Òmicron, el nou entrebanc per a la recuperació

La hipòtesi molt negativa que es pintava divendres, amb severes restriccions arreu, avui s'ha amorosit, en part per la resposta de les farmacèutiques i les declaracions del BCE

Jordi Goula
29.11.2021 - 19:08
Actualització: 29.11.2021 - 20:08
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Divendres les borses europees van perdre prop del 5% del valor, quan se sabé l’existència de la variant òmicron de la covid. Plovia sobre mullat. La por es va escampar molt de pressa, tot pensant en la possibilitat més negativa que es podia presentar. És a dir, que la nova mutació fos immune als vaccins existents i haguéssim de tornar a entrar en una etapa de restriccions importants a la vida normal. I això passa mentre hi ha confinament a Àustria i a Eslovàquia i no es descarta del tot a Alemanya. La qualificació de “preocupant” que hi va atribuir l’OMS i el tancament total i immediat d’Israel van fer créixer el sentiment de por, que encara augmentà quan les línies aèries aïllaven Sud-àfrica, tan bon punt la mutació començava a circular per Europa.

El cap de setmana, hi ha hagut temps de reflexionar i d’aclarir una mica les coses. I, per què no dir-ho, de tranquil·litzar una mica els ànims. El fet més destacat han estat les notes publicades pels fabricants de vaccins i el BCE sobre què es pot fer.

Moderna, per exemple, explicava en un comunicat: “Una dosi de reforç d’un vaccí autoritzat és l’única estratègia disponible actualment en aquesta situació.” I per això diuen que treballen ràpidament per provar la capacitat del seu per a neutralitzar la variant. Va arribar a assegurar que a principi del 2022 es podria tenir enllestit un vaccí pensat específicament per a òmicron. Pfizer, Janssen, Novavax i AstraZeneca també van dir que analitzaven contra rellotge l’efectivitat de sengles productes arran d’aquesta modificació del virus. Pfizer, fins i tot, va avançar que, si era el cas, podia tenir el preparat adaptat d’ací a cent dies. És a dir, per la banda farmacèutica, la cosa sembla encaminada i elimina les previsions més catastrofistes que es podien fer divendres.

El temps és molt important. I vet aquí que ahir el professor Àlex Arenas feia un piulet aclaridor. “Estem intentant guanyar temps per a poder parlar amb rigor de la variant òmicron. Necessitem dades de neutralització in vitro (una setmana), estimar transmissibilitat (unes dues setmanes) i entendre la gravetat dels casos (aproximadament un mes).” Delimitar el termini és un altre punt per a ajudar a descartar l’opció catastrofista.

I hi ha un tercer aspecte que em sembla decisiu per a allunyar la pitjor hipòtesi, en què, a més de restriccions de moviments i de producció, hi hauria un rerefons molt diferent del de fa un any i mig. Llavors la inflació era del 0% o negativa i ara la tenim entorn del 5%. Concretament, l’avanç de l’IPC per a l’estat espanyol que hem sabut avui és del 5,6%, un creixement de dues dècimes sobre el del mes passat. I la inflació subjacent (la total menys energia i aliments no elaborats) ha pujat de quatre dècimes, fins a l’1,7%. Aquesta diferència en el comportament dels preus ara podria dificultar molt més als bancs centrals de mantenir una política monetària tan laxa com l’actual. Per això el vice-president del BCE, Luis de Guindos, deia aquest matí que allò que més el preocupava ara com ara era la inflació, si bé afegia que creia que seria transitòria.

A més, avui Isabel Schnabel, membre del consell de govern del Banc Central Europeu, ha dit al canal alemany ZDF que la inflació havia assolit el màxim al novembre i que s’espera que disminueixi l’any vinent, amb la qual cosa ha suggerit que seria prematur d’augmentar els tipus. Així mateix, el governador del Banc de França, François Villeroy, ha indicat que és poc probable que la nova variant d’òmicron canviï significativament les previsions econòmiques. I la presidenta del BCE, Christine Lagarde, deia ahir al vespre a la RAI italiana: “Ara coneixem el nostre enemic i sabem quines mesures prendre. Tots anem més ben equipats per a respondre al risc d’una nova onada o la variant òmicron.” Són tres opinions de pes que d’alguna manera ajuden a amorosir la tensió d’aquests primers dies després de la notícia. Per això els mercats de valors s’han calmat i han acabat el dia pujant, si bé han recuperat sols una vuitena part (cas de l’Ibex-35) del que havien perdut divendres.

No cal insistir en el fet que situació és molt complexa. Crec que mentre no puguem saber del cert què pot fer l’òmicron, cal prudència, però atorgant en les previsions menys probabilitats a l’opció catastrofista que no es donaven divendres passat.

Tanmateix, hi ha dos fets addicionals que ens haurien de fer pensar en aquests moments de la pandèmia. El primer me’l suggereix una nota de l’OMS d’ahir que demanava als països del primer món que no tanquessin fronteres aèries amb Sud-àfrica. La raó que dóna és ben senzilla. Si no hi ha transparència dels països, compliquem molt més les coses a escala mundial. És a dir, si Sud-àfrica denuncia allò que ha descobert i la resposta immediata és aïllar el país entre tots –castigant-lo econòmicament–, quan aparegui alguna mutació en un altre estat li sortirà més “rendible” a curt termini no dir res. I això cal evitar-ho.

La segona la recordava ahir la CNN. Deia que molts dels països més rics del món han passat l’últim any acumulant vaccins contra el coronavirus, comprant-ne prou dosis per a vaccinar la seva població unes quantes vegades i sense complir la promesa de compartir dosis amb els països en via de desenvolupament. L’Organització Mundial de la Salut ja ha manifestat que l’enfocament era “contraproduent” i “immoral”. Els científics saben prou bé que és molt més probable que el virus muti a llocs on la vaccinació és baixa i la transmissió alta. I també apuntava que, probablement, aquesta variant ha sorgit en un altre país i s’ha detectat a Sud-àfrica, que té una capacitat de seqüenciació genòmica molt bona… Llavors d’on ve el brot?

Malauradament, no ho sabem. Segons l’Organització Mundial de la Salut, només el 7,5% dels habitants de països de baixos ingressos han rebut almenys una dosi del vaccí. I als vuit països més afectats per les prohibicions de viatge relacionades amb la variant òmicron, la proporció de població que n’han rebut almenys una dosi oscil·la entre el 5,6% de Malawi i el 37% de Botswana.

I, per acabar, cal dir que la doctora que va alertar les autoritats sud-africanes sobre l’aparició de la nova variant òmicron va explicar dissabte: “Els afectats desenvolupen una malaltia lleu que es reflecteix en símptomes com el dolor muscular i el cansament durant un dia o dos de malestar, si bé els símptomes de la nova variant són inusuals.” Ho deia en una entrevista al diari britànic The Telegraph. Sobre aquestes declaracions, restant gravetat a la nova variant descoberta, sempre hi pot haver dubtes. Han estat voluntàries o forçades per les autoritats, arran de l’allau de problemes que queien sobre el país que l’havia denunciat?

En definitiva, penso que ens trobem en un moment molt delicat. Cal extremar la prudència en l’aspecte sanitari, però no podem caure en el parany d’imaginar-nos la hipòtesi més catastrofista amb vista al futur econòmic. Anàlisi científica de la nova variant, treball a fons sobre els vaccins i aclarir accions de política monetària són les claus per a les setmanes vinents. Un desequilibri i una mala actuació en qualsevol d’aquests tres pilars pot fer-nos ploure pedres sobre la nostra teulada. Vénen dies difícils, però és qüestió que tots plegats sapiguem aprofitar les experiències que hem après en aquest any i mig de patiment. Fins ara, mal que bé, n’hem estat capaços…

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes