Morts

«El recurs a la violència per part de l'estat espanyol no s'ha amagat en cap moment. Sobre això, hi ha declaracions inequívoques, com les de la ministra Cospedal una vegada i una altra»

Vicent Partal
Vicent Partal
20.11.2017 - 06:50
Actualització: 20.11.2017 - 07:50
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Les declaracions de Marta Rovira en què deia que el govern havia rebut l’avís que l’estat espanyol estava disposat a causar morts després de la declaració d’independència han desfermat una enorme polèmica. La secretària general d’ERC ha rebut acusacions i amenaces de tota mena i el govern espanyol i els partits unionistes l’han acusada –i han acusat tot l’independentisme– d’inventar-se l’amenaça per a tenir –diuen– una excusa que justificàs l’actuació del govern català el 27 d’octubre. No podíem esperar-ne res més, és clar.

Rovira ha posat tres noms sobre la taula (Ribó, Urkullu i Omella) i ha dit que tots tres van advertir que l’estat estava disposat a desfermar un enorme nivell de violència. Omella ho ha negat i Ribó ha explicat en detall què va dir, sense esmentar la paraula ‘morts’. Urkullu, molt en la seua línia, calla.

Des del 27 d’octubre han circulat moltes informacions, molt concretes i detallades en alguns casos, sobre què va passar durant aquelles hores. Algunes d’aquestes informacions encara no s’han pogut contrastar adequadament per dificultats evidents i perquè conformen un trencaclosques complicat, amb moltes peces per encaixar. Estic segur que és un afer que acabarem sabent fil per randa, però ara com ara, amb l’anàlisi de les declaracions i les dades que sabem, ja n’hi ha prou per a afirmar que d’amenaces n’hi hagué i que, de fet, només unes amenaces molt excepcionals poden explicar què va passar i la reacció del govern català després de la declaració d’independència.

Tinguem present, sobretot, que el president Puigdemont en va parlar amb molta claredat i rotunditat en la primera explicació sobre els fets, el dimarts 31 d’octubre, ja a Brussel·les. En aquella compareixença, el president de la Generalitat va dir: ‘Aquest govern hauria pogut optar per forçar els funcionaris fidels al govern a iniciar una disputa per l’hegemonia, però ha preferit garantir que no hi haurà enfrontaments, que no hi haurà violència. No es pot edificar la República de tots des de la violència. Si l’estat espanyol vol edificar el seu projecte des de la violència serà decisió seva, però no ens pot arrossegar a un escenari que el moviment sobiranista ha rebutjat de manera consistent, com hauria de fer tot demòcrata.’

El contingut de la intervenció és inequívoc. Tothom entén a què fa referència. Vist des d’avui, a més, crida molt l’atenció que en aquell moment no fos respost per ningú. Els mateixos que ara acusen l’independentisme d’inventar-se una amenaça que diuen que és inexistent curiosament no ho van fer aquell dia, un detall gens anecdòtic. I igualment cal dir que els qui asseguren que les afirmacions de Rovira són un discurs improvisat, que apareix ara per mirar de justificar l’actuació del govern aquells dies tornen a manipular els fets. Perquè ningú no pot discutir que aquesta, precisament, va ser la primera explicació que es va donar.

Però la cosa que més sorprèn és que es vulga negar fins i tot la credibilitat de l’amenaça. Perquè sembla que va haver-hi amenaces concretes i també actuacions molt directes que indiscutiblement caldrà documentar abans de publicar-les. Però és evident que hi ha unes altres amenaces i actuacions que són documentadíssimes i públiques.

El recurs a la violència per part de l’estat espanyol no s’ha amagat en cap moment. Sobre això, hi ha declaracions inequívoques, com les de la ministra Cospedal una vegada i una altra. Sobre això, hi ha comentaris molt directes de polítics unionistes (com ara Luís Garicano, de Ciutadans, que diu que hauria pogut haver-hi morts). Hi ha dades com les que s’han anat destapant aquests dies de moviments de tropes i armament. Però per sobre de qualsevol altra cosa hi ha la constatació que des del mes de setembre la violència és la base de l’estratègia espanyola a Catalunya. Què va passar el primer d’octubre, si no? La violència que vam viure al carrer va ser enorme. En aquest cas, la dels uniformats. Però és que la violència dels de paisà no s’ha aturat ni un moment. A cada manifestació hi ha actes violents i agressions.

Algú dirà que Marta Rovira és la primera que ha fet servir el mot ‘morts’ i que això és elevar un grau les acusacions que va fer des del primer dia el president Puigdemont. Jo no ho crec pas. Quan Puigdemont diu ‘aquest govern hauria pogut optar per forçar els funcionaris fidels al govern a iniciar una disputa per l’hegemonia’, i ho relaciona amb la violència, és ben senzill d’entendre que fa referència als Mossos i a un possible enfrontament amb la policia espanyola que no era en absolut descartable –de fet, va haver-hi un incident a la incineradora del Besòs que molta gent va considerar ja un enfrontament entre totes dues policies. I si el president parla d’un enfrontament entre dues policies armades, aleshores la possibilitat que hi hagués morts –tothom ho pot entendre– és evident.

Siga com siga, digueu-me, a més, quina explicació tindria que el govern que ja va resistir la violència de les porres i les càrregues durant el referèndum, aquell que va suportar les detencions de càrrecs dels seus departaments, acceptàs, de sobte, un camí diferent i renunciàs a resistir i desplegar la República, després d’haver-la proclamada. Quina explicació tindria si no fos perquè fent-ho haurien posat en risc alguna cosa encara més important i greu, i això poden ser poques molt poques coses ja, vides. Perquè és un canvi d’estratègia radical, i de conseqüències gravíssimes. Un canvi tan gran què només s’explica si la violència que els anunciaven era molt més intensa que la que havien hagut de suportar només dies abans i si el nivell de l’amenaça, per tant, no era igual que el que ja havien viscut, sinó tan i tan superior que es feia inacceptable.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
ricard juanola
ricard juanola
19.11.2017  ·  22:31

Les imatges de l’1-O encara a les retines del mon sencer, el rebutx expresat per tantíssims parlamentaris de la UE a la violencia utilitzada per l’estat espanyol i una victoria clara del independentisme el 21-D, faràn pràcticament impossible que Rajoy obtingui l’aval per a l’us de la violencia contra l’implementació de la Repùblica que començarem el 21-D a la nit. Per tant, el que toca es votar en massa, no alimentar polémiques estérils entre independentistes i exigir als nostres polítics que no es desviin del que han de fer amb el nostre vot.
No ens despistem ni deixem que es despistin “Keep the eyes on the prize”

Josep Usó
Josep Usó
19.11.2017  ·  22:47

Cal anar a votar. Tots. I vigilar que ho hi haja possibilitat de tupinada. Pel que fa a la violència, l’Estat espanyol és l’únic argument que té. La força bruta. Que la usada, la usa i la continuarà usant mentre podrà. Menció a banda mereixen els dirigents europeus que encara volen justificar l’injustificable. Afortunadament, la seua ineptitud va aconseguir que les imatges del 1d’O encara estiguen fent la volta al món. El vint-i-dos del mes que ve, caldrà reprendre el camí d’eixida. De moment, i per anar fent boca, només cal que el món veja com avui mateix a Espanya es commemora la mort del dictador que encara conserva més de cent mil morts a les cunetes. Publicitat gratuïta, que ens estan fent ara mateix. Mentre llegiu això. Qui no ho vulga veure, després que no diga que no ho ha vist.

Pau-Marc RIERA
Pau-Marc RIERA
19.11.2017  ·  23:28

És evident que no mes una part ha fet ús reiterat de l’amenaça i la violència. Això la UE Ho sap i ho pot constatar. Malgrat tot, sota tots els paràmetres d’altres independències, es va votar i es va guanyar. Quina garantia poden tenir unes eleccions absolutament ilegítimes. Amb el govern votat a la presó i l’exili, agressions unilaterals als carrers i continua coacció i negació de garanties de res? qauè garanteix que malgrat tot l’estat espanyol, no continuarà o incrementarà l’ús d’amenaces o agressions? cal que continuem lluitant, com fins ara si convé fins i tot, amb les urnes de l’enemic. Però mai, mai, doblegar-nos per covardia davant les seves amenaces i violències. Fora indigne de cap pacifisme. Tant Ghandi com els seu deixeble Xirinacs, van deixar prou clar que si amb quelcom no és compatible el pacifisme és amb la covardia. Shame on you “UE”!!!

Antoni Oller
Antoni Oller
19.11.2017  ·  23:29

Molt bo l’editorial avui també, en la millor línia. Em puc imaginar que Partal s’ha esforçat a escriure referint-se sempre al passat, sempre a l’entorn dels mesos de setembre-octubre, i mai al futur, mai a després del 21D. Però és inevitable que aquestes reflexions i totes les que vindran (en aquest mateix digital, ara mateix, l’entrevista a Germà Bel també en dona elements) sobre la violència de l’estat, marcaran en cert grau la campanya electoral (la Marta Rovira ja ha començat), que no podrà evitar avaluar la possibilitat de més violència estatal per referir-se a l’estratègia a seguir per part de les forces independentistes a partir del 22D si es guanya clarament el dia abans (que caldrà fer un esforç ingent per aconseguir-ho en el màxim grau possible, esforç personal de cadascú, de les entitats de la societat civil, dels partits, dels periodistes, dels politòlegs, etc., aquesta guerra és de tots). Serà inevitable preguntar-se pel grau de violència de l’estat que la UE estarà disposada a tolerar (el grau de violència que Ñ estarà disposada a aplicar ja el sabem, màxim) per atrevir-se a postular si caldrà re-emprendre el dia 22D el desplegament de la República tal com si fos el 28O, o no, o recular per intentar pressionar a la UE mitjançant les seves opinions publiques, a forçar a Ñ a un referèndum pactat. Cal entendre al màxim i endevinar fins a quin punt la UE està disposada a tolerar morts a Barcelona, per utilitzar-ho intel·ligentment.

Núria Vilajeliu
Núria Vilajeliu
20.11.2017  ·  01:04

El President va fer molt bé. No repetim els errors que han marcat la nostra història. La llibertat es guanyarà sense violència.

Guillem Fàbregas
Guillem Fàbregas
20.11.2017  ·  01:04

És clar que són creibles les amenaces, t’hass deixat l’amenaça velada d’en Casado quan digué que Puigdemont potser acabava com Companys. El que per a mi no és creible és que això sorprengués al Govern, de veritat esperaven que acceptarien una proclamació sense cap oposició, de veritat no preveien un xoc entre cosos armats. Ho sento però l’excusa no cola.

Josep Martín
Josep Martín
20.11.2017  ·  01:05

Totalment d’acord amb una editorial que s’haurà de tenir molt en consideració.
Podia haver acabat tot molt malament i en Lluís Llach diu que ho pot testimoniar.

El bisbe Omella té un concepte de la seva missió més aviat diplomàtic que pastoral (per cert, el poble cristià no l’hem escollit democraticament) i hauria de ser, al meu entendre, algú que denunciés tota injustícia.
¿Algú dubte de que no hi ha hagut cap, cap justicia vers Catalunya des del primer Borbó??
Ell que és de la Franja ¿no ha de denunciar el genocidi cultural ininterromput des del Decret de Nova Planta?
És el bisbe que ens ha tocat. I fraternalment li pregunto: ¿Està d’acord amb el “Derecho de conquista de Castella” que ens va fer EspañaUna per sempre??.. sense haver-ho sigut abans!!

Pel que fa al nostrat Govern, dir-los que l’expresiò “‘no estavem preparats'” pot fer que tot sigui més difícil a partir d’ara perquè dóna munició a PP, C’s i PSOE que diran “¿veieu com sabien que mentien?”
Per cert.. Govern ¿de la Generalitat o de la República proclamada??

Josep Salart
Josep Salart
20.11.2017  ·  01:05

Es veritat que no ens hem de remuntar al Duque de Alba, la violència dels espanyols és una cosa molt normal en el seu dia a dia. Violència de tota mena, judicial, administrativa, la que sigui. Practiquen el terror, són terroristes de mena.

El que va passar, ho sabrem tot en el transcurs dels anys, segurament pocs, donat que nosaltres marxem i això sortirà a la llum.

Preparem-nos per la violència d’aquestes eleccions de desembre. La practicaran en forma de manipulació del vot.

I no siguem innocents al pensar que hi hauràn fiscalitzadors, observadors internacionals, marcianos d’orelles verdes fluorescents, software nostre i tots els controls per fer surar la veritat. No.

Ells practicaran el terror manipulant el resultat. Ja saben que hi haurà inpugnacions i tutti quanti, però al final, al final, al final de tots els recursos i discussions, la versió oficial podría ser la dels terroristes.

A ells sí que els hi va la mort, la mort d’un estat en descomposició i putrefacte.

A votar tots i a fer remar a qualsevol indecís o encantat que trobem, on sigui.

Guanyarem, pararem el país si cal i tots els que semblava que ens recolzarien l’endemà (que per cert no sé on s’han ficat, no en parlem mai Vicent) ho faran.

Jordi Balbastre
Jordi Balbastre
20.11.2017  ·  01:12

Mort. Es un titol colpidor i inquietant.
La mort violenta va arribar al nostre pacific pais de la ma d’un confident del CNI, segons s’ha publicat, l’imam de Ripoll. Hi havia projectes de mort esgarrifosos per al nostre petit país.Va anar més enllà de la mort en la violenta explosió d’aquest individu, a través dels seus sequaços; mort i violència a la Rambla i a Salou. Va prosseguir amb l’assesinat d’un conductor innocent a Barcelona no ho oblidem, i la mort va continuar campant per la nostra terra per poder la nostra policia reprimir els assessins. La mort va planar sobre el Referèndum per l’ús d’armes contra la població indefensa.
La mort va ser el missatge que es va fer arribar al govern català en el seu camí, com diu la senyora Marta Rovira. No crec que és pugui dubtar que això ha estat així, però senyora Rovira; aquests durs advertiments deuen estar enregistrats, altra cosa seria un descuit imperdonable, dos facin-los públics si us plau.

Salvador Rofes
Salvador Rofes
20.11.2017  ·  01:12

Magnífic editorial.

Víctor Serra
Víctor Serra
20.11.2017  ·  01:13

La manera com han sortit tots els unionistes en tromba a atacar Rovira, denota un nerviosisme que no es donaria si realment no hi hagués res.
Tots hem vist el “ a por ellos” in en què s’ha anat traduïnt. Hem vist el suport del Rei a aquesta estratègia. Es evident que volen tallar-ho el més aviat possible i desacreditar el missatger abans que surtin proves .

Josep Albà
Josep Albà
20.11.2017  ·  01:14

No m’allargaré massa. Seran tres preguntes:

Algú d’entre tot l’independentisme es pensa o s’ha pensat en algun moment que arribada l’hora decisiva Espanya no empraria la violència? Vull dir violència amb majúscules. Tota la violència possible. Algú creu o ha cregut que no ho faria?

Perquè el Govern, o Junts pel Sí o tota la majoria parlamentària independentista van decidir que jo i milers com jo no érem capaços de mantenir-nos ferms i aguantar la violència de l’estat? Perquè van decidir rendir-se en el nostre nom?

Què pensen fer els partits independentistes en l’hipotètic cas -molt hipotètic- que guanyin per majoria absoluta la pantomima electoral que la dictadura espanyola ha preparat pel 21 de desembre? Proclamar que l’estat ja no emprarà la violència?

Isabel Fernandez
Isabel Fernandez
20.11.2017  ·  01:18

L’ estat espanyol només sap funcionar utilitzant la violència, sigui verbal , física , militar, judicial o de les forces de seguretat és així des de fa segles i no canviarà ara i això mateix l’incapacita per dialogar o negociar absolutament res. Quan el 22 D posem en marxa la República , l’estat espanyol estarà totalment invalidat a ulls del món. A veure que passa llavors.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
20.11.2017  ·  03:24

I jo em pregunto si manifestant-nos pacíficament en tindrem prou. Un avantatge del pacifisme és que ens fa aparèixer com els bons de la pel·lícula davant d’un Estat Espanyol monstruós. Però hi ha un problema: Europa no ha fet el que havia de fer. Ha mirat cap a una altra banda. El seu únic moviment ha estat dir-li a Mariano Rajoy que convoqués eleccions autonòmiques. Però per demés, Europa recolza Rajoy. Així és molt difícil aguantar. Especialment davant d’un Estat Espanyol que continua comportant-se com el 1926: repartint llenya i fabricant-se una realitat a mida. Menyspreant als que no són com ells, i sense cap remordiment si cal segar vides. La nostra estratègia mai no ha de ser posar-nos a la seva trista alçada -l’alçada del betum-, però segur que seguim l’estratègia adequada?

Albert Miret
Albert Miret
20.11.2017  ·  08:57

Estic completament d’acord amb en Vicent Partal, però en absolut desacord amb l’argument d’alguns opinadors i de molta gent unionista tan repetit aquests dies en relació a què els independentistes no creguéssim que l’estat veí seria capaç d’abocar tota la seva violència sobre nosaltres. No és veritat que el govern hagi dit en cap moment que “no estàvem preparats”. El que va dir i molta gent ho escapça per un interès ben clar és: “no estàvem preparats per a la immensa violència que l’estat veí va abocar sobre nosaltres”. Però perquè no estàvem prou preparats? Perquè ningú, ni els que ara fan veure que són endevins podia pensar que la UE permetria al govern d’una de les seves nacions comportar-se com a terrorista d’estat, contradient la seva pròpia constitució i atacant amb tota la força possible un estat que legítimament ja no és el seu.
Bé, gràcies a la cúpula d’una Unió Europea traïdora com sempre i més pendent de cobrar el resultat de la seva usura que de ser fidel als seus principis, va optar per protegir la il·legalitat i rebutjar als que teníem tot el dret, la legalitat i la legitimitat de proclamar una República a casa nostra, perquè així ho vam votar repetidament i que perquè és casa nostra. A partir d’ara però, m’agradarà sentir com justifiquen als nous caps d’estat neo-nazis que aniran apareixent com a bolets a tots els països de la Unió, sabedors que la cúpula d’aquesta Unió els protegeix. I la conclusió a què un arriba és que aquesta Unió, que ja està completament desacreditada i corrompuda després del que ha fet, si es proposa sobreviure, necessàriament haurà de canviar tota la cúpula directiva d’extrema dreta o desfer-se com un terròs de sucre amb l’abandonament país a país, tal com han fet els anglesos després d’haver constatat la seva inoperància el seu immens i injustificable cost i l’abandonament total dels seus principis democràtics. Cal tenir en compte que els pobles de la majoria de països europeus incorporats a la Unió són demòcrates i no imitadors de demòcrates com aquí, i aniran obligant als seus representants que realment els representin i deixin de dissimular i actuïn contra l’absolut oblit de la carta dels drets humans que està envaint Europa.

Víctor Gonçal
Víctor Gonçal
20.11.2017  ·  09:10

Això pot haver estat una simple batalla o l’inici d’una guerra ara diferida. Si és una guerra, per molt que ho sigui en termes del s.XXI (internacionalització del conflicte, pressió sobre els mercats, opinió pública, noves formes de comunicació digitals, judicialització abans que repressió física…), tard o d’hora hi haurà (més) violència física per part de l’estat. Podem diferir el moment de confrontació tant com es vulgui, però difícilment es podrà fer efectiu un nou estat sense entrar en algun moment en un nivell de confrontació que no sigui simbòlica (passar a controlar el territori). I això passa per una confrontació en forma de resistència pacífica i tanmateix activa, persistent i coordinada sobre el conjunt del país i de les seves estructures que faci evident que l’estat no pot controlar el territori.

La paraula “morts” lògicament espanta, i és per això que es fa servir. Però de morts, ben tristes, n’hi ha cada cap de setmana a les carreteres. I no per això demanem de tancar-les. És un risc que assumim cada cop que agafem un cotxe perquè entenem que ens és imprescindible per fer una vida “normal” amb rapidesa i llibertat de moviments. És evident que en una confrontació violenta hi haurà ferits i, fins i tot, podria haver-hi alguna mort, deliberada o no. El punt d’inflexió rau en saber si aquest risc és igual de justificable al que assumim per poder moure’ns en cotxe. La llibertat del país és un bé equiparable a la llibertat de mobilitat que ens proporciona el conduir? Cadascú tindrà la seva resposta. Totes dues llibertats comporten risc de resultar ferits o morts, i totes dues haurien de poder ser decisions individuals.

Joan Bonet
Joan Bonet
20.11.2017  ·  09:42

Gràcies Partal pels teus editorials tant aclaridors

PAU BOLDU
PAU BOLDU
20.11.2017  ·  09:52

Pero es de rucs fer tot el jaleo, quan el final estava cantat, si un coneix els espanyols.
España sempre ha fugit de les colònies matant i perdent

Jordi Planas
Jordi Planas
20.11.2017  ·  09:52

A veure, si ens focalitzem amb els dies previs al 27O i a les amenaces de violència més o menys específica, estic totalment d’acord amb l’article d’en Partal. I més que se n’anirà sabent.
Ara bé, el 2O, el govern amb la connivència de juntsxsi i l’ANC, van aturar la movilització i això va ser un error greu o una falta de previsió irresponsable. Som en una guerra i no ens podem despistar ni un moment.
Us recomano aquest article documentadíssim i brillant:
http://www.elnacional.cat/ca/politica/no-violencia-independentisme-1_213204_102_amp.html

Pep Agulló
Pep Agulló
20.11.2017  ·  09:54

Negar la credibilitat de la violència de l’Estat forma part de la guerra bruta. Hi ha però moltes ombres amb qui va amenaçar i quina era l’amenaça.

— El govern espanyol va utilitzar els intermediaris per dir-los: “m’han dit que us digués…” per allò de poder-ho desmentir de seguida?
—Com és que dins les forces sobiranistes hi ha dues versións, una la més “oficial” d’un possible enfrontament entre Mossos i Forces d’ocupació; i una altre, la d’un possible gran atemptat de falsa bandera atribuït a la CUP (Mireia Boya dixit)?
— És revelador que amb aquesta falera repressiva del 155 la fiscalia no hagi acusat amb càrrecs a Marta Rovira i altres amb una suposada falsetat tan greu que els imputa.
— Per què davant fets tan greus (si eren concrets) no es van esbombar fent-ne acusació. És tene proves directes, hi han gravacions…?
— Per què tan de temps de silenciar-ho? Això ha propiciat vendre a l’enemic que l’actuació del govern fóra una excusa per a una reculada injustificada?

Si aquest fet ho va canviar tot, ho hem de saber amb detall quina era l’amenaça i d’on provenia. L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!!

Joan-Esteve Simó
Joan-Esteve Simó
20.11.2017  ·  10:01

Aquesta vegada no estic d’acord amb l’editorial, i em sembla que és la primera vegada.
Recordo alguna editorial i sobretot moltes xerrades teves que sempre ens has comentat que NO podien utilitzar l’exèrcit contra la població civil, i aquest procés s’ha basat entre altres coses amb aquesta premissa.

Tot això només son amenaces, i els hi han fet cas.
És a dir que l’estat espanyol ja sap que si ens amenaça, nosaltres ens rendirem !!!

Això s’assembla molt a una dona maltractada que es fa enrere del divorci perquè l’home l’amenaça de pegar-la o matar-la.
Estan dient que en aquest cas, també s’ha de ‘rendir’ i acceptar conviure indefinidament amb el maltractador ???
Això és el que en proposen per la propera legislatura, rendició ???

Josep Sànchez
Josep Sànchez
20.11.2017  ·  10:02

Estic d’acord amb el Sr. Ricard Juanola.

M’agradaria referir-me a la pregunta que es fa el Sr. Lluís Paloma en el sentit de si n’hi haurà prou de continuar guanyant a les urnes i haver de resistir pacíficament la violència espanyola. Ahir, a l’article sobre les declaracions de la Sra. Rovira vaig penjar el resum d’unes anàlisis que vénen a tomb. Són d’A. Duran al seu web

…………………………………………. alfdurancorner.com. ……………………………………………………..

El torno a penjar per si creieu que pot resultar interessant per entendre, amb dades, qui és qui a la UE, per què actuen com ho fan i, segons el Sr. Duran, QUÈ FA PENSAR QUE DESPRÉS DEL 21-D LES AUTORITATS EUROPEES HAURAN D’ACTUAR SI ESPANYA REINCIDEIX EN L’EXERCICI DE LA VIOLÈNCIA. Si guanyem les eleccions, és clar. Aquí en teniu uns paràgrafs:

EL SILENCIO DE LA UE
[ http://www.alfdurancorner.com/articulos/EL-SILENCIO-DE-LA-UNION-EUROPEA.html ]

“[…] Sólo lo harán [intervindre a Catalunya] si los accionistas principales (BCE, banca privada, grandes multinacionales, hedge funds, compañías aseguradoras, fondos de pensiones, fondos de inversión, etc.) ven peligrar seriamente sus intereses. Y en la medida en que siga creciendo el aparato represivo del Estado (políticos y líderes sociales encarcelados, políticos en el exilio, funcionarios procesados, maestros investigados, estudiantes expedientados), el mercado entrará en fase recesiva y la economía romperá su inestable equilibrio: caída del consumo y del ahorro, huelgas laborales, paros políticos, etc. Primero la catalana y, subsidiariamente la del resto del Estado, la de Europa y la del mundo globalizado. Recordemos el sabio proverbio chino que dice que “el aleteo de las alas de una mariposa se puede sentir al otro lado del mundo”. Y esto se dijo muchos siglos antes de que existieran las TIC’s.

Entonces y sólo entonces, el poder de verdad (no sus amanuenses) impondrá sus razones (las del gran capital) y exigirá un acuerdo entre las partes”.

ES LA ARITMÉTICA

[ http://www.alfdurancorner.com/articulos/ES-LA-ARITMETICA-ESTUPIDO-2.html ]

“[…]Las elecciones de diciembre son plebiscitarias y, aunque estarán sometidas a todo tipo de trampas urdidas por el Estado, contarán también con la atenta mirada de los observadores internacionales, que esta vez no están dispuestos a tolerar mayores engaños. Y no es por cuestiones de limpieza democrática, sino porque otro escándalo puede afectar a su credibilidad y a la de toda Europa.”

A més, en aquest article es demostra fefaentment que és més avantatjós presentar-se a les eleccions per llistes com més àmplies millor.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
20.11.2017  ·  11:22

Quants (centenars de) morts van fer les forces de l’orde establert, uniformades o no, durant la transició militarment vigilada del franquisme al postneofranquisme, amb llei de punt final inclosa, que ells sempre han presentat com a modèlica?
I no cal parlar d’abans ni dels actuals “aporellos” populars i reials.
Pense que la senyora Rovira té més raó que un bisbe,

CARLES ADELL
CARLES ADELL
20.11.2017  ·  11:44

Hem crec el que diu la Marta Rovira. No és pas una mentidera. Hi posaria les mans al foc.

Joaquim Rúbies
Joaquim Rúbies
20.11.2017  ·  12:20

Estan aplicant la seva constitució, la que van dictar els militars, els mateixos que van donar el cop d’estat els 1936.

Ho entenem o no?

Via fora catalans !

Antoni Cerdà
Antoni Cerdà
20.11.2017  ·  12:32

El vot independentista pel 21D, està en perill, davant de tanta manipulació. Em refereixo a aquell vot no del tot conscient del que està passant. Els unionistes i tot l’estat al darrera, carregaran quantitats de mentides, per fer por i manipular al vot més sensible de les zones on l’espanyolisme ha crescut.
Les formacions independentistes hauran d’incrementar la presència i les explicacions a aquestes zones del territori, on la davallada de vots pot propiciar l’inrevés.

Josep M Armengou
Josep M Armengou
20.11.2017  ·  12:38

Cert. I la fantàstica (ciència ficció dramàtica) conversa telefònica entre l’analfabeta ministra i la seguretat amb què accepta un president-espia rus de nom Cipollino, més enllà del riure tradueix la infinita crueltat dels xenòfobs sobre tot allò que no coneixen ni entenen.
Allò que poden legítimament esborrar de la faç de la terra. “Amb l’ajuda de Déu”.

Paquita Velasco
Paquita Velasco
20.11.2017  ·  13:21

Si es veritat que no ens amenaçaven, ni ho fan ara, perquè estaven i continúen les forces armades espanyoles al nostre país?

Pedro Luís Esteban
Pedro Luís Esteban
20.11.2017  ·  13:48

Totalment d’acord amb el comentari del senyor Josep Albà.

josep SELVA
josep SELVA
20.11.2017  ·  15:46

La violència no es pot evitar, tan sols es pot contrarestar. Però el que es va fer va ser tocar retirada abans de cap combat, és a dir: fugir.

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
20.11.2017  ·  17:40

No crec que calgui discutir gaire sobre la credibilitat de l’amenaça d’assassinar catalans.
De fet, llegint entre línies el cinisme del bloc del 155 no és pas això el que discuteixen. El que tiren en cara és: “si no esteu disposats a anar a una guerra cruenta no assolireu la llibertat i si no reconeixeu això esteu mentint a l’electorat”.
Per mi, la clau de l’èxit de la república és trobar un camí que permeti la consolidació de la república sense sang. I la clau de l’èxit de les properes eleccions és explicar aquest camí de forma que l’electorat el vegi factible.
Només hi veig dues vies (no incompatibles del tot): 1) Preparar bé la jugada. Tenir milers de voluntaris preparats i per sorpresa prendre el control del territori anticipant-se sense donar oportunitat de reaccionar. Que totes i cada una de les forces d’ocupació es trobin neutralitzades de la nit al dia per sorpresa sense capacitat de reacció. 2) Crear una situació política, econòmica, mediàtica i social que es faci absolutament insostenible tant per Espanya com per a la comunitat internacional i en particular per als creditors d’Espanya. Fins que arribi el punt on prefereixin forçar una independència acordada i civilitzada en comptes de mantenir una ocupació caríssima des de tots els punts de vista.
Crec que el govern de la república s’hauria de plantejar seriosament de mantenir el president de la república i un consell de ministres del govern a l’exili fora del control espanyol. Sense cap Tribunal Constitucional ni “Agencia Española de Protección de datos” ni Guardia civil que puguin interferir en els seus plans, en les seves bases de dades, en les seves comunicacions, en les seves finances.. Que no puguin entrar per sorpresa a registrar ni neutralitzar res. Per un altre banda dins de Catalunya podria haver-hi un primer ministre i un conjunt de consellers que es limitessin a administrar la colònia ocupada per Espanya amb lleialtat al govern de la república.
A la llei de la Presidència de la Generalitat i del Govern, no hi diu pas on han de ser les reunions del govern. Només diu que es reunirà a convocatòria del president. El president pot perfectament convocar-lo a Brusel·les o al ciberespai. Per tant, les reunions del govern es poden fer conjuntes amb el govern de la república i l’administració de la colònia.
Un govern a l’exili té les mans lliures per fer el que li plagui sense ingerències espanyoles. Si decideix fundar un banc de la república, des de el punt de vista espanyol seria un banc fundat per particulars a l’estranger (probablement al ciberespai amb alguna delegació en un paradís fiscal sense intercanvi d’informació amb Espanya) i no hi tindria res a dir. Si decideix fer un procés constituent i convocar referèndums per decidir qüestions dallò més variades de la vida política dels catalans o per aprovar parts de la constitució de la república, des de el punt de vista del “gobierno espanyol” serien referèndums convocats per particulars i els hauria de tractar com Arenys de Munt. Si decideix muntar un sistema generalitzat entre els catalans d’elusió fiscal dins de la llei i cobrar impostos, des de el punt de vista del gobierno espanyol seria una gestoria privada radicada a l’estranger que assessora els contribuents dins la llei i els cobra comissió sobre els impostos que s’estalvien. Si decideix muntar un sistema judicial paral·lel, des de el punt de vista del gobierno espanyol serien uns particulars que voluntàriament accepten sotmetre’s a l’arbitratge. Si tots els catalans decideixen transferir els seus estalvis al banc de la república i operar amb transferències entre particulars des de comptes del banc de la república, des de el punt de vista del gobierno espanyol serien particulars que legalment tenen els seus diners a l’estranger. Si el govern de la república munta un servei d’ocupació i els empresaris i els empleats s’hi afilien voluntàriament, des del punt de vista del gobierno espanyol serien uns particulars que s’afilien a una associació estrangera dins del seu dret. Si el servei d’ocupació munta un sistema de torns mentre hi hagi atur a Catalunya per tal que les feines que no requereixen especialització gaudeixin de contractes de 1 any seguits de períodes d’atur de 4 mesos per tal que ningú a Catalunya es quedi sense sou ni atur, des de el punt de vista del gobierno espanyol seria simplement un munt d’empresaris que fan contractes de durada determinada i sense voler provoquen la ruïna de la Seguridad social. etc. etc. etc…
Un govern a l’exili pot fer un munt d’activitats que afebleixin Espanya i al mateix temps enforteixin la república. Pot fer que fer-se el DNI de nacionalitat catalana passi a ser un avantatge en molts àmbits de forma que militar a favor de la república deixi de ser una activitat costosa en diners i esforços i passi a ser un privilegi de forma que els republicans passem de ser el 51% a ser el 80%.
En resum ficar Espanya conra les cordes de tal manera que arribi el punt on sigui molt fàcil prendre el control del territori o que ni tan sols calgui perquè abans ja es rendeixi i accepti pactar la independència de forma civilitzada.

Joan Calsapeu
Joan Calsapeu
20.11.2017  ·  18:25

El 21de desembre, els partits han decidit participar…
Diuen que darrera hi ha un manament d’Europa, diuen…
Deien que Espanya no usaria la força perquè Europa no ho permetria…

I, un bucle, taules…

mentrestant l’estat anirà desmantellant, ja no la república, sinó la generalitat i l’autonomia, si és que en teniem. I continuaran amb les demés i fer una reforma de l’Estat com França, departaments… i enterrar la història.

Josep Maria Miquel
Josep Maria Miquel
20.11.2017  ·  18:26

No tinc gens clar d’anar a votar en unes eleccions autonòmiques imposades per la força.

Jaume Fresquet
Jaume Fresquet
20.11.2017  ·  18:29

Només ens havien de preguntar als que vàrem cantar el “caralsol” i patir la FEN quan anàrem a l’escola als anys seixanta, sense saber on eren enterrats els avis per culpa del milhomes que ens imposava aquesta ensenyança.
El dictador va morir, però molts dels que vetllaven el cadàver encara son vius, davant la violència espanyola per defensar la “unidad patria”, els sorpresos i els incrèduls, son la gent jove poc informada o els independentistes d’última fornada.

Sergi Guitart
Sergi Guitart
20.11.2017  ·  19:13

Jo el que no entenc es perque haurien d’amenaçar amb morts si tenen el control del reg sanguini, es a dir de l’economia, etc.. I un TC que va tombant tot el que el Parlament va aprovant si es fora llei o pels motius “x”..

No entenc la preocupacio d’Espanya davant una DUI de Catalunya… Es com si la Vall d’Aran intentes fer-li una DUI a Catalunya, CAT seguiria enviant cartetes per cobrar els impostos a la gent i posant multes i embargant si els aranesos no es posesin al dia amb l’hisenda catalana… O sigui que, seria una DUI Aranesa que es desfaria sola com la neu a l’estiu..

Es va fer la DUI, ens van clavar el 155 i eleccions, i els dirigents van desapareixer suposo perque ja sabien que els cauria el pel… I tothom segueix i seguira pagant els impostos al mateix lloc… O sigui que ara mateix encara no entenc res..

L’unic que entenc es que ara tothom esta d’acord que anirem a eleccions per “validar” la republica diuen… OK, doncs potser es tenia que haver fet al reves i ens haguessim estalviat bastants merdes… A fer una DUI sempre hi ets a temps… Altra cosa son les “punyalades” “per l’esquena” politiques internes a Catalunya, poca estrategia comuna hi havia, crec…

Si Puigdemoint hagues convocat eleccions els “morts” (politcs) serien ell i el PDEcat..

salvador pallares
salvador pallares
20.11.2017  ·  19:35

Hi perque no? un gobern exiliat a Andorre? vaig neixer als 40 hi morirè independendista, pero els que venen anredere ho faran? no ho sap ningù, hem sufert molt per arrivà ahon som. El President el dia 10 de Octubre tenìa que haver tirat pel dret hi no aparcar la ilusiò de tot@s, no tornarem a tindrè aqueste oportunitat desgraciadament. Ancare que la Senyera llueix sempre a casa meva, em temos que tornaràn a passà anys perque torni a vindre un 10 de Octubre. Quine pene mes triste que tinc.

Antoni Morell
Antoni Morell
20.11.2017  ·  20:17

Mentre no es suprimeixi o modifiqui la Llei de Secrets Oficials, ningú.. que l’Estat-Govern no vulgui podrà saber res que el Consell de Ministres decideixi que s’ha de considerar SECRETO DE ESTADO. Per tant mai sabrem la “veritat oficial” del que ha costat l’expedició dels Piolins ni de qualsevol altra “menudalla”. Tampoc podrem confirmar si son certes o no totes les qüestions que Marta Rovira ha insinuat. Amb aquest silenci sepulcral estan custodiats tots els documents i materials relatius al Cop d’Estat del 23F. Només els arxivers i les persones degudament autoritzades per la Vicepresidència del govern de torn, poden mirar-les, això si sense mòbils ni càmeres fotogràfiques…
La Llei de Secrets Oficials (BOE» núm. 84, de 06/04/1968- dictada por Francisco Franco, firmada por el Presidente de las Cortes, Antonio Iturmendi Bañales- la darrera actualització, publicada el 11/10/1978, en vigor des del 31/10/1978) és una llosa de silenci que protegeix les actuacions que el Govern de torn declara com a documents subjectes al “secret d’estat”, mai podran sortir a la llum pública ni privada.
LASCIATE OGNI SPERANZA

Josep Maria Ponsa
Josep Maria Ponsa
20.11.2017  ·  21:48

A qui penseu que més de 2,5 milions de catalans que volem la independència, hem de creure ?
a la Marta Rovira i en Rafel Ribó i en Lluis Llach, o bé als campions de la mentida, M.Rajoy el de los hilillos, etc. i aquell ministre que afirma que a les escoles de -Catalunya no s’ensenya el castellà. ?

Embusteros compulsius

Joan Rubiralta
Joan Rubiralta
20.11.2017  ·  22:41

Fixem-nos ens dos aspectes que molta gent oblida sobre el que va dir la Marta Rovira quan se li va preguntar per què havia fet aquestes declaracions ara. Va respondre que per dos motius: 1. Per fer entendre a tothom perquè s’havia deixat inacabada la proclamació de la independència. És a dir, es va interrompre per l’amenaça certa que si el procés es tirava endavant, l’exèrcit sortiria i dispararia a matar.Aquesta és una explicació clara i concisa.
2. Per provocar que la cúpula del govern es mullés i digues a tothom, d’aquí i de fora, i a ple pulmó, que l’estat mai no faria una bestiesa com aquella. I aquestes declaracions quedem per la història i si una altra vegada tornem a intentar la consecució de la República, serà molt més difícil fer entrar la por una altra vegada sobre si ens atacarà l’exèrcit.
Per tant les afirmacions de Rovira, que podria arribar a ser presidenta de la Generalitat, han estat molt útils.

Xavier Marcos
Xavier Marcos
21.11.2017  ·  13:07

Bé, busquem aspectes positius al que ja ha ocorregut i deixem de autocriticar-nos i de acusacions sense fonaments.

De la reacció tant categòrica de l’ESPANYOLISME més CONSTITUCIONAL i GUBERNAMENTAL, HEM de deduir que a la propera DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA, el gobierno de Madrit es guardarà molt de fer us de la força, que si hi ha hagut moviments previs de forces militars, i d’armament, es tracta tant sols de FAROLS, que si ens trobem amb FUERZAS DEL ORDEN PÚBLICO pel carrer, bhi seràn només per fer un PASSADIS D’HONOR als que declarin la INDEPENDÈNCIA.

En fi, que a partir d’ara el GOBIERNO DE MADRIT possarà les vides i la integritat física dels ciutadans CATALANS per davant de la UNIDAD DE ESPAÑA.

Aixó es un petit pas per la humanitat, pero UN GRAN PAS pels catalans !!!

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies