Les opcions perquè els independentistes controlin la mesa del parlament

  • Un acord hipotètic entre Junts, ERC i la CUP els podria permetre de presidir la cambra i mantenir la majoria si el PP no vota el candidat socialista · Els grups es reuneixen avui amb la mesa de la diputació permanent per distribuir els escons i els despatxos

Odei A.-Etxearte
03.06.2024 - 21:40
Actualització: 04.06.2024 - 09:23
VilaWeb
La votació del pressupost al Parlament de Catalunya (Fotografia: ACN)

Nous moviments per a la constitució de la mesa del Parlament de Catalunya. Ahir, els Comuns van moure fitxa i van proposar que es configurés una mesa d’esquerres, arran de la possibilitat que els partits independentistes pactessin una presidència i una majoria independentista a l’òrgan rector de la cambra. Els grups parlamentaris es reuniran aquest matí amb la mesa de la diputació permanent per preparar l’inici de la legislatura. Han de començar a parlar del repartiment dels escons a l’hemicicle i de la distribució dels despatxos. Són qüestions que, tradicionalment, han anat lligades a les negociacions de la mesa del parlament i que seran un primer termòmetre de l’estat de les converses per a dilluns vinent, quan s’elegirà la presidència i la resta de membres de la mesa. Aquesta vegada, les converses són especialment difícils per la possibilitat que hi hagi una repetició electoral, però els independentistes tenen opció de presidir el parlament i mantenir la majoria si es compleixen una sèrie de condicions.

Si Junts, ERC i la CUP es posen d’acord, només una aliança del PSC amb els Comuns i el PP podria impedir-ho, una equació difícil i que complicaria encara més les aspiracions de Salvador Illa de presidir la Generalitat. Si el PP no entrés en el joc, els tres partits independentistes podrien conservar la majoria de la mesa encara que els Comuns se’n mantinguessin al marge. El candidat dels Comuns a les europees, Jaume Asens, va deixar ahir clar que la seva opció és la de formar una majoria d’esquerres al parlament, i així s’allunyava la formació d’una mesa “antirepressiva” amb els partits independentistes, com havia proposat públicament la CUP. Fonts del partit de Jéssica Albiach diuen que els Comuns negocien amb tothom i, per tant, no es tanquen a parlar amb Junts. Ara bé, preferirien una opció ajustada a la seva defensa d’un govern tripartit com a pas posterior.

Illa ha apel·lat a la necessitat que la mesa sigui un reflex de les majories del parlament, on els independentistes no arriben a l’absoluta, però podria quedar-se en un desig i prou si Junts, ERC i la CUP s’acaben entenent. Si fos així, i el PP i Vox no votessin el candidat del PSC, els independentistes podrien obtenir la presidència de la cambra en segona votació, perquè sumarien més vots. També podrien aspirar a obtenir la vice-presidència primera i dues secretaries. Això els permetria de mantenir quatre dels set llocs de la mesa i, per tant, la majoria. D’aquesta manera, es complirien les dues condicions que ERC subratllava ahir que havia de tenir una mesa “antirepressiva”: garantir els drets dels exiliats i que s’hi pugui parlar de “tot”. En l’anterior legislatura, el PSC es va oposar a la mesa a la delegació de vot del diputat de Junts, Lluís Puig, i a la tramitació d’iniciatives que anessin més enllà de les competències autonòmiques. Per tant, les condicions d’ERC difícilment serien possibles si hi hagués un acord entre el PSC, ERC i els Comuns com voldria Asens, malgrat que tots tres sumin majoria absoluta a la cambra.

Si hi hagués una entesa independentista, qui presidiria la mesa? ERC assegura que no ha rebut cap proposta formal per a presidir-la en les negociacions. Fonts de Junts també han descartat haver-ho proposat als negociadors d’Esquerra. El cas és que ERC té un paper clau per a la investidura del futur president de la Generalitat, però la seva situació precongressual i la determinació que siguin els militants qui prenguin la decisió final ha portat el partit a desvincular la formació de la mesa de qualsevol acord per a la investidura. En condicions normals, el seu paper decisiu els podria portar fàcilment a presidir la cambra, però tenint en compte el possible blocatge del parlament, i la possibilitat que ni Illa ni Carles Puigdemont tinguin prou suport per a esdevenir presidents, la presidència del parlament s’ha convertit en una posició de privilegi en cas d’una possible repetició electoral.

Perquè de la presidència de la cambra dependrà quin candidat se sotmet primer a la investidura i en quines condicions. Un primer debat en què Puigdemont s’ha compromès a assistir presencialment, malgrat el risc de detenció per la possibilitat que no li sigui aplicada la llei d’amnistia a temps. Com que, al final, la investidura de Puigdemont depèn d’una abstenció del PSC més que complicada, és més complex que Junts accepti que sigui ERC qui en tingui la presidència. Però caldrà veure si aquest és el resultat final. Aquesta realitat també complica que el PSC opti igualment per facilitar-la a ERC si no hi ha un acord previ per a la investidura d’Illa.

El PSC tampoc no vol vincular la presidència del parlament a la cambra. La seva idea de respectar les majories sorgides de les eleccions –és a dir, que no hi hagués cap aliança entre els grups– faria que els socialistes obtinguessin la presidència, la vice-presidència primera i la secretaria primera; Junts, la vice-presidència segona i la secretaria segona; ERC, la secretaria tercera; i el PP, la secretaria quarta. Per això aquesta és també l’opció que voldria el PP. El resultat seria que no hi hauria majoria independentista i que els vots del PSC i el PP podrien impedir en el dia a dia del parlament que es tramitessin iniciatives sobre l’autodeterminació i la independència i que els diputats exiliats votessin de l’exili estant. De fet, aquesta darrera serà una de les primeres decisions que haurà de prendre la mesa d’edat, que endreça el ple de constitució fins que es constitueix la mesa definitiva.

Pendents que els diputats presentin totes les credencials i que els serveis de la cambra ho acabin de confirmar, la mesa d’edat seria presidida pel diputat de Junts Agustí Colomines (el parlamentari de més edat) i per les diputades Mar Besses (ERC) i Júlia Calvet (Vox), les més joves. La majoria de Junts i ERC en aquesta mesa podria permetre que els exiliats votessin en aquest primer ple, si així ho acorden els dos partits. En aquest cas, les votacions són en urna i amb butlletes. Un altre detall important és que, encara que els vots de Puigdemont, Lluís Puig i Ruben Wagensberg –els tres diputats que són a l’exili– no es comptessin en el ple de constitució, els independentistes podrien aconseguir igualment la presidència de la cambra i la majoria de la mesa si arribessin a un acord, sempre que el PP i Vox no s’aliessin amb els socialistes.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any