Òmnium denuncia la manca d’implicació de departaments del govern en el Pacte Nacional per la Llengua

Avui que fa exactament un any de la signatura del Pacte Nacional per la Llengua, Òmnium Cultural, l’entitat de referència de la cultura i llengua catalana, n’ha fet balanç. L’entitat considera que el pacte ha permès d’avançar en alguns aspectes, com ara l’accés a l’aprenentatge del català, però denuncia que la implementació és irregular perquè la implicació d’alguns departaments del govern és insuficient per a assolir-ne els objectius que s’havien marcat.

Òmnium avisa que la responsabilitat del pacte no pot ser solament del Departament de Política Lingüística. Segons l’entitat, cal que el pacte esdevingui una política prioritària perquè el compromís sigui creïble, i s’ha de notar tant en les mesures com en l’exemplaritat de cadascun dels departaments i representants.

“El pacte ha de ser una prioritat del govern. El president l’ha de tenir en les seves prioritats. Es va aprovar amb aquesta intenció i, de moment, ha estat Política Lingüística qui ha encapçalat les accions”, ha explicat Marina Gay, vice-presidenta d’Òmnium i responsable de llengua de l’entitat, en conferència de premsa.

El president d’Òmnium, Xavier Antich, ha assenyalat que hi havia una manca de compromís per part de quatre grans departaments: Educació, Salut, Esport i Empresa. Segons Antich, és difícil de saber per què hi ha aquesta manca de compromís, i ha destacat que, al cap i a la fi, el pacte interpel·lava tots els departaments.

Antich ha recordat que van subscriure els objectius del pacte “per deixar de gestionar la política amb pedaços davant l’emergència lingüística”. No obstant això, reconeix que el Pacte va començar a caminar coix: “Vam advertir que la dotació pressupostària d’algunes mesures eren clarament insuficients per a complir els objectius”, ha dit. “Vam avisar que hi havia àmbits on el català requeria atenció especial, vam remarcar que perquè el pacte funcionés havia de comptar amb el suport de tothom i determinació del govern”, ha afegit. 

Augment de les places de català i avenços culturals i municipals

Òmnium explica que el pacte ha aportat alguns beneficis. Segons Antich, ha permès, per exemple, d’incrementar les places de cursos de català –30.000 ara i 50.000 més arran del procés de regularització– i reduir també les llistes d’espera. “S’ha incrementat el nombre de professors del Consorci per a la Normalització Lingüística i s’ha fet arribar l’oferta a ciutats i barris amb el programa Català fàcil de 3Cat”, ha dit Antich.

L’entitat diu que hi ha hagut avenços en l’àmbit audiovisual, cultural, digital i tecnològic, amb més oferta i inversió en català; hi ha més films i sèries en català a les plataformes; i la llengua s’ha incorporat a grans empreses d’intel·ligència artificial, automoció, tecnologia o banca.

A més, Antich destaca que el món local també s’ha activat, amb taules per la llengua, regidories, plans, clàusules i campanyes municipals, que permeten de coordinar institucions i teixit social, cultural, econòmica i esportiu.

Escola, feina i esport, els eixos pendents

Malgrat alguns avenços, Òmnium reconeix que encara hi ha sectors amb moltes mancances. Antich n’ha detallat tres de concrets: escola, feina i esport. És per això que creuen que aquests tres vessants han de ser els eixos principals del Pacte per la Llengua per a l’any vinent.

“A les escoles i instituts, s’hi juga la batalla real. Cal que l’escola recuperi l’objectiu de garantir que tot l’alumnat, vingui d’on vingui i parli a casa la llengua que parli, acabi l’escolaritat amb ple coneixement i ús del català. Que puguin aprendre i socialitzar en català”, ha dit Antich.

L’entitat recorda que l’ús del català ha caigut a les aules, als patis i a l’hora de fer els treballs. “Milers d’alumnes acaben l’escolarització sense assumir el C1, sense garanties i amb la llengua pràcticament desapareguda en patis i extraescolars. Qui en paga les conseqüències és qui no té el català en el seu entorn”, ha assenyalat Antich. L’entitat destaca que vuit persones de cada deu estan a favor de la immersió, però que la judicialització –pendents de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre el català–, la falta de priorització, la desinversió crònica i la manca de personal i recursos posen al límit centenars de centres. 

El president d’Òmnium ha denunciat que s’havien complert molt poques mesures del pacte en l’àmbit laboral. “És greu, perquè sindicats i organitzacions empresarials tenen clar que la llengua és una oportunitat. S’ha de crear un programa específic perquè cada any 30.000 professionals puguin aprendre el català a la feina i en horari laboral”, ha dit. Segons Antich, és imprescindible que el Consorci de Formació Continuada assumeixi els objectius del pacte.

En l’àmbit esportiu, Antich ha assenyalat que era el principal espai de socialització fora de l’escola. Ara mateix, segons dades de l’entitat, solament un 14% dels entrenaments es fan en català. Per això l’entitat fa una crida, juntament amb la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) i la Unió de Consells Esportius de Catalunya (UCEC), a reforçar el català a l’esport federat i escolar. “Hem de ser realistes, no n’hi ha prou”, ha dit Antich. Per això reclama finançament per als clubs i federacions perquè puguin crear i implementar plans lingüístics, fer arribar formació, assessorament i material a totes les entitats esportives.