com a tal, l’imagino conscient de la fondària del pou on hem arribat a caure, sabedor de que trigarem molt a eixir-ne i probablement cansat d’intentar-ho a còpia de comentaris. Perquè ell, vosaltres i jo mareix, sabem que no seran les paraules (orals o escrites) les que ens duran la llibertat, sinó els actes. Actes necessariament heroics que, si bé ens són exigibles a tots i cadascun de nosaltres, formen part, principalment, de les obligacions dels dirigents electes que de debò vulguin representar-nos.

El que passa és que pensen: “Jo donaria exemple… si els altres em donéssin suport”.Dissortadament, això és el que pensem tots, -jo el primer-, amb el resultat que ningú es mou i tothom obeeix. I no, la cosa no funciona així.

La cosa funcionaría quan una persona (i tenim dret a esperar que aquesta persona sigui un representant electe), decidís desobeïr acceptant les consequències penals, i, en lloc de restar abandonat davant la repressió, com un màrtir solitari, fos substituit immediatament per una altra que desobeís com la primera, acceptés el càstig i fos substituit per una tercera que… i així successivament.

Un represaliat abandonat a la seva sort és una víctima inútil. Una munió de represaliats que omplíssin gradualment les presons, acabarien constituint una força que l’Estat no podria afrontar, amagar ni justificar als ulls del món.

Si Torrent hagués anat a presó, seguit de Torra, Aragonés, Borràs i molts d’altres, els catalans seríem molt més aprop d’un triomf que ens alliberaría a tots, i Espanya més aprop de la derrota.

No. La desobediència seguida de multa (impagada, per descomptat), inhabilitació o presó, seguida d’una altra desobediència i una altra,i una altra…, de segur que no sería inútil. Sería, per contra, l’instrument del nostre triomf. Com diria Gandhi, però, “no sense sofriment, perquè tota lluita el comporta.”

La pregunta és: Qui vol ser el primer en acceptar el sofriment d’una cadena de desobediències ?

Annamanu Ràfols
Annamanu Ràfols
07.02.2022  ·  18:14

Fins aviat Sr. Miquel Gilibert. Gràcies per la seva participació.

Ignasi Duran
Ignasi Duran
07.02.2022  ·  18:31

Sr. Partal, Vaig trobar molt desencertats els titulars i tot l’article en sí, ahir.
Es podia esperar a escoltar les explicacions que ha donat avui la MHP Laura Borràs i les que donarà oficialment en seu parlamentària.
Anem en compte a inhabilitar persones, no fos que ens cremem la punta dels dits… periodísticament.

Miquel Àngel Fos
Miquel Àngel Fos
07.02.2022  ·  20:42

Ho sento profundament, però ja no podem creure en cap dels nostres polítics en actiu. Ja no tenim ni Parlament ni minisoberania ni miniautonomia, ni per descomptat polítics per portar-nos a lloc, no més al ridícul absolut davant a la resta de l’estat. En tant no fem un acte de desobediència total i absoluta per vèncer la por imposada per l’estat tant dels nostres polítics, nostres institucions ( ANEC, OMNIUM, ….) i nosaltres mateixos, el resultat sempre serà res de res.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies