Papi Robles, un tap d’urgència per a la via d’aigua de Compromís

El grup parlamentari no surt del guió i ratifica l'elecció de Robles

Esperança Camps Barber
11.01.2022 - 20:50
Actualització: 11.01.2022 - 21:43
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Quinze minuts i prou. Quinze minuts van bastar ahir a migdia per a escenificar el tancament de files dins la coalició Compromís i foragitar els fantasmes d’una incòmoda divisió interna. La reunió del grup parlamentari no va durar més d’un quart i no va caldre fer cap votació per a ratificar Papi Robles com a nova síndica del grup. Aquesta era la fotografia que cercava la direcció de Més Compromís, antic Bloc, després del sotrac que va significar l’eixida de Fran Ferri ara fa un mes.

I després de la fotografia es van publicar ben coreografiades les piulades consecutives de tots els actors implicats, tret d’Aitana Mas. S’intentava projectar així que si en algun moment s’havia percebut un conat de via d’aigua dins el partit o dins la coalició, ja s’havia taponat. La metàfora marinera l’ha feta en un piulet el conseller de Cultura, Vicent Marzà.

La reunió fou a l’edifici dels grups parlamentaris, annex a les Corts. La covid també hi va tenir un cert protagonisme. Fran Ferri, Enric Morera, Vicent Marzà i Nathalie Torres hi van participar de manera telemàtica. Ja siga perquè són positius, perquè són contactes estrets, o perquè som a l’hospital, en el cas de Torres.

Una sola candidata

Per a l’elecció de la nova síndica, que s’ha fet per unanimitat però no per consens, no van caldre ni debat ni votació, perquè no hi va haver candidats alternatius. Era una possibilitat que planava fins minuts abans de començar el conclave, però no es va fer efectiva. Els dos noms que han sonat amb força aquestes darreres setmanes finalment es van adherir al que va decidir la permanent de Més Compromís, el nucli dur d’Àgueda Micó, i que es va traslladar al grup parlamentari.

Aitana Mas, d’Iniciativa, que en saber que Ferri plegava va mostrar interès a ser la nova síndica, ahir no va presentar candidatura. Tampoc Mónica Àlvaro, membre del corrent sobiranista Bloc i País de Més Compromís i, fins ara, com Mas, coportaveu a les Corts. Totes dues continuaran en aquesta tasca en companyia de Juan Ponce, dels Verds.

Via d’aigua o marejol

L’eixida de Fran Ferri, en vespres de Nadal, va fer el mateix efecte que quan s’obri una ampolla de xampany. Tota la pressió que el tap era capaç de contenir va eixir en forma de rumors, anhels i desigs. Tota la crítica soterrada que algun sector de Més Compromís gestava i marmolava per davall de bigoti, es van fer visibles.

Mònica Àlvaro va manifestar des del primer moment la predisposició a assumir la sindicatura. Per què, no?, deia. “Per què no, jo sóc ací”, insistia encara un parell de dies abans de l’elecció de Robles per l’executiva del seu partit. Bloc i País és un corrent molt crític amb el lideratge d’Àgueda Micó. Recorden que en el congrés del mes de juny l’actual dirigent va tenir molta contestació i li retrauen la falta de democràcia interna. Amb tot, no han fet el pas de fer valer la candidatura d’Àlvaro.

Contràriament als taps de suro, aquesta ampolla de xampany s’ha pogut tornar a tapar. Aitana Mas, d’Iniciativa, tampoc no ha volgut aigualir la festa interna ni projectar una imatge de divisió, i ha aplanat el camí de Robles.

Els reptes del final de la legislatura

En acabar la reunió, Robles va explicar que el debat havia estat franc i clar, i va voler enviar un missatge de tranquil·litat als socis del Botànic, tot dient que canvia la cara del síndic, però no la posició del grup dins el govern.

Aquestes paraules són importants. Robles assumeix la tasca d’encapçalar el grup parlamentari de Compromís en la recta final de la legislatura. Algunes veus crítiques dins la coalició han posat damunt la taula la seua poca experiència parlamentària. Aquesta és la seua primera legislatura a les Corts. També es pregunten si serà capaç de temperar els ànims d’uns i altres quan puge la tensió tant internament –dins el govern– com a les Corts, quan calga pactar o negociar amb uns altres grups. Precisament aquesta és una de les qualitats que més es va ressaltar de Fran Ferri quan va anunciar que deixava la sindicatura després de més de sis anys al capdavant del grup parlamentari.

I ací és on es troba a faltar l’experiència de Vicent Marzà, que aspirava a canviar la conselleria d’Educació, Cultura i Esports per la trona de les Corts i el lideratge del partit. Lideratge parlamentari, de moment. Lideratge com a passa prèvia a la possibilitat d’encapçalar el cartell electoral de la coalició.

D’ençà que és conseller, Marzà ha demostrat a la trona de les Corts una capacitat dialèctica capaç de mantenir i guanyar torcebraços duríssims amb una oposició que, d’ençà del primer dia, l’ha tingut en el punt de mira en qüestions relacionades, sobretot, amb l’ensenyament i la normalització del català. Assumir la sindicatura era l’oportunitat de demostrar que controlava tots els aspectes d’un govern del qual és una peça clau i que es podia batre en duel dialèctic amb l’oposició.

Fer front als intents d’erosió

No debades, la nova síndica se les haurà amb una oposició entestada a erosionar, siga com siga, el govern del Botànic. La publicació de sondatges aquest cap de setmana, amb titulars esbiaixats que deien que la dreta tenia la majoria a tocar, ha esperonat el nou PP de Carlos Mazón a apujar el to i els decibels. A posar sal grossa a tots els arguments.

Això no és nou. Ja ho va intentar al principi esbombant els presumptes negocis tèrbols del germà del president Puig. Ara, com un gos de presa, mossega els garrons de la vice-presidenta Oltra masegant i retorçant unes dades i unes xifres sobre abusos sexuals en menors tutelats. Vox i Ciutadans en són els corifeus necessaris. El Botànic fa pinya per a defensar la gestió de Mónica Oltra i destapar el joc brut de la dreta.

Clima pre-electoral

Però de portes endins el Botànic també ha de mantenir equilibris. La darrera batussa important va ser durant la negociació del pressupost. Ara les aigües circulen aparentment calmes, però Compromís i Unides Podem estan molt pendents dels moviments polítics de Ximo Puig. Teòricament, les eleccions haurien de ser l’any 2023, i no volen que un potencial avançament electoral els agafe a contrapeu com va ocórrer la legislatura passada. Compromís encara no ha perdonat a Puig que dissolgués les Corts i avançàs les eleccions sense haver-ho pactat amb els socis.

El presumpte calendari electoral farà que les tres potes tinguen la temptació de marcar posicions. Hi ha qüestions en què PSOE i Compromís estan molt allunyats i les exhibiran. N’és una l’ampliació del port de València. Els socialistes van posar un històric del partit, Aurelio Martínez, al capdavant de l’Autoritat Portuària, i està entestat a executar l’ampliació tant si com no. Papi Robles ha estat molt bel·ligerant contra l’ampliació. De fet, la piulada que té fixada al seu compte de Twitter és de l’abril de l’any passat i amenaça d’anar als tribunals si el projecte continua endavant sense consens.

On també hi ha discrepàncies internes dins el Botànic és en la gestió que el govern espanyol fa del servei de rodalia de Renfe i en l’aprovació del nou sistema de finançament. Són dos cavalls de batalla de Compromís.

Tots aquests anys Fran Ferri ha estat capaç de marcar aquest perfil propi sense erosionar gaire els fonaments d’un pacte que ell va ajudar a teixir i que, tal com va demanar en la seua darrera intervenció des de la trona, vol que els seus companys en tinguen cura.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes