07.02.2024 - 21:40
|
Actualització: 07.02.2024 - 21:41
The Washington Post · Ishaan Tharoor
La història no es repeteix, però sovint rima. Fa poc més de cinc anys, el Paquistan va fer eleccions generals enmig d’una gran controvèrsia. El vencedor va veure’s afavorit pel suport tàcit de l’exèrcit, que va pressionar perquè el seu candidat predilecte fos elegit. L’oposició va veure com els seus principals dirigents quedaven fora de la cursa per acusacions penals que, segons els seus partidaris, eren falses.
Avui el Paquistan torna a fer eleccions. La dinàmica és molt semblant, per bé que el repartiment de personatges s’ha invertit. L’ex-primer ministre Imran Khan, que es va alçar amb la victòria el 2018, llangueix ara a la presó per una sèrie de càrrecs que l’inhabiliten per als comicis. Mentrestant, Nawaz Sharif, que ha estat tres vegades ex-primer ministre, té moltes possibilitats d’obtenir un quart mandat. Els casos de corrupció que el van apartar de la cursa electoral el 2018 –i que el van enviar a un exili autoimposat l’any següent– han estat desestimats per les autoritats militars, més favorables ara al seu retorn a la presidència.
Aquest gir de fortuna forma part del trist vaivé de la democràcia paquistanesa, amarada en un estat de crisi permanent. Se suposa que les actuals eleccions posaran punt final als llimbs que va seguir el col·lapse del govern de Khan l’any 2022. Es creu que la seva destitució es va fer arran de desavinences amb la cúpula de l’exèrcit, que primer va afavorir la candidatura del carismàtic populista abans de girar-s’hi d’esquena enmig de les crítiques per la gestió del seu govern.
En els mesos transcorreguts d’ençà d’aleshores, Khan i els aliats del seu partit, el Moviment per la Justícia (conegut per l’acrònim urdú PTI), s’han vist sotmesos a tota mena de represàlies. Alguns alts càrrecs del PTI han abandonat el partit per evitar el temut deep state. Uns altres han estat empresonats, com ara Khan, que ha estat condemnat quatre vegades per càrrecs que van de la corrupció fins al caràcter il·legal del matrimoni amb la seva actual dona, que suposadament no va esperar prou després del divorci anterior per casar-s’hi.
Per a molts, l’objectiu final de totes aquestes intrigues és evident: acabar la carrera política de Khan i desballestar el moviment polític que va impulsar. “Envia un missatge molt clar: no es permetrà que el PTI torni al poder”, explica l’analista polític Hasan Askari Rizvi.
Tanmateix, Khan continua essent extraordinàriament popular i és vist per milions de persones com un ex-capità de la selecció de criquet dedicat a lluitar contra la irresponsabilitat de les elits. I el seu partit, malgrat els innombrables obstacles legals que impedeixen que participi en les eleccions, lluita desesperadament per aconseguir tants vots com pugui.
“El PTI desplega una estratègia de campanya secreta basada en la tecnologia d’intel·ligència artificial generativa”, explica Reuters. “El partit ha utilitzat la IA generativa per a crear imatges de Khan, el seu fundador, en què es veu a la presó instant els seus seguidors a anar a les urnes el dia de les eleccions”, afegeix.
L’aparent repressió dels militars contra Khan i el PTI sembla haver augmentat el seu suport entre els electors. L’opinió pública paquistanesa, tanmateix, no és optimista: segons un nou sondatge de Gallup, set de cada deu paquistanesos “no confien en l’honestedat de les eleccions”. També es constata que una proporció semblant creu que les condicions econòmiques han empitjorat, i que prop d’un 90% considera que la corrupció abunda als governs regionals.
L’administració provisional s’ha esforçat a plantar cara a les disfuncions econòmiques del país, que arrossega un deute públic i una inflació desorbitats. L’executiu també ha de bregar amb una crisi de seguretat que no ha fet sinó agreujar-se aquests darrers mesos arran de la insurrecció ètnica que ha causat estralls a la vasta província del Balutxistan. Tot plegat, en un moment en què els talibans paquistanesos continuen atacant punts en tot el país.
En aquest context, és difícil de preveure la diferència que Sharif podria marcar en cas d’arribar al poder. També és possible que, una vegada més, es vegi marginat pel poder real: el primer ministre més longeu del país mai no ha pogut completar cap dels seus tres mandats. “Els tres mandats de Nawaz van acabar amb una ruptura amb els militars, i per tant podem esperar que passi això mateix aquesta vegada”, ha dit a la revista Time Madiha Afzal, investigadora de política exterior de la Brookings Institution.
Però Sharif és part integral d’un sistema polític que gira entorn de l’exèrcit paquistanès, una entitat en expansió que manté importants interessos econòmics i exerceix influència en tota la societat.
“Si volen arribar al poder, els polítics tenen tots els incentius del món per a fer costat als generals”, escriuen Muneeb Yousuf i Mohàmmad Usman Bhatti a Foreign Policy. “Aquesta dinàmica ha afeblit la constitució, ha compromès el poder judicial i ha soscavat les eleccions democràtiques. Els militars ja no intervenen en política amb cops d’estat, però els seus dirigents s’involucren com més va més en el sistema polític. El Paquistan s’ha convertit en un règim híbrid en què es barregen elements de democràcia electoral i govern militar.”
“Els principals partits polítics del país no ofereixen cap via per a trencar aquest status quo. Manquen de vincles sòlids amb les masses i d’un mandat democràtic que els permeti de desafiar les elits i fer canvis fonamentals en el nostre ordre polític i econòmic dominat”, escriu l’economista polític Niaz Murtaza al diari paquistanès Dawn.
- Subscribe to the Washington Post
- Pots llegir aquí més històries del Washington Post publicades en català a VilaWeb
