El magistrat de l’Audiència espanyola Ismael Moreno ha arxivat provisionalment, a petició de la fiscalia, bona part de la causa contra 15 ex-consellers de Catalunya Caixa per administració deslleial per haver causat presumptament un forat de 721 milions d’euros entre el 2000 i el 2013 a causa de diverses operacions financeres. Així, s’ha arxivat la causa contra 10 ex-consellers, entre ells l’ex-director general Adolf Todó, per les operacions immobiliàries vinculades a Torca Procam Polska i Vertix Procam (Landomus), i es manté oberta la investigació contra l’ex-president Narcís Serra, l’ex-director general Josep Maria Loza i tres ex-consellers més. Per a la resta d’inversions immobiliàries, s’arxiva la investigació contra 14 ex-consellers perquè no es consideren delictives, i per a un dels ex-consellers perquè els fets ja haurien prescrit.

En la interlocutòria, el magistrat explica que en aquest procediment s’investigaven, d’una banda, els acords de separació de socis efectuats en els anys 2008 i 2013 i, de l’altra, les operacions d’inversió dutes a terme per Catalunya Caixa en el període comprès entre 2000 i 2007. En el primer cas, el titular de Jutjat Central d’Instrucció 2 arxiva la causa respecte de tots els investigats perquè, tal com sosté la fiscalia, ‘no pot afirmar-se que els administradors actuessin amb una clara voluntat de perjudicar l’entitat i beneficiar a tercers quan van prendre les decisions de separació de socis ni en execució d’aquests actes’. A més, segons la seva opinió, no hi ha elements suficients per entendre que els administradors de Catalunya Caixa ‘actuessin amb un ànim de perjudicar la societat, ni que s’obtingués benefici econòmic personal o aliè com exigeix el tipus penal’.

En qualsevol cas, assenyala Moreno, els fets estarien prescrits, perquè no és apreciable l’existència de continuïtat delictiva entre ells, sense que ‘fins i tot s’arribi a considerar suficientment justificada la perpetració del delicte en cadascun dels actes de separació de socis i procedeixi el seu sobreseïment provisional per a tots els investigats que van formar part dels òrgans de decisió a partir de l’any 2008 i van aprovar aquestes operacions’.

La segona part de la instrucció es refereix a les operacions d’inversió efectuades en el període comprès entre els anys 2000 i 2007 que es correspon amb projectes immobiliaris en els quals Catalunya Caixa va participar de manera directa mitjançant la presa de participacions accionarials majoritàries, juntament amb socis aliens a l’entitat pertanyents al sector immobiliari, participacions societàries que es van vehicular principalment a través de la filial Promotora Catalunya Mediterrània SAU (Procam). L’escrit destaca les irregularitats detectades en moltes de les operacions. Tot i això, assenyala que d’acord amb el ja exposat respecte de la prescripció, descartada la concurrència d’elements suficients del tipus penal en els diferents acords de separació de socis, ‘tampoc pot sostenir-se una continuïtat delictiva entre aquests, adoptats respecte de cadascun els acords de desinversió i els diferents actes d’inversió duts a terme fins a l’any 2007 pròpiament dits, en tenir en un cas i l’altre una finalitat essencialment contrària i que impedeix apreciar l’existència d’un pla preconcebut’.

No obstant això, en els casos de Torca Procam Polska, explica la resolució, s’acorda una inversió global a Polònia el 4 de juliol de 2006 i es fixen els termes de la mateixa el 31 d’octubre de 2006, elevant-se a públics els contractes per al desenvolupament d’aquests projectes durant l’any 2007, si bé durant aquest any i els posteriors es realitzen diverses ‘operacions aparentment molt irregulars, que complirien amb el patró descrit en paràgrafs anteriors d’aquest escrit, corresponents a set projectes diferents que podrien constituir delicte continuat d’administració deslleial. Per la seva banda, en relació a Vertix Procam (Landomus), es repeteixen les mateixes irregularitats, i tots els actes es duen a terme a partir de l’any 2007, i en relació a tres projectes diferents, de manera que aquests fets no estarien prescrits’, afirma Moreno.

Per tant, conclou el magistrat, ‘en relació amb aquestes operacions immobiliàries vinculades amb Torca Procam Polska i Vertix Procam (Landomus), d’acord amb allò que exposa el Ministeri Fiscal, hi ha indicis de criminalitat en la participació dels investigats Narcís Serra, Josep Maria Loza, Lluís Gasull, Eduardo Aznar i Joan Valls Porcel, fent-se necessària la continuació de la present causa per esbrinar i fer constar la perpetració dels delictes investigats amb totes les circumstàncies que puguin influir en la seva qualificació i la culpabilitat’.

Per contra, no quedant degudament justificada la participació punible en aquests mateixos de la resta dels investigats que van intervenir en aquestes operacions, serà procedent el sobreseïment provisional respecte als mateixos, i el sobreseïment lliure, respecte de tots els investigats respecte als altres actes d’inversió immobiliària i els actes de separació de socis, per entendre prescrits, llevat del cas de l’investigat Josep Maria Alentorn Torras, que procedirà igualment el seu sobreseïment lliure, però en aquest cas per no ser els fets constitutius de delicte.

Catalunya Banc –hereu de Catalunya Caixa- va ser nacionalitzada el 2012 i va rebre més de 12.000 milions d’euros de diner públic del FROB abans de ser venuda al BBVA sense recuperar aquesta inversió. El jutge Moreno va decretar el 2017 l’inici de les investigacions per determinar ‘el perjudici total causat a l’entitat com a conseqüència de les operacions realitzades i dels acords de separació de socis’, que segons el magistrat ascendien a 721,38 milions d’euros.

El magistrat atribuïa a Serra i la resta dels investigats un delicte d’administració deslleial per una sèrie de compravendes d’actius immobiliaris on l’entitat participava en un 50% amb altres socis. Segons va dir inicialment el jutge, les operacions es feien ‘sense els informes previs independents’ ni ‘tràmits urbanístics ineludibles’, així com tampoc mecanismes per aturar possibles pèrdues. També apuntava que part de les operacions es van dur a terme sense sotmetre-les al consentiment de la comissió executiva o el consell d’administració de l’entitat. La fiscalia afirmava que entre els anys 2000 i 2007 es van fer adquisicions rellevants –a vegades de terrenys no urbanitzables o afectats- que entre 2008 i 2013 es va demostrar que no es podrien rendibilitzar.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb