L’hispanista i historiador Gabriel Jackson, una de les màximes autoritats mundials sobre la Segona República Espanyola i la Guerra del 1936-1939, s’ha mort a noranta-vuit anys, segons ha anunciat Carmen Esteba, directora de l’editorial Crítica.

‘Bon amic, millor persona i autor d’una obra fonamental’, ha assenyalat l’editora fent referència al llibre ‘La Republica espanola y la guerra civil, 1931‑1939’, una obra de referència de la història espanyola.

Nascut a Nova York el 1921 i graduat en Història i Literatura el 1942 al Harvard College, el seu interès per la cultura hispana d’entreguerres va néixer a la dècada dels quaranta, quan, per casualitat, va descobrir la cultura espanyola de la mà dels exiliats republicans a Mèxic.

El seu primer viatge a l’estat espanyol va ser el 1950, aprofitant un viatge a Tolosa de Llenguadoc, a Occitània, per preparar el seu doctorat. La seva tesi va versar sobre la figura de Joaquín Costa. D’ençà d’aquell moment,  des dels llunyans dies en què va ser deixeble de Vicens Vives i Pierre Vilar, l’autor va estar a cavall d’un oceà i dos estats, treballant durant llargs anys en un, els Estats Units, per publicar en un altre.

Pel seu compromís amb els drets civils al seu país va ser víctima del maccarthisme. L’autor es va veure obligat a vagar durant anys per diferents universitats fins a trobar una feina estable a la càtedra d’Història Moderna i Humanitats de la Universitat de la Jolla, a Califòrnia.

El 1984 es va retirar oficialment de les seves activitats acadèmiques. Va fixar la seva residència a Barcelona, a la qual sempre va anar amb assiduïtat, i es va dedicar amb profusió a l’estudi de la història espanyola del segle XX i a la novel·la.

Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu clicant ací.