La formació fallida de govern a Espanya ja ha ocasionat molts comentaris, la majoria repetidament avorrits. Jo únicament voldria aportar un parell de reflexions sobre aspectes que em sembla que han passat per alt fins ara.

Primer: el Congreso està letàrgic des de fa temps, clarament per culpa seva.  Si el govern espanyol està en funcions, el parlament, renovat pels ciutadans, ha d’actuar. Aquests darrers dies, però, tothom reclama al senyor Rajoy que digui quin dia es presentarà a la sessió d’investidura, i ningú no pregunta a la presidenta del parlament quin dia convocarà la sessió, cosa que li toca de fer després de l’encàrrec del rei.

Que no ho faci ja revela que les decisions de la presidència vénen condicionades pel senyor Rajoy. En un parlament com cal, però, les coses anirien a l’inrevés: la presidenta convoca i el candidat es presenta; si no ho fa, l’han d’amonestar i comunicar-li-ho al rei. És clar que el president socialista anterior del parlament tampoc no va comminar el president del govern a presentar-se per donar explicacions a la cambra quan li reclamessin, per molt que estigués en funcions i precisament perquè ho estava. Els ciutadans tenen tot el dret d’exigir als seus representants electes que facin sempre la seva feina de control del govern.

Segon: els dirigents socialistes diuen que, si fracassa el PP, ells intentaran ser alternativa i recalquen que ‘no ho faran abans de constatar el fracàs del PP’. Però, com pot ser que cap membre del partit socialista no sàpiga com es fan aquestes coses a Europa? Perquè arreu, tots els partits que es veuen amb possibilitats de formar govern ja es mobilitzen la nit electoral mateix i procuren de trobar aliats abans que els altres.

Després de les darreres eleccions repetides el partit socialista s’hauria d’haver posat immediatament en contacte no solament amb Ciutadans –amb qui abans ja havia signat pomposament un acord–, sinó també amb uns altres possibles socis per presentar-se com a opció de govern i no acceptar de ser el recanvi del govern fallit dels altres. És clar que, si els socialistes no volen pactar amb Podem però sí amb Ciutadans, ja s’han incapacitat per a ser alternativa, ni en primera ni en segona instància, ni ahir ni demà.

Em sembla que el parlament i els partits espanyols no en saben prou. Viatjar i preguntar els podria ser útil.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.