Ofensiva política i social contra la pròrroga de la nuclear de Cofrents

La central nuclear de Cofrents té carta blanca per a continuar activa fins el 2030. El Consell de Seguretat Nuclear ha emès l’informe favorable i ara és el govern espanyol, per mitjà del Ministeri de Transició Ecològica, que ha de ratificar la pròrroga sol·licitada per Iberdrola, l’empresa que l’explota.

Segons la nota feta pública, el Consell de Seguretat Nuclear es basa en la comprovació del bon funcionament de la central i en el manteniment adequat de la seguretat per a deixar que continue operativa. Amb tot, admet que la central és a punt de fer quaranta anys d’activitat i que, per tant, entrarà en una nova fase, que s’anomena d’operació a llarg termini. Això implica un nivell més alt de revisió dels materials i de supervisió.

Tenint en compte que la central va entrar en funcionament l’any 1984, si es desconnecta l’any 2030, haurà tingut una vida de quaranta-sis anys. Quan la van dissenyar, la van pensar perquè en funcionara trenta, que és la mitjana amb què es tanquen en estats com Alemanya.

El Botànic, en contra

L’allargament de la vida útil de la central de Cofrents tindrà l’oposició dels partits polítics que formen el govern del Botànic, incloent-hi el partit socialista. La setmana passada ho van explicar en una conferència de premsa en què van comparèixer al costat de la plataforma Tanquem Cofrents i de representants d’Esquerra Republicana del País Valencià. Van demanar al govern espanyol que atengués la demanda de les Corts Valencianes, que l’any 2017 van aprovar una proposició no de llei (PNL) per al tancament i desmantellament de la central quan s’acabara el període de pròrroga actual, és a dir, ara al març.

Un altre punt que incloïa la PNL era la no-autorització per a construir un magatzem temporal de residus radioactius. El magatzem es va construir el 2019 en els mateixos terrenys que ocupa la central, i la pròrroga de la vida útil és a punt de ser ratificada pel govern espanyol.

El diputat de Compromís Juan Ponce és un dels impulsors de la PNL. “Si al ministeri tant li fa allò que diguen les Corts Valencianes, doncs mira, què hi farem. Si al govern espanyol més progressista de la història tant li fa allò que diga el parlament valencià, fantàstic… Ho trobe molt fort, perquè tot s’ha organitzat segons un calendari de tancament proposat per ENRESA, que és l’empresa que gestiona els residus”, diu a VilaWeb, servint-se de la ironia.

Ponce recorda que Cofrents és una central vella i que aquests darrers anys ha acumulat un centenar d’incidències. “Que ara diguen que pot operar tranquil·lament fins als cinquanta anys, amb la fatiga dels materials que això comporta, em sembla una temeritat.”

Unides Podem també considera caducada i obsoleta la central. La diputada a les Corts Valencianes Beatriu Gascó ha dit que com a força de govern pressionaran l’executiu espanyol perquè no ratifique la pròrroga. També ha recordat la PNL aprovada l’any 2017 i que va ser corroborada de facto amb la compareixença conjunta que van fer els tres partits del Botànic en conferència de premsa.

Quant a la seguretat amb què funciona, Gascó ha recordat que Fukushima també ho era, de segura, fins el dia abans de l’accident, i no era tan vella com la de Cofrents.

El novembre del 2020, la direcció general d’Indústria de la Generalitat, que depèn del conseller Rafael Climent, de Compromís, va fer una petició formal al Ministeri de Transició Ecològica perquè aquesta pròrroga fora la darrera. Assumia, per tant, que abans del 20 de març el ministeri espanyol acceptaria la petició d’Iberdrola.

Ofensiva a Madrid

Joan Baldoví, diputat de Compromís al congrés espanyol, ha entrat al registre de la cambra la pregunta que formularà la setmana que ve a la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, sobre si autoritzarà la pròrroga. Simultàniament, el Grup Parlamentari Plural, amb diputats d’ERC, Compromís i Unides Podem, ha dipositat a la mesa del congrés una bateria de preguntes escrites perquè el govern espanyol responga, per exemple, si té en compte l’excessiu consum d’aigua de la central o el cost tan elevat que representa la producció d’electricitat de Cofrents en comparació al cost pràcticament zero que tenen les energies renovables.

Tanquem Cofrents

La plataforma Tanquem Cofrents lluita de fa anys per evitar les pròrrogues successives. El portaveu, José Juan, diu que ara cal mirar molt bé quines són les condicions del Consell de Seguretat Nuclear. Considera probable que algunes siguen tan cares que a Iberdrola no li siga rendible d’executar-les. “Però és possible que, així i tot, demanen la llicència per a poder reclamar una indemnització per les pèrdues futures si es veuen obligats a tancar-la abans del que tenien previst”, tem.

Deixant a banda els residus nuclears que continuen essent perillosos durant milers d’anys, Juan considera que és completament inapropiada la despesa d’aigua que ocasiona la central, situada en una plana on conflueixen els rius Xúquer i Cabriol. “Cofrents és el més gran consumidor d’aigua individual de tot el País Valencià. Per a refrigerar el reactor, cada any evapora una quantitat equivalent a 10.500 piscines olímpiques d’aigua d’altíssima qualitat, del curs alt del Xúquer, i que és necessària per a regar els camps i per al consum humà”, explica el portaveu de la plataforma, que contraposa aquest consum amb la netedat de les energies renovables.

Des de 1984

La central de Cofrents va arrencar l’any 1984. Funciona amb un tipus de reactor anomenat BWR, que és el que fa servir l’aigua en ebullició. És una tecnologia antiga i és l’única que queda a l’estat espanyol després de l’apagada de Garoña a Burgos. Els experts la consideren més insegura que les altres perquè té defectes de disseny, com ara que les barres de control s’han d’introduir des de baix amb un sistema hidràulic que, si fallen, impedeixen l’apagada de la central. També destaquen com a insegur el fet que només hi haja una barrera entre el contenidor de l’aigua radioactiva amb l’exterior.

Segons les dades que es poden consultar a la web de la central, durant l’any 2020, Cofrents va generar 9.247 milions de KWh, cosa que representa el 34% de l’energia consumida al País Valencià i el 3,7% de tot l’estat.

Des que es va connectar l’any 1984, s’hi han fet vint-i-dues càrregues de combustible. La darrera va ser el 2019 i la vinent és prevista enguany. L’operació és una de les més perilloses que es fan durant el manteniment d’una central i dura un mes, aproximadament. Durant aquest temps, està aturada i desconnectada de la xarxa elèctrica.

Aquest és un dels aspectes que destaquen els col·lectius que demanen el tancament immediat de Cofrents, la poca rellevància que té. És a dir, que cada volta que la central s’ha desconnectat, la xarxa elèctrica no ha tingut cap falta d’energia, i tampoc no s’ha encarit. Fins i tot, quan la desconnexió de Cofrents ha coincidit amb la d’altres centrals de l’estat.

Alternatives a la nuclear

Tanquem Cofrents i els partits polítics que s’oposen a la pròrroga expliquen que les energies renovables, tant l’eòlica com la solar, són molt més competitives que la nuclear. Segons les dades de la plataforma, el 30% de l’electricitat que s’ha consumit enguany l’ha produïda l’energia eòlica, i un 6%, la solar.

El Pla Integrat d’Energia i Clima preveu d’instal·lar cada any, d’ací al 2030, l’equivalent al que produeixen sis centrals com la de Cofrents.

Cofrents

Cofrents és un poble de 1.100 habitants de la comarca de la Vall d’Aiora. L’ajuntament té un pressupost de nou milions i mig d’euros. La central nuclear n’aporta set. La composició del consistori: set regidors de Ciutadans i dos del PP. Tot el poble i bona part de la comarca viuen directament o indirecta de la central. És el cas del batlle, Salvador Honrubia, que hi treballa com a administratiu i no ha volgut parlar amb VilaWeb perquè considera que els mitjans només parlen del seu poble per a criticar.

Al municipi no hi ha desocupació i els veïns disposen d’uns serveis molt per damunt de la mitjana. Per exemple, hi ha un poliesportiu amb piscines, no paguen els rebuts de l’aigua, reben subvencions per als tractaments dentals i l’ajuntament els posa un cotxe a disposició si s’han de desplaçar per anar al metge, entre més facilitats. També envia cada any una cistella de Nadal a cada casa. Amb aquestes condicions, és difícil trobar-hi cap veí favorable al tancament de la central.

Cofrents té un balneari municipal amb aigües termals amb dos-cents treballadors i ara el municipi treballa en projectes de turisme rural.

El Consell de Seguretat Nuclear

El Consell de Seguretat Nuclear és un òrgan de caràcter tècnic compost per un president i quatre assessors elegits pel congrés i nomenats pel govern espanyol. La seua funció és avaluar el funcionament de les centrals nuclears i vigilar-ne l’estat.

Els dictàmens sobre les pròrrogues es fan a partir dels informes que presenten les empreses explotadores de les centrals. El reglament d’aquest òrgan s’ha canviat fa poc per a accelerar els tràmits a l’hora de demanar les pròrrogues. Amb la normativa anterior, quan una central necessitava allargar la vida útil, havia de demanar-ho amb una anticipació que rondava els tres anys. Actualment, n’hi ha prou que la petició es faça tres mesos abans del final del termini.