L’actor Nicolas Cage va confessar fa poc en un col·loqui al Festival de Sitges que en un moment de la seva carrera en què li deien que no a tots els càstings li va passar pel cap de deixar d’actuar per fer-se mariner i dedicar-se a escriure. ‘Aquest era el pla B, però el pla A va funcionar.’

En aquella època, Cage va emmalaltir i va estar ingressat en un hospital amb una pericarditis infecciosa. Allí va dir: ‘Faré un últim càsting i si no me’n surto, no ho intentaré més: me n’aniré amb un bot i seré mariner o pescador i escriuré, perquè m’agraden les històries.’

‘El meu do i el meu instrument són l’art d’actuar’
Cage diu que passa molt de temps sol i que no vol matar l’estona bevent vi o no fent res. ‘Vull aprofitar el temps i continuar creant. El meu do i el meu instrument són l’art d’actuar i no sé fer res més.’

Quan s’actua –diu– s’ha d’entendre quin és el to del film. Si és una comèdia, és clar que s’ha d’aconseguir que la gent rigui. ‘Això m’ho aplico a mi mateix: penso què trobo divertit i ho tinc present tothora.’ Per ell, la clau és la dedicació i el compromís en un gènere en particular i també centrar-se en la seva eina, que és la veu i les emocions.

Diu també que, així com les persones són complexes i tenen facetes diverses, en el cas del terror hi introduiria moments de comèdia i en la comèdia moments de terror. Considera que el llargmetratge Mom and dad n’és un gran exemple: ‘És un film molt dur, però té moments hilarants.’

‘Mandy’
Un exemple semblant seria el nou film que protagonitza, Mandy, que es va projectar a Sitges. En aquest film de Panos Cosmatos, Cage interpreta el paper de Red Miller, un llenyataire enamorat de Mandy. Quan el dirigent d’una secta irromp amb els seus sequaços monstruosos en la vida idíl·lica de Red, no tindrà cap més remei que jurar venjança. Mandy és un film d’acció amb molta sang i tocs de gore. ‘És un film sobre la pèrdua’, diu Cage.

Sobre la manera com va preparar el paper d’aquest film, en què es veu patir molt, explica que abans del rodatge va tenir un accident i va estar tres mesos en una cadira de rodes. Quan va poder fer el film era quan es recuperava i tota la ràbia que tenia acumulada per haver estat en una cadira de rodes la va passar al seu personatge.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb