Olga Xirinacs

La literatura catalana contemporània passa un moment ben especial. Aquest darrer decenni, la recerca de noves veus molt joves, sovint femenines, ha marcat i marca una tendència en bona part de les principals editorials del país. Això ha fet que un munt d’escriptors experimentats tinguin cada vegada més dificultats per a publicar en editorials grans i per a obtenir el ressò que es mereixen les seves obres als mitjans de comunicació, independentment de l’èxit de la seva trajectòria literària i també del compromís cívic envers el país. Alguns dels grans noms de la literatura del país continuen actius però en editorials més petites i amb menys visibilitat. N’és un cas paradigmàtic Olga Xirinacs, una autora que, malgrat tot, continua escrivint i fent la seva tasca. I avui s’escau una efemèride molt especial: celebrarà el vuitanta-cinquè aniversari presentant el vuitanta-cinquè títol de la seva bibliografia imprescindible, Una bomba al jardí.

Amb motiu d’aquesta doble celebració, convindria fer-se algunes reflexions sobre per què Xirinacs no és una de les autores més conegudes i reconegudes del país i també sobre si això és just o no. No és pas un cas únic, és clar, però en ella s’ajunten uns quants fets que l’allunyen més de la centralitat. En primer lloc, el fet de ser dona d’una generació nascuda justament durant la guerra de 1936-1939 però que no va aconseguir de publicar amb regularitat fins a final dels anys setanta, quan una altra generació ja li havia passat al davant. És a dir, és entre deu anys i dotze més gran que Montserrat Roig, Carme Riera i Maria Antònia Oliver, però la seva poesia es publica després. I en narrativa no destacà fins als anys vuitanta (això sí, quan ho va fer triomfà sense cap mena de dubte). El segon factor és el fet de viure a Tarragona, que editorialment i culturalment sembla la perifèria més perifèrica. I encara un fet més: la seva dedicació professional al piano n’ha projectat una imatge molt distant i freda, per bé que és tot el contrari.

Varietat de registres

La degana de la institució de les Lletres Catalanes, Margarida Aritzeta, explica: “Olga Xirinacs és una de les escriptores més formidables que hi ha al país, amb una obra interessant en poesia, però amb una diversitat esfereïdora quan s’analitza la seva narrativa. És capaç d’establir relacions amb la gran literatura universal i guanyar el premi Sant Jordi com va fer amb Al meu cap una llosa el 1984, i a la vegada escriure delicioses novel·les gòtiques que d’alguna manera s’emparenten amb la manera de fer Lovecraft; novel·la fantàstica; sensual; negra… Té una varietat de registres brutal, que li han valgut tots els premis del món, i a la vegada fa anys que ningú no recorda per a res. Això és d’una injustícia terrible amb una escriptora que ha escrit per a nens, ha publicat poesia i narrativa, ha fet col·laboracions en tota mena de premsa i mitjans, ha publicat relats, ha fet blocs i ha tocat totes les tecles de la creació.”

Aritzeta també assegura que Xirinacs és molt moderna, que no li cauen els anells a l’hora de parlar i tocar tots els registres. “Baixa fins al pla de carrer i s’eleva fins a l’alta literatura. En aquest sentit, no és gens noucentista, tracta amb la mateixa dignitat i professionalitat la literatura culta i la popular i qualsevol que la llegeixi farà tot un descobriment.”

Un dels grans valedors de l’obra de Xirinacs va ser Joan Triadú, però a mesura que la seva influència s’ha anat esborrant, Xirinacs ha perdut un dels seus prescriptors més importants. La irrupció d’escriptors més joves i d’una altra mena de prescripció també han contribuït al seu arraconament progressiu. Aritzeta diu: “Això és bastant normal en un món literari que es mou de pressa i on si no tens un agent literari o algú que et manté a primera línia tot és molt complicat. Xirinacs ho ha intentat tot, com palesa el fet d’haver arribat a publicar vuitanta-cinc llibres, que és un fet extraordinari.”

Per això l’acte d’avui serà molt especial. El llibre i l’aniversari se celebraran al vestíbul de Teatre de Tarragona i hi participarà Pau Ricomà, batlle de Tarragona; l’escriptor i filòleg Francesc Roig; i Jordi Cervera, director de la col·lecció Stonberg Zura, on s’ha publicat el recull de poemes.

‘Una bomba al jardí’

Precisament Cervera explica que ‘Olga Xirinacs és una de les grans autores catalanes i sens dubte l’autora tarragonina amb més trajectòria i la degana de les lletres en aquesta contrada. Darrerament no havia publicat massa, però quan em va sortir l’oportunitat de dirigir la col·lecció vaig tenir molt clar que la volia editar perquè sabia que ella continuava escrivint. Una bomba al jardí és un poemari que trenca amb tot el que ella ha fet fins ara i que parteix de la història de la troballa d’una bomba al jardí de casa seva i furga en la idea com un record d’infantesa i els primers records condicionen la vida posterior, però ho planteja com unes ganes d’aferrar-se al passat per continuar endavant, perquè té moltes ganes de fer coses i de reivindicar la feina que ha fet’.

Cervera també està convençut que el fet d’haver-se quedat a viure a Tarragona ha condicionat part de l’oblit al qual s’ha vist sotmès l’escriptora. ‘Hi ha poques dones amb la seva potència literària i va tenir sort i encert amb els premis, però si no ets allà on hi ha qui talla el bacallà, els programadors i els editors, perds visibilitat sense cap mena de dubte’.

Sigui com sigui, la festa d’avui i la celebració pot ser una excusa per reivindicar una Olga Xirinacs que forma part del patrimoni literari del país però que també ha estat una dona molt implicada en la cultura i la lluita ciutadana.  Cal recordar que Xirinacs ha participat de moltes iniciatives cíviques i culturals tarragonines: El 1975 és presidenta de la Delegació d’Òmnium Cultural al Tarragonès i més endavant membre de la Junta Directiva de l’entitat. El 1978 entra com a consellera de l’Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV i és secretària de la Secció de Filologia i Història Literària. L’any 1986 és presidenta de la Comissió Territorial del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana.

Xirinacs imprescindible

Sigui com sigui, el cas és que la contribució de Xirinacs a la literatura catalana és molt valuosa per la pluralitat de gèneres i d’estils que ha tractat i per la prolífica producció. El fet de dominar la narrativa, la novel·la, les obres per a infants i la poesia l’ha convertida en un tot terreny. Ens hem atrevit a fer una llista de vuit títols imprescindibles, un 10% dels vuitanta-cinc que té publicats, per contribuir a fomentar-ne la lectura. No se’ns ocorre cap regal d’aniversari més bo per a una autora que el 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi al conjunt d’una obra literària que no ha deixat de créixer i que ella vol augmentar encara més.

Interior amb difunts. Destino. 1983. Premi Josep Pla. Novel·la.

Al meu cap una llosa. Proa. 1985. Premi Sant Jordi i premi de la Crítica Serra d’Or. Novel·la.

Zona marítima. Planeta. 1986. Premi Ramon Llull. Novel·la.

Enterraments lleugers. Edicions 62. 1991. Premi Sant Joan. Novel·la.

Llavis que dansen. Proa. 1987. Premi Carles Riba. Poesia.

Marina. Empúries. 1986. Premi Crítica Serra d’Or de literatura infantil. Poesia infantil.

L’agonia de Severià Vargas. 2009. Meteora. Novel·la.

Sense malícia. Edicions 62. 1995. Premi Ciutat de Palma.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.