29.06.2022 - 11:40
|
Actualització: 29.06.2022 - 11:56
Plataforma per la Llengua denuncia que el govern espanyol imposa el castellà a persones, empreses o entitats quan es volen acollir a ajuts, subvencions i bonificacions. L’ONG ha detectat en diferents ocasions que el govern condiciona els ajuts perquè els documents s’han de presentar exclusivament en castellà. Diuen que això desincentiva l’ús del català i fa que només en surtin beneficiades les entitats que emprin el castellà.
En un comunicat, l’ONG del català detalla que un dels casos que han denunciat al servei de queixes de l’entitat és el d’una subvenció del Ministeri de Drets Socials del govern espanyol, liderat per Ione Belarra, que està relacionada amb la implementació de l’Agenda 2030. En aquest cas, una cooperativa d’habitatges i locals socials de Valls s’hi va presentar, i va rebre un requeriment per tal de traduir la documentació al castellà. Segons l’ONG, la cooperativa va haver de pagar 1.493,69€ per a satisfer la petició del ministeri espanyol, tot i que finalment li van denegar la subvenció. “Però fins i tot si els l’haguessin concedida, la situació hauria estat injusta, perquè aquest cost només l’havien de pagar les empreses que no tenien els estatuts en castellà”, expliquen.
Per justificar la discriminació, els tècnics del ministeri van apel·lar a l’article 15.1 de la Llei 39/2015, de procediment administratiu comú de les administracions públiques, que diu que la llengua dels procediments tramitats a l’administració general de l’estat espanyol és el castellà. “Només admet que els tràmits amb un òrgan de l’administració estatal es facin en una altra llengua oficial en el cas que aquest òrgan tingui seu en una comunitat autònoma en què aquesta altra llengua sigui oficial”, comenta l’ONG.
En aquest sentit, se segueix la interpretació feta pel Tribunal Constitucional espanyol de la sentència de l’Estatut, que considera que la cooficialitat del català no permet que la llengua sigui vàlida per a comunicar-se amb l’administració pública que no té presència a Catalunya. Aquest fet, però, xoca amb el principi “d’especial respecte i protecció” de “la riquesa de les diferents modalitats lingüístiques” que preveu l’article 3.3 de la constitució espanyola. Una divergència que l’ONG no acaba d’entendre: “Es fa difícil de veure com una mesura que penalitza l’ús de llengües diferents del castellà en els documents privats “respecta” i “protegeix” de manera “especial” la diversitat lingüística”. Plataforma per la Llengua també denuncia que la imposició és contrària a resolucions internacionals, com per exemple la Declaració sobre els drets de les persones pertanyents a minories nacionals o ètniques, religioses i lingüístiques.
No és l’únic cas de discriminació
L’ONG apunta que el ministeri de Ciència o el d’Igualtat espanyol també promouen discriminacions lingüístiques. Investigadors i petites empreses no han rebut ajuts i subvencions perquè tenien el certificat de notes o les escriptures en català. Plataforma per la Llengua va presentar una queixa al Defensor del Pueblo, dirigit per Ángel Gabilondo (PSOE), amb el fi de modificar la legislació. Va respondre que no contemplava una acció al respecte i recomanava a la cooperativa de Valls que es busqués un advocat si no estava d’acord amb la normativa.
