Quanta ignorància que destil·len les veus que s’han apressat a menystenir, frivolitzar i fins i tot ridiculitzar la proposta de la CUP a Manresa de millorar la informació i l’accés entre les joves dels ‘mètodes de recollida del sagnat menys agressius per al cos de la dona i del medi’. I quina manca de respecte i de sensibilitat mostren cap a una qüestió que no és gens intranscendent…

Hauríem de celebrar que, finalment, una formació política hagi fet una proposta destinada a millorar l’educació menstrual (i sexual) dels adolescents, que animi una administració pública a implicar-se en el suport a la difusió d’alternatives més sostenibles, saludables, ecològiques i assequibles que no el consum de milers de milions de compreses i tampons d’un sol ús que embruten i contaminen el nostre entorn (diuen que cada dona en gasta uns 12.000 en la seva vida menstrual) i que defensi una divulgació d’aquestes alternatives lliure d’interessos comercials. I també l’hauríem de celebrar perquè és una proposta que, de retruc, té la força de fer visible la menstruació i empènyer-nos (ja tocava!) a parlar també d’educació sexual i a reflexionar-hi.

Poques hores abans de saber la proposta de la CUP manresana i l’enrenou que ha causat, precisament comentàvem i constatàvem amb una bona amiga les mancances i la gran quantitat de feina que tenim per fer en matèria d’educació sexual, i els missatges que anem inculcant en la mainada i el jovent. Per una banda, tenim el tractament asèptic i teòric dels llibres de text a l’escola. Per una altra, el bombardeig audiovisual i els missatges explícits i subliminars de la publicitat, les sèries televisives i les xarxes socials sobre els models i el funcionament de les relacions, els rols dins la parella, l’autoimatge, el paper del sexe en les nostres vides, les vivències afectives… I, per acabar-ho d’adobar, els prejudicis i tabús, la manca de preparació i la visió tan limitada sobre la importància d’aquest tema que arrosseguem mares i pares a l’hora d’informar i acompanyar les nostres filles i els nostres fills en el procés d’autoconeixement i presa de consciència de les dimensions de la sexualitat i el paper que té i pot tenir en la vida de cadascú.

I , en aquest context de mancances, la menstruació és una gran maltractada.

La reacció de molts mitjans i la gran majoria dels comentaris dels lectors a la proposta d’incentivar el coneixement i l’ús de la copa menstrual, les esponges vaginals i les compreses de roba durant la menstruació reflecteixen uns prejudicis lamentables i un gran menyspreu històric sobre la regla, profundament instaurats en la consciència (o inconsciència) col·lectiva de la nostra societat.

Gairebé tots els comentaris que he llegit fins ara contra la gent de la CUP i la seva proposta són insolents, grollers, despectius, jocosos i demolidors, i gairebé tots han estat escrits per homes, molt pocs per dones. I m’hi jugaria qualsevol cosa que les poques veus femenines que s’han enfilat al carro de la crítica destructiva i sistemàtica ignoren i no han provat mai cap d’aquests mètodes que esmenta la CUP a la moció. Entremig, un petit grapat d’intervencions que passen gairebé desapercebudes de dones que els fan servir i n’estan encantades de la vida.

Un dels arguments més repetits amb l’afany de ridiculitzar la proposta de la CUP el branden els qui redueixen la menstruació a una ‘qüestió d’higiene íntima’, sense pensar o potser silenciant intencionadament que parlem d’educació sexual i emocional, de convivència, de salut pública, d’economia, de medi i del dret de prendre decisions informades sobre l’ús i consum d’una gamma de productes que fa servir si fa no fa la meitat de la població, aproximadament durant trenta-cinc anys de la seva vida. Déu n’hi do!

No crec que sigui gaire agosarat d’afirmar que, molt probablement, les persones que han malparlat d’aquesta iniciativa formen part de la mateixa colla dels qui menystenen i es mofen d’aquells qui ens preocupem i tenim problemes de consciència per la procedència, l’impacte social econòmic i els possibles efectes adversos per a la salut de la roba amb què ens vestim, dels aliments que ingerim, de la medicació que ens prenem, dels electrodomèstics i aparells que tenim a casa, etc.

Més enllà d’aquestes consideracions, per a les empreses, persones i sectors que han contribuït a desvirtuar i minimitzar el significat i la importància de la menstruació, totes les dones tenim sang blava encara que no siguem princeses (ja se sap que la imatge d’una compresa amb una taca vermella en un espot seria insuportablement impactant i revulsiva per a l’audiència). La regla és considerada socialment antiestètica, quelcom brut que cal dissimular, una mena de penitència que el gènere femení té la mala sort d’haver de suportar, amb què malauradament moltes dones malvivim i algunes altres, simplement, hi convivim, contra la incomprensió, indiferència o, en el cas pitjor, rebuig d’un gran nombre d’homes. Aquesta és la visió heretada i que, amb algunes excepcions que –sortosament– es van multiplicant dia a dia, hem rebut i transmetem a les nostres filles.

Per sort, cada vegada hi ha més dones interessades a preparar-se per informar i acompanyar d’una altra manera les filles en l’arribada de la menstruació. Per sort, cada vegada hi ha més dones que han canviat i canvien aquesta percepció sobre el cicle menstrual, la regla i la manera de viure-la, i que la transmeten a més dones en xerrades, cursos, tallers, llibres, documentals, debats… Per sort, cada vegada som més que coneixem i fem servir aquests mètodes diferents… Per sort, dia rere dia, hi ha més persones, projectes, col·lectius, entitats sensibles que entenen que, per raons socials, però també per les implicacions econòmiques i ambientals, això no pot ser una qüestió ignorada ni menystinguda. Per sort, comença a haver-hi propostes com les de la CUP… Tant de bo fos l’inici d’una revolució en l’educació sexual del nostre país, que ens aniria molt bé.

Com a mare d’una nena pre-adolescent, usuària de la copa vaginal des de fa uns quants anys, implicada en un projecte que es dedica a informar sobre el cicle menstrual i que anima les dones a revisar i transformar la manera de relacionar-nos-hi, convido les dones menstruants que no els coneguin a provar aquests mètodes alternatius abans de jutjar-los. I els homes, a escoltar-les. Us ben asseguro, dones i homes, que la copa menstrual que faig servir no tan sols ‘no es nota, no es mou i no traspassa’, sinó que també em permet ‘esquiar, nedar i fer qualsevol esport…’, m’ha fet estalviar un munt de diners gràcies a totes les capses de tampons i compreses que he deixat de comprar, contribueix a la preservació del medi i, a més a més, m’ha permès de comprovar que la meva sang menstrual ni és bruta ni pudent. I que és d’un color vermell ben bonic.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]