L’Obra Completa de Fuster: la llarga història d’un projecte ambiciós

Des del punt de vista literari, aquest 2022 que acabem d’estrenar és un any carregat de commemoracions de gruix sobre les quals caldrà parlar amb més detall aquests mesos vinents. Avui començo, però, amb un parell d’aniversaris importants que, a més a més, van estretament relacionats: els seixanta anys de la fundació d’Edicions 62 i el centenari del naixement de Joan Fuster (complementat, per dir-ho tot, amb els trenta anys del seu traspàs).

Més concretament, enguany es commemoren els seixanta anys de la publicació, per Sant Jordi, del llibre que estrenava el catàleg d’Edicions 62. Max Cahner i Albert Bastardes, els dos fundadors, havien creat l’editorial cap al final de 1961, però el fet de treure al carrer el primer títol, bàsic en qualsevol negoci d’aquesta mena, va ser l’any 1962, com el nom de l’editorial en dóna just testimoni.

El llibre inaugural –l’únic que Edicions 62 va publicar aquell any– obria la col·lecció Llibres a l’Abast, destinada als textos assagístics, i va ser, com saben tots els lectors, Nosaltres, els valencians, de Joan Fuster. Un clàssic indiscutible i una obra fonamental a l’hora d’analitzar els punts d’unió i els de divergència entre la identitat dels valencians i la dels catalans. La nova edició que ara se’n prepara porta un pròleg de Salvador Ortells, director de l’Espai Joan Fuster, i un breu estudi de Francesc Pérez i Moragón sobre les vicissituds que el llibre va tenir amb la censura. A més a més, i molt en la línia d’allò que fa l’editorial amb la recuperació de textos de Josep Pla, el fet que s’hagi pogut accedir a una de les tres còpies del mecanoscrit original ha permès d’expurgar algunes intervencions excessives o poc afortunades dels correctors d’aquell moment.

Com fa seixanta anys, aquesta edició d’homenatge de Nosaltres, els valencians veurà la llum per Sant Jordi i serà, sens dubte, una de les novetats més notables de la festa.

Pel que fa al centenari del naixement de Fuster –el 23 de novembre de 1922, a Sueca (Ribera Baixa)–, durant l’any Edicions 62 i la Universitat de València publicaran dos volums més, el quart i el cinquè, de l’Obra Completa de l’autor. Un fet molt important perquè la intenció d’aplegar de manera exhaustiva en un projecte d’obra completa una bibliografia torrencial com la de Fuster no és pas una missió senzilla. I una bona prova d’aquesta dificultat la trobem fent una ullada a la història, llarga, curiosa i molt variada, dels intents d’Edicions 62 de preparar una obra completa ambiciosa i solvent del savi de Sueca.

Un projecte que comença el 1968

Pocs anys després de la fundació d’Edicions 62, la col·lecció Clàssics Catalans del Segle XX publicava el primer volum de l’Obra Completa de Joan Fuster. Més concretament va ser el febrer del 1968, quan l’autor tenia quaranta-cinc anys i una quantitat d’obra escrita i publicada que ja començava a ser digna de ser tinguda en compte en una sèrie de volums com els de l’esmentada col·lecció, de format mitjà i d’una extensió d’unes quatre-centes pàgines per llibre.

Aquell primer volum, dedicat a “Llengua, literatura, història”, va anar seguit, catorze mesos més tard –l’abril del 1969–, del segon, dedicat íntegrament al Diari 1952-1960; i un any i mig després –el desembre del 1971– sortia el tercer volum, titulat Viatge pel País Valencià. A partir d’aquest moment la producció de l’Obra Completa comença a alentir-se, de manera que el quart volum –Assaigs, 1– no va aparèixer fins el març del 1975; i el cinquè –Literatura i llegenda– va haver d’esperar fins el desembre de 1977. A tall de resum, doncs, en gairebé deu anys la col·lecció Clàssics Catalans del Segle XX publica cinc volums de les Obres Completes. Però no va ser fins tretze anys després –el gener del 1991– que es va publicar el sisè volum: Assaigs, 2. I encara en van haver de passar tres més per a publicar, el gener del 1994 (i amb Fuster traspassat dos anys abans), l’últim volum d’aquesta Obra Completa: Llengua, literatura, història, 2, la continuació temàtica del primer volum publicat vint-i-sis anys abans. El cercle, doncs, es tancava.

Vuit anys després, un nou començament

Vàrem haver de canviar de segle perquè el projecte d’editar de cap i de nou una obra completa en català de Joan Fuster tornés a posar-se damunt la taula. Efectivament, el juny del 2002 se’n publica un primer volum dins la col·lecció Clàssics Catalans, que es presenta com una iniciativa conjunta entre Edicions 62 i la Diputació de Barcelona en coedició amb la Universitat de València. En són responsables Antoni Furió i Josep Palàcios i el primer volum, de format més gran que la sèrie anterior, es dedica a Poesia, aforismes, diari, vinyetes i dibuixos.

Més concretament, en aquell miler de pàgines s’apleguen set llibres de versos, tots els llibres d’aforismes, el Diari 1952-1960, trenta-dues vinyetes i sis dibuixos, més un apèndix final amb notes explicatives i materials complementaris dels dos curadors. Però potser l’element més significatiu és en el text preliminar en què Furió i Palàcios, després de passar revista al projecte començat el 1968 i estroncat el 1994, afirmen: “Aquest nou intent està previst que faci uns set volums, relativament coherents i homogenis […] incloent-hi en el darrer l’oportú i sempre útil índex de noms propis.” També es diu que el pla de l’obra preveu “un ritme d’aparició d’un o dos volums anuals”, cosa que fa pensar en un horitzó raonable per a l’acabament de l’empresa.

Dissortadament, entre les bones intencions i la crua realitat no sempre hi ha prou coherència i la continuació d’aquella engrescadora Obra Completa de Joan Fuster va caure en un forat negre de nou anys fins que el novembre del 2011 en van sortir dos nous volums, el segon i el tercer, amb el mateix repertori d’implicats que el primer, tret de la Diputació de Barcelona. Els dos volums, amb una extensió conjunta de dues mil pàgines, es dedicaven a l’Assaig i aplegaven títols tan fonamentals com El descrèdit de la realitat, Les originalitats, L’home, mesura de totes les coses, Sagitari, Diccionari per a ociosos, Babels i babilònies, més un ampli recull d’assaigs dispersos i seriats.

I avui, vint i onze anys després, aquest centenari de Joan Fuster ens porta un nou pas endavant d’aquesta Obra Completa amb la intenció de publicar aquests mesos vinents els volums quart i cinquè, dedicats a Llengua i literatura. El primer començarà al Renaixement i arribarà fins al segle XIX amb treballs de Fuster sobre autors com Ausiàs March, Joanot Martorell, Ramon Muntaner, Jaume Roig i sor Isabel de Villena i el segon continuarà el trajecte fins a arribar a l’època de l’autor: inclourà la monumental Literatura catalana contemporània i textos sobre Pla, Estellés, Salvat Papasseit i Espriu, entre més escriptors.

Aprofitant l’empenta dels dos volums que es publicaran aquests mesos vinents, Furió i Palàcios ja treballen en els dos volums següents dedicats a l’assaig històrico-polític (Nosaltres, els valencians, Qüestió de noms, Un país sense política…) el sisè; i a la literatura de viatges o paisatgística (Viatge al País Valencià, Combustible per a falles…) el setè.

En vista del panorama actual, aquells set volums planificats inicialment el 2002 encara podrien tenir un d’afegitó (el vuitè) en què s’inclourien textos poc coneguts fins ara, l’índex general de noms i uns quants llibres publicats aleshores només en castellà –i, per tant, exclosos del projecte– però que durant aquests anys han estat traduïts al català. En són exemples el recull dels articles que publicava a la revista Jano i el treball “Contra Unamuno y los demàs”. Així doncs, una síntesi ràpida de tot plegat ens duu a afirmar que aquest any del centenari els seguidors de Joan Fuster –i els que volen entrar en contacte amb els títols cabdals de la seva obra per enganxar-s’hi– estan de sort.

Més novetats, fusterianes i no

Com ja s’ha dit, el gruix d’aquest article va destinat a comentar la relació entre Fuster i Edicions 62, però fóra injust d’oblidar que a hores d’ara ja hi ha algunes novetats més a les llibreries sobre el tema. I tot fa pensar que, ateses les circumstàncies, el raig no s’aturarà.

Començo destacant un dels títols cabdals de l’autor –el Diari 1952-1960–, que acaba de publicar Tres i Quatre, amb una introducció d’Enric Iborra, i continuo amb Figura d’assaig, una antologia de textos assagístics de Fuster elaborada per Antoni Martín Monterde i editada per Comanegra.

Des del punt de vista literari, aquest 2022 és generós en centenaris. A part Fuster, la celebració oficial del qual se centra en les institucions valencianes (per bé que des del Principat s’hi col·labora i se secunden totes les accions que es duen a terme), els dotze mesos vinents es commemoraran també els cent anys del naixement de Nèstor Luján, de Guillem Viladot i de Joan Colomines i Puig. I no passem per alt una altra fita de gran importància: el centenari de la creació del Pen Català.

Deixo expressament per al final l’Any Gabriel Ferrater, que sens dubte mereixerà un article específic tan bon punt se’n sàpiga el programa d’actuacions previstes, però ja avanço com a fita digna de remarca la publicació, també a Edicions 62, de Vèncer la por, la biografia de Ferrater escrita per Jordi Amat. Un obra que, vista la biografia de Josep Benet que Amat va fer el 2017, suscita les millors expectatives possibles.