El pacte d’esquerres i una coalició PP-Vox pugnen per una majoria a Palma molt ajustada

  • PSIB, Més i Podem governen amb els escons justs tot i les crisis internes · Algunes enquestes situen el PP com a guanyador dels comicis

VilaWeb
Martí Gelabert
02.05.2023 - 21:40
Actualització: 03.05.2023 - 17:28

Ser l’administració més propera als ciutadans pot tenir avantatges, però del punt de vista dels governants té, sens dubte, els pitjors inconvenients: el càstig continu dels veïns per les decisions o les no-decisions preses. I a l’Ajuntament de Palma és on sonen més les alarmes per l’esquerra, que veu real la possibilitat que el PP mani a Cort el mandat vinent, encara que no ho admeti. A les anteriors eleccions, PSIB, Més per Palma i Unides Podem van assolir quinze escons, els justs per a fer el socialista José Hila batlle de Ciutat. Però algunes enquestes apunten ara a un gir cap a la dreta del PP i l’extrema dreta de Vox, que poden robar un escó al partit d’Hila.

La igualtat de forces és plena. Però la pregunta també és clara: què ha fet desgastar el govern del pacte? A banda de les campanyes més sonades i insistents contra Hila a les xarxes socials de regidors del PP i afins, com les acusacions de tenir una ciutat bruta, al pacte se li ha entravessat, justament, el pacte. Fins al punt que el batlle va haver de fer cessar una de les regidores de Podem.

“Vindrà a Palma gent de poble que no ha vist mai una lesbiana.” Amb aquestes declaracions de l’any passat, l’organitzadora de Palma Pride Week, Kristin Hansen –contractada per l’àrea de Sonia Vivas, de Podem–, presentava la festa de l’orgull a Cort. “A només quinze quilòmetres de Palma, dins l’illa, hi ha persones que tenen una altra mentalitat”, continuava. Prou per a entendre la magnitud del problema que esclataria immediatament. Hila es va desmarcar de les declaracions, titllant-les d’irrespectuoses, igual com també se’n van desmarcar Més per Palma i Podem. La crisi es va allargar perquè Vivas no va voler anul·lar les celebracions, que tampoc no tenien el suport de Benamics, ni de bon tros dimitir. La de Podem també va fer un comunicat dur contra Més, amb un altre regidor i en nom del partit, però que realment no tenia l’aprovació de la formació. Una història rocambolesca que va acabar amb la petició de Podem de fer cessar Vivas, que en un primer moment no volia tornar l’acta de regidora i, per tant, deixaria el govern en minoria. Finalment, tant ella com el regidor Rodrigo Romero van ser destituïts, van tornar les actes i la Pride Week va ser anul·lada.

La Feixina que no tomba

La imatge que va deixar el pacte amb aquesta crisi no va ser la millor, tot i que Hila digués que era “una qüestió de persones, no de partits”. Però és cert que únicament ha estat una taca a l’expedient de l’esquerra. Potser hi ha altres qüestions que pesaran més als seus votants, com ara no haver pogut complir un dels acords de govern que arrossegaven d’ençà de l’anterior mandat: l’esbucament del monument feixista de la Feixina, inaugurat el 1947 pel dictador Franco. Si bé l’acordaren de demolir el 2016, el 2017 la justícia va emetre una de les primeres sentències sobre el cas: suspendre l’acord i protegir el monòlit. De fet, ni l’Ajuntament de Palma ni el Consell de Mallorca hi trobaven valor artístic ni patrimonial, l’argument que ha emprat la dreta i algunes associacions per mantenir-lo. De fet, uns anys més tard, la justícia ha obligat el Consell a protegir-lo com a bé catalogat. Qui ha dut la lluita per a tombar el monument en honor a les víctimes del creuer Baleares –un buc franquista– ha estat Memòria de Mallorca i ells pensen que s’hauria d’haver eliminat quan Aina Calvo (PSIB) era batllessa. Malgrat que hi hagi actuat la justícia pel mig, bona part dels qui pensen que el monument ha de caure creu que hi ha hagut prou temps per a fer-ho.

Aquesta mena de detalls, a vegades no del tot controlables, poden esgotar la confiança. Perquè, sobretot, es pensa que l’esquerra ha perdut una oportunitat. De tota manera, poques coses molesten més els ciutadans que quan els toquen els doblers de la butxaca. I aquí s’obre una altra nova polèmica: la de les multes de trànsit sense notificar.

Centenars de veïns organitzats van començar a denunciar que CI Postal, l’encarregada de repartir les multes, no les feia arribar als propietaris o en falsificava els lliuraments. Això significa que no sabien que havien estat multats i, per tant, que ara veuen com han de pagar recàrrecs que arriben als milers d’euros d’unes sancions que inicialment eren de pocs centenars. Malgrat que l’empresa ha estat sancionada per Cort, els afectats encara no tenen una resposta clara del consistori, tan sols que s’ha obert algun “expedient sancionador”. A l’ajuntament no li ha quedat més remei que canviar d’empresa i serà Correus que s’encarregarà, temporalment, dels repartiments.

Un pla general ‘in extremis’ i a mitges

Abans d’entrar en detall en algunes qüestions la gestió de les quals bona part dels ciutadans ha vist amb bons ulls, hi ha un altre aspecte promès d’ençà del 2015 que ha arribat in extremis i no del tot acabat. És la renovació del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU), promès durant el mandat passat i que l’ajuntament no podrà aprovar del tot abans dels comicis, tal com ha reconegut. Sí que s’ha aprovat –en un ple extraordinari divendres passat– la part estructural del pla. Cal recordar que fins ara el plantejament vigent era del 1998. És a dir, la ciutat ha tingut vint-i-cinc anys per a adaptar-se a les necessitats urbanístiques actuals i el pacte no ha pogut començar a desbloquejar-lo fins ara.

Ara bé, l’impuls que s’ha donat en altres àrees ha estat més aplaudit. Per exemple, la dels vals per a comprar en el petit comerç, que s’exhaureixen en hores. Quatre convocatòries anunciades en què es destinen dos milions d’euros per a gastar en el comerç de proximitat, profundament afectat per la crisi econòmica i sanitària, i per a beneficiar els ciutadans, també afectats. La renovació de tota la flota de l’EMT també és un motiu que té Hila per a treure pit, ja que d’ençà del 2015 s’hauran renovat més de 165 autobusos, incloent-ne de gas natural, elèctrics i d’hidrogen. La connectivitat i el transport públic són sectors clau a Palma per a descarbonitzar la ciutat i, amb això, tot i els avenços, l’ajuntament hi té qüestions pendents.

I malgrat que les obres no són mai de bon gust, la reconversió del passeig marítim de Palma –igual com la conversió en zona de vianants de Nuredduna– permetrà d’acostar més la ciutat als veïns, canviant la primera línia de la ciutat. Un projecte ambiciós, a l’altura del bosc urbà de la Riera. I a escala econòmica, aquests anys el consistori ha aconseguit de reduir el deute 157 milions d’euros menys que el 2015.

El qui és qui dels candidats

José Hila, del PSIB, provarà de revalidar la batllia i, si pot, sense haver-se d’alternar amb cap soci de govern, com el 2015. L’acompanyarà com a número dos l’actual consellera d’Hisenda i Relacions Exteriors del govern de les Illes, Rosario Sánchez, que també fou delegada del govern espanyol. A part d’altres cares conegudes de l’actual mandat, en el número 8 de la llista hi apareix Silvana González, una de les persones de confiança d’Armengol dins el partit.

A Més per Palma cau l’ex-batlle Toni Noguera fins a un honorífic darrer lloc a la llista, i qui es posa al capdavant és Neus Truyol, fins ara regidora de Model de Ciutat, Habitatge Digne i Sostenibilitat. Ha estat molt assenyalada aquests darrers anys per la seva gestió a Emaya en l’anterior mandat i perquè fins avui mateix ha estat investigada per un presumpte delicte ambiental pels vessaments de la depuradora a la platja de Palma.

Alberto Jarabo tampoc no repetirà a la llista d’Unides Podem i deixa el lloc a una persona propera com és Lucía Muñoz, diputada al congrés espanyol. L’acompanya l’actual secretari de Memòria Democràtica del govern de les Illes, Jesús Jurado. Cares renovades al partit.

Per part del Pi, el candidat és Carles Cabrera. Alguns sondatges indiquen una baixada important en el nombre de regidors que pot aconseguir el partit.

Jaime Martínez és l’aspirant a batlle de Palma pel PP. Això sí, necessitarà els suports de l’extrema dreta –Fulgencio Coll és el candidat de Vox. Aquí es poden resoldre alguns dubtes sobre fins a quin punt està disposat el PP de les Illes a acostar-se a Vox. El PP, sense fer llista cremallera, tindrà de número dos Javier Bonet, diputat al parlament i marit de la candidata del PP al govern, Marga Prohens. Per part seva, Eva Pomar, de Ciutadans, provarà de salvar la presència del partit al consistori.

La CUP-Crida per Palma va presentar la candidatura dissabte passat. La cap de llista és Jerònia Bonnín. Tanca la llista el catedràtic Nicolau Dols, president de la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Una mica més amunt, al número sis, s’hi situa Baltasar Picornell, que va ser president del Parlament de les Illes per Podem. 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any