testimonis judici

El tribunal de l’1-O ha citat per a aquesta setmana els primers testimonis en el judici contra el procés. Dimecres començaran a declarar els qui tenien algun càrrec polític durant els fets del setembre i l’octubre del 2017. La sala vol enllestir-ho entre dimecres i dijous, tot i que el president del tribunal, Manuel Marchena, ja va advertir que habilitaria el divendres, primer de març, per acabar les declaracions d’aquesta primera tanda de testimonis.

Però abans s’haurà acabat la fase d’interrogatoris. Dimarts a les 9.30 es reprendrà el judici amb la declaració de Jordi Cuixart, que només respondrà a les preguntes de la fiscalia i els seus advocats. L’expectació per la seva defensa política i la voluntat d’acusar l’estat espanyol d’haver vulnerat drets fonamentals ha aixecat molta expectació. A la tarda, tancarà la presidenta Carme Forcadell. La seva defensa no ha anunciat a quines acusacions respondrà, i només és descartat que es negui a respondre a les preguntes de Vox.

Aquesta és la relació de testimonis que declararan aquesta setmana:

Dimecres 27 de febrer: Joan Tardà, Roger TorrentArtur MasSoraya Sáenz de Santamaría, Cristóbal Montoro, Mariano RajoyMarta Pascal, Núria de GispertEulàlia Reguant Antonio Baños.

Dijous 28 de febrer: Iñigo UrkulluGabriel RufiánAlbano-Dante FachinErnest Benach, Ada Colau, Juan Ignacio Zoido, Xavier Domènech, Josep Ginesta, Francesc Iglesias i Adrià Comella.

Indefensió dels acusats

No és pas habitual que es barregin testimonis sol·licitats per les defenses amb els demanats per alguna de les acusacions. El dret de defensa empara que els testimonis de les defenses siguin els últims a declarar. Tanmateix, Marchena, amb el pretext de la proximitat de la campanya electoral i l’existència de 560 testimonis, n’ha barrejat de la defensa i de les acusacions per a allunyar-los de les eleccions espanyoles del 28-A.

Ho va explicar l’advocat Gonzalo Boye, coordinador de la defensa dels exiliats, en un article al Nacional: ‘Aquest avançament de les testificals demostra que estem davant un judici polític però, a més, generarà indefensió perquè les defenses tenen el dret d’interrogar els seus testimonis després que hagin declarat els de les acusacions. Aquí, però, declararan no pas en funció de qui els va proposar sinó de la seva activitat política. I, en dret, l’ordre dels factors sí que altera el producte.’

No obstant això, no és pas l’únic abús respecte dels testimonis. El tribunal no ha estat equànime en l’acceptació de testimonis proposats per les defenses i les acusacions. Les dades són clares: el 93% dels rebutjats van ser proposats per la defensa i el 47% dels acceptats són policies. Dels 311 proposats per l’acusació, n’han estat acceptats 308 (99%). Però dels 289 de les defenses, 250 (87%). Altrament, el 13% dels de la defensa han estat rebutjats, mentre que de l’acusació només n’han rebutjat un 1%.

Això pot respondre a una estratègia d’acord amb els interessos de la fiscalia per a acusar els nou presos polítics de rebel·lió. Durant els interrogatoris, els fiscals han centrat bàsicament les seves preguntes en intentar provar els delictes de desobediència i malversació. Els processats han negat cap mena de violència i han denunciat la brutalitat de l’actuació policíaca del Primer d’Octubre, i a més han reivindicat el caràcter cívic i pacífic del moviment independentista.

No obstant això, quan declarin els comandaments i agents de la policia espanyola i la Guàrdia Civil, la fiscalia se centrarà a interrogar-los sobre la ‘violència’ dels votants. La tasca de les defenses, clau, serà posar-los contra les cordes, atès que els testimonis són obligats a respondre a totes les parts, a diferència dels processats, que poden acollir-se al dret de no declarar.

Però el tribunal ja va aplanar el terreny quan va refusar una prova clau: l’informe d’intel·ligència d’experts de Scotland Yard –la policia britànica– que demostra el pacifisme de la concentració del 20-S davant el Departament d’Economia i que analitza el comportament desproporcionat de la policia espanyola i la Guàrdia Civil l’1-O. Era una prova proposada per la defensa de Cuixart, que així i tot preveu de presentar-la públicament durant el judici.

Tot plegat s’afegeix al fet que el tribunal refusés també la declaració com a testimonis del president Carles Puigdemont i de la secretària general d’ERC, Marta Rovira, amb l’argument que estan en rebel·lia. El Suprem no es podia permetre la imatge dels exiliats –per ells, ‘fugits’– declarant per videoconferència, encara que el seu testimoni sobre els fets fos clau.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb