09.05.2020 - 21:50
Natxo Parra és un dels advocats i soci del Col·lectiu Ronda, la cooperativa d’advocats que històricament es dedica als moviments socials, sindicals i d’habitatge. És advocat laboralista, llicenciat en Dret (2005) i Ciències Polítiques (2007) a la Universitat Pompeu Fabra. En aquesta entrevista telefònica explica a VilaWeb els casos que ell personalment presencia d’abusos laborals ara, durant la Covid-19. De sanitaris que treballen sense protecció al drama dels treballadors temporals.
—Aquests dies feu teletreball?
—Sí. Tenim l’oficina del despatx tancada, els jutjats estan tancats i tenen paralitzats judicis i terminis. Però nosaltres continuem treballant. Això sí, només podem fer part de la nostra feina, la vinculada amb el client. Assessorament i interposició de demandes. Però si a Treball els casos triguen normalment un any a resoldre’s (i això els urgents, com els acomiadaments) ara, amb la Covid-19, sabem que trigaran més a resoldre’s. Això genera angoixa.
—Acabem de saber les dades de l’atur. Ha pujat. No deien que el govern del PSOE havia prohibit d’acomiadar?
—Acomiadar no ho han prohibit, no. No n’ha estat mai. El BOE sí que deia que no es podria al·legar el coronavirus.
—I si et feien fora igualment?
—Doncs l’empresa, en lloc de pagar vint dies per any treballat (acomiadament procedent) en pagaria trenta-tres dies (acomiadament improcedent). I prou. Però et podien fer fora. De fet, també poden fer-te fora al·legant qualsevol altra causa que no sigui la Covid-19 encara que sigui falsa. Vull dir que la picaresca fa que, en lloc de dir que ‘et faig fora per culpa de la Covid-19’, al·lego que no treballes bé i ja assumeixo que pagaré trenta-tres dies. El BOE també parlava del compromís de mantenir l’ocupació un màxim de sis mesos després de les mesures. Però una vegada més, un compromís no té gaire conseqüència jurídica. A tot estirar hauran de pagar trenta-tres dies per any treballat.
—La diferència de pagar vint dies o trenta-tres, en diners, quina sol ser?
—Com que cada vegada es té menys antiguitat, gairebé ni es nota. Amb un any d’antiguitat, en lloc de pagar vint dies, en paguen trenta-tres. Una diferència de tretze dies de salari. Si es té un sou de 1.000 euros, la diferència de fer-te fora de manera procedent o no és de 500 euros. Ni ho noten. Si tinguéssim treballadors amb sous de 6.000 euros i antiguitats de trenta anys, mira, sí. Però no sol ser el cas.
—Quins casos us han sobtat?
—Un de salvatge és aprofitar la crisi per a fer fora una treballadora temporal embarassada. També acomiadar malalts de coronavirus o voler imposar un reconeixement mèdic obligatori per saber qui ha passat la malaltia i prendre aleshores una decisió.
—Quin és el sector més perjudicat?
—Depèn. Els treballadors indefinits sobretot han rebut un ERTO i es troben amb diversos problemes. D’entrada, que no es cobren en el moment que toca. Però aquí vull dir una cosa: ja passava abans, no és nou. L’atur tanca els pagaments el 24 o 26 de cada mes, però en canvi les empreses notifiquen els ERTO més tard, a final de mes. Això vol dir que no cobraran fins al mes següent, i això passa de sempre. No és d’ara. Segon problema amb els indefinits: hi ha empreses que utilitzen els ERTO de manera fraudulenta. Notifiquen que en fan perquè els treballadors treballin la meitat del temps, però continuen treballant tot el temps. Cobren tot el sou, però l’empresa només en paga una part. L’altra li paga l’estat.
—Treballadors temporals.
—Els treballadors temporals s’emporten el cop més dur. Les empreses han comunicat extincions de contracte en massa, i els temporals, un cop fora, no poden accedir a les ajudes o millores previstes pels ERTO. Per exemple, amb la Covid-19, els indefinits amb un ERTO no cal que hagin cotitzat un any dels darrers sis per cobrar atur. Els ajuden i el cobren igual. Als temporals, no. Alguns es queden sense atur. El govern els dóna, això sí, 430 euros un sol cop i prou. Els temporals són un gruix molt precaritzat. A més, la majoria d’aquests contractes són frau de llei.
—Perdó?
—M’atreviria a dir que més del 90% dels contractes temporals són fraudulents. En l’ordenament laboral la regla és que el contracte sigui indefinit i el temporal hauria de ser l’excepció, i amb causa justificada. Saps allò de ‘et faig un contracte de sis mesos, i si et va bé et faig indefinit’? Això és frau de llei. T’han de contractar directament indefinit i, si vols, inclous període de prova dins i, si no el superes, et fan fora sense cost. Això és legal, però fer el període de prova amb contracte temporal no. El contracte temporal només és vàlid excepcionalment: substitucions de maternitat, projecte concrets que se sap que duren poc, etc. No és el cas de la majoria de contractes temporals existents, que, insisteixo, són frau de llei. Per acabar, el col·lectiu més castigat de tots, més encara que els temporals: els treballadors sense papers ni regularitzats. Aquests sí que no tenen cap mena d’ajuda ni subsidi. Creiem que ni tan sols podran tenir la renda vital mínima.
—Quins casos de sanitaris us arriben?
—Les seves queixes són tres: manca d’equips de protecció, temporalitat i 5%. La manca de protecció a la sanitat ha estat una bogeria. Treballaven amb màscares del Decathlon i de busseig, guants fets a casa i bosses d’escombraries. Això ha originat un contagi elevadíssim. Per una altra banda, a la sanitat pública espanyola, i especialment catalana, hi ha un mal endèmic: la temporalitat. Gent que fa vuit, deu, dotze anys que treballa al mateix hospital havent-hi fet 300 contractes temporals o 400. I ara que comencen a baixar els casos i els llits d’UCI comencen a buidar-se, no els renoven el contracte. Aquí hi ha una queixa bastant gran. En la sanitat ens trobem gent que ho ha donat tot, que ha treballat en plena Covid-19 i que ara veurà que no els renoven el contracte temporal. En tercer lloc, el 5%. Fa anys van perdre el 5% del sou, amb les retallades, i encara no l’han recuperat. Per acabar, hi ha el tema dels hospitals concertats.
—Què hi passa?
—L’Hospital de Sant Pau és concertat. El Clínic és concertat i el de Mataró també. El Vall d’Hebron no. A Catalunya és molt habitual la concertada. I en la sanitat existeix una paga de productivitat, que ara és evident que s’ha rebut, però que no es garanteix als concertats i sí als hospitals públics.
—Tornem a la manca de protecció. Un sanitari us arriba i diu: ‘No tinc EPI’. Què hi podeu fer?
—Pots fer demandes als jutjats que es posen a disposició dels treballadors. Un treballador sanitari que ha estat contagiat a l’hospital sabent la direcció que no tenia EPI, té cap dret? Sí, ha de ser rescabalat. Danys i perjudicis. Sobretot econòmicament. Perquè per manca de material de protecció un hospital potser no el faran parar.
—I una empresa de cotxes o qualsevol altra?
—Potser sí.
—Us arriben queixes de treballadors que treballen sense distància de seguretat?
—Cada cop menys. Ara hem previst que, si hi ha rebrot, n’hi tornarà a haver. I una cosa vull dir.
—Endavant.
—Biaix de gènere. Molt gran. Moltes de les persones que no van tenir ingrés eren dones. Treballadores de la llar. Ha estat un drama. Molta desprotecció. Un altre cas clar de biaix han estat els contagis. La mortalitat és molt més alta en homes que en dones, però el nombre de contagis és molt més alt entre les dones. Això s’explica per les residències i les cures en general, on treballen moltes dones. Treballant per 800, 900 euros al mes bruts, 40 hores, i amb perill elevat de contagi.
—I les inspeccions de treball?
—Mai no han tingut gaires recursos, i ara estan clarament infradotats, sí.
—Per acabar, les mesures preses pel govern PSOE-Podemos, com les valoreu?
—La diferència amb el govern de Zapatero (PSOE) del 2010 i de Rajoy (PP) del 2012 existeix. Ara és millor per als treballadors. Innegable. Anys llum. És suficient? No. La innegable millora no és suficient. No han prohibit d’acomiadar i les empreses poden fer-ho fàcilment i ho fan. La instauració definitiva d’una renda mínima garantida per a tothom tampoc no s’ha valorat i el govern no grava impositivament les grans fortunes per tenir més recursos. Això també falta i es nota. Hi ha sectors que necessiten inversió, com ara la sanitat.
—I en què hi ha hagut millora, doncs?
—Amb el govern de Zapatero no es va fer cap modificació legislativa, cap, per a ajudar els treballadors. Al revés: el 2010 van flexibilitzar l’acomiadament. Per comparar, això ara no ha passat. No ho han fet. Ara, les mesures han resultat pedaços.
