El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

És un secret de domini públic que el ministre Montoro és un irresponsable. I no és pas una visió només fruit de l’animositat política –en el meu cas, ben evident. Fins i tot dins el govern espanyol, personatges com De Guindos estan espantats amb les actituds del seu col·lega, espantats fins al punt de cercar complicitats en els antípodes ideològics. Fa poques setmanes una de les típiques bombes de Montoro va haver de ser desarticulada ‘in extremis’ pel govern català, que va comptar amb el suport sorprenent d’una part del govern espanyol. No perquè sí ni per simpatia, sinó perquè la inconsciència del ministre espanyol, de fet, no arrossegava únicament la Generalitat de Catalunya, sinó el conjunt de l’estat espanyol.

La nova reacció autoritària de Montoro d’ahir respecte de les autonomies pel dèficit ha originat un altre incendi polític que, si no fos perquè el govern sencer es troba en això que en diuen ‘en funcions’, hauria provocat un ver cataclisme. Un alt càrrec del govern valencià comentava ahir que tenien la sensació que el ministre havia decidit de ‘tirar a matar contra tot allò que es mou’, perquè pensa que això d’estar al govern se li acaba i té la sensació d’haver fracassat. Déu n’hi do!

Que Montoro ha fracassat és una evidència. No ha reduït el dèficit ni ha complert cap de les prioritats que hom li reclamava. I ha generat una tensió atroç amb les autonomies, que cal recordar des de la seua perspectiva que també són estat. Ha centrifugat el deute cap a les comunitats, però ell s’ha quedat cada punt que Brussel·les rebaixava en la pressió de l’austeritat. I ha perseguit qualsevol intent assenyat de parlar de res. A la Generalitat Valenciana li encoloma el frau que ell mateix va consentir als seus amiguets del PP quan governava. Al govern català li impedeix d’augmentar els ingressos prohibint qualsevol actuació que es puga imaginar. I anar-hi anant. No som només nosaltres. Montoro ha aconseguit un gran èxit: que ni tan sols les comunitats autònomes regides pel PP estiguen contentes.

Perquè fins i tot els seus companys de partit han entès finalment allò que alguns ja denunciaven fa anys. Que Montoro aprofita la superioritat en termes constitucionals del govern espanyol sobre els governs autonòmics per a dificultar tant com siga possible que puguen governar. Els obliga a retallar serveis essencials mentre ell, des d’un govern que no té competències socials, va gastant i gastant en projectes absurds. El govern de l’estat no és responsable de la sanitat, ni de les escoles; en el cas català i basc, tampoc de la policia, ni de la majoria de polítiques socials. I tanmateix la major part de deute que es genera a l’estat el genera ell mateix.

La maniobra és tan evident i sàdica que aquesta setmana ha anat plena d’atacs i advertiments contra Montoro i la seua política, originats en terreny propi. L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal, un organisme creat a instàncies del parlament europeu i la comissió, precisament per a vigilar l’estat, ha intervingut per defensar les autonomies i ha atacat Montoro, acusant-lo de deixar-les sense marge per a fer política i de dificultar-ne el funcionament per culpa d’un finançament sens dubte insuficient. També el Tribunal Suprem ha tombat els límits de dèficit que Montoro va imposar a les autonomies el 2013. I l’agència d’avaluació Moody’s ahir mateix blasmava la seua tasca públicament i amb contundència, i li recriminava fins i tot que no aplicàs les lleis.

Quin sentit té, tot plegat? Cap. A hores d’ara Espanya ja és conscient que, maltractant les autonomies, de fet maltracta l’estat. La jugada és una ruïna total per a ells mateixos. I, doncs, per què ho fan? La meua sensació –la tinc de fa temps– és que la gent de Rajoy no es creu això que diu la constitució que les autonomies ‘són’ estat. Per a ells, alimentats ideològicament en el substrat franquista, les autonomies encara ‘són’ l’enemic. I a l’enemic ni aigua… encara que tu mateix t’acabes morint de set.

 

[A sota trobareu els comentaris dels subscriptors a aquest editorial. Entre més serveis, els subscriptors reben aquest editorial el dia abans de publicar-lo al vespre, i poden afegir-hi la seua opinió. VilaWeb necessita el vostre suport per a poder continuar oferint-vos aquestes informacions i opinions cada dia. Us demanem que si ens voleu ajudar, amb una petita quantitat us feu subscriptors del diari. Per a saber-ne més, aneu ací.]

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.