El país dels partits no pot ofegar el país de tots

«Tots els partits han pres decisions notables, en un sentit o en un altre, sense tenir en compte res més que el seu interès corporatiu»

Vicent Partal
09.01.2020 - 12:58
Actualització: 09.01.2020 - 13:58
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El país viu una urgència evident, però malgrat això molts tenim la sensació d’haver entrat en una fase, temporal, de paràlisi. El judici i tot aquest seguit d’eleccions que s’acosta ho paralitzen tot i ho condicionen tot. El país dels partits, aquell que s’interessa pel repartiment dels escons, pels tants per cent i per les hegemonies, viu el moment culminant, l’excitació més gran. I això, tant si ens agrada com si no als qui ens ho mirem des d’una certa distància, és inevitable. Si algú s’hi posa nerviós li recomane calma.

En el sistema en què ens movem, els partits polítics són la peça determinant. És veritat que hi ha política que es pot fer al marge dels partits i fins i tot en contra, com ho demostra la revolució catalana, però al final la gestió de les institucions sempre resta en les seues mans i això pesa sobre manera. I si bé és cert que els partits canvien, com ho demostra també la revolució catalana, ho és igualment que segueixen ritmes poc compatibles amb la realitat que vivim. Curiosament, poden segrestar de mil maneres la fotografia del moment, invalidar les eleccions al cap de vint-i-quatre hores a còpia d’enquestes, opinions i campanyes, però sembla que no troben la manera de validar-se a ells mateixos passades les vint-i-quatre hores, de confrontar si el votant està d’acord amb allò que fan o no.

El sistema de partits és necessari a la democràcia. Fins i tot hi ha la coneguda tesi de Schattschneider que defensa que els partits, de fet, són els que creen la democràcia. Però, com a sistema, s’ha envellit. Clarament. Ja no llegim les notícies una volta cada dia i prou. Ja no mirem tots junts un mateix film al menjador a la nit. Ja no comprem les mateixes cançons en discos LP. Ja no parlem per telèfon d’un en un, sinó que ens escrivim en grups constantment canviants. Ja no guardem diners a casa i de fet sovint ja ni els toquem. Ja no fem un munt de coses que fèiem i que donaven sentit a la societat on vivíem. Però continuem votant com abans i delegant el vot a un grup de gent que assumeix, com abans, que una volta emès el vot és seu i que pot fer-ne allò que vulga, sense preocupar-se que li ho puguen retraure.

Pel calendari que tenim, aquest cap de setmana hem viscut una apoteosi del partidisme. Tots els partits han pres decisions notables, en un sentit o en un altre, sense tenir en compte res més que el seu interès corporatiu. Junts per Catalunya, que semblava moribund, ha fet una jugada forta que fins i tot obligarà a fer canvis de govern. Els comuns han entronitzat Asens, mirant de reüll Esquerra. La CUP ha decidit que no anava a Madrid, amb la qual cosa ha decebut molta gent no habitual que aquesta vegada semblava disposada a votar-la. Compromís ha revalidat Mónica Oltra malgrat el rebuig evident que causa en una part del seu electorat. Esquerra ha pactat una cosa que no se sap encara fins on arriba amb Bildu. El PNB s’ha exclamat quan han vist Puigdemont encapçalant una llista de les europees que ells no volen. I…

Difícilment ningú, ningú que no siga militant de partit, se sentirà còmode amb tant de tacticisme i amb tanta mirada interessada al retrovisor quan els problemes que hem d’encarar com a país són majúsculs. Tens una estranya sensació que derrotar l’adversari els excita més que no pas guanyar la llibertat. I hi ha un cansament constatable, perquè et tornen a obligar a triar quan segurament tu no voldries fer-ho. Tot plegat és tan primitiu que decep inevitablement. Sobretot en les circumstàncies de repressió salvatge i alhora d’esperança col·lectiva que vivim. Però val més ser conscients que mentre no puguem canviar el sistema de representació política i introduir mecanismes moderns de democràcia permanent o directa, cada tant ens trobarem atrapats en les setmanes de campanya electoral i ens apareixerà aquesta pedra ritual en el camí. No podem fer res millor que mirar d’esquivar-la i procurar que en la maniobra perdem les mínimes forces possibles.

Els uns i els altres, els dels partits, avui semblen feliços perquè han fet una llista potent, perquè no s’han presentat aquells que els feien por, perquè aquest o aquell cap de llista els semblen un encert o un error, perquè es fan il·lusions dirigint la cosa pública si obtenen una majoria abassegadora que no és escrita, malgrat tot, enlloc. És evident que del resultat de les eleccions se’n derivaran conseqüències i aquesta és l’única raó per la qual –si cal amb una agulla al nas– tots hem d’anar votar. Fem-ho, doncs, però amb el grau d’escepticisme suficient per a entendre que aquest exuberant país dels partits que avui es desplega davant els nostres ulls ni és ni pot representar ja el país complex de tots. Ni pot ofegar-lo. I és això, sobretot això, que ens hauria d’importar més a tots.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Enric Llagostera
Enric Llagostera
10.03.2019  ·  22:06

Encara que soni molt vulgar i malamen

Josep Usó
Josep Usó
10.03.2019  ·  22:14

Molts del qui estan a les llistes dels partits encara no saben que tot el seu esforç per arribar al lloc que ara ocupen, els anys de fer bondat per tal que “l’aparell” els vaja promocionant a poc a poc, les justificacions de opinions o fets injustificables per tal de no perdre el fil del lloc en el qual es puga esser elegit quan hi haja eleccions, i tants i tants fets, silencis i tot el què vulgueu dir, està a punt de deixar-los al capdamunt d’una escala que ja no mena enlloc. Els partits. com la resta de negocis, s’hauran d’adaptar al nou món o desaparèixer. Probablement, darrere dels diaris en paper, aniran els partits inadaptats. I ja, si prioritzen el seu interès personal a l’interès de la gent que vota…

Núria Coma
Núria Coma
10.03.2019  ·  22:20

És que no es puc afegir res.
Poques vegades m’he sentit tan representada en paraules aliene

Victor Serra
Victor Serra
10.03.2019  ·  22:37

Totalment d’acord. L’espectacle dels partits és decebedor però, sí, amb la pinça al nas, cal anar a votar. Després ja els exigirem el que han de fer.
No ens podem permetre que l’independentisme es desinfli i la comunitat internacional en prengui nota. I encara menys podem permetre que guanyi l’ultradreta, perquè aquests sí que saben ocupar el poder i fer la seva feina..

Matilde Font
Matilde Font
10.03.2019  ·  22:37

D’acord amb les reflexions que fas. Jo intente que tot aquest tacticisme partidista només m’atabale l’imprescindible, i no perdre de vista la meta, la República Catalana. És l’única manera que aconseguirem anar endavant, treure els presos polítics de les presons, que tornen exiliats i acabe la represió ciutadana. Fins llavors, en cada elecció, votaré al que considere menys dolent de tots. Però votaré.

Vicent Juli Iborra
Vicent Juli Iborra
10.03.2019  ·  22:55

No m’he sentit mai tant identificat amb un editorial com en aquests moments. Bon nit.

Ramon Pujol
Ramon Pujol
10.03.2019  ·  22:57

TEXT CLAU:
“Tens una estranya sensació que derrotar l’adversari els excita més que no pas guanyar la llibertat. I hi ha un cansament constatable, perquè et tornen a obligar a triar quan segurament tu no voldries fer-ho. Tot plegat és tan primitiu que decep inevitablement. Sobretot en les circumstàncies de repressió salvatge i alhora d’esperança col·lectiva que vivim.”…

Els partits van a lo seu, uns mes que d’altres, i no s’adonen que la majoria de la gent no tenim els seus interessos estratègics. Aquests ens els guardem per mes endavant, per quan siguem lliures. Si us plau, treballeu per nosaltres!

Jordi Pedemonte
Jordi Pedemonte
10.03.2019  ·  23:00

Podem votar
i podem no votar.
Si votant no podem canviar res…

Josep Jallé
Josep Jallé
10.03.2019  ·  23:05

Avui pretenc participar en forma només testimonial, en el sentit de fer-vos saber que hi soc. Sobre tot el que està passant resulta difícil de ser positiu. Passen els anys, apareixen les oportunitats i el que ens plantegen, partits i partidetes, és ho de sempre. No son capaços de transcendir més enllà de les rutines, de les inèrcies, dels personalismes. Deu de ser aquella conclusió tant antiga de … on no hi ha, no en pot rajar.

GUILLEM BOSCH
GUILLEM BOSCH
10.03.2019  ·  23:07

Vicent, l’època de votar amb una pinça al nas… no creus que ha passat, també? Em sembla que inclús això, ha passat ja.
En qualsevol cas, qui sigui que vulgui convèncer a un cert sector de gent (no menyspreable en nombre) per anar a votar a les espanyoles (espanyoles!) i europees (europees!), més val que afini els arguments i vagi il·lustrant-nos amb afilats decàlegs, perquè els motius per a no fer-ho, per a no votar AQUESTS partits, són també notables. Sense anar més enllà; aquest espectacle de partit entre presos i exiliats verds contra presos i exiliats vermells -i els seus familiars i els advocats i tot!- cercant a veure quina llagrimeta és més ufanosa i lluent… fa enrojolar de vergonya i tot. Per no entrar a catalogar els “nous” missatges d’alguns… mare de Déu, millor que ho deixem estar.

I no he esmentat les municipals perquè alguns tenim la sort que al nostre municipi (que en aquest cas no és la capital) hi ha candidatura de PRIMÀRIES, i per tant tenim la possibilitat de votar ben tranquils tot llençant -i amb perdó- la coi de pinça al riu. Salut!

Antoni López
Antoni López
10.03.2019  ·  23:28

Vicent Juli Iborra: faig per dos.Salut.

JOSEP RAMON MIR
JOSEP RAMON MIR
10.03.2019  ·  23:31

Crec que amb el NO de les CUP hem perdut una oportunitat que fins i tot m’atreviria a qualificar de històrica.

Ramon Perera
Ramon Perera
10.03.2019  ·  23:32

Si no amb una agulla al nas, jo ja fa molt de temps que vaig a votar amb l’escepticisme a flor de pell i no defenso canviar el sistema de partits, la democràcia representativa, simplement perquè està de moda fer coses noves. No.
Em sembla evident que els partits tal com els coneixem i l’anar a votar cada quatre anys era així ja que tècnicament no hi havia sistemes millors. Avui dia hi ha sistemes molt millors – més i més àgil informació, possibilitat de votacions on-line – que permeten sense oposició honesta millores substancials de la gestió de la societat. És això i no pas un culte a la novetat per la novetat.
Un canvi a fons del sistema només serà possible en el marc d’una república catalana, però ja s’estan produint alguns indicis de renovació: per exemple les votacions per internet de la Crida Nacional.
I una comparació interessant: el sistema per elegir el president dels Estats Units encara no ha superat el model que van haver de dissenyar en el moment dels seu naixement quan els nuclis de població estaven molt distanciats i els resultats de les votacions els havien de portar missatgers a cavall a través de kilòmetres de boscos.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
10.03.2019  ·  23:41

La CUP ha fet la pífia del mil·lenni no presentant-se. Molta gent els anàvem a votar per a no haver de votar ni PDECat ni ERC, i a més podien haver fet obstruccionisme del bo. Clar, ara hem d’anar a votar i no sabem què. ERC, perduda en els mons de iupi, és iberista i tot el que vulgueu, excepte el que durant anys van dir que eren: independentistes. I al PDECat, enlloc d’estar per feina en unes hores molt greus pel país, només pensen a clavar-se punyalades traperes entre ells. Em sembla, Vicent, que és millor innovar i tractar de sortir-nos-en sense aquest ramat de divertits.

jaume vall
jaume vall
10.03.2019  ·  23:59

Núria Coma, Vicent Iborra, jo també subscric l’editorial,plenament. Els partits polítics són molt importants però tendeixen a demanar visió acrítica. Els ciutadans preocupats per la res pública, no afiliats, o afiliats crítics, encara són més importants.

Xavier Fabregat
Xavier Fabregat
11.03.2019  ·  00:00

Doncs com que el meu vot es meu i ningú té la República Catalana com a primer objectiu, no el tindrà ningú. Però aniré a votar i tant que hi aniré, però a votar nul.
Deu anys fins aquí per a acabar reconeixent a un tribunal feixista que la proclamació de la república era broma. Au va, a cagar al canyar !!!!
Poder hagueren quedat millor digen-nos-ho a nosaltres primer.

Ricard Pons
Ricard Pons
11.03.2019  ·  00:17

Avui, amic Vicent crec que l’has encertat de plé, per tot el que expliques en la editorial és el que ens ha mogut a molts de nosaltres defensar el procés de Primàries per Catalunya a les Municipals. Se que costarà molt però estem sembrant una llavor que farà aquesta veritable revolució imparable.

Ignasi Mora
Ignasi Mora
11.03.2019  ·  01:02

Tanmateix, el sistema de partits polítics serà el vigent, però també són vigents les lleis o certes lleis nefastes dels espanyols. I sobretot, el sistema de partits falla estrepitosament i ens perjudica perquè la immensa majoria, si no fóra pel parany del sistema de partits, votaria candidatures a la seua alçada, és a dir progressistes si més no i no farien l’idiota votant partits sense sentit i més sense sentit per als que viuen de la seua feina.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
11.03.2019  ·  01:39

Sí, rotundamente sí “El país de los partidos no puede ahogar el país de todos”.

Sin embargo lo hace. Y lo hace con nocturnidad y alevosía que es como actúan todos los partidos políticos del mundo habidos y por haber por medio de falsas proclamas electorales que ellos saben que no cumplirán si consiguen llegar al poder. Esa es la tónica en la France et Navarre, en España … y, por lo visto, también en la Catalunya independentista.

Y es que lo de “ahogar” al país va en el ADN de los partidos porque, y sin querer pasarme de listo, y con todos los matices necesarios, un partido político antes de crear, desarrollar país, desarrolla partido.

Es la triste realidad.

Maquillada de lo que uno quiera pero realidad.

Es como cuando Bill Gates, después de haber esquilmado no sé cuántas vidas de chinos y chinas monta una fundación para ayudar, entre otros, a chinitos y chinitas.

Los partidos políticos son un fake de la democracia (que, en este caso, traducido sería, una estafa) porque los partidos no son, en primer lugar, representantes de la ciudadanía, sino que son empresas puras y duras que batallan entre si al mismo nivel de lucha con la que batalla Apple contra Huawei y viceversa (salvando la virulencia).

Esa es la realidad. Son básicamente empresas que teóricamente se deben a una cuenta de resultados y que se pasan por el forro de los mismísimos (que se me disculpe la expresión) los … resultados arguyendo que “no se pudo hacer” (por ejemplo, arriar la bandera española del palacio de la Generalitat el día que se proclamó la República de Catalunya – ¡manda huevos! -). Los partidos politicos tal y como están configurados a fecha de hoy son un “fake”, una estafa a escala mayor. Prometen y no cumplen, vuelven a prometer y vuelven a no cumplir.

Cuanto antes nos demos cuenta de esa realidad, MEJOR.

Catalunya está viviendo, tras tropecientos años de Historia, el momento más crucial de su historia con respecto a su relación con el Reino de España. Nunca antes hubo una oprtunidad tan real, ahora que estamos en pleno siglo XXI, tras la Revolución Francesa, la revolución industrial, las dos guerras mundiales, entremedio la guerra civil española, para gritar (no encuentro otro término) que en el marco actual de la configuración de España, gran parte de su población no encuentra su lugar.

Como dice Antonio Álvarez Solis en su artículo “Los Principios” al hilo de la magnífica intervención de Jordi Cuixart en el juicio del 1-0.

http://www.unidadcivicaporlarepublica.es/index.php/opinion-actualidad/politica/19897-los-principios

“Todo esto es fácil si nos devuelven la llave de nuestra casa para invitar cordialmente al vecino. Porque no hay nada que nos acerque más al otro que ofrecerle un café de nuestra cafetera cuando el sol descansa en la oscuridad bien administrada por la luna de todos.”

¡ No dejemos que los partidos políticos ahoguen el país (el que nosotros sentimos y vivimos como nuestro)!

Albert T
Albert T
11.03.2019  ·  02:29

Doncs, jo només puc dir, com pensen molts d’altres, que estic tan decebut i emprenyat d’aquest denigrant comportament dels que es deien defensors de la llibertat i la republica catalana que us ben asseguro que cap cosa que s’assembli a aquesta ignomínia de partits tindrà mai més el meu vot!
Si no tenim això clar no sortirem mai d’aquesta porqueria on ens han instal·lat aquests individus per culpa del seu egoisme i curtedat de mires!

Miquel Gilibert
Miquel Gilibert
11.03.2019  ·  06:14

Vaig dir, ja fa molt de temps, que cal que passi una generació per tal que es vencin les desconfiances atàviques entre els principals blocs de l’independentisme i s’arribi a llistes unitàries, que és l’única manera que es visualitzi la voluntat de la gent d’assolir la independència.

Deixant de banda que posar presos o exiliats al capdamunt de les llistes és- des del punt de vista d’efectivitat- un gest inútil perquè no els deixaran ni tan sols prendre possessió de l’escó, condiciona moltíssim la política. Com des de fa temps, tornem a fer servir l’esquer dels presoners per captar vots i, necessàriament, tota la política que es faci girarà entorn d’ells i del seu alliberament, no de l’objectiu de país. I mentre Espanya sàpiga que amb els presoners polítics ens pot fer mal i que constantment els estem mirant, els farà servir a plet per paralitzar-nos.

D’altra banda un càlcul molt senzill: si tenen èxit les candidatures de JxCat i ERC, el vot independentista es dividirà probablement per la meitat. El resultat pot acabar éssent 0 escons a Europa per tots dos (perquè tot i tenir entre tots dos un percentatge prou gran, individualment no arribin), una cosa semblant a Espanya i a Barcelona, i el PSC o C’s principal força política a Espanya, Europa o Barcelona.

No crec que ens ho poguem permetre.

Per això jo crec que fa falta una nova generació de polítics-molt més generosa i amb sentit de país- i fins i tot una nova generació de votants.

I espero equivocar-me

Teresa Puig
Teresa Puig
11.03.2019  ·  06:48

Hi ha un partit, que és ERC, que ha provocat aquest sense sentit que ens trobem ara. Com voleu que vagin junts els partits si n’hi ha un que no només no ho vol, sinó que ha trencat pactes (30 de gener no proclamant Puigdemont president, per exemple) o negant la possibilitat de fer una llista per a les europees amb Puigdemont com a segon o posant des d’un principi Maragall a Barcelona… farem el que podrem, però hem de posar nom als errors històrics.

Teresa Pou
Teresa Pou
11.03.2019  ·  07:18

Avui l.editorial ho ha clavat. De totes maneres hem de votar, no poden pasar partits que ens volen aniquilar . També hem de veure que en alguns moments s’ ha intentat l’unitat que tots volíem de manera transversal , per tant som nosaltres i només nosaltres que hem de saber que és el que de fer.

Antoni Oller
Antoni Oller
11.03.2019  ·  07:19

A Teresa Puig: sense voler desmerèixer els altres comentaris, estic totalment amb tu. Fa temps vaig escriure que em temia que la Crida volia néixer massa aviat, perquè ERC encara es veia a sí mateixa forta i capaç de seguir mantenint el seu sectarisme. I és el que ha fet. Sense l’electorat d’ERC, el millor que pot fer la Crida és tornar al congelador una temporada (al menys un cicle electoral, potser no cal tota una generació de votants com –emprenyat amb raó– insinua en Miquel Gilibert), i esperar; perquè, com es va veure després del segon tripartit, l’electorat d’ERC no és tan sòlid com sembla, i a més, a la propera cita electoral del mes que ve, ERC competirà en les pitjors condicions possibles: sense temps a desdir-se del que ha estat intentant durant tot l’any 18 i el que portem de 19, que és atreure un electorat que tindrà l’incentiu màxim per tornar a votar al PSC-PSOE de tota la vida, que aquest cop ja ni els cal verbalitzar allò de “si tu no hi vas, ells tornen”, perquè tota aquesta bossa de votants ho tenen interioritzat. Crec que a l’abril ERC s’endurà un disgust que condicionarà la preparació i els resultats de les municipals i europees del maig. Dissabte al FAQS vaig tenir una sorpresa: que el punyetero de l’Artur Mas reivindiqués la idea d’un SNP català; això és el que jo he volgut sempre, i em va sorprendre coincidir amb Mas; el que vaig pensar és que en Mas és un pillo de set soles, i les veu a venir; va veure venir l’onada indepe abans que ningú, i s’hi va afegir; és que potser ara veu a venir la reclamació majoritària d’un CNP? No cal dir que a mi personalment m’agradaria molt que així fos.

Pepita Carlos
Pepita Carlos
11.03.2019  ·  07:45

Un error no presentar-se la CUP jo i molta gent els haguéssim votat, ara després de veure el tarannà dels partits no se si fer-ho

XAVIER DE
XAVIER DE
11.03.2019  ·  07:51

davant del tacticisme dels partits el tacticisme de la gent. Jo no anire a votar o si hi vaig sera nomes al parlament europeu, una baixa participacio es també un missatge inequívoc.

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
11.03.2019  ·  08:19

Totalment d’acord amb la Sra. Teresa Puig.

Rosa Masot
Rosa Masot
11.03.2019  ·  08:23

Jo tinc clar la necessitat de votar i sobre tot, la pinça al nas, però tots els partits m’han decebut. Vergonya, senyors, vergonya!

M. Carme Serrat
M. Carme Serrat
11.03.2019  ·  08:23

Bon article però discrepo pel que fa a l exercici del vot. No penso votar a les estatals per mi seria incoherent i pel que fa a les municipals el meu vot segur no anirà a parar als dos grans grups independentistes . Després de com han estat actuant considero seria donar los ales.
Si és que realment la gent considera formen part d’un sistema caduc a què esperem per fer los hi saber?

Albert Miret
Albert Miret
11.03.2019  ·  08:29

Benvolgut Vicent. Després de llegir el teu lúcid editorial, crec que m’han quedat clares unes quantes coses per anar a votar:
1. A tots aquells que s’oposen a qualsevol mena d’unitat, no se’ls ha de votar. Si volen anar sols, que hi vagin.
2. Els que sempre exigeixen molt als altres, però al darrer moment defugen qualsevol situació que suposi responsabilitat, tampoc els votaré.
3. Detesto als partits perquè actuen com a “lobbies” defensant exclusivament els interessos de la seva “colleta” mai elegida per ningú.
4. Allà on es pugui elegir gent coneguda de primàries, no cal votar lobbies de gent desconeguda.
5. Tot aquell que no demostri tenir sentit de país, no es vota. I tot aquell que prefereixi les estúpides guerretes a l’interès general, tampoc.
6. Crec que el dia que s’implanti un sistema de vot digital, els partits desapareixeran. Per això no s’implanta.
7. En qualsevol cas s’ha d’anar a votar. En un moment com el que estem, no votar o votar en blanc és obrir les portes al feixisme més bèstia.

Jordi Torres
Jordi Torres
11.03.2019  ·  08:35

Bon dia, crec que no hi podrem prescindir, de l’actual política de partits amb llistes tancades, abans no haguem capgirat com un mitjó el sistema actual, i això només ho podem aconseguir des de la independència. És doncs una eina caduca però necessària encara en aquest tram. El que si podriem, i això està a les nostres mans com a votants, és demostrar-los-hi que no acceptarem cap més d’aquestes polítiques petites, cops de colze i altres misèries tan pròpies dels nostres ecosistema polític. Per a mi la solució serà votar a la llista que demostri més compromís amb la independència, més voluntat de col·laborar amb els altres i qui més s’oblidi de cadires i estratègies partidistes. Abandonem la malentesa fidelitat del vot (això sí que és un gol del màrketing polític, ens tracten com a simples consumidors) i votem als que demostrin més compromís. Cadascú sabrà qui li representa millor. Si els hi tremolen les cadires es posaran les piles, no hi veig una altra forma.

Josep Maria Miquel
Josep Maria Miquel
11.03.2019  ·  08:36

No veig gens clar que votar a les eleccions “españolas” serveixi de rés per a la independència del meu país

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
11.03.2019  ·  09:01

Primer diré a aquells que parlen de no votar que això és cedir escons, on sigui, a la dreta extrema i la extrema dreta, feixisme vaja!, es a dir a PP-C’S-VOX. Per tant ho trobo una greu irresponsabilitat i a més per a mi els treu el dret de crítica o de queixa del que es faci perquè no han volgut participar. Cap dret perquè no s’ho han guanyat.

Segon recordem que Carles Puigdemont es va oferir d’anar de segon d’en Junqueras a les europees per tal de presentar al món un missatge fort de l’independentisme català, no un missatge de partit. Però en Junqueras, ERC, com ja va fer al 21-D, ha posat partit davant de País per intentar per enèsima vegada veure si ERC guanya, se li en fot la imatge d’unitat catalana.
Per tant ho tinc clar, no tornaré a ser enganyat per ERC, votaré però no els votaré a ells i recomano no votar-los.

Al respecte lamento el pretès “purisme” de la CUP, doncs crec que molta gent d’esquerres els haurien votat i ara s’han de moure cap a JxCat, sempre millor que no votar, i més veient que les llistes que han fet, sota la batuta d’en Puigdemont, tenen un marcat accent independentista, doncs han escombrat els pactistes del PdCAT.
El que no s’ha de fer és donar suport a Junqueras, autèntic talp del unionisme.

Doncs a votar i sense cap excusa.
O voleu donar pes a VOX i PP-PSOE-C’S?

Sal·lustià Herrero
Sal·lustià Herrero
11.03.2019  ·  09:22

Gràcies Vicent, però per alguns dels comentaris, si s’estén la “sensació” que els partits són dolents, maldestres (que molt sovint ho són) i no es pot fer res al Congrés ni al Senat espanyol (tot i que només siga protestar, denunciar, bloquejar o tractar de transformar), amb l’abstenció li farem el llit al nacionalisme espanyol d’un estat catalanofòbic, anirem amb el llir a la mà, de nou, perquè no podrem ni pressionar-los ni denunciar-los i faran i desfaran sense cap obstacle ni resistència… Aquesta em sembla estratègia irresponsable i suïcida davant un estat salvatge que ens vol anihilar apujant el percentatge per entrar al parlament espanyol dels partits independentistes, que vol il·legalitzar-los o deixar-los fora de lloc com a estratègia de resolució dels conflicte d’Espanya contra Catalunya i els Països Catalans … Que des d’aquí, vilaweb, als comentaris d’opinió, hi haja gent que vulga col·laborar “alegrement” amb aquesta tàctica em sembla políticament catastròfic; és evident que estem “infiltrats” responent a cor que vols als “requerimientos” (contraindígenes) i desitjos insaciables de l’estat que ens oprimeix i pretén fer-nos desaparèixer del mapa… No cal, “nosaltres” ja ho farem per ells… Santa innocència, ficar el cap a sota terra i que decideixen “ells”, com deia Unamuno davant els invents! Que s’heu tornat unamonians?

Pep Agulló
Pep Agulló
11.03.2019  ·  09:28

NO CASTIGUEM LA FALTA D’UNITAT AMB L’ABSTENCIÓ

Hem de constatar que sense ruptura de la legalitat espanyola, el partidisme s’hi mou bé i per tant, ara per ara, no hi haurà unitat tal com demanem gran part de la ciutadania i una part de les forces polítiques. La Crida, Puigdemont, Otegi… han fet propostes d’anar junts a les eleccions envistes, però ni ERC ni la CUP en volen saber res.

Aquest sistema decrèpit de democràcia electiva, que no representativa de la realitat complexa del país, tornarà a fer que el vot només legitimi la força política no pas cap programa, no pas l’estratègia republicana que no n’hi ha.

Altrament la repressió contra l’independentisme condiciona les candidatures. No hem d’oblidar que els empresonats-des ho són per haver fet costat als que ens vam rebel·lar l’1-O. Seria nefast que la ciutadania apliqués la venjança contra els partidaris d’anar dividits en forma d’abstenció a les eleccions perquè ens situaríem al mateix nivell del partidisme. Cal respondre al partidisme corporatista amb l’interès de país i en aquest moment precari, l’interès de país és de no perdre cap vot independentista. Votem amb la pinça al nas com diu Vicent, però votem qui més hagi bregat per aconseguir la unitat.

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

Cesc Martinell
Cesc Martinell
11.03.2019  ·  09:55

Si els continuem votant continuaran fent el de sempre i es creuran legitimats per continuar desunits… abstenció, i segons què vingui la única sortida per seguir com a pais serà la unió.

Pau-Marc RIERA
Pau-Marc RIERA
11.03.2019  ·  10:49

No Vicent Partal, què poc saps o vols entendre de les Cup…L’error va ser pel que s’ha vist presentar-nos el 21-D…Contra tota coherència…Per fer de partits aparador, ja n’està el mercat ple…”La CUP ha decidit que no anava a Madrid, amb la qual cosa ha decebut molta gent no habitual que aquesta vegada semblava disposada a votar-la. “…no les cup no anem de vots per incomplir. Si vols estar ben servit…vine i lluita: Fes-te tu mateix el llit. D’altra manera te’l fan. Per molt que es vengui, de miracles no se’n fan.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
11.03.2019  ·  10:52

Ahir a Alacant l’aznarín Casado es va treure la careta de nou per mostrar la cara dura feixista amb ocasió de la supremacia idiomàtica, senyal de dominació. Ni abstenció ni vot nul o ens donaran pel… sac.

joaquim peñalver
joaquim peñalver
11.03.2019  ·  11:06

després de l’enganyifa,mentides,paranys a que hem estat sotmesos, tornar a donar confiança aquests polítics hereus d’una llei electoral tan partidista s’en fa molt feixuc.Crec que el vot en blanc, per mi,és ben representatiu del que es mereixen.

Josep Salart
Josep Salart
11.03.2019  ·  11:14

Mai hem d’abstenir-nos de votar, malament aniríem. En aquestes eleccions, les que siguin, quedarà demostrat una vegada més i ja quasi estarem al final, que cada vegada més, la gent te criteri, personalitat i que reflexiona molt més el seu vot. Allò de “votaré els meus” s’ha acabat.

maria serra
maria serra
11.03.2019  ·  11:59

Jo aniré a votar sense la pinça al nas, només per tots els que s’han jugat la pell i els que estan a l’exili, cal sí o sí anar convençuts a votar, opcions en tenim encara que no hi estiguem totalment d’acord, això també passa amb diversos fets de la nostra vida i intentem resoldre-ho sense amagar el cap a sota l’ala . Des de la ‘meseta’ estan fen tots els possibles perquè caigui el desànim , el més sorprenen per a ells és la diversitat del nostre col-lectiu independent , això els treu de polleguera i a nosaltres aquesta diversitat ens fa trontollar.Penseu que si Europa abaixant el cap, si nosaltres ens mantenim fors farem que l’aixequin .

Gerber van
Gerber van
11.03.2019  ·  12:05

Lamento la voluntat de la CUP no anar a les eleccions del Congres. Sembla que no volen responsabilitat.

Ja es te molts anys les llistes obertes en altres paísos, com en Holanda. La votació electronic sembla més comoda i rapid, però no cal per tenir llistes obertes. Pel risc de frau és va deixar la votació electronic precisament en Holanda.

Personalment crec que votar ha de ser complertament transparant per a cadascu que te dret de votar. Perqué els votants mateixos han de tenir la possibilitat de validar els vots. Amb votació electronic es viola aquest dret.

Àngels Folch
Àngels Folch
11.03.2019  ·  12:06

És cert que el sistema de partits és necessari a la democràcia, però no veig que això impliqui que calgui votar tant sí com no. Abstenir-se no vol dir en cap cas anar en contra de la democràcia ni tan sols en contra de la forma com funciona el sistema democràtic. Que actualment la democràcia estigui basada en partits que representen diferents opcions ideològiques no implica que aquest sistema sigui l’únic possible. Segur que n’hi ha d’altres. Per altra banda, l’aplicació del sistema de partits en els diferents estats democràtics actuals no és de fet igual. Per exemple, uns aplioquen una democràcia més radical, més participativa, més oberta, altres més limitada i tancada, estrictament representativa. No és el mateix la democ ràcia suïssa que l’anglesa o que l’espanyola.

La democràcia representativa té uns límits amb els quals molts catalans ja fa temps hi hem manifestat la nostra disconformitat. La democràcia que volem per a la República catalana és una democràcia real, participativa.

L’abstenció no és només el resultat del passotisme poliític sinó també una manera de fer saber als partits que estem en desacord amb la seva manera autista de prendre les decisions.

Admeto que en moments i situacions com les que estem vivint és difícil valorar si és millor votar amb una pinça al nas o no votar, però no estic d’acord en estigmatitzar cap de les dues posicions, ambdues legítimes. I, si alguns partits (no tots o no tots amb el mateix grau) considerant-se els únics que entenen en política i menystenint l’opinió dels ciutadans, dels quals haurien de ser només portaveus, representants o servidors, però mai usurpadors ni manipuladors) són incapaços d’escoltar i només saben fer política des del partidisme, els hem de poder criticar i, si així ho cionsiderem, no votar.

Per altra banda, quan hom considera que cap opció política el representa, és lògic que no en voti cap. Sempre he defensa que cal votar i no sóc en principi, partidària de l’abstenció, però tampoc estic d’acord que se’ns faci constantment xantage utilitzant l’amenaza que vindrà el llop. Alguns, fa anys que els hem advertit que no teníem tot el temps del món i que si ho allargàvem massa no només se’ns podia covar l’arròs, sinó que irremeiablement vidria el llop i les coses es complicarien, però no ho volien escoltar. La seva supèrbia és tal que només fan cas dels seus gurús que lamentablement, pel que es veu, no sempre tenen la vista per veure-hi més enllà del nas.

Personalment hi he donat moltes voltes i he valorat pros i contres i em sembla que finalment tinc clar que no votaré a les espanyoles, votaré el President legítim a les europees i la candidatura de Primàries en les municipals.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
11.03.2019  ·  13:13

S’ha de votar i s’ha de votar JxCat per molts motius:
– perqué en Puigdemont ha fet fora els pactistes. I ara tenen unes llistes clarament independentistes i disposades a seguir els insteressos de la Generalitat a l’exili.
– perqué és l’unica formació, de totes les que es presenten, que ha pregonat la unitat i ningú li ha fet cas.
– perqué és l’hora che ERC s’endugui un disgust com una catedral. Es mereix un càstig i tots ho sabem.
– perqué en Puigdemont des de l’exili té una visió més completa i real del que está passant i necessita gent disposada a seguir-lo coordinats amb el que passi a l’estranger.
– perqué la CUP no es presenta, convençuda que els seus vots aniran a ERC. I això també mereix un càstig.

ROBERT PLANA
ROBERT PLANA
11.03.2019  ·  14:09

De l’article:
LA NOSTRA DEMOCRÀCIA
1. El sistema de partits és necessari a la democràcia …..Però, com a sistema, s’ha envellit.
2. Però continuem votant com abans i delegant el vot a un grup de gent que assumeix, com abans, que una volta emès el vot és seu i que pot fer-ne allò que vulga, sense preocupar-se que li ho puguen retraure.
3. aquest cap de setmana hem viscut una apoteosi del partidisme. Tots els partits han pres decisions notables……. sense tenir en compte res més que el seu interès corporatiu.
4. Difícilment ningú… se sentirà còmode amb tant de tacticisme… quan els problemes que hem d’encarar com a país són majúsculs.
5. Tot plegat és tan primitiu que decep inevitablement.
6. mentre no puguem canviar el sistema de representació política i introduir mecanismes moderns de democràcia permanent o directa, cada tant ens trobarem atrapats en les setmanes de campanya electoral i ens apareixerà aquesta pedra ritual en el camí.
7. entendre que aquest exuberant país dels partits que avui es desplega davant els nostres ulls ni és ni pot representar ja el país complex de tots
Potser és el moment de pensar seriosament el punt 6. Hi ha feina ja feta:
https://drive.google.com/file/d/1tiYLBjAr81oOoP7JmboikWXVfIy0vu41/view?usp=sharing
(Baixar el Power Point per veure’l amb el programa del propi ordinador)

Trisha Dominguez
Trisha Dominguez
11.03.2019  ·  15:37

Aprenguem de la història:
El desembre del 1918 se celebraren eleccions a Westminster. El Sinn Féin va obtenir 486.867 vots, el 47,7% (61% als comtats del Sud i el 23,9% als sis del Nord) i 73 diputats dels 105 en joc (entre ells Coileáin, Griffith, De Valera i la comtessa Markiewicz), 292.722 vots i 26 escons els unionistes d’Edward Carson (el 60,1% dels vots al Nord) i només 238.477 vots i 6 escons el partit de Redmont (amb el 23% dels vots). Els 73 parlamentaris del Sinn Féin decidiren no ocupar els escons a Westminster i adoptaren l’ideari independentista (42 encara eren empresonats acusats de conspiració). El 21 de gener del 1919 els diputats del Sinn Féin es constituïren en un Dáil Éireann (Parlament Irlandès) provisional i nomenaren un govern de 27 membres que signarà una declaració d’independència.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
11.03.2019  ·  15:57

La CUP ha decidit no presentar-se a les espanyoles i per tant els independentistes haurem de triar altre cop entre ERC i JxCat (o no votar) tot i que la majoria voldríem votar una llista única.

Per pressionar-los potser caldrà votar majoritariament JxCat, que son els únics que acceptaven la proposta d’unitat. Així que ERC, empenyats en anar sols, es fotin una bona patacada. A veure si així al maig accepten d’una vegada anar junts a les europees.

Lluïsa Miret
Lluïsa Miret
11.03.2019  ·  16:57

Em sembla que cal votar. Això que passa ara ha passat sempre, cada partit ha triat la gent que els sembla millor per guanyar la opció que defensen. Al poble ens sembla que els sobiranistes s’haurien d’unir i anar junts, i per ells son més importants les diferents opcions que defensen i que volen quedin clares, encara que vulguin tots la República Catalana. No tots la volen exactament igual.
Ara ens toca a cada ú de nosaltres entendre què vol cada partit i decidir. I votar, perquè si no ho fem, regalem el vot.

Dolors Oller
Dolors Oller
11.03.2019  ·  18:58

Per més que ens enfadi el desconcert partidista l’estrategia dels independentistes ha de ser votar independentista. L’abstenció Només afavorirà els partits genocides.

eva salas
eva salas
11.03.2019  ·  21:52

Els que dieu que no votareu o votareu NUL no hauríeu de criticar els polítics perquè el que esteu disposats a fer és tant o més irresponsable i fraudulent que el que els critiqueu a ells.

Els polítics passen i els sistemes canvien, però Catalunya i la seva sent seguirem aquí i esteu disposats a que el país tot caigui sota les urpes del feixisme o de qualsevol forma d’iberisme anticatalà, irreversiblement. Únicament la majoria continuada visible i palmària mostrada una vegada i una altra és el camí.

Sou responsables del vostre paper, dels vostres actes, independentment del que facin els altres. Que també són responsables dels seus i també hauràn de passar comptes quan toqui.

És per tant un frau que us anomeneu catalans independentistes i pretengueu deixar-nos en les mans dels qui ens volen destruir com a poble.

Això ho hem de fer el poble i el vot és l’eina més clara, més neta, directa i legítima. Jo no voto un partit, senyors, jo voto la llibertat de la nostra terra.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes