25.08.2016 - 22:00
|
Actualització: 30.08.2016 - 10:50
Natàlia Esteve és la vice-presidenta de l’ANC des del maig, quan va ser escollida per ser copilot de Jordi Sànchez a la recta final del procés. Parlem amb ella, en el marc de la sèrie ‘A punt per a la independència? (entrevistes Diada 2016)’ sobre el moment polític actual que passa, obligatòriament, per la mobilització de la Diada i la qüestió de confiança al president de la Generalitat. Considera el referèndum el gran objectiu i reclama un acord entre Junts pel Sí i la CUP per a arribar al final del procés. Continuem amb ella la sèrie d’entrevistes que té el propòsit de copsar la mirada del país al moment polític actual.
—Nom: Natàlia Esteve
—Edat: 37
—Independentista? Sí.
—Des de quan? Des que tinc ús de raó.
—La política és… Necessària.
—Com es defineix políticament? Independentista.
—Teniu llibre de capçalera: No en tinc, però ara mateix gaudeixo amb Victus, d’Albert Sánchez Piñol.
—El personatge històric que l’inspira: Rosa Parks.
—Quin objectiu ha de tenir aquesta Diada?
—Tornar a mostrar la bona salut i la força de la societat civil catalana.
—Anem bé per a assolir-lo?
—Sí, perquè ja és tot organitzat i planificat. És una proposta atractiva i prou treballada i anem pel bon camí. Sí que és cert que les inscripcions no es fan al ritme dels altres anys. Però això és perquè les vàrem obrir tard i perquè com que és una mobilització que es fa a cinc llocs diferents, la gent no ha acabat d’entendre que era important inscriure-s’hi. Però haig de dir que en aquests últims dos dies, les inscripcions s’han fet a un ritme que és el doble de l’any passat.
—Creieu que la gent està cansada?
—Crec i espero que no. Entenc que quan una cosa es repeteix successivament any rere any ja no hi ha l’emoció de la novetat; aquell descobriment que vàrem fer molts independentistes quan vàrem sortir un dia al carrer pensant-nos que continuàvem sent una minoria i ja no ho érem. Aquesta emotivitat no es repetirà, però crec que la població n’és conscient i el dia 11 veurem que no perdem força.
—Què li agradaria que passés a la qüestió de confiança?
—Com a tot independentista, m’agradaria que se superés i que després hi hagués un acord global que permetés d’acabar la legislatura amb tots els passos fets per posar en pràctica la independència. A l’ANC ens agradaria que optessin per la via del referèndum i hi hagués un acord sòlid entre Junts pel Sí i la CUP. La qüestió de confiança ha d’anar acompanyada d’un pacte de país i amb un full de ruta clar per acabar el procés.
—I si Puigdemont no la supera i anem a eleccions, el procés s’acaba o en surt reforçat?
—El procés no s’acabarà fins que no siguem independents. Hi ha moltes incerteses en aquest moment i en aquest terreny polític constantment hi ha sorpreses perquè hi intervenen molts factors i moltes persones. Però crec que els independentistes no ens podem desmotivar gens ni mica. I el fet que els polítics no es posin d’acord a nosaltres no ens farà menys independentistes.
—RUI sí o RUI no?
—Nosaltres defensem el referèndum d’independència. El terme unilateral no l’incloem en la nostra proposta, tot i que sabem que molt probablement haurà de ser unilateral. L’ANC no exclou ningú, tampoc l’estat espanyol. De fet, seria idoni que fos un referèndum acordat, però sabem que això és gairebé impossible.
—Després del referèndum hi ha d’haver una DUI immediatament?
—Això és controvertit, si s’ha de fer abans o després. Jo entenc que, si fem un referèndum, ja ho haurem fet tot. Si guanya el sí, evidentment s’haurà de declarar la independència.
—Això és un sí?
—Sí.
—Com creieu que hi pot reaccionar l’estat espanyol?
—Per sort, l’estat espanyol no podrà reaccionar-hi com voldria i com ha anat fent en èpoques anteriors. L’una cosa és què vol fer i l’altra què pot fer un estat que, malgrat tenir una baixa qualitat democràtica, és un estat que és al si de la UE. De moment ha escollit la via de la judicialització i per això utilitza el TC, fins i tot donant-hi competències estranyíssimes com ara l’execució de les pròpies sentències. Crec que podran fer poca cosa. Com a màxim, amenaces, igual que ha fet fins ara.
—Per guanyar el RUI cal eixamplar més la base independentista?
—Evidentment, com més independentistes millor, i com més clar sigui el resultat d’un referèndum, també. Ara per ara, del 27-S sabem que un 48% dels votants van votar dos projectes clarament independentistes. En cas de fer-se un RUI superarem el 50%. Ara, com més siguem millor, més reconeixement internacional i tot serà més fàcil.
—I com s’ha de fer?
—Jo crec que és com hem anat fent i la raó de ser de l’ANC: donar informació i aclarir els dubtes als ciutadans perquè qualsevol canvi d’statu quo és molt més difícil que mantenir la situació actual. Aleshores, crec que la manera és fer pedagogia, vèncer el discurs de la por i donar una mica de racionalitat per contrarestar el discurs nacionalista espanyol, que té un to molt amenaçador i extremista.
—Hi ha independència sense els comuns?
—És clar, és que una cosa són els partits i l’altra els ciutadans que els voten. Hi ha votants dels comuns que són independentistes. Passa que per la seva concepció política opten per aquesta opció, que a més és força nova i no té herències com poden tenir uns altres partits. Un dels motius pels quals nosaltres defensem el referèndum és perquè aquestes persones puguin expressar-se sobre la independència directament.
—Tres coses de la independència que la motiven i que utilitza per convèncer un indecís.
—Primer, que les institucions serien més pròximes i amb polítics que viuen a la nostra realitat sociocultural. També, per poder tenir un estat amb una democràcia del segle XXI. Tot i que continuarem tenint algunes càrregues heretades de l’estat espanyol, tindrem l’oportunitat de fer un estat més independent, més just i amb més mesures contra la corrupció. I per últim motiu, l’empoderament de la ciutadania. Amb un estat petit com Catalunya, podríem donar molta importància a les propostes que arribessin de la societat civil, a l’estil de la democràcia suïssa.
—Quin és el màxim error que ha comès el procés?
—Potser, en algun moment, no hem sabut concretar bé els passos. A vegades hem volgut fer les coses intentant respectar excessivament la legislació espanyola i ens hem complicat massa. Per exemple, volem substituir un referèndum per unes eleccions constituents i això no tothom ho acaba d’entendre.
—I l’encert més gran?
—Primer, que tot plegat ho ha guiat la societat civil. I també, que els partits polítics, malgrat que ara som enmig d’una qüestió de confiança i tinc l’absoluta certesa que se superarà, els partits polítics han sabut treballar amb unanimitat. Fa deu anys un acord entre ERC i la Convergència d’aleshores era impensable. Avui comparteixen grup polític. Crec que el canvi de xip que s’ha produït, tant en ciutadania com als partits polítics, és el gran èxit del procés.
—En algun moment ho heu vist molt magre?
—Jo em vaig amoïnar molt quan Junts pel Sí i la CUP no es posaven d’acord per a investir president. Aquell moment el vaig viure des de fora l’ANC i els ciutadans ho vàrem passar una mica malament.
Sèrie ‘A punt per a la independència? (entrevistes Diada 2016)’: Eduard Voltas, Salvador Cardús, Isona Passola, Roc Casagran i Bel Olid.