Òmnium converteix la Nit de Santa Llúcia en la Nit de les Lletres Catalanes

Òmnium Cultural ha anunciat a través del seu president, Xavier Antich, que coincidint amb la 75a edició de la Nit de Santa Llúcia, aquest acte literari deixarà de fer-se per passar a convertir-se en la 75a Nit de les Lletres Catalanes. Antich ha estat acompanyat per Teresa Cabré, presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), perquè una de les grans novetats és que aquest esdeveniment cultural i literari de referència, que vol anar més enllà d’una vetllada literària, a partir d’ara es coorganitzarà amb aquesta institució, que és l’acadèmia nacional catalana, no només en termes de llengua sinó també amb els altres sabers. I és per això que aquest matí l’anunci s’ha fet a la seu del IEC.

L’acte ha reunit representants de tot el sector del llibre, perquè una altra de les novetats de la nova Nit de les Lletres Catalanes és que incorpora la col·laboració, el suport i la complicitat de les institucions i entitats de tot el sector (Gremi d’Editors, Associació d’Editors en Llengua Catalana, PEN català, Gremi de Llibreters, Associació Dramàtica de Barcelona, Ficòmic, entre més. De manera que aquesta Nit de les Lletres Catalanes és una iniciativa des de la societat civil, que té la voluntat de visibilitzar la literatura catalana i contribuir a fer créixer els lectors en català. El departament de Cultura dóna suport a la nova iniciativa i ha estat representada pel director de la Institució de les Lletres Catalanes, Eduard Escoffet. 

La Nit de les Lletres Catalanes suposa un canvi d’escala, per la implicació de tot el sector i, entre més, perquè passarà a lliurar dotze premis literaris dels quals cinc de nous. També suposa un canvi de dates, perquè passarà a celebrar-se el 14 de març del 2026 i no a finals d’any, tot i que no serà una data fixa i la intenció és que l’esdeveniment se celebri durant la segona quinzena de febrer i es converteixi en el tret de sortida de la campanya de Sant Jordi. També hi haurà un canvi d’espai: la gala se celebrarà a la Sala Oval del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), serà retransmesa pel 3Cat en hora de màxima audiència i la intenció és fer-la atractiva a l’estil de les gales dels Premis Gaudí.

Els premis

Durant la gala de la Nit de les Lletres Catalanes es lliuraran els premis que fins ara es lliuraven a la Nit de Santa Llúcia: el premi Sant Jordi de novel·la, que amb 75.000 € és el més ben dotat de les Lletres Catalanes; el premi Mercè Rodoreda de contes, amb 6000 €; el Carles Riba de poesia, amb 5000 €;  el Joaquim Ruyra de novel·la juvenil amb 6000 € de dotació; i el Joaquim Folch i Torres a obra infantil, amb 4000 €. També es mantenen el premi internacional Joan Baptista Cendrós i el Premi de Comunicació Muriel Casals. 

A més, s’incorporarà el Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any a obra publicada, amb 25.000 € de dotació, que ja convocava Òmnium; el Montserrat Franquesa de Traducció a obra publicada que atorga el PEN Català, amb 4000 € de dotació. Es convocarà un premi nou de còmic a obra publicada anomenat premi Vinyeta Ficòmic i el premi Àngel Guimerà de literatura dramàtica a obra inèdita, dotat amb 15.000 €. També hi haurà el premi anomenat Lo Somni al nou talent literari, dotat amb 10.000 €, per a autors novells, amb una obra publicada o cap; i de cara al 2027, el IEC aportarà un premi nou en l’àmbit del pensament.

Les raons del canvi

Segons Xavier Antich, la raó de ser d’Òmnium és treballar per la llengua, la cultura i el país, però en cada moment de la seva història i de la història del país, l’entitat ha posat èmfasi en un aspecte o un altre. Durant el Procés i després amb la repressió política, l’acció es va centrar sobretot a treballar pels drets civils i polítics, però creuen que ara ens trobem en un moment diferent i cal concentrar-se en iniciatives destinades a potenciar la llengua i la cultura. És en aquest “reset estratègic”, que Òmnium va començar a fer el 2022, que s’emmarca aquest canvi, aquesta iniciativa, que s’ha plantejat de primer ordre per a l’entitat. 

Per a la majoria dels socis d’Òmnium Cultural, que són milers, la Nit de Santa Llúcia ha estat històricament una vetllada important i sentida com a molt pròpia. També per a l’entitat ha estat un projecte estratègic. Per això aquest canvi, que a la pràctica és la fi de la vetllada i l’inici d’un projecte nou, s’ha treballat des de la direcció amb ambició i també amb delicadesa. El nou nom, Nit de les Lletres Catalanes, ja és un nom que pesa, prou incontestable, i es manté l’edició que fa setanta-cinc.

Objectius i reptes 

Segons Xavier Antich, la Nit de Santa Llúcia ja havia tocat sostre i calia un canvi de model per aconseguir fer un canvi d’escala. Per això l’aliança amb el IEC. Ambdós organismes s’han plantejat tres objectius: prestigiar la literatura catalana; enfortir i visibilitzar tota la cadena del llibre; i contribuir a crear nous lectors.

Per Xavier Antich la literatura catalana actualment viu un moment dolç en molts aspectes: “és una de les literatures més potents i rellevants d’Europa, amb autors que arriben a ser finalistes del premi Booker, un dels més prestigiosos del món, o que aconsegueixen el premi de Literatura de la Unió Europea. La matèria creativa hi és. També des del 2007, quan la cultura catalana va ser la convidada d’honor de la fira del llibre de Frankfurt que les traduccions a altres llengües han fet un salt i s’han consolidat, especialment en l’àmbit anglosaxó. Per altra banda, el sector del llibre és un dels sectors productius més importants del país i la primera indústria cultural a Catalunya. Representa l’1% del PIB. A més, disposa d’una xarxa de llibreries i biblioteques important arreu dels Països Catalans.” 

Continua Antich: “Per tant, com podem ajudar el sector? Doncs centrant-nos en aquests dèficits, que també n’hi ha. En primer lloc potenciant la llengua catalana, que avui viu una fase d’emergència, sobretot en l’ús social. O mirant de contribuir a augmentar l’índex de lectura en català, que és manifestament millorable. I també ajudar a compensar la pressió i competència que la literatura en català té amb relació a l’edició en castellà.” Antich també ha destacat la fragmentació tan administrativa com política que pateixen els diferents territoris de parla catalana,  fragmentació que no ha permès consolidar els fluxes naturals dels diferents territoris de parla catalana.”