07.03.2025 - 21:40
The Washington Post · Michael E. Miller
Wellington, Nova Zelanda. Hana-Rawhiti Maipi-Clarke, una diputada neozelandesa de tan sols 22 anys, saltà a la fama l’any passat quan esquinçà el text d’un polèmic projecte de llei en seu parlamentària mentre interpretava una haka, o crit de guerra maori.
Maipi-Clarke, que forma part del grup del Partit Maori, confia que l’acció ajudi a impedir que el projecte de llei dels Principis dels Tractats, altament impopular a tot el país, prosperi. “No és més que un tros de paper que no mereix cap raja“, diu en declaracions a The Washington Post Maipi-Clarke, que empra un terme maori que pot traduir-se com a “respecte” o “influència”.
El projecte de llei, que proposa de reconsiderar els principis del document fundacional del sistema polític neozelandès, ha dividit profundament Nova Zelanda, un país de cinc milions d’habitants que sovint és vist com una mena d’utopia aïllada dels maldecaps de la resta del món.
El Tractat de Waitangi, l’acord signat el 1840 entre la corona britànica i més de cinc-cents caps maoris, desposseí el poble maori de les seves terres, i el deixà en una situació de desavantatge sociopolític i econòmic que encara perdura avui. Els maoris són més pobres que no pas la població no maori; també tenen una esperança de vida més baixa i una taxa d’empresonament més alta que no pas la resta de grups demogràfics.
El tractat s’ha convertit en la constitució de facto de Nova Zelanda. Aquestes darreres dècades, el parlament i els tribunals han arribat a considerar que el document atorga proteccions especials als maoris –que representen gairebé un 20% de la població de Nova Zelanda– i els concedeix poders decisoris importants.
Però David Seymour, cap del partit llibertari ACT, que forma part del govern de coalició conservador de Nova Zelanda, defensa de tornar a la interpretació original del tractat, i considera que Nova Zelanda s’ha convertit en un apartheid al servei dels maoris.
Seymour, que no ha volgut atendre els periodistes de The Washington Post, insisteix que el seu projecte de llei “senzillament vol garantir els mateixos drets i la mateixa dignitat a tots els neozelandesos”, tot vetllant perquè el tractat “deixi d’utilitzar-se com a justificació per a oferir serveis públics segregats per raça i desmantelli el règim de cogovernança actual”.
La presentació del projecte de llei va ser el preu que el primer ministre de Nova Zelanda, Christopher Luxon, i el seu Partit Nacional van haver de pagar per poder formar un govern de coalició amb la formació de Seymour, l’any 2023. Però Luxon ha dit unes quantes vegades que no donava suport al projecte de llei, i el gener passat va arribar a l’extrem d’afirmar que no s’aprovaria mai.
Però la mera decisió de permetre’n la presentació davant el parlament li ha comportat un cost polític molt alt: el seu índex d’aprovació ha caigut en picat, i s’ha desfermat una guerra cultural que alguns han comparat amb la campanya del Brexit al Regne Unit, ara fa gairebé una dècada.
Luxon, que s’ha negat a ser entrevistat per a aquest article, serà un dels diputats que aviat haurà de decidir si vota a favor o en contra d’un projecte de llei i si s’arrisca a empitjorar la polarització que ha fracturat tant el seu govern com la resta del país. Es preveu que el projecte de llei se sotmeti a una segona votació al parlament al maig, quan la cambra hagi analitzat les 300.000 presentacions escrites i 80 hores de presentacions orals sobre la proposta –la gran majoria de les quals són contràries a la proposta.
Una de les grans impulsores d’aquest moviment opositor ha estat Maipi-Clarke, la més jove de tots els diputats del parlament neozelandès dels darrers gairebé 170 anys. La diputada prové d’una llarga estirp d’activistes, i va créixer sentint històries de familiars a qui havien fet fora de locals públics per ser maoris, o que havien hagut de demanar préstecs per poder estudiar en la seva pròpia llengua. Mentre una gran marxa popular –en què van participar unes 35.000 persones, una xifra històrica a Nova Zelanda– recorria el país en direcció a Wellington per protestar contra el projecte de llei, el novembre passat, a Maipi-Clarke se li acudí d’estripar el text al parlament com a acte de rebuig simbòlic.
“Si s’aprovés, aquest projecte de llei faria que els meus néts passessin pels mateixos tràngols que van passar els meus avis”, diu Maipi-Clarke. “Hem crescut sentint històries de la discriminació que van viure, i no volem tornar a passar per això.”
Encara que no s’espera que el projecte de llei sigui aprovat al parlament, tant Maipi-Clarke com uns altres crítics consideren que el sol fet que hagi arribat a presentar-se a la cambra ja ha fet molt de mal a les reivindicacions històriques del poble maori.
Un ex-primer ministre neozelandès, de centre-esquerra, ha dit que el text havia “esquinçat el teixit col·lectiu d’aquesta nació”, i un altre, de centre-dreta, ha afirmat que incitava “a la guerra civil”. El Tribunal de Waitangi, l’autoritat legislativa que s’ocupa de resoldre les reclamacions del poble maori, ha dit que el projecte de llei, si s’aprovés, significaria “la violació més greu del Tractat de Waitangi en la història moderna d’aquest país”.
Segons que explica Maipi-Clarke, els drets dels maoris ja eren sota amenaça abans i tot de la presentació del projecte: el govern de Luxon, per exemple, ha suprimit una agència sanitària dedicada específicament a la població maori i n’ha reduït l’ús de la llengua en l’administració pública.
“Durant aquests darrers quaranta anys, Nova Zelanda s’ha considerat sovint un exemple de com conciliar els greuges de l’època colonial amb les realitats contemporànies”, diu Helmut Modlik, cap d’una tribu maori del nord de Wellington. “Honestament, esperava una mica de resistència contra els avenços del moviment maori, però no pas això.”
La redacció del projecte de llei també ha estat molt criticada, fins i tot, pels advocats del govern, que consideren que és impossible d’aplicar. Christopher Finlayson, que va ser fiscal en cap de Nova Zelanda la darrera legislatura, diu que el projecte de llei està “molt mal redactat”, i el titlla de perillós. “Seymour s’ha inventat un problema inexistent, i ha provat resoldre’l d’una manera grotescament divisòria”, diu.
El principal beneficiat de tota aquesta polèmica, segons Finlayson, ha estat Seymour mateix, que, per disgust dels seus socis de coalició, ha dominat i continua dominant el cicle informatiu. En virtut de l’acord de coalició, Seymour es convertirà en vice-primer ministre de Nova Zelanda a final de maig, cosa que elevarà encara més el seu perfil per a les eleccions de final del 2026.
L’ACT de Seymour, que compta amb 11 escons dels 120 del parlament, és l’únic dels sis partits de la cambra que dóna suport al projecte de llei. “No es pot permetre que els chihuahues tinguin un impacte tan desmesurat en el govern d’aquest país”, diu Finlayson en al·lusió a l’ACT.
L’augment de les tensions racials arran del projecte de llei ha estat especialment dolorós per als maoris més grans, molts dels quals van sofrir, de joves, una discriminació i prejudicis que pensaven que el país ja havia deixat enrere.
“El rellotge ha retrocedit dècades en qüestió de poc més d’un any”, diu Sandra Lee-Vercoe, una de les primeres dones maoris diputada. Lee-Vercoe, que va ser elegida diputada per primera vegada l’any 1999, tres anys abans no nasqués Maipi-Clarke, explica que, durant anys, va haver de suportar amenaces i robatoris, tant al seu despatx parlamentari com a casa.
Després d’interpretar la haka al parlament, un quart de segle després de l’elecció de Lee-Vercoe, Maipi-Clarke va rebre una allau de missatges al seu telèfon personal. La majoria eren positius, explica, però també va rebre’n d’amenaçadors, prou per a haver de contractar un servei seguretat privada.
Però Maipi-Clarke diu que no presta gaire atenció a la petita minoria que tem els avenços socials de la seva generació, que inclou molts joves que, a diferència dels seus pares, van créixer parlant el maori en el seu dia a dia.
Modlik, per la seva banda, explica que la lluita contra el projecte de llei ha empès els diferents grups maoris del país a cooperar més estretament per a defensar els seus interessos comuns.
Natalie Coates, una advocada maori que va declarar davant la comissió contra el projecte de llei, diu que la haka de Maipi-Clarke ha inspirat molts més actes de protesta contra la llei. “Era difícil no sentir la bellesa i el poder de la seva expressió cultural, més encara en una cambra en què la cultura sovint queda relegada a un segon pla”, diu Coates sobre la haka de la diputada.
De moment, Maipi-Clarke se centra a impedir que el projecte de llei prosperi. “Els maoris no som un poble lluitador: som supervivents”, acaba dient.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
