08.05.2025 - 21:40
D’ençà de l’entrada de Vox i Aliança Catalana al Parlament de Catalunya, l’intent d’impedir la projecció de discursos d’odi –sobretot racistes i islamòfobs– s’ha convertit en un maldecap per a la mesa de la cambra i la majoria de grups que els combaten. El president Josep Rull va començar la legislatura provant de tallar-los a l’hemicicle, però AC difonia els vídeos dels enfrontaments a les xarxes socials per treure’n rèdit polític. L’intent es girava en contra del propòsit que perseguia Rull, com un bumerang. Una vegada descartada per la majoria dels grups una reforma immediata del reglament per mirar d’impedir-los o sancionar-los, si més no ara per ara, l’última via que ha assenyalat el president de la cambra és d’analitzar posteriorment, a la comissió de l’estatut dels diputats, si aquests discursos traspassen línies vermelles com a possibles incompliments del codi de conducta a què s’han d’ajustar els diputats.
Així ho va comunicar Rull als grups i ho va verbalitzar públicament al ple el 26 de març, quan Sílvia Orriols va tornar a criticar la diputada d’ERC Najat Driouech Ben Moussa pel fet de portar vel. La va acusar de normalitzar la misogínia i el fonamentalisme islàmic en un punt de l’ordre del dia que no hi tenia res veure. El parlament avaluarà si Orriols va vulnerar el codi de conducta en la comissió de l’estatut dels diputats perquè Esquerra ho va demanar a la mesa. ERC està convençuda que la dirigent d’AC actua amb ànim de persecució a Driouech i hi personifica l’atac a un col·lectiu i a una religió. No obstant això, els lletrats del parlament ja van advertir de les dificultats per a aturar l’espiral dels discursos discriminatoris.
Un informe dels serveis jurídics, encarregat per la mesa, va assenyalar la complexitat de limitar-los d’acord amb l’ordenament espanyol i europeu per la protecció que hi tenen el dret de llibertat d’expressió, més encara en seu parlamentària. “Planteja dubtes jurídics, des del punt de vista de l’exercici de la llibertat d’expressió en un parlament, que la noció del ‘discurs d’odi’ pugui ser utilitzada i ser fonament per impedir l’expressió d’idees polítiques o socials pel mer fet de fer referència a persones o grups socials determinats quan no resulta clar i evident que el discurs o el llenguatge utilitzats incorporin elements suficients per ser considerats com una incitació o promoció de l’hostilitat i la discriminació”, diu l’informe, a què ha tingut accés VilaWeb per una petició d’informació d’acord amb la llei de transparència. El lletrat que el va elaborar, Antoni Bayona, hi remarca aquests dubtes encara que les idees que s’exposin siguin considerades per uns altres partits com a incompatibles amb els principis i els valors recollits a la constitució espanyola.
És així, conclou l’informe, atès que de la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans i del Tribunal Constitucional espanyol es desprèn que, perquè el discurs d’odi pugui actuar com a límit a la llibertat d’expressió en seu parlamentària és necessari que se’n pugui “deduir raonablement” que es pretén incitar, promoure o justificar la violència, la xenofòbia, la discriminació i l’hostilitat contra persones o grups, especialment de les minories i els grups socials més vulnerables. El document, que aborda “la naturalesa, abast i límits de les mesures d’ordre establertes pels articles 233 i 239 del reglament”, veu més clara la limitació dels discursos quan continguin expressions difamatòries, injurioses o humiliants per a aquestes persones o grups i es desprengui del context, del to i de les intencions identificables de l’orador.
En el polèmic ple del març, el president del grup parlamentari d’Esquerra, Josep Maria Jové, va intervenir per subratllar que allò que havia fet Orriols era un “insult directe i un atac a la dignitat” a Driouech. Jové va exigir una rectificació immediata i l’empara de la mesa. La diputada d’AC va respondre llavors que hi ha ex-musulmanes que afirmen que el vel és el símbol del fonamentalisme islàmic i que era “una opinió com qualsevol altra”. Serà la comissió de l’estatut dels diputats que haurà d’analitzar si Orriols va vulnerar, en set intervencions diferents, l’article setè del codi de conducta. Aquest precepte obliga els parlamentaris a mantenir una “conducta respectuosa” amb els altres diputats i amb els ciutadans, també pel que fa al principi d’igualtat sense discriminació per raó de gènere, orientació sexual, creences, ideologia, origen o condició social, ètnia, llengua o qualsevol altra.
La via del codi de conducta s’ajusta a les recomanacions dels lletrats. L’informe va apuntar que avaluar-ne l’incompliment podia ser una via per a contrarestar els discursos d’odi, tot i que admetia igualment que les mesures d’ordre per a limitar aquests discursos es recullen en uns termes molt generals que admeten marges d’interpretació, i això mateix passa amb el reglament. No obstant això, el document assenyala que el codi de conducta pot ser una eina de “relativa utilitat” en aquests casos. Recorda que no té rang de llei, a diferència del reglament, i això és una feblesa a l’hora de topar amb un dret fonamental com la llibertat d’expressió. Per això assenyala la possibilitat de reformar el reglament de la cambra o d’actualitzar el codi de conducta i donar-li rang de llei, per exemple, incorporant-lo al reglament com un annex. Una manera de combatre aquests discursos d’odi seria incloure’ls de manera més explícita en els paràmetres per determinar quan s’utilitza un llenguatge ofensiu, perquè són la clau de volta de les crides a l’ordre i les mesures per a garantir-lo dins el parlament.
“Sembla evident que les regles d’ordre de què disposa el parlament són limitades per resoldre un problema que s’ha fet present en el dia a dia del funcionament del parlament, la qual cosa situa el seu president (i les presidències de les comissions) en una situació de tensió constant i l’exposa a una crítica bidireccional per la forma en què aplica o deixa d’aplicar les regles d’ordre”, admet l’informe. Els serveis jurídics reconeixen que és un àmbit que admet un marge ampli de discrecionalitat política i que una anàlisi jurídica difícilment pot oferir solucions concretes i precises.
L’intent d’evitar els discursos racistes, xenòfobs o contraris a la defensa dels drets humans al parlament no serà exempt de travetes dels partits que s’hi oposen. Vox ja va registrar una sol·licitud perquè la comissió de l’estatut dels diputats decideixi també si la diputada de la CUP Laure Vega va incomplir el codi fent referència a una piulada de l’humorista Manuel Vidal sobre els Mossos d’Esquadra en una altra intervenció al ple.
El PSC, Junts, ERC, els Comuns i la CUP també van promoure el mes passat la creació d’una comissió d’estudi sobre el feixisme, el racisme i els discursos d’odi que encara no ha començat a funcionar.
