Nacho Domingo
Nacho Domingo, portaveu del Fòrum de Metges d'Atenció Primària del País Valencià (fotografies: Prats i Camps).

El Fòrum de Metges d’Atenció Primària reuneix diferents associacions i sindicats de metges i pediatres del País Valencià, i representa entre el 80% i el 85% dels professionals. Denuncien el desbordament absolut als centres de primària i consideren que són el termòmetre per a saber amb anticipació què passarà als hospitals. És per això que es queixen que la conselleria no els va fer cas quan, molt abans de Nadal, avisaven que la sobresaturació seria inevitable si no es prenien mesures molt contundents. Demanaven d’evitar qualsevol celebració durant les festes i ara demanen el confinament total.

El portaveu del fòrum, Nacho Domingo, que també és president de l’Associació Valenciana de Pediatria, demana més diàleg amb la conselleria a la vegada que denuncia algunes deficiències en la gestió, com ara el desconeixement sobre com es practicaran les vaccinacions de la fase següent.

Com descriuríeu la situació als centres d’atenció primària al País Valencià?
—Desbordada i en situació de cures intensives. Som la primera línia de la sanitat i no ho sembla quan es fan els pressupostos, perquè tot se centra en l’atenció hospitalària. Les alarmes han saltat quan els hospitals han estat plens. No han saltat quan nosaltres avisàvem que la situació es descontrolava. Aquest és el problema.

Sou els primers que atureu el cop i els que intuïu amb anticipació que tot pot empitjorar?
—Per això, a principi de desembre avançàvem això que passa ara. Vam dir que passaria. És a l’atenció primària on veus que la cosa comença a ensorrar-se. La crisi que veiem als hospitals és una conseqüència directa de la crisi a l’atenció primària.

A què us referiu quan parleu de crisi a l’atenció primària?
—A la saturació total. Els companys estan morts! Estan molt fatigats. Veuen entre seixanta i setanta pacients per dia. Tant en consultes telefòniques de seguiment de pacients amb covid-19, com en presencials amb covid o sense. Fan la gestió dels crònics, de l’atenció domiciliària… Això és del tot insuportable. Hi ha una demora en l’atenció perquè no es dóna l’abast.

La Conselleria de Sanitat Universal ha emès un document per a reorganitzar els centres. És suficient?
—Creiem que és molt genèric i que no especifica gaire els elements de l’atenció primària. Per exemple, diu que s’han de prioritzar les consultes telefòniques, quan ja ho fèiem. Però hi ha controls que normalment es fan als centres de primària, com ara la deshabituació al tabac, els controls per a combatre l’obesitat, els controls dels anticoagulants… Si deixem de fer-los, hi haurà moltes conseqüències en el futur.

Ara estem en una situació de transmissió comunitària exageradíssima

Tancar alguns centres per a reagrupar els professionals, és una bona solució?
—Depèn moltíssim de la zona bàsica de salut i de la situació epidemiològica de cada departament. Però sí que pot tenir sentit en alguns centres que són extensions d’uns altres de més grans. Quan una persona està malalta, va al metge de capçalera, i ara, a més, la gent no té tanta por d’anar a un centre de salut com a la primera onada. Et trobes amb algunes situacions de pacients amb símptomes que es barregen amb pacients que no en tenen. És important mantenir el triatge a la porta de cada centre, perquè encara hi ha gent que ve a cercar les receptes, o a fer-se el control dels anticoagulants. Per això us deia abans que al document s’ha d’especificar molt quina activitat programada s’ha de paralitzar.

El sindicat mèdic alertava la setmana passada de l’augment de contagis entre els professionals. En teniu dades actualitzades?
—El 17 de gener hi havia 3.578 professionals sanitaris, entre metges, infermers i zeladors, aïllats en quarantena. I de baixa, contagiats per covid-19, aquella mateixa setmana n’hi havia 1.244.

És normal que n’hi haja tants?
—És cert que tenim molt més material que a la primera onada. Estem més preparats, els circuits als centres funcionen, etcètera, però encara així, és una utopia dir que el personal es pot canviar cada dia de mascareta FFP2. Això ho tenen a les UCI, però no en una consulta d’atenció primària. També és veritat que el volum de pacients que veiem ara és altíssim i, per tant, hi ha més possibilitats de contagi. A les consultes tenim les finestres obertes i el professional que ha de veure malalts de covid porta posat l’equip de protecció.

Els metges no teniu una màscara nova cada dia?
—No. Tots els metges, infermers i pediatres d’un centre de salut no es poden canviar cada dia la màscara FFP2. Qui està en una consulta covid sí, perquè ho marca el protocol.

Els centres de salut sou els encarregats de contactar amb els convivents dels positius. Què us trobeu?
—Ara mateix estem en una situació de transmissió comunitària exageradíssima. Fem els rastreigs telefònics i cada vegada que telefonem ens trobem entre cinc i deu contactes del positiu. Els rastrejadors de Salut Pública s’encarreguen d’avisar els contactes no convivents.

Hi ha prou rastrejadors?
—Per a controlar l’onada, no. Vàrem advertir a l’estiu que se n’havien de contractar més, que s’havia de reforçar el sistema de rastreig i aïllament, però no es va fer. Ara és quan s’ha reforçat.

El protocol per a fer proves als contactes ha canviat i ara es fa d’una altra manera. Ens podeu dir quin és el mètode que se segueix actualment?
—La nova normativa diu que la PCR als contactes convivents s’ha de fer al setè dia. Pot semblar que es fa per a no fer tantes PCR, però té una explicació, i és que si la prova ix negativa, te la pots creure. Abans es feia quaranta-vuit hores després i si el resultat era negatiu, s’havia de repetir al cap de set dies per confirmar-ho. De la manera que ho fem ara, no tenim falsos negatius.

Això implica que fins que no arriba el setè dia, els contactes convivents també han de fer aïllament i quarantena.
—Sí. I aquesta és una de les coses més difícils de complir. Ens trobem amb molts casos de persones que fan vida normal tant si esperen que els citem per fer-se la prova com si n’esperen el resultat. Entenc que des del punt de vista laboral i social és complicat, i que costa de complir, perquè hi ha molta gent que les circumstàncies laborals els obliguen a treballar cada dia. Però és importantíssim que, en cas de símptomes o de ser contacte estret d’una persona positiva, la gent es quede a casa. Un dels problemes que hi ha hagut per Nadal és que la gent es feia PCR per poder estar amb la família, quan les recomanacions dels metges eren que no s’ajuntassen. Ens hem trobat casos amb molta gent ajuntada, moltes unitats familiars, i és clar, això ha esclatat.

Ara estem en un punt en què és més que necessari el confinament domiciliari, però les autoritats tenen una por extrema a confinar

Què diferencia la primera onada d’aquesta tercera, que té tants milers de casos i també tants morts?
—Crec que el març i l’abril va haver-hi un infradiagnòstic, crec que hi va haver més morts dels que es van comptabilitzar oficialment. A més, hi va haver un contagi massiu de sanitaris i la gent tenia molta por d’eixir al carrer. Nosaltres ateníem molta gent per telèfon, per tant, no sabem exactament quina és la xifra de contagiats que vam tenir els mesos de març, abril i maig. A més, els territoris que a la primera onada van poder contenir millor els contagis, com ara el nostre i Andalusia, ara pateixen moltíssim. Hi ha molts factors. Un d’ells és que hi havia molt poca gent immunitzada de manera natural, per tant, ara es contagia més gent.

Des del vostre punt de vista, les autoritats polítiques no han sabut veure la gravetat d’aquesta onada?
—Crec que sí que la veien venir. No sé si pensaven que seria tan forta. Abans de les vacances de Nadal vam demanar una reunió amb la Conselleria de Sanitat, concretament amb la Direcció General d’Assistència Sanitària, per a parlar-ne. I encara esperem que ens citen. Vam avisar que s’havien de prendre mesures més estrictes. Es va obrir massa la mà per Nadal. I és evident que els virus respiratoris, a l’hivern, tenen més capacitat de difusió perquè els costums canvien.

Demanàveu el confinament de la població.
—Hi ha una por terrible de tancar la gent a casa. El confinament domiciliari és l’última opció, hi estem d’acord, perquè és l’opció més crítica, però sabem que funciona. Ara estem en un punt en què és més que necessari, perquè no es pot controlar d’una altra manera. La por de tancar és extrema per part de les autoritats.

Quina relació té el fòrum d’atenció primària amb la Conselleria de Sanitat?
—La comunicació s’hauria de millorar. No ens escolten. Aquest document de què parlem, sobre la recomanació per a la gestió de les consultes, ens ha arribat sense que ningú ens consulte als que estem a primera línia. I això passa des del començament de la pandèmia. Primer les trauen, després nosaltres els diem que algunes coses no es poden fer i a vegades ens escolten i unes altres no. El fòrum representa entre el 80% i el 85% dels metges d’atenció primària. Estem amb la mà oberta per si ens volen escoltar.

Ara quan s’avance de fase i s’haja de vaccinar la població general, es farà als centres de salut?
—Segons que va dir el ministre de Sanitat espanyol, sí.

Esteu preparats?
—En aquest moment, no. Hem demanat uns protocols clars, uns circuits, una citació diferent de l’activitat diària. Si s’ha de fer als centres, es podria fer de vesprada, que és quan no hi ha tanta activitat programada. S’hauria de fer amb personal específic. S’ha d’organitzar tot això abans no arriben els vaccins, no quan ja ho tens tot al damunt. El protocol que ara tenim és el del ministeri, sense tenir en compte que cada territori té una especificitat. Hem dit a la conselleria que compten amb nosaltres, però encara esperem que diguen res.

Us pregunte ara com a pediatre. S’han de tancar les escoles per a frenar els contagis, com han fet alguns països del nostre entorn?
—No. Les escoles són llocs segurs per als xiquets. Si analitzem tots els estudis que s’han fet a diferents països, mantenir les escoles obertes és segur. Els brots escolars representen un 2% dels contagis totals. I normalment, són contagis en adolescents. Si es tanca una aula és per a fer PCR als contactes, perquè hi ha un positiu, però normalment el positiu et ve de casa. No s’ha contagiat a l’escola.

Hi ha molta incidència de covid entre els menuts?
—A hospitals tan grans com La Fe i el General de València, ara per ara no hi ha cap xiquet ingressat amb coronavirus. La infecció continua essent molt lleu en xiquets. Res a veure amb els adults. Els contagis dels menors són intrafamiliars. Una cosa que veiem els pediatres és que fem PCR a un xiquet perquè és contacte d’un adult positiu i ix positiu. Abans de Nadal, venien a la consulta amb símptomes i els feies una prova ràpida i t’eixia negatiu. Ara comencen a eixir molts positius perquè es desenvolupen els contagis de Nadal, que és quan han estat a casa.

Quines són les noves restriccions per a frenar la covid-19 al País Valencià?

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.