Els residents a l’exterior han tornat a topar amb moltes dificultats per a participar en les eleccions del 14 de febrer. Aquesta vegada, només 15.509 dels 255.087 principatins que resideixen permanentment a l’estranger s’han pogut registrar. Això vol dir que només un 6% podrà votar i que l’abstenció d’aquest col·lectiu arribarà, com a mínim, al 95%. Unes xifres que són lluny de les del 2017, quan es va aconseguir gairebé un 12% de participació.

Tampoc ho tenen fàcil els qui no estan oficialment inscrits a les ambaixades i consolats, els anomenats residents no permanents, que poden votar mitjançant el procediment ERTA si ho demanen presencialment en un consolat. Aquesta vegada, només 355 persones a tot el món han aconseguit de fer els tràmits, mentre que l’any 2017 van ser-ne 2.663.

En tots els casos, els residents a l’exterior han de demanar el vot i després emetre’l; és l’anomenat vot pregat. El sistema es va instaurar el 2011 i presenta moltes complicacions burocràtiques. A més, una vegada demanat el vot, encara falta rebre les butlletes. Com ha passat en anteriors eleccions, enguany s’han repetit les queixes pels retards en el lliurament o directament per no haver-les rebudes.

La Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC) denuncia aquesta abstenció multitudinària i en responsabilitza el vot pregat, les restriccions de la covid i la confusió per la data electoral. El responsable d’eleccions de la FIEC, Toni Montserrat, explica a l’ACN que tots aquests factors han desembocat en una tempesta perfecta.

“És com si es demanés a tota la població de Badalona que omplís un formulari per a votar. Què passaria? Que un percentatge enorme no l’ompliria”, diu Montserrat per il·lustrar la magnitud del problema. Per tot plegat, la FIEC exigeix l’abolició del vot pregat: “És un sistema obsolet i una vergonya democràtica.”

Els entrebancs burocràtics habituals i els retards encara s’han fet més durs enguany per les restriccions de mobilitat a causa de la pandèmia. Per exemple, els terminis per a demanar el vot van coincidir amb Nadal, quan molts viatgen a Catalunya. I a la tornada al país de residència, van haver de fer quarantena.

La FIEC també lamenta la incertesa que va generar l’intent d’ajornament de les eleccions quan faltaven pocs dies per a tancar el període de sol·licitud. “És cert que la Junta Electoral el va ampliar, però gairebé no se’n va fer publicitat”, critica.

Problemes per a rebre les butlletes

Un altre entrebanc per a exercir el vot és l’espera per rebre les butlletes, que sovint no arriben. És el cas de Ramon Barceló, que resideix a Brussel·les i que va fer els tràmits dins el termini. Té coll avall que no podrà votar, però està indignat: “Ens sentim estafats, s’ha vulnerat el nostre dret fonamental de votar.”

“L’agència tributària diu que estan enviades, però consulto el sistema de correu belga i em diu que encara no han sortit d’Espanya, per tant, les opcions per a arribar a rebre les butlletes electorals i anar a l’ambaixada a dipositar el nostre vot són mínimes o nul·les”, lamenta Barceló des de Brussel·les. Segons ell, és molt “frustrant” que sigui tan complicat votar “des del cor d’Europa”.

Molts catalans han denunciat experiències semblants a les xarxes socials:

Hola! Aquí un català a l’estranger que -oh, sorpresa- no rebrà els papers a temps x votar el 14F. Si algú té pensat no votar i estaria disposat a cedir-me el seu vot, agrairia si m’ho pogués fer saber. Puc fer un bizum perquè us demaneu unes braves, vatros que teniu bars oberts!

— Joan Cabasés Vega (@jcabasesvega) February 8, 2021

Àlex Bustos ni tan sols ha provat de demanar el vot des de Moscou, veient el periple que implica. “Vaig preguntar-ho i em van explicar que era un procés molt complicat i que sempre passava igual, que les butlletes arribaven tard”, explica a l’ACN. En el cas de Rússia, també hi ha el problema de les distàncies: “Rússia és un país molt gran, si algú viu a 5.000 quilòmetres potser no li compensa anar fins a Moscou per demanar el vot”, diu.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.