El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Quin ha estat l’objectiu del jutge i del fiscal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que s’han ocupat de les querelles contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau? Què ha fet que Francesc Homs també fos interrogat? El 17 de desembre de 2014 la junta de fiscals del TSJC va dir que no hi havia base jurídica per a presentar les querelles contra el govern de la Generalitat arran de l’organització del procés participatiu del 9 de novembre de 2014. Poques setmanes després de la consulta que va portar 2.300.000 ciutadans a les urnes, el fiscal general de l’estat espanyol forçava unes querelles contra l’opinió dels fiscals catalans i la majoria de juristes independents. D’aleshores ençà, el fiscal Emilio Sánchez Ulled i el jutge instructor Joan Manuel Abril han examinat qualsevol detall d’aquell procés que els permetés de justificar les denúncies i, sobretot, una potencial condemna.

Per això, els interrogatoris i les demandes de documentació que han farcit el sumari del cas s’han fixat exclusivament en anècdotes i detalls que podrien ajudar a ‘construir un relat d’aparença il·legal’, segons que han explicat a VilaWeb fonts de la defensa. En canvi, la fiscalia i el jutge eviten d’encarar el cas des de la dimensió global. Els delictes pels quals s’investiga Mas, Ortega, Rigau i Homs són els de desobediència (comprès a l’article 410 del codi penal), de prevaricació (article 404), de malversació de diners públics (article 432) i usurpació d’atribucions judicials (article 508.1). Gairebé totes les indagacions fetes fins ara s’han centrat en la possibilitat que els acusats haguessin incorregut en els delictes de prevaricació i malversació.

Proves de delicte?
Per exemple, la ‘prova’ que ha portat Homs a declarar davant el TSJC fa poc més d’una setmana ha estat una carta que va adreçar a T-Systems, l’empresa contractada pel Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) que va proveir els serveis del centre de dades. Abans del 9-N, arran de la segona suspensió del Tribunal Constitucional, T-Systems va demanar a la Generalitat que li garantís la legalitat del seu servei. Homs va enviar una carta explicant que no hi hauria cap implicació legal per a l’empresa i que havia de complir el compromís adquirit pel 9-N. Interrogat sobre aquesta qüestió –que segons la fiscalia demostraria que el govern no va aturar les tasques organitzatives del procés participatiu–, Homs justificava la seva acció: ‘Sí que el van fer els voluntaris el 9-N, però és evident que el govern l’havia organitzat. És que no hi havia res d’il·legal, a fer allò. Aquella carta és tan sols un pretext per a fer veure que hi ha una prova d’il·legalitat.’

En la declaració davant el jutge, Homs no va respondre les preguntes del fiscal. Però al torn del jutge es va demostrar la voluntat de dedicar tota l’atenció als detalls i d’evitar de parlar dels delictes concrets de què són acusats. I aquest patró, segons que ha pogut saber VilaWeb, també es va repetir en els interrogatoris a Mas, Ortega i Rigau. És per això que, a l’hora de respondre les preguntes sobre si era conscient que desobeïa la suspensió del TC, Homs va dir al jutge: ‘No devia anar tan desencaminat si la junta de fiscals de Catalunya també havia considerat que no hi havia delicte.’ I va explicar que tot s’havia fet en un ‘marc de presumpció de legalitat’.

‘No hi pot haver desobediència’
‘Ningú no ha negat que el procés participatiu es fes’, diu Homs consultat per aquest diari. ‘El procés participatiu es va fer i es va reconèixer que es feia. Això no és com en una pel·lícula d’aquelles que l’acusat diu que no va cometre el crim. El problema és que aquí no hi ha assassinat. No hi ha delicte. Per això es va fer una conferència de premsa quan es va acabar la jornada, amb el president explicant als periodistes de tot el món acreditats com havia anat.’ Davant el jutge del TSJC, els quatre acusats van mirar de demostrar que no els podien acusar de desobediència perquè, segons el codi penal i la jurisprudència, caldria no haver atès una ordre personal, directa i reiterada del TC. En canvi, la suspensió dictada cinc dies abans de la consulta va ser genèrica.

La defensa ha mirat de demostrar que els poders de l’estat tampoc no van saber trobar en aquell moment cap incompliment de la suspensió dictada pel TC. Ha recordat que la fiscalia s’havia limitat a fer un comunicat de premsa i que la delegada del govern espanyol havia enviat una carta als directors d’institut. ‘No van poder actuar contra cap indici de delicte perquè no n’hi havia’, expliquen fonts de la defensa.

Els lletrats de la defensa recorden que ni el TC va acudir a la justícia ordinària per fer complir la seva suspensió, ni la fiscalia ni el govern espanyol van portar a tràmit cap actuació en el mateix sentit. Cap jutjat d’instrucció no va actuar, tot i que ho van demanar expressament algunes persones i entitats. Fins i tot, el govern espanyol va minimitzar públicament l’impacte jurídic del procés participatiu quan encara era viu, fins el 25 de novembre, en delegacions del govern.

Entre sis mesos i dotze
El cas ha anat a parar ara al Tribunal Suprem. Segons els juristes consultats, aquest canvi no implicarà cap novetat en l’estratègia que segueix la justícia espanyola contra el 9-N. Tampoc no en resultarà pas una dilació del procés judicial. En cosa de mig any o un any podria quedar sentenciat. La majoria de veus consultades pronostiquen una resolució curta. Com s’ha pogut comprovar fins ara, els magistrats se centraran més a comprovar si es va cometre cap delicte de prevaricació que no pas un de desobediència o d’usurpació d’atribucions judicials. I ho poden fer mirant d’acumular unes quantes suposades ‘proves consumades’ que permetin de construir aquest relat d’il·legalitat que els acusats i les seves defenses neguen de totes passades.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.