França

Nicolàs Marty (Perpinyà, 1969) és catedràtic d’Història Contemporània a la Universitat de Perpinyà. Acaba de publicar el llibre Comprendre la crise catalane (Éditions Cairn),  per fer arribar a l’opinió pública francesa una versió del procés independentista català diferent de la que expliquen als mitjans de comunicació. En aquesta entrevista n’explica el contingut i també les reaccions que hi ha hagut a França i a Catalunya Nord en suport dels presos polítics i exiliats.

Per què vau fer el llibre?
—El fet de ser historiador fa que sempre m’hagi interessat per les relacions entre Catalunya i Espanya. Però fa sis anys o set que hem entrat en un moment apassionant de la història de Catalunya i, en canvi, el seguiment dels mitjans francesos és escàs i molt esbiaixat en favor de Madrid. A França ningú no sap com és la història de Catalunya i a més els mitjans donen una versió molt espanyolista. Es dóna una informació completament manipulada, fins i tot falsa, que em preocupa molt. Com a historiador he intentat fer una versió en francès més objectiva.

Malgrat aquesta manipulació, hi va haver un manifest de seixanta-dos senadors francesos en favor dels presos polítics.
—El senador François Calvet va fer una gran feina per obtenir el suport a un manifest en suport de la democràcia i els drets polítics. Va ser una sorpresa per a nosaltres, sobretot perquè Calvet no és independentista. Malgrat el manifest, la classe política francesa, de dreta i esquerra, no veu gaire bé què passa a Catalunya.

Amb el llibre creieu que podeu ajudar que això canviï?
—És un intent. Cal explicar millor la història de Catalunya de la transició fins ara. Quan els l’expliques, alguns canvien la visió, ho veuen millor. França va canviant lentament de visió sobre Catalunya. És possible un canvi si hi ha més informació i es parteix dels drets democràtics.

En la UE, encara és més difícil.
—Sí, sobretot a la Comissió Europea. El moment en què ha esclatat el procés català és molt dolent per a Europa, perquè té problemes més greus, com ara el Brexit, la deriva autoritària de Polònia i Hongria, etc. L’afer de Catalunya arriba en un moment molt complicat. També els polítics al capdavant de la UE no tenen el nivell que tenien els d’abans, com ara el de Jacques Delors, que defensava una federació europea. Catalunya hi encaixaria perfectament, però no és aquest el camí que segueix l’actual UE.

Sembleu pessimista respecte del futur d’Europa.
—Ho sóc quant als drets fonamentals, els valors democràtics, i el respecte als ciutadans. El context no facilita d’exercir el dret d’autodeterminació, tot i que el dret de decidir és un dret fonamental.

En canvi, a Catalunya Nord, el moviment de solidaritat envers els presos i exiliats ha guanyat importància i va més enllà del catalanisme tradicional.
—Aquí hi ha una part de la població indiferent, sobretot la gent que ha vingut de tot França a jubilar-se. No tenen cap coneixement de res, ni del procés, ni de Catalunya Nord. En canvi, hi ha una altra part de la població que ha vist que a Espanya hi ha un problema greu amb la democràcia i que demana la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats. La gent és conscient que cal fer-hi alguna cosa, incloses les institucions nord-catalanes. El departament dels Pirineus Orientals i la batllia de Perpinyà han expressat la seva solidaritat i el batlle Jean-Marc Pujol porta un llaç groc a la solapa. Tot el món catalanista defensa el procés però la mobilització és més transversal i inclou els socialistes i els comunistes nord-catalans.

 

Missatge de Vicent Partal

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb