Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

L’unionisme acaba de fer un pas molt significatiu en l’estratègia de desprestigi del moviment sobiranista. Simptomàtic. De cop i volta, Societat Civil Catalana ha situat en l’objectiu del discurs sobre el cop d’estat (‘Aturem el cop!’) dos membres destacats de l’àmbit polític dels comuns: Jaume Asens, tinent batlle de l’Ajuntament de Barcelona en l’equip de govern d’Ada Colau, i Joan Josep Nuet, dirigent d’EUiA i secretari de la mesa del parlament, encausat pel TSJC per haver permès el debat sobre la resolució del referèndum.

Societat Civil Catalana s’ha encarregat de mirar i remirar què podia haver dit d’escandalós i de colpista el diputat Nuet. I ha trobat aquests vint-i-nou segons, en què diu això:

Transcrivim: ‘Companys i companyes, haurem de desobeir. Perquè el Tribunal Constitucional ens dirà no. I si li fem cas, haurem de plegar veles i anar cap a casa. Per tant, li haurem de dir que no al Tribunal Constitucional. Ja veure com ho gestionarem, però haurem de desobeir. I caldrà valentia i posar-se al davant, i és fonamental que tinguem aquesta valentia i aquesta força. I hi estem disposats.’

Ho va dir en un acte el 25 d’abril proppassat al Teatre de Sarrià, moderat per Antonio Baños i acompanyat de Jordi Turull, Albert Botran i Gerard Gómez del Moral. Uns dies abans de fixar-se en Nuet, SCC sotjava Jaume Asens i en difonia, en ‘exclusiva’, unes declaracions que havia fet en un acte l’octubre de l’any passat, organitzat per l’Espai Constituent de l’Esquerra de l’Eixample i Sant Antoni.

Asens deia: ‘Quan enviïn ordres des dels tribunals hi haurà un moment d’incertesa en què s’haurà de veure a qui obeeixen els jutges, que és un dels aparells més conservadors de l’estat. Aquí tenim un problema important amb els jutges. Els jutges acataran la legitimitat de les autoritats catalanes o qui obeiran? Ser sobirans vol dir controlar el territori, el transport, les comunicacions… Això no és fàcil, i això requereix molta gent convençuda i disposada a sacrificar-se.’ El tinent batlle de Barcelona, l’acompanyaven la diputada de la CUP Eulàlia Reguant, els activistes Jordi Bosch i Arcadi Oliveres, el professor Amadeu Abril i el diputat d’ERC Joan Tardà.

La reflexió d’Asens va agradar a Tardà, que va dibuixar així el front sobiranista: ‘Estic completament d’acord amb el que diu el Jaume Asens. Un d’Esquerra diu amén al que diu el Jaume Asens. Però, sobretot, que no se’ns arronsin els nostres representants. Ara tenim les eines per a fer-ho. Si no ho fem, haurem de demanar explicacions, responsabilitats a aquells als quals la ciutadania els ha donat el mandat per fer-ho: Puigdemont, Junqueras, la CUP, l’Ada Colau, perquè és sobiranista… Tots aquells que estem pel dret de decidir i per exercir-lo. El poble empeny, però als nostres dirigents els hem de demanar que siguin fidels a la voluntat majoritària del poble de Catalunya, des de la CUP al PDECat passant per totes les forces sobiranistes, entre les quals els que ara governen a l’Ajuntament de Barcelona: tothom cridat a fer un pas endavant. Ens hem d’entendre i ens entendrem.’ Això és el que els alarma: ‘Ens hem d’entendre i ens entendrem.’

Fins ara, la premsa de Madrid, amb una sorprenent coordinació amb entitats com Societat Civil Catalana i webs com Dolça Catalunya, havia dit i redit els conspiradors i els colpistes a Catalunya eren la gent de Junts pel Sí i de la CUP i els responsables del govern, perquè preparen les estructures d’estat i un referèndum il·legal. Un discurs que durant un temps fou més aviat soterrat, però que va passar a ser oficial i descarat arran de l’esclat de la polèmica per les conferències de l’ex-jutge Santiago Vidal.

D’aleshores ençà, aquestes entitats i alguns grans mitjans de comunicació de Madrid, principalment El País, han mirat d’aplicar l’escàndol Vidal a tothom qui hagi fet conferències pel país sobre el camí cap a la independència: ho han fet amb el secretari d’Hisenda de la Generalitat, Lluís Salvadó; amb el director de VilaWeb, Vicent Partal; i fa ben poc amb el diputat de Junts pel Sí Lluís Llach. L’independentisme és al punt de mira. I el propòsit és bastir un discurs segons el qual a Catalunya hi ha una gent que orquestra un cop d’estat. Si aquesta idea fa forat serà més fàcil de justificar una eventual repressió.

Hem vist com els assenyalaven, fent una cerca d’hemeroteca (de videoteca), examinant les declaracions de cares visibles de l’independentisme, dels responsables dels partits, dels membres del govern, provant de trobar-hi qualsevol cosa que pugui ser venuda a l’audiència com a subversiva, il·legal, inconstitucional…  Però justament ara han reajustat una mica l’objectiu, han ampliat el camp de visió i ja hi ha començat a entrar l’espai polític dels comuns. I això ho han fet coincidir amb un altre fet cabdal: la declaració que farà Joan Josep Nuet al TSJC com a encausat.

La voluntat de l’unionisme, des de l’endemà del 27-S, ha estat de ficar dins el mateix sac de Ciutadans, PSC i PP els vots de Catalunya Sí que es Pot. La indefinició i la vaguetat de la coalició, i fins i tot l’hostilitat del discurs (Rabell va arribar a ser aplaudit per PP i Ciutadans) moltes vegades hi ha ajudat. Però és clar que no és igual el discurs a què ens tenen avesats Rabell i Coscubiela que el que puguin fer gent com Joan Giner, Àngels Martínez o Nuet mateix. I, més enllà de la coalició, gent com Gerardo Pisarello o Jaume Asens. Representen un punt de vista dins els comuns més obert al sobiranisme, amb un discurs més flexible i permeable a les posicions independentistes. És a través d’ells que la base independentista es pot eixamplar per l’esquerra. I això posa nerviós l’unionisme polític.

L’encausament de Nuet ha obert aquest flanc, que PP, Ciutadans, Societat Civil i companyia tenen desatès. Perquè Nuet ha donat rang institucional a la base eixamplada del sobiranisme. La fotografia d’ell i de més diputats de CSQP (inclòs Rabell) al costat de Forcadell, Simó i tots els encausats de la mesa per haver permès el debat sobre el referèndum els fa mal.

Però no és solament la imatge, també són les paraules. Les de Nuet, que ha tingut un discurs d’una gran fermesa en la defensa del parlament com a institució i de determinació a desobeir un tribunal absolutament deslegitimat pels catalans com el Constitucional. I això no li ho perdonen. Per tant, Nuet és ara un objectiu. I Asens, per la posició que ocupa a l’ajuntament, a prop de Colau, i pel seu independentisme declarat, també.  Però l’atac a aquestes dues figures els pot ser contraproduent, perquè pot ajudar a cohesionar més el bloc sobiranista per l’esquerra.

Per cert, si voleu veure el vídeo íntegre de l’acte en què va participar Asens, i no únicament el minut que ha venut com a ‘exclusiva’ Societat Civil Catalana, aquí el teniu:

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.