20.05.2026 - 20:11
|
Actualització: 20.05.2026 - 20:13
El parlament ha aprovat la proposició de llei del tercer sector amb el suport del PSC, Junts, ERC i Comuns. El PP i la CUP, que també havien impulsat la iniciativa inicial, s’han abstingut en la votació final, així com Vox, mentre que AC hi ha votat en contra.
La nova llei assenyala que les entitats del tercer sector han de tenir personalitat jurídica pròpia, naturalesa privada, no tenir ànim de lucre, ubicar la seu a Catalunya i haver sorgit per iniciativa ciutadana. El text vol regular, reconèixer i enfortir la funció d’aquestes entitats, a més d’impulsar la relació amb els agents públics i privats.
L’objectiu de la norma és garantir un marc legal estable a més de 3.000 entitats socials del país, segons que destaca la Taula del Tercer Sector. Aquestes entitats treballen per garantir drets, combatre la pobresa i les desigualtats, i acompanya més de dos milions de persones en situació o risc d’exclusió social.
La iniciativa recull principis com la transparència, la finalitat d’interès general i defineix quines activitats formen part del tercer sector, així com els instruments de col·laboració amb l’administració pública, on destaquen l’acció concertada social i la gestió delegada.
Consens i “blindatge” davant canvis de govern
La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, ha destacat l’ampli consens parlamentari de la llei, que diu que permetrà afavorir una relació més “estreta” amb el sector. El president de la Taula del Tercer Sector Social, Xavier Trabado, l’ha valorada positivament: “Per fi ens dotem d’una norma que legitima la funció del tercer sector social.”
Jordi Roman, president de la Confederació Empresarial del Tercer Sector Social, ha remarcat la importància de “blindar” la interlocució amb el govern: “Hi hagi qui hi hagi al govern estarà obligat a veure’s amb el tercer sector.”
Abstencions crítiques: externalitzacions i fiscalitat
El PP ha expressat que cal evitar l’”abús” d’externalització en els serveis socials i defensa incentius fiscals per a la iniciativa privada mercantil. També proposa endurir les avaluacions independents i periòdiques sobre transparència i rendició de comptes.
La CUP defensa un model públic “fort” amb un teixit comunitari “complementari”, rebutja un sistema “estructuralment externalitzat” i “dependent de grans operadors concertats”.
Diàleg civil i participació del sector
La llei reconeix el dret de les entitats a participar en les polítiques públiques i processos de decisió vinculats al tercer sector. S’hi inclou la creació del Consell de Diàleg Civil de Catalunya, format pel govern i entitats, com a espai d’interlocució permanent amb l’executiu. El text també preveu que les entitats puguin tenir veu al Consell de Treball Econòmic i Social i al Consell de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya.
La normativa estableix que el govern aprovarà la data de promulgació de la llei com a Dia del Tercer Sector Social de Catalunya, per commemorar-se anualment.
El procés per aprovar aquesta llei s’ha allargat quatre anys. El text es va registrar per primera vegada el maig de 2022, però va decaure el 2024 amb la convocatòria d’eleccions anticipades, després d’haver superat gairebé totes les compareixences parlamentàries. Es va tornar a registrar el març de 2025.
En la tramitació final, la proposició ha arribat al ple amb 67 esmenes reservades dels grups: 24 del PSC, 1 de Junts, 13 del PPC, 15 de Vox, 2 dels Comuns i 12 de la CUP.
