La variant òmicron del coronavirus ha fet entrar la pandèmia de la covid en una nova fase. Aquesta setmana, més d’un dia s’han arribat a registrar més de 50.000 casos nous de covid al conjunt del país. I la previsió, segons l’OMS, és que els dos mesos vinents agafi la malaltia més de la meitat de la població europea. Malgrat que s’ha vist que la variant òmicron s’escapa en certa manera de la immunitat del vaccí, el fet que la immensa majoria de la població del país hagi estat vaccinada fa que gran part dels malalts passin la covid de manera lleu. Però encara hi ha gent que l’afecta greument i que li pot acabar causant la mort. De fet, avui hi ha més de 800 persones ingressades a les UCI del país per coronavirus.

Ara un dels desafiaments de la medicina és prevenir complicacions per a aquells a qui el vaccí no protegeix prou. Algunes companyies farmacèutiques han desenvolupat fàrmacs antivirals que, administrats durant els primers dies del contagi, impedeixen que el virus es reprodueixi dins el pacient infectat i li arribi a afectar greument la salut. Al novembre l’Agència Europea del Medicament (EMA) va aprovar el Ronapreve, un fàrmac de Roche que, administrat per via intravenosa durant els primers dies, evita símptomes greus. El problema és, justament, que la via d’administració en complica l’accés, perquè el malalt ha de ser atès en un centre hospitalari. En canvi, les farmacèutiques Pfizer i Merck han desenvolupat fàrmacs antivirals amb el mateix efecte però que es prenen per via oral.

El president espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar dilluns que aquest mes el seu govern compraria vora 344.000 dosis de Paxlovid, l’antiviral de Pfizer, recomanat per als qui s’han infectat de poc però, per les seves condicions, tenen possibilitats de passar una covid greu. També n’ha comprat el govern francès –que va arribar a anul·lar la comanda de 50.000 tractaments de l’antiviral de Merck per la baixada d’eficàcia que mostraven els darrers estudis– i, segons el ministre de Sanitat, Olivier Véran, arribaran a final de mes.

El Paxlovid no és un tractament preventiu, sinó que s’ha de prendre quan el contagi s’hagi confirmat. Tot i que encara no l’ha aprovat l’EMA, n’ha autoritzat l’ús d’emergència mentre revisa a fons l’estudi clínic que l’avala. D’acord amb la investigació, el Paxlovid redueix el risc d’hospitalització i de mort si es comença el tractament els primers cinc dies des del principi dels símptomes. Només l’1% dels infectats de covid que van participar en l’estudi i van prendre Paxlovid (6 de 607) van ser hospitalitzats o es van morir els 28 dies posteriors a haver començat a prendre el medicament; en contrast, el 6,7% dels malalts que havien pres placebo (41 de 612) van haver de ser ingressats a l’hospital o es van morir en el mateix termini de temps.

L’estudi es va fer amb més grans de divuit anys no vaccinats o que ja havien passat la covid amb malalties o algunes altres circumstàncies que implicaven un factor de risc per a la covid, com ara diabetis, obesitat, malalties pulmonars o de ronyó cròniques; o bé pacients que eren fumadors, amb immunodeficiència, problemes del cor, hipertensió, lupus, desordres neuronals, càncer; o més grans de seixanta anys, si tenien més factors de risc com si no.

A banda l’anunci de la compra, i que la farien aquest mes de gener, Pedro Sánchez no en va donar cap més detall: ni a partir de quan serà disponible, ni ben bé a qui serà receptat, ni si es distribuirà a les farmàcies del carrer o a les dels hospitals, ni què haurà de fer un positiu de covid amb factors de risc per a aconseguir-ne. Hi ha una tal incertesa, que la secretària de Salut Pública de Catalunya, Carmen Cabezas, ha reconegut en una conferència de premsa que no en sabia res, més enllà de l’anunci públic de Sánchez, perquè no se n’havia parlat en cap de les reunions amb les autoritats sanitàries espanyoles en què ella havia participat.

Trenta píndoles durant cinc dies

El tractament de Paxlovid inclou dos components diferents: nirmatrelvir, que inhibeix un enzim del SARS-CoV-2 i impedeix que el virus es reprodueixi correctament dins el cos del pacient infectat, i ritonavir, un antiretroviral que s’utilitza en tractaments contra el VIH i alenteix la metabolització del nirmatrelvir perquè es mantingui al cos durant més temps i en una concentració més alta. Cada dotze hores s’han de prendre dos comprimits de nirmatrelvir (300 mg en total) i un de ritonavir (100 mg). El tractament dura cinc dies, de manera que són trenta píndoles en total.

Haver de prendre tants comprimits desaconsella el tractament en els pacients amb afeccions de fetge o de ronyó. També és contraindicat en els pacients que prenen certa medicació, perquè el ritonavir suprimeix un enzim hepàtic encarregat de metabolitzar molts medicaments. No tan sols fa augmentar la concentració del nirmatrelvir, sinó que afecta alguns anticoagulants, antiepilèptics o fàrmacs per a l’arítmia, la tensió i el colesterol alts, a més de la depressió i l’ansietat.

Arran d’aquestes contraindicacions, cal l’avaluació d’un metge abans de començar el tractament i, de fet, l’autorització de l’EMA en prohibeix la venda sense recepta mèdica. Així doncs, es descarta que un malalt diagnosticat amb una prova d’antígens d’automostra pugui començar ràpidament el tractament sense passar per un centre mèdic.

El dubte és quin metge podrà receptar-lo, si es prescriurà a l’atenció primària o als hospitals. Habitualment, un tractament per a un grup de pacients tan concret i amb unes circumstàncies tan específiques es restringiria a l’àmbit hospitalari, però com que l’objectiu del Paxlovid és justament evitar una malaltia greu durant els primers dies a partir del contagi, no s’hauria de limitar als hospitals.

Tampoc no s’ha definit prou quins malalts de covid podran obtenir-ne. Per a quines patologies prèvies concretes es recomanarà de prendre Paxlovid? A partir de quina edat es pot considerar que hi ha risc de tenir covid greu? Es receptarà a un pacient jove i sense malalties però no vaccinat?

Eficaç contra diverses variants del coronavirus

Hi ha tractaments antivirals que actuen sobre la proteïna espícula del coronavirus, la que fa servir per a infectar les cèl·lules, que poden perdre eficàcia a causa de les mutacions. En canvi, Paxlovid actua intracel·lularment, tot unint-se a la proteasa del coronavirus per a impedir-ne la reproducció. Segons Pfizer, el nirmatrelvir ha demostrat ser eficaç contra totes les variants d’interès del coronavirus, com ara l’òmicron i la delta, en els estudis in vitroi, fins i tot, en més coronavirus existents.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.