Narcís Serra i Adolf Todó, en una conferència de premsa el 2010.

L’Audiència de Barcelona comença a jutjar avui Narcís Serra i Adolf Todó, ex-president i ex-director general de Catalunya Caixa, respectivament, per les retribucions presumptament desproporcionades a directius de l’entitat. ‘No em penedeixo perquè el que vaig fer és el que havia de fer’, ha dit Serra a l’entrada al judici. La fiscalia demana quatre anys de presó per a disset dels quaranta-un acusats, entre els quals Serra i Todó, a qui atribueix dos delictes d’administració deslleial. Per als altres vint-i-quatre acusats, demana dos anys de presó, perquè només els atribueix un dels dos delictes. A més, demana que els acusats paguin al Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) 2.568.000 euros més interessos en concepte de responsabilitat civil.

Es preveu que el judici duri vint-i-vuit sessions, fins al 30 de novembre, però el calendari pot variar. Avui i demà tractaran de les qüestions prèvies, i no serà fins el dijous 11 d’octubre que començaran a declarar els acusats, de quatre en quatre, començant per Serra i Todó. Tot seguit, serà el torn d’una trentena de testimonis; més tard, declararan sis pèrits, i finalment arribaran les conclusions i els informes finals.

En el seu escrit, la fiscalia acusa els ex-directius de l’entitat d’haver practicat una ‘política de retribucions irresponsable’. A més, argumenta que, tot i la difícil situació econòmica global, ‘en particular del sistema financer i especialment en aquesta caixa’, els sous dels ex-directius Adolf Todó i Jaume Massana no van deixar de pujar durant els anys 2009, 2010 i 2011.

El ministeri públic espanyol sosté que a Catalunya Caixa hi va haver retribucions i indemnitzacions desproporcionades i alienes a la seva situació real d’insolvència. També troba ‘sorprenent’ que se subscrivissin aquests contractes i al mateix temps es demanés la injecció de diners públics del FROB, que entre el 2010 i el 2012 va abonar uns 12.000 milions d’euros a l’entitat. Cal recordar que la normativa d’aquest fons per a rescatar bancs exigia de racionalitzar les estructures d’administració i gerència i ajustar les polítiques de retribució dels alts directius a la normativa europea.

En concret, el fiscal argumenta que hi va haver dos acords del consell d’administració, el gener i l’octubre del 2010, que van ser clarament il·legals. Entremig, hi va haver la fusió de Caixa de Catalunya amb Caixa de Tarragona i Caixa de Manresa, el maig del 2010, i dues injeccions del FROB per valor de gairebé 3.000 milions d’euros, que representaven prop del 90% dels recursos propis del nou banc. Disset dels acusats van participar en tots dos acords; un en el del gener; i vint-i-tres en el de l’octubre. La sessió del gener va aprovar la proposta de la comissió de retribucions consistent a apujar el salari fix i el variable anual de Todó del 35% al 50%, i el de Massana del 35% al 45%. Més tard, a l’octubre, es va aprovar la pujada salarial per al 2011 del comitè de direcció i Todó va passar de cobrar 800.481 euros anuals a 812.501, i Massana de 598.428 a 610.201. Segons el Banc d’Espanya, el primer acord va representar un perjudici econòmic entre 1,31 milions i 1,45 milions en favor de Todó, i 1,1 milions en el cas de Massana.

A Narcís Serra, que va rebre grans quantitats de diners en concepte de dietes pel fet de presidir les comissions i el consell d’administració –que van oscil·lar entre 24.801 i 135.707 euros l’any–, a partir del 2007 li van assignar un sou com a president no executiu d’uns 175.000 euros anuals. En total, va cobrar 1,2 milions entre els anys 2004 i 2010, primer només en dietes i més tard en dietes i retribució.

La fiscalia també al·ludeix a ‘les escandaloses i milionàries indemnitzacions’ percebudes per altres membres del consell d’administració en el marc de ‘la irresponsable política de retribucions’. Lluís Gasul va cobrar 7,4 milions; Ricard Climent, 1,3; i Gloria Ausio, també 1,3.

Les sol·licituds de pena
La fiscalia demana quatre anys de presó per a Serra, Todó, Massana i catorze ex-directius més, a qui atribueix dos delictes d’administració deslleial, i que paguin al FROB 2.568.000 euros més interessos en concepte de responsabilitat civil. La CUP, que forma part de l’acusació particular, demana quatre anys de presó per a Serra, Todó i dos ex-directius més per administració deslleial, i a la resta de la quarantena d’ex-directius els demana tres anys de presó pel mateix delicte com a cooperadors necessaris. En concepte de responsabilitat civil, demanen la devolució de tot allò que haurien cobrat de manera indeguda, uns 7 milions d’euros entre tot el consell, més 9,8 milions en un pla de pensions per a Todó i Massana, i la nul·litat de tots els contractes relatius a sobresous i pensions.

La Confederació Intersindical de Caixes (CIC), que també actua com a acusació particular, és més dura amb Todó i en demana sis anys de presó per apropiació indeguda, a més de quatre anys de presó per als altres quaranta acusats per administració deslleial. A l’ex-director, li reclama 112.015 euros en concepte de responsabilitat civil i 696.548 euros més de les retribucions rebudes irregularment.

La investigació partia d’una denúncia de la fiscalia contra mig centenar d’ex-directius de Catalunya Caixa per un delicte d’administració deslleial per haver aprovat, el 2010, un augment de sou per a Adolf Todó i Jaume Massana. Durant la instrucció, el jutge va arxivar la causa contra onze dels ex-membres del consell d’administració, perquè va concloure que no havien estat presents en les votacions o bé que hi havien votat en contra. Afegia que aquests acords havien estat adoptats per un consell d’administració presidit per Narcís Serra, un ‘mer càrrec representatiu’ però amb ‘elevats emoluments en concepte de dietes’.

El titular del jutjat d’instrucció número 30 de Barcelona els va demanar una fiança de 10,3 milions d’euros. Concretament, reclamava 9,5 milions d’euros de manera solidària a Todó i els altres 39 ex-directius: 2.568.000 euros en concepte de possibles responsabilitats civils respecte al FROB i 7 milions d’euros en favor de Catalunya Caixa o el seu successor empresarial. Els 808.563 euros restants els demanava només a Adolf Todó.

Serra, pendent d’un altre judici
A Narcís Serra se li acumulen les caues. L’Audiència espanyola el continua investigant per un presumpte delicte d’administració deslleial, per haver causat un forat de 721 milions entre el 2000 i el 2013 per diverses operacions financeres i immobiliàries irregulars. Al juny, el magistrat Ismael Moreno va arxivar parcialment la causa contra deu ex-consellers, entre els quals Adolf Todó, per les operacions immobiliàries vinculades a Torca Procam Polska i Vertix Procam (Landomus), però la manté oberta contra Serra, l’ex-director general Josep Maria Loza i tres ex-consellers més.

Catalunya Banc –hereu de Catalunya Caixa– va ser nacionalitzat el 2012 i va rebre més de 12.000 milions d’euros de diners públics del FROB abans de ser venut al BBVA sense haver recuperat aquesta inversió. El jutge Moreno va decretar el 2017 l’obertura de les investigacions per a determinar ‘el perjudici total causat a l’entitat com a conseqüència de les operacions realitzades i dels acords de separació de socis’, que segons el magistrat s’enfilaven a 721,38 milions d’euros.

El magistrat atribuïa a Serra i a la resta dels investigats un delicte d’administració deslleial per una sèrie de compra-vendes d’actius immobiliaris en què l’entitat participava en un 50% amb altres socis. Segons que va dir el jutge de primer, les operacions es feien sense els informes independents previs ni tràmits urbanístics ineludibles, i sense mecanismes per a aturar possibles pèrdues. També assenyalava que part de les operacions s’havien fet sense sotmetre-les al consentiment de la comissió executiva ni del consell d’administració de l’entitat. La fiscalia deia que entre els anys 2000 i 2007 s’havien fet adquisicions remarcables –de vegades de terrenys no urbanitzables o afectats– que entre el 2008 i el 2013 es va demostrar que no es podrien rendibilitzar.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb