04.06.2026 - 10:30
|
Actualització: 04.06.2026 - 11:29
L’artista franco-iraniana Marjane Satrapi s’ha mort a 56 anys, segons que ha confirmat el seu entorn a l’Agència France Press. Fou l’autora de la multipremiada sèrie de còmics Persèpolis, que explica la seva vida d’ençà que era petita fins a l’entrada a la vida adulta a l’Iran. Un repàs de la transformació de l’Iran durant els anys vuitanta arran de la revolució islàmica vista des dels ulls d’una nena.
“Marjane Satrapi s’ha mort de tristesa després d’una mica més d’un any de la mort de Mattias Ripa, el seu marit i l’amor de la seva vida”, diu el comunicat enviat pel seu entorn. Ripa, productor, actor i guionista, es va morir el 8 d’abril de l’any passat.
Nascuda a Raixt el 1969
Marjane Satrapi va néixer el 22 de novembre de 1969 a Raixt, l’Iran, en el si d’una família de Teheran de simpatia comunista. La seva infantesa va coincidir amb una restricció progressiva de les llibertats individuals al país: la revolució islàmica del 1979 i la guerra entre l’Iran i l’Irac van marcar profundament els seus anys de formació. El seu oncle era dirigent del Partit Comunista iranià i va ser executat per les seves opinions polítiques.
El 1984, a 14 anys, els seus pares la van enviar al liceu francès de Viena, a Àustria, on va romandre quatre anys. Després d’un retorn a l’Iran el 1988 i d’una llicenciatura en comunicació visual a les belles arts de Teheran, va marxar cap a França el 1994 i va cursar estudis a l’Escola Superior d’Arts Decoratives d’Estrasburg. La lectura del còmic Maus, d’Art Spiegelman, li va revelar la potència narrativa del dibuix per explicar experiències traumàtiques i va ser determinant perquè es llancés a crear Persèpolis.
Una obra fundacional del còmic autobiogràfic
Persèpolis és una sèrie de còmic autobiogràfic en blanc i negre publicada en quatre volums entre el 2000 i el 2003. L’autora hi repassa les etapes que la van marcar en la seva vida, des de la infantesa a Teheran durant la revolució islàmica fins a l’entrada difícil a la vida adulta a Europa.
L’obra és alhora un testimoni històric i una reflexió sobre la identitat i l’exili, i ha estat el principal èxit editorial del còmic alternatiu europeu d’ençà dels anys 2000. Ha estat traduïda a nombroses llengües i premiada arreu del món.
La narració comença el 1979, just abans de la revolució islàmica iraniana. La protagonista és una nena de deu anys nascuda en una família progressista. Quan l’ús del vel es fa obligatori a les escoles el 1980, la petita Marjane, que era molt creient, comença a allunyar-se de la fe en veure les injustícies que s’acumulen al seu voltant.
Premis i adaptació cinematogràfica
El 2007, Satrapi va co-dirigir amb Vincent Paronnaud l’adaptació en llargmetratge d’animació de Persèpolis, seleccionada a la competició oficial del Festival de Cannes. Va rebre el premi del jurat malgrat la polèmica generada per la República Islàmica de l’Iran, que va criticar que el film presentava un retrat poc fidel de la revolució islàmica. L’any següent, el film va guanyar dos Césars —al millor primer film i a la millor adaptació— i va rebre una nominació a l’Oscar al millor film d’animació.
En paral·lel al còmic, Satrapi va publicar dues obres més situades a l’Iran: Brodats i Pollastre amb prunes, que va guanyar el premi al millor àlbum al Festival d’Angulema del 2004. Posteriorment, va abandonar el còmic per dedicar-se a la pintura —on pintava exclusivament dones— i al cinema.
