Pau Cubarsí i Lamine Yamal, els dos adolescents catalans que fan somniar el Barça a la Lliga de Campions

VilaWeb
Pau Cubarsí tallant un intent de rematada de Kylian Mbappé
Pere Millan Roca
15.04.2024 - 21:40
Actualització: 16.04.2024 - 15:33

Aquest vespre, a les 21.00, el Futbol Club Barcelona lluitarà per classificar-se per a les semifinals de la Lliga de Campions de futbol contra el totpoderós París Saint-Germain, el club que és propietat de l’emir de Catar, Tamim bin Hamad Al-Thani. Fa quatre temporades que el Barça no arriba a unes semifinals, i l’últim títol de la màxima competició continental el va aconseguir  fa nou anys, la temporada 2014-2015. Després d’anys de crisi econòmica, esportiva i social, prova de tornar a fer-se un lloc entre els millors d’Europa impulsat per dos talents joves, catalans i que encara viuen a la Masia: Pau Cubarsí i Lamine Yamal. Amb ells al camp, als vuitens de final contra el Nàpols, el Barça va convertir-se en el primer club de la història a fer jugar dos menors d’edat en una fase eliminatòria de la Lliga de Campions.

Lamine Yamal i Pau Cubarsí
Lamine Yamal i Pau Cubarsí, en el duel d’anada dels quarts de final de la Lliga de Campions de futbol al Parc dels Prínceps.

Pau Cubarsí (Estanyol, Gironès, 2007) juga de defensa central. Té disset anys i és el líder de la línia defensiva del Barça. De fet, la bona dinàmica de l’equip coincideix amb la seva arribada, procedent de l’equip juvenil. Essent ell en l’onze inicial, no han perdut cap partit –onze victòries i dos empats–; en canvi, sense ell han estat molt més irregulars –dinou victòries, sis empats i set derrotes. A més, va ser designat millor jugador del partit en el seu debut a la Lliga de Campions, partit que el Barça va guanyar per 3-1 al Nàpols i que li va donar l’accés als quarts de final contra el PSG.

Ara, aquest èxit sembla que no l’afecta. El tarannà tranquil que té fora del camp coincideix amb la sobrietat i l’elegància amb què juga, combinant bons fonaments defensius amb una gran visió de joc i capacitat de construir jugades a la zona defensiva. “No sembla que tingui disset anys. És intel·ligent. Sap quan xocar i quan no. No perd duels. Juga amb jerarquia i amb pausa”, deia l’entrenador Xavi Hernàndez després d’un partit contra el Mallorca.

En la mateixa línia, el davanter polonès Robert Lewandowski va explicar en una entrevista a la cadena TVP Sport –del seu país d’origen– que havia al·lucinat tant amb Cubarsí, que es pensava que mentia sobre la seva edat. Lewandowski, de trenta-cinc anys, ha estat un dels grans beneficiats de l’entrada de Cubarsí en l’equip. És habitual veure com hi fa combinacions gràcies als seus precisos desplaçaments llargs. Sense anar més lluny, el primer gol culer al Parc dels Prínceps va néixer d’una gran passada filtrada per Cubarsí cap a Lewandowski.

Pau Cubarsí MVP a la Champions
Pau Cubarsí amb el trofeu que l’acredita com a millor jugador del partit de la Lliga de Campions entre Barça i Nàpols.

Malgrat aquest creixement de popularitat meteòric, a Estanyol Cubarsí continua essent el nom d’una fusteria, que regenta la seva família d’ençà del 1905. En total, quatre generacions de fusters que han treballat en aquest petit poble de 185 habitants que pertany al municipi de Bescanó, a la comarca del Gironès. Ben a prop, a Vilablareix ,va començar a jugar a futbol abans d’incorporar-se al Girona. I el 2018 va arribar al Barça, a onze anys. Va ser, curiosament, en l’última temporada en què el club va jugar unes semifinals de la Lliga de Campions. Ara, sis anys després, el cant de “Cu, Cu, Cubarsí”, s’ha convertit en un dels crits de guerra de l’afecció culer a l’Estadi Olímpic Lluís Companys.

Fusteria Cubarsí
Quatre generacions de la fusteria Cubarsí d’Estanyol.

Lamine Yamal (Esplugues de Llobregat, 2007) és encara més jove que Cubarsí. Malgrat haver nascut el mateix any, encara no en té disset. És un davanter esquerrà, especialista a desequilibrar per la banda, on treu profit d’una gran habilitat tècnica amb la pilota per a driblar contraris. Si Cubarsí destaca per la sobrietat i la tranquil·litat, Lamine Yamal és un futbolista imprevisible i amb un toc de genialitat. A més, té una visió del joc i un cop de pilota que el fan perillós, tant a l’hora de crear ocasions com a l’hora de rematar-les.

 

La trajectòria esportiva de Lamine Yamal és una història de precocitat. Va fitxar pel Barça a tan sols set anys, després de fer les primeres passes futbolístiques al club de futbol de la Torreta, a la Roca del Vallès. A catorze, ja era un fix en l’equip juvenil, on els jugadors en tenen més de setze. I a quinze anys, nou mesos i setze dies va esdevenir el jugador més jove en la història del club a debutar a la lliga espanyola. Mesos després, va batre aquest mateix rècord a la Lliga de Campions i també amb la selecció espanyola. De fet, abans de debutar en el futbol professional, només havia jugat dues temporades i mitja a futbol onze per qüestió d’edat.

Malgrat haver nascut a Esplugues de Llobregat, Lamine Yamal s’ha criat a Mataró, concretament, al barri de Rocafonda, un dels que té més densitat de població i un índex de renda per càpita més baix de la capital del Maresme. De pare marroquí i mare de Guinea Equatorial, reivindica els orígens sempre que pot. De fet, celebra els gols dibuixant amb els dits la xifra 304, els tres últims números del codi postal del barri, 08304. Sempre ha triat jugar amb les seleccions catalanes i de l’estat espanyol per sobre de la dels països d’origen de la seva família. D’ençà que tenia onze anys, Lamine ha estat un dels capitans de Catalunya de la seva generació.

VilaWeb
VilaWeb
Lamine Yamal rebent indicacions de Xavi Hernàndez
Lamine Yamal jugant amb la selecció cataluna. Fotografia: FCF

Juntament amb Lamine Yamal, també s’ha fet popular el pare, Mounir Nasroui. En aquest cas, per motius ben diferents. Va ser sancionat amb una multa de 546 euros per haver-se enfrontat a un envelat de Vox durant la campanya electoral de les eleccions espanyoles. A més, Nasroui també és conegut per les seves publicacions a les xarxes socials, on mostra el suport incondicional al seu fill.

En el partit d’anada, Lamine Yamal va ser víctima d’un comentari racista i classista del Mono Burgos, ex-porter professional i ara comentarista a Movistar +. En la prèvia del partit, mentre el jugador feia malabarismes amb la pilota, va dir: “Si no li va bé, acaba en un semàfor.” Alguns altres membres de la transmissió, en compte de retreure-li les paraules, li van riure el comentari. Com a resposta, els jugadors del Barça i el PSG no van fer declaracions a la cadena després del partit. Dies després, Movistar en va anunciar l’acomiadament.

Així doncs, en un moment de necessitats futbolístiques derivades dels problemes econòmics del club, els joves valors del planter són els qui han fet una passa endavant i marquen les diferències en el tram decisiu de la temporada. Dos adolescents que compleixen el somni de qualsevol nen i alhora fan somniar tota una afecció amb la Lliga de Campions.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 6€ al mes

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor