“Paraules, flors i pólvora”, un homenatge a Mercè Rodoreda escrit amb esperit de revolta

"Amb el mestratge que la caracteritza, Cinta Arasa ens basteix el món interior de Mercè Rodoreda, en uns temps convulsos com és ara la dictadura de Primo de Rivera"

Gemma Pasqual i Escrivà
Gemma Pasqual i Escrivà
15.12.2020 - 20:51
Actualització: 15.12.2020 - 21:24
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

“En català es pot escriure, també, per cert esperit de revolta.” Amb aquesta cita de Mercè Rodoreda tanca l’escriptora Cinta Arasa el seu nou llibre: Paraules, flors i pólvora, editat per Animallibres. I amb aquest esperit de revolta, l’autora ha escrit aquesta delícia de novel·la on ens relata l’adolescència de Mercè Rodoreda, una jove inquieta i observadora, amb un món interior molt ric.

“Vaig començar a escriure aquesta novel·la molt abans que sabés que algun dia escriuria novel·les. Suposo que la vaig començar a escriure perquè puc dir que escric gràcies a Mercè Rodoreda”: així declara l’autora el seu amor absolut per la princesa del Putxet a l’epíleg.

Amb el mestratge que la caracteritza, Cinta Arasa ens basteix el món interior de Mercè Rodoreda, en uns temps convulsos com és ara la dictadura de Primo de Rivera. Una època en què moltes dones i homes van treballar en organitzacions de resistència clandestines per salvaguardar la llengua i la cultura del país: feien classes de català, organitzaven recitals, xerrades, publicaven revistes…, com ens explica l’autora mateixa. Una clandestinitat de la qual la jove Rodoreda no podia quedar al marge.

“Mentre escrivia, com també mentre llegia, fugia de la seva habitació, de la cuina de casa, de les hores pelant patates, tallant verdura, emmidonant camises i planxant pantalons, dels crits de la mare…”

Una excel·lent novel·la, que no és tan sols un homenatge a la gran dama de les lletres catalanes, també ho és a la ciutat de Barcelona, i que deixa el lector amb moltes més ganes de Mercè Rodoreda.

“Quan se sentia d’aquella manera res no la calmava, i sortia al jardí a mirar les seves flors. A l’hivern moltes plantes semblaven somortes, però els seus ciclàmens, de tons morats i vermellosos, els pensaments, espurnes de violeta i groc, i algunes roses l’animaven. Sabia que la vida es tornaria a estendre per la resta de racons del jardí quan arribés la primavera.”

La vida florirà i es tornarà a estendre per cada racó quan passi aquesta maleïda pandèmia i mentrestant animeu-vos llegint aquesta joieta de llibre, que us farà l’espera més suportable.

Més notícies

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €