El parlament de Nauru aprova oficialment de recuperar el nom tradicional de l’illa

El parlament de Nauru ha aprovat una reforma constitucional perquè l’estat recuperi el nom tradicional de Naoero, en substitució de la denominació oficial actual. El canvi, tanmateix, encara haurà de ser ratificat en referèndum, atès que implica modificar la constitució de l’estat insular del Pacífic.

La proposta havia estat presentada al gener pel president, David Adeang, que defensa que el nom de Naoero representa amb més fidelitat l’herència, la llengua i la identitat del país. El terme Nauru va aparèixer arran de les dificultats dels colonitzadors europeus de pronunciar correctament el nom originari de l’illa.

“Nauru va sorgir perquè Naoero no podia ser pronunciat adequadament per llengües estrangeres, i el canvi no es va fer per decisió nostra, sinó per conveniència”, diu l’executiu en un comunicat. Els setze diputats presents a la sessió parlamentària han votat en favor de la reforma, que requeria una majoria de dos terços. Si el referèndum l’avala, el nou nom serà adoptat oficialment tant en la documentació interna com en la representació internacional del país, inclosa l’ONU.

El govern també ha avançat que el canvi afectarà símbols estatals i registres oficials, com també la denominació dels vaixells i els avions públics.

Nauru, amb poc més de vint quilòmetres quadrats i una població d’uns dotze mil habitants, és una de les repúbliques independents més petites del món. L’illa va ser protectorat alemany a final del segle XIX i, després de la Primera Guerra Mundial, fou administrada per Austràlia, Nova Zelanda i el Regne Unit fins a la independència, l’any 1968.

La recuperació del nom Naoero s’inclou en un moviment més ampli de revisió del llegat colonial i de reivindicació de les llengües i identitats pròpies, seguint el camí d’uns altres estats que aquests darrers anys han modificat la denominació oficial per acostar-la a l’autòctona.