Nadó nascut durant el coronavirus

L’estrès psicològic és, sense cap mena de dubte, un dels principals problemes d’aquest darrer segle. Malgrat això i les nefastes conseqüències que pot tenir per a la salut, la seva funció final és salvar-nos la vida com a espècie.

Així ho avalen els resultats publicats fa poc a la revista Journal of Developmental Origins of Health and Disease, que expliquen que les dones que donen a llum una nena presenten nivells més alts de cortisol, l’hormona de l’estrès, en el moment de la concepció. Concretament, presenten el doble de cortisol, en el cas de ser una nena.

L’estrès afecta les hormones sexuals

En situacions adverses, la naturalesa té els seus mecanismes. En primer lloc, és important destacar que les hormones sexuals es poden veure modificades en situacions d‘estrès alt. Un exemple d’això és la reducció de la testosterona en homes amb alts nivells d’estrès, com s’ha vist en soldats en guerra o en estudiants universitaris després d’haver fet una tasca estressant. És més, en esportistes que se sotmeten a l’estrès físic no tan sols s’ha trobat una disminució de la testosterona sinó també una menor mobilitat dels espermatozoides.

En el cas de les dones, la percepció d’estrès psicològic es relaciona amb una disminució d’estrògens i de progesterona, l’hormona responsable de madurar les parets de l’úter perquè s’hi implanti l’òvul. Simultàniament, amb l’estrès s’enfila la prolactina, que també es relaciona amb la inhibició de l’ovulació.

Estudis fets en camps de concentració nazis van mostrar que el 54% de les dones havien deixat de menstruar el primer mes, moment en què encara tenien el greix corporal necessari. Aquesta modulació hormonal per estrès es relaciona també amb el fet que la dona es trobi menys receptiva i proactiva sexualment.

Per què després dels atacs de l’11-S van néixer més nenes

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), en l’espècie humana, la relació entre homes i dones en el moment del naixement s’inclina a favor del sexe masculí amb una proporció, aproximadament, de 105 o 106 naixements d’homes per cada 100 de dones. Tanmateix, això pot canviar en unes certes condicions.

S’ha estudiat que després de situacions adverses neixen més nenes. Ha passat en diversos moments de la història. Va passar als Estats Units els mesos posteriors a l’assassinat del president J. F. Kennedy i després dels atemptats de l’11-S. També va succeir a Anglaterra després de la mort de la princesa Diana.

Hi ha dos tipus d’hipòtesis que intenten d’explicar aquest fenomen. Uns se centren en el comportament dels espermatozoides portadors dels cromosomes X i Y, que defineixen el sexe del nadó. Defensen que els espermatozoides portadors del cromosoma X, que quan s’uneixin a un òvul formaran una nena, són més resistents travessant un moc cervical amb pH més àcid i més hostil.

Té sentit, tenint en compte que el pH és més àcid quan disminueixen els estrògens a conseqüència de l’estrès. D’aquesta manera, davant l’adversitat, els espermatozoides portadors del cromosoma Y, que quan s’uneixin a un òvul formaran un nen, sembla que tenen menys possibilitats d’arribar a aquest òvul.

D’altra banda, hi ha força demostracions científiques sobre el paper de l’estrès en els avortaments espontanis. De fet, diferents estudis han mostrat un increment del nombre d’avortaments després d’episodis dramàtics, com poden ser els atacs de l’11-S o el terratrèmol de l’est del Japó del 2011. Diversos autors han arribat a la conclusió que aquests avortaments espontanis passen més sovint en fetus masculins.

Més opcions per a la X

El més probable és que el fet que hi hagi més naixement de nenes en situacions estressants sigui per una conjunció d’aquests dos fenòmens. No és tan sols que els espermatozoides portadors del cromosoma X siguin més resistents travessant el moc cervical. A més, en circumstàncies adverses, una vegada fecundat l’òvul, és més probable que el fetus XX sobrevisqui a un avortament espontani.

Haver demostrat en els nostres experiments que les dones que tenen nenes mostren gairebé el doble de concentració de cortisol en el pèl abans, durant i després de la concepció ens planteja noves qüestions.

Serà aquesta resposta a l’estrès davant l’adversitat una resposta adaptativa amb la qual la naturalesa s’assegura la supervivència de l’espècie? I després d’aquesta devastadora pandèmia per la covid-19, naixeran més nenes?

Aquest article es va publicar originalment a The Conversation.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.