Elles, les miserables

Elles i ells, les dones i els homes de la fotografia, Ruth Merino, Rosa Menor, Patricia García, Yaneth Giraldo, Luis Arquillos, Carlos García, Fernando Llopis, Maria del Carmen Peris, Eduardo del Pozo i Maria Quiles, diputats de Ciutadans a les Corts Valencianes, van escenificar dijous dia 25 de novembre, el Dia Internacional contra les Violències Masclistes, un acte execrable i violent contra una dona. Contra la vice-presidenta de la Generalitat i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra. I se’n van vantar. I es van deixar fer fotografies. Les companyes i companys de Vox i del Partit Popular els van fer de cor i d’altaveu, en una mena de seguidisme poruc per veure qui és més a la dreta, qui la diu més grossa. Qui fa més mal.

No era la primera volta que ho feien. Ni la segona. Amb aquest fet, també van exercir la violència contra una persona que era menor quan va patir uns abusos. I contra els fills menors de Mónica Oltra. I contra la dignitat de totes les dones i de tots els infants del món. I ho van fer a la vista de tothom. Sense vergonya, fent-ne bandera. Fent sang amb aquest somriure burleta que les màscares no poden dissimular.

Ho van fer embrutant la política, embrutant les Corts, embrutant el Palau dels Borja. Provant d’empetitir la societat. Potser algú els va riure la gràcia. Els seus companys de la dreta més reaccionària i perillosa, que també són a les Corts, segur que sí. Amb aplaudiments, amb paraules gruixudes i amb silencis d’una complicitat llastimosa.

Emprar políticament el patiment íntim i personal és una de les pitjors manifestacions de la política, però també és un dels pitjors capteniments en què pot incórrer una persona. I això van fer les diputades de Ciutadans dijous amb aquestes samarretes, amb les invectives i discursos que van fer de la trona de les Corts estant. Ciutadans, Partit Popular i Vox. Tots a una veu per a mirar de tombar la vice-presidenta.

Aquestes diputades pretenen de fer culpable una dona d’un delicte comès per la seua ex-parella. Pretenen que la vice-presidenta Oltra dimitisca, que se’n vaja a casa a expiar la culpa per un delicte que no ha comès i del qual ningú no l’acusa.

Pretenen, les diputades de la dreta valenciana, emprar el recurs que Mónica Oltra va popularitzar quan governava el Partit Popular i era a l’oposició, i combatia el silenciament sistemàtic que patia, posant-se samarretes estampades per a acusar els membres del Consell. Els membres del Consell que robaven i que usaven diners públics que s’havien de destinar a la cooperació internacional per comprar pisos a Miami. Quan s’enriquien amb la privatització de les residències de persones majors. Mónica Oltra es posava aquelles samarretes per fer envermellir Juan Cotino, Rafael Blasco o Francisco Camps. De fet, aquestes samarretes, Oltra les guarda i les exposa amb orgull al seu despatx de la vice-presidència. No han perdut vigència.

Les diputades de la dreta assilvestrada valenciana no podran exhibir aquesta fotografia perquè aviat es farà sèpia i rància. I esdevindrà un espill, perquè utilitzar políticament el dolor personal per mirar de tombar un membre del govern deixa retratat qui ho fa.