El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Per al filòsof i lingüista Noam Chomsky, la primera gran lliçó de l’actual pandèmia és que som davant ‘un altre error massiu i colossal de la versió neoliberal del capitalisme’, que en el cas dels Estats Units s’agreuja per la naturalesa dels qui anomena ‘bufons sociòpates que mouen el govern’ encapçalat per Donald Trump. Des de casa seva, a Tucson, lluny del seu despatx a l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) des d’on va canviar per sempre el camp de la lingüística, Chomsky repassa en aquesta entrevista les conseqüències d’un virus que deixa clar que els governs són ‘el problema i no la solució’.

Quines lliçons positives podem extreure de la pandèmia?
—Que som davant un altre error massiu i colossal de la versió neoliberal del capitalisme. Perquè si no aprenem això, la pròxima vegada que passi una cosa semblant serà molt pitjor. És obvi, després del que va passar amb l’epidèmia de la SARS el 2003. Els científics ja sabien aleshores que vindrien més pandèmies, probablement de la varietat del coronavirus. Hauria estat possible preparar-se en aquell moment i abordar la situació com es fa amb la grip, per exemple. Però la realitat és que no s’ha fet.

Per què?
—Les farmacèutiques tenien recursos per a prevenir el que ha passat i són extremadament riques. Però no ho fan perquè els mercats diuen a les farmacèutiques que no hi ha beneficis en el fet de preparar-se per a una catàstrofe. Encara que sigui ben clar que és aquí a la cantonada.

Què creieu que passarà amb la globalització tal com la coneixem, després d’aquesta pandèmia?
—La globalització no és dolenta per si mateixa. Està bé anar de viatge a Espanya, per exemple. La pregunta és de quina forma de globalització parlem. I la que tenim és la que vol el neoliberalisme. És la que ells han dissenyat. Aquesta globalització ha enriquit els més rics, ha dipositat un enorme poder en mans de corporacions i monopolis i ens ha portat a una forma molt fràgil d’economia, basada en el màxim benefici, fent sempre les coses al menor cost possible. I aquest raonament porta que els hospitals no tinguin algunes coses que necessiten ara, perquè no són eficients. Per exemple.

És aquest sistema, que col·lapsa?
—Col·lapsa perquè no pot lluitar amb una cosa que ha sortit malament. Quan dissenyes un sistema fràgil i centralitzes la manufactura i portes la producció només a la Xina, el resultat que tens és Apple, per exemple. Aquesta empresa fa uns beneficis enormes, dels quals ben pocs es queden a la Xina o a Taiwan. La major part del negoci d’Apple va a parar a una oficina de la mida del meu estudi, situada a Irlanda, per pagar menys impostos en un paradís fiscal. I quan veus això t’has de demanar: com és que aquestes empreses poden amagar diners en paradisos fiscals? Que és part de la llei natural, això? No. De fet, als Estats Units, fins que no va arribar Reagan, tenir diners en paradisos fiscals era una cosa il·legal. Tot això ha estat dissenyat perquè sigui així. Són decisions que tenen conseqüències, unes conseqüències que hem vist al llarg dels anys. I aquesta és una de les raons per les quals trobes això que s’ha mal anomenat ‘populisme’. A conseqüència de totes les coses que li han fet, molta gent està molt enfadada, molt ressentida i odia el govern de manera justificada. I aquest ha estat un terreny fèrtil per a demagogs que poden sortir i dir: ep, jo sóc el teu salvador i els immigrants són això i allò altre.

Què en penseu, de la gestió de la pandèmia que fa l’administració Trump?
—És surrealista. Al febrer, la pandèmia ja feia estralls i Trump va i presenta uns pressupostos que fan retallades al Centre de Prevenció i Control de Malalties i en altres institucions relacionades amb la salut! Trump va fer retallades enmig de la pandèmia mentre incrementava el finançament de les indústries d’energia fòssil, la despesa militar, el famós mur…

I tot això què creieu que significa?
—Tot això diu molt de la naturalesa dels bufons sociòpates que mouen el govern. Ara la Casa Blanca vol culpar algú desesperadament. Culpa la Xina, culpa l’OMS. Tot per no retre comptes del que ha fet.

De fet, Trump ha deixat de finançar l’OMS precisament ara…
—I això és realment criminal! Deixar de finançar-la ara? Què vol dir això? L’OMS treballa a tot el món, principalment als països pobres i amb temes relacionats amb la diarrea, amb la maternitat. I deixant de finançar-la què diuen? ‘D’acord, matem un munt de gent al sud perquè potser això ens ajudarà amb les nostres perspectives electorals’? Això és de sociòpates.

Trump va començar negant la crisi, va dir fins i tot que era una mentida dels demòcrates. Pot ser que aquesta sigui la primera vegada que a Trump l’han vençut els fets?
—A Trump cal concedir-li un mèrit: és probablement l’home més segur de si mateix que ha existit mai. És capaç de sostenir amb una mà un cartell que diu ‘us estimo, sóc el vostre salvador, confieu en mi perquè treballo dia i nit per vosaltres’ i amb l’altra mà apunyalar-te per l’esquena. És així com es relaciona amb els seus votants, que l’adoren independentment del que faci. Però cal tenir en compte que rep tot l’ajut d’un conglomerat mediàtic on hi ha Fox News, Rush Limbaugh o Breitbart, els únics mitjans que miren els republicans. Fixeu-vos que si Trump diu un dia ‘això és una grip i prou, oblideu-vos-en’, els seus votants diran que sí, que això és una grip i prou i que cal oblidar-se’n. Però si l’endemà diu que és una pandèmia terrible i que ell va ser el primer a adonar-se’n, aleshores els mateixos, la mateixa gent, cridaran tots a l’uníson i diran que és la millor persona de la història. Rupert Murdoch, Limbaugh i els sociòpates de la Casa Blanca porten el país a la destrucció.

Creieu que aquesta pandèmia pot canviar la manera com ens relacionem amb la natura?
—Això dependrà de la gent jove. Dependrà de com reaccioni la població mundial. Perquè, per una altra banda, tot això que passa també ens podria portar a uns estats altament autoritaris i repressius centrats a expandir el manual neoliberal, fins i tot més que no ho són ara. Recordeu sempre que la classe capitalista no cedeix. Demanen més finançament per als combustibles fòssils i destrueixen les regulacions que ofereixen una mica de protecció. Enmig de la pandèmia als Estats Units s’han eliminat normes que restringien l’emissió de mercuri i altres contaminants. Això vol dir matar més nens nord-americans, destruir més el medi ambient. Però ells no s’aturen mai, això cal tenir-ho ben clar. De manera que si no hi ha forces contràries que els frenin, aquest serà el món que ens quedarà.

Com creieu que serà el mapa de poder en termes geopolítics després de la pandèmia?
—El que passa a escala internacional és força xocant. Mirem la Unió Europea. Fixem-nos en la paraula ‘unió’. D’acord: mirem Alemanya, que gestiona molt bé la crisi, però al costat hi ha Itàlia, on la crisi és aguda. I els italians reben ajut d’Alemanya? Afortunadament, reben ajuda, però la reben d’una ‘superpotència’ com és Cuba, que hi envia metges. I de la Xina, que els envia material i ajut mentre no reben assistència dels països rics de la Unió Europea.

No hi ha la solidaritat que caldria…
—En aquesta crisi, l’únic país que ha demostrat un internacionalisme genuí ha estat Cuba. La mateixa Cuba que ha estat sempre estrangulada pels Estats Units però que, per algun miracle, ha sobreviscut prou temps per a continuar mostrant al món què és l’internacionalisme. Però resulta que això no ho pots dir al meu país, perquè el que has de fer és culpar els cubans de violar els drets humans. Tot i que, de fet, les pitjors violacions de drets humans que es fan a l’illa passen en un lloc anomenat Guantánamo que els Estats Units va prendre a punta de pistola i que es neguen a tornar.

Hi ha alternativa?
—Hi ha una crida renovada a l’internacionalisme progressista, que s’expressa amb la coalició que va començar Bernie Sanders als Estats Units, o amb Varoufakis a Europa. Ells aporten elements progressistes per a contrarestar el moviment reaccionari que s’ha creat des de la Casa Blanca, de la mà d’estats brutals com Israel o a partir de gent com Orban i Salvini, per a la qual el gaudi a la vida és assegurar-se que la gent que fuig desesperadament de l’Àfrica s’ofegui a la Mediterrània. Jo només veig esperança en això que ha construït Bernie Sanders…

Qui ha perdut.
—Bé, ens diuen que la campanya de Sanders ha estat un fracàs, però això és un error. Ha estat un èxit enorme. Sanders ha aconseguit de canviar els termes de la discussió i la política. I coses molt importants que no es podien ni esmentar fa un parell d’anys ara resulta que són al centre de discussió, com és el cas Green New Deal, que és essencial per a la supervivència.

Què us sembla que ha passat amb Sanders?
—A Sanders no l’han finançat els rics i no ha tingut suport dels mitjans. I malgrat això, l’aparell del partit ha hagut de manipular molt per a evitar que guanyés la nominació. I ho ha fet de la mateixa manera que al Regne Unit –és un altre exemple– l’ala dreta del Partit Laborista ha destruït Corbyn, perquè democratitzava el partit d’una manera que no podien suportar. Si estaven disposats a perdre les eleccions i tot!

Penseu que, com a mínim, després de la pandèmia, els Estats Units seran més a prop de tenir una sanitat universal i gratuïta?
—Serà molt interessant de veure com evoluciona aquesta discussió. El programa de Sanders, per exemple, incloïa la sanitat universal i la gratuïtat de les taxes universitàries. I resulta que les crítiques més interessants vénen de l’esquerra. Veiem com els columnistes més liberals de The New York Times i de la CNN ens diuen que tot això són bones idees en general, però en canvi no són bones per als nord-americans. En un moment en què la sanitat universal és a tot arreu. És a tot Europa i també a països pobres com el Brasil i Mèxic. I l’educació universitària gratuïta? Doncs n’hi ha per tot arreu, a Finlàndia, Alemanya, Mèxic… Què caram ens diuen, doncs, els crítics de l’esquerra americana? Que els Estats Units són una societat tan endarrerida que no es pot posar a l’altura de la resta de món?

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.