El nou reglament modèlic a Andorra: les converses entre funcionaris, la retolació i la documentació han de ser en català

El govern d’Andorra ha aprovat el nou reglament d’ús del català a l’administració general i l’administració de justícia, que s’aplica també a les empreses que tinguin la concessió d’algun servei públic. El text desenvolupa la històrica llei de la llengua pròpia i oficial, aprovada l’any passat amb l’objectiu d’impulsar la preservació del català i garantir el dret dels ciutadans de ser atesos en la llengua oficial.

El reglament estableix, en primer lloc, que els treballadors de l’administració s’han d’adreçar sempre en català quan atenguin algú, independentment de la llengua amb què l’administrat se li adreci. La mesura inclou les comunicacions telefòniques i per altaveu. Alhora, les converses entre treballadors, tant de l’administració general com de l’administració de justícia, s’han de fer en català.

En un contracte de concessió de servei públic, la part contractada haurà de garantir que tots els qui desenvolupen tasques en l’àmbit de la prestació del servei públic saben parlar català, i això inclou les subcontractacions.

Alhora, tota la documentació interna de l’administració –amb independència del suport– que s’adreça a l’interior de l’estat, com també la que va dirigida a l’administrat, ha de ser redactada en català.

Així i tot, si l’administrat afirma expressament que no entén el català, el treballador pot adreçar-se-li en una altra llengua en cas que el treballador la sàpiga. Sigui com sigui, si l’administrat afirma que entén la llengua catalana però que no la parla, el treballador de l’organisme públic ha de mantenir el català.

La retolació, sempre en català

En matèria de retolació, novament tant en l’administració general com de la de justícia, tant si és a l’interior com a l’exterior d’un edifici, ha de ser exclusivament en català. Això inclou, per exemple, les inscripcions que identifiquen béns de l’administració, com ara vehicles o maquinària d’obra.

Hi ha excepcions que permeten d’incloure més llengües. Per exemple, en la retolació dels aparcaments, de les màquines expenedores de tiquets, els indicadors de rutes i de les instal·lacions de turisme i lleure que tinguin participació de l’administració, poden tenir la informació en unes altres llengües, però el català sempre ha d’anar en primer lloc.

Les webs

Les webs de tota l’administració han de ser disponibles en català, i la pàgina d’inici automàticament s’ha d’obrir en la versió catalana. En el moment d’adquirir programari informàtic, l’administració ha de comprar la versió catalana, o una versió multilingüe que inclogui la versió catalana, si n’hi ha.

En el cas de programes informàtics ja adquirits en una llengua diferent, si hi ha pedaços de català (arxius que tradueixen automàticament els programes informàtics), l’administració els ha d’adquirir i instal·lar. I tot programari creat o encarregat per l’administració ha de tenir totes les interfícies d’entrada i sortida, incloses les pantalles, íntegrament en català; i totes les sortides, inclosos els fulls impresos, els tiquets i qualsevol altre element anàleg, íntegrament en català. Les mesures són tant per als programes informàtics d’ús intern com de cara a la població.

Col·laboracions i encàrrecs

Els documents –amb independència del suport– que vinculen l’administració i una persona que fa una tasca per a Andorra, com ara contractes, convenis de col·laboració, acords i qualsevol altre document anàleg, s’han de redactar en català. I si és un conveni de col·laboració amb un altre país, pel cap baix ha de ser redactat en català.

També en els treballs efectuats per encàrrec de l’administració, inclosos els tècnics, s’hauran de lliurar els texts redactats en català. Quan l’administració adjudiqui a una empresa els serveis per a elaborar un text legal o administratiu, com un reglament, una llei o un pla general, s’ha de redactar en la llengua pròpia d’Andorra; únicament en el cas que un professional estranger tingui dificultats raonables es podrà fer en una altra llengua si el document és intern i no es preveu que hagi de ser públic. De fet, en aquest cas, l’administració ha de trametre al ministeri encarregat de la política lingüística un informe que exposi les raons per les quals resulta difícil o impossible d’encarregar-lo en català i esperar que aquest ministeri n’emeti un informe favorable.

Activitats de lleure, esportives i lúdiques

El reglament aprovat també remarca que la llengua vehicular de les activitats esportives, de lleure i lúdiques organitzades per entitats subvencionades per les administracions públiques, tant si són presencials com telemàtiques, han de ser en català. Això significa que ha de ser la llengua de comunicació que facin servir els monitors, els animadors i els entrenadors, que s’han d’adreçar en català als participants. Això també s’aplica a qualsevol acte organitzat o subvencionat per una entitat pública.

Els catàlegs, els rètols informatius, els cartells, els texts informatius previs a l’acte i els que es facin servir durant l’activitat, a més dels anuncis per televisió i ràdio, internet, o per megafonia, han de ser en català.

De la mateixa manera, en les activitats d’esquí escolar, els monitors han d’adreçar-se en català als alumnes, independentment del sistema educatiu. Les estacions d’esquí, en cas que siguin les responsables de fornir de monitors l’activitat, han de disposar dels professionals necessaris per a poder complir el que estableix aquest punt. I tots els centres, les federacions, els clubs, les associacions i més entitats que es dediquen a qualsevol mena de formació o esplai han de fer efectives les mesures necessàries per a garantir l’ús del català i han d’establir els criteris i les modalitats per a verificar el coneixement de la llengua oficial.

En aquesta línia, els acompanyants del transport escolar han d’adreçar-se en català als alumnes. A més, en relació amb el sistema educatiu andorrà, també ha de parlar en català el personal auxiliar de patis i menjadors, els vigilants d’activitats de lleure i qualsevol altre que s’encarregui de tasques semblants.

Ajuts i subvencions en l’esport

Quant als ajuts, l’administració haurà d’establir als contractes que aquells qui representin Andorra en competicions internacionals esportives o d’una altra mena parlin en català quan facin declaracions públiques a Andorra, i també quan facin declaracions públiques fora d’Andorra si el context ho permet.

Així mateix, els esportistes i entrenadors que reben ajuts o subvencions –de manera directa o mitjançant entitats esportives–, si saben català, han de fer les declaracions als mitjans de comunicació andorrans en català. La llei marca que hauran d’aconseguir un certificat de català si volen renovar el permís de residència. De la mateixa manera, aquells qui representen entitats, federacions, agrupacions i associacions culturals, esportives, polítiques, socials o sindicals i que reben aquests ajuts o subvencions han de fer les declaracions als mitjans de comunicació andorrans en català mentre actuïn com a representants d’aquests col·lectius.

Publicitat

En referència a la publicitat que es fa a Andorra, ha de ser en català, independentment del format; i si d’adreça als turistes, es pot fer en altres llengües a més del català. La publicitat que fa l’administració general a internet ha de ser en català a les webs que són en català, independentment del nom de domini primari que tingui.

Les publicacions a les xarxes socials que depenen de l’administració adreçades a l’interior del país han de ser en català, independentment del format.

Les publicacions adreçades a un públic internacional, però que també puguin abastar el públic nacional, han de ser també en català. La publicitat que es fa en una publicació editada als Països Catalans que editi els texts fonamentalment en català, o en un mitjà audiovisual o telemàtic radicat en territoris de parla catalana que emet fonamentalment en català, ha de ser en català. Als texts en format periodístic que tinguin una finalitat també publicitària hom els aplica el mateix criteri.