El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena és citat a declarar dimarts vinent a Bèlgica perquè un tribunal belga decideixi si continua o no el procés judicial de la demanda civil presentada pel president Carles Puigdemont i els consellers exiliats. Tots demanen una condemna simbòlica d’un euro perquè consideren que ha vulnerat el seu dret a la presumpció d’innocència i a un judici just. L’origen d’aquesta possible vulneració són unes declaracions que va fer a Ovieu (Astúries), on va dir que Forcadell, Sànchez, Cuixart i els consellers empresonats no eren presos polítics. I sobre els fets investigats, va dir: ‘Són comportaments que el codi penal recull i que, amb independència de quin motiu els hagi empès a cometre’ls, han de ser investigats.’

Si demanen tan sols una condemna simbòlica, quin és el motiu d’aquesta demanda que ha motivat tants nervis a Madrid? La clau de tot plegat està en l’article 219.8 de la llei orgànica del poder judicial, que estableix que si un jutge té un plet pendent amb alguna de les parts del judici, s’ha d’abstenir i, si convé, ser recusat de la causa. És a dir, si la justícia belga creu convenient de cursar la demanda contra Llarena –ni tan sols caldria que fos condemnat– hauria de ser apartat de la causa que instrueix. Cal recordar que, ara per ara, la instrucció contra els polítics que hi ha a Catalunya, tant si són a la presó com si no, ja s’ha acabat i tan sols resta oberta la peça que afecta els exiliats.

Segons que han explicat a VilaWeb fonts de la defensa, els advocats no confien que, ni tan sols si és jutjat a Bèlgica, el Suprem actuï adequadament i aparti Llarena de la instrucció del cas. Si fos el cas, podrien recórrer al Tribunal Constitucional espanyol. Fins que el TC no s’hi hagi pronunciat no podran dur-lo al Tribunal dels Drets Humans d’Estrasburg. Si el Suprem no actua correctament, serà un greuge més que tindrà en la llista el Tribunal d’Estrasburg quan revisi tota la causa. Si obeeix l’article 219.8 de la llei orgànica del poder judicial, Llarena ha de ser apartat.

D’una altra banda, si la justícia belga condemna Llarena per haver estat parcial, pot tenir conseqüències molt greus per a la instrucció. ‘Vol dir que la investigació també es pot considerar parcial i que no pot sotmetre’s a un judici just’, explicava l’advocat impulsor de la demanda, Christophe Marchand, en una entrevista a VilaWeb.

Què passa si Llarena no compareix a Brussel·les?
Quan falta una setmana, encara no és clar si Llarena s’hi presentarà o no, o si el despatx d’advocats contractat pel govern espanyol el defensarà a ell o tan sols ‘la sobirania jurisdiccional espanyola’, per bé que la demanda sigui contra Llarena i prou. Marchand deia en la mateixa entrevista que si ningú no compareix en nom de Llarena, la causa pot continuar i pot ser jutjat en absència.

Tanmateix, l’advocat no les té totes sobre la reacció del magistrat belga. ‘Per a un jutge belga o d’un altre país, condemnar un altre jutge de la Unió Europea per una actuació del magistrat fora del seu càrrec judicial, encara que tingui vinculació amb la instrucció… és difícil’, reconeix. Per això veu possible que sigui especialment caut i ajorni el cas o torni a demanar a Llarena que comparegui. ‘Prendre una decisió sense pensar-s’ho molt profundament i raonablement és complicat’, diu.

Ajudeu VilaWeb, fent-vos subscriptors

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent encara. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Vicent Partal
Director de VilaWeb