‘Monarquia o República?’ S’estenen les consultes populars a l’estat espanyol

El barri madrileny de Vallecas consultarà sobre la monarquia el 23 de juny i el Camp de Gibraltar (Cadis), el 18 de juliol

VilaWeb
Oriol Bäbler
05.06.2018 - 09:17
Actualització: 05.06.2018 - 11:17

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

‘Quan gran part dels caps de govern estrangers em demanaven un referèndum sobre la monarquia o la república… jo vaig en fer sondatges i el perdíem.’ Així argumentava Adolfo Suárez que durant la transició espanyola no s’hagués consultat la forma de l’estat a la ciutadania. En aquest entrevista del 1995, que no es va acabar emetent, també explicava que va evitar el referèndum incloent els mots ‘rei’ i ‘monarquia’ a la Llei de la Reforma Política (1977). A les imatges es veu com Suárez parla tapant el micròfon perquè no se n’enregistrin les declaracions. També acusava Felipe González d’exigir el referèndum, però ell tampoc no el va arribar a convocar mai.

https://www.youtube.com/watch?time_continue=8&v=oxRYeI4dfr4

Amb els anys, eleccions rere eleccions, la consulta ha esdevingut una mena de tabú. La república com a un ideal, però no pas un destí factible. Al congrés espanyol hi ha uns quants partits que es fan dir republicans, però que no qüestionen la forma de l’estat més enllà dels mítings i les converses privades. D’arguments, no els en falten, si es repassen els escàndols que han esquitxat recentment la corona espanyola: el cas Nóos, les caceres i les amants de Juan Carlos I o els missatges de Letizia i Felipe VI a Javier López Madrid (esquitxat per les targetes black, el cas Púnica i el cas Lezo).

Només Izquierda Unida va plantejar al congrés espanyol fer un referèndum. Era 2014, poc abans del 9-N, i governava el PP amb majoria absoluta. La proposta va rebre un sonor clatellot per part dels diputats. Dels 316 vots registrats (faltaven trenta-quatre representants), 274 van ser en contra. Només vint-i-sis van votar a favor del referèndum i quinze es van abstenir.

I el tabú s’ha convertit en una llosa. L’estat espanyol és i serà una monarquia parlamentària, sense discussió. Però tot pot trontollar si la gent s’organitza. Consegüentment, dues iniciatives populars s’han proposat de començar esquerdar-la. El barri madrileny de Vallecas organitzarà el 23 de juny una consulta sobre la República. Gairebé un mes després, el 18 de juliol, serà el torn de la comarca del Campo de Gibraltar (Cadis). Consultes no-vinculants, evidentment, però situant el debat de república o monarquia al carrer.

Vallekas Decideix
‘El nostre vot és un vot de protesta contra un sistema arcaic i imposat per la dictadura. Volem aprofundir en la democràcia, empènyer-la més enllà i fer-ne un ús transformador per a la societat. La república és la ruptura del règim del 78’, argumenta Elena Martínez, portaveu de Vallekas Decideix, un moviment popular que és hereu del col·lectiu ‘Cop a la Màfia’, nat abans de la investidura de Mariano Rajoy (2016), quan milers de persones van sortir als carrers de Madrid a protestar.

‘Era un espai que incloïa persones a títol individual, col·lectius, organitzacions… on evidentment hi ha sensibilitat republicana. Hem lluitat contra les retallades del PP, però també volem expressar-nos i així sorgeix la idea de les consultes’, continua Martínez, que afirma que es va triar primer Vallecas perquè és un barri amb teixit associatiu molt fort i on el republicanisme ha estat sempre latent. ‘Fer la consulta a tot Madrid se’ns hauria escapat de les mans. Comencem per Vallecas i després ho volem exportar als altres barris i municipis de Madrid, però sense marcar-nos dates ni objectius’, assegura.

Aquesta consulta té garantides fins ara trenta-cinc meses, però l’organització no descarta que n’hi pugui haver més arran de l’interès que genera. ‘No hi haurà locals de votació, les meses seran al carrer’, explica Martínez. Totes les decisions relacionades amb la logística es prenen en assemblees obertes i la consulta es finança amb aportacions dels col·lectius que la impulsen, entre els quals la Coordinadora 25-S, Esquerra Castellana o YESCA.

La consulta, com la del 9-N, tindrà pregunta doble: ‘Voleu poder decidir la forma de l’estat?’ i ‘En cas afirmatiu, voleu que sigui una República?’. Vegeu ací la butlleta:Vallecas té uns 100.000 habitants i la consulta ‘és enfocada a la gent del barri’, però com que no hi ha cens, hi podrà votar tothom. Tanmateix, l’organització procurarà que no hi hagi duplicitat de vots. Martínez assegura que, de moment, cap partit polític de l’ajuntament s’hi ha interessat, però Vallekas Decideix sí que s’ha dirigit directament a la Junta de Puente de Vallecas (és a dir, del districte) per informar-los sobre la consulta i la col·locació de meses.

I per què volen fer la votació el 23 de juny? Segons Martínez, la data també forma part de la denúncia. ‘Era el cap de setmana més pròxim a l’aniversari de la coronació de Felipe VI (19 de juny de 2014), un dia negre per a Madrid. Ens varen imposar un estat d’excepció. Carrers tallats, el metro també, la policia pujant a les cases a llevar banderes republicanes dels balcons. Hi va haver detencions arbitràries per a evitar qualsevol protesta. Aquesta és la monarquia de tots els espanyols?’

Monarquia o República, el Camp de Gibraltar decideix
La consulta del Camp de Gibraltar forma part d’una estratègia que vol abraçar tot l’estat espanyol. L’Assemblea Republicana de Madrid es va marcar el 2018 per a fer campanya a favor d’un referèndum sobre la República a tot Espanya. ‘Una de molt semblant a la dels anys vuitanta contra l’OTAN’, afirma César Alfonso Viñas, coordinador de la Plataforma Cadis per la República. El primer acte fou a Segòvia el 18 de gener amb una encartellada amb el lema: ‘Monarquia o República?’Part d’aquesta campanya també consisteix en la creació de comitès pro-consulta en ciutats, pobles i barris. I així arriba al Camp de Gibraltar. ‘Volem que cali en associacions culturals, de veïns, partits polítics d’esquerres, sindicats de classe i d’estudiants, diverses marees i moviments universitaris’, diu el coordinador. Els comitès són organitzacions totalment autònomes i volen ser tan transversals com puguin: ‘Hem d’avançar cap a la superació democràtica d’un règim que ha convertit la llibertat en una paraula buida i que entén la democràcia com una concessió del poder polític i no com un dret de la ciutadania.’

La consulta és en un estat més incipient que la de Vallecas. Al Camp de Gibraltar, hi viuen més de 250.000 persones i la logística és més complexa. L’organització espera posar urnes a Tarifa, Algesires, La Línea de la Concepción, Los Barrios, San Roque o Guadiaro. ‘Anem engegant la fase de propaganda i informació. Els punts de votació, els anirem concretant fins el 18 de juliol mateix’, declara el coordinador.

L’organització preveu situar les urnes en els mercats de carrer, llocs molt transitats, per tal d’afavorir la participació. Les consultes tampoc no tindran cens. ‘Caldrà que els interventors i els apoderats vigilin bé les meses perquè els votants siguin majors d’edat i no s’hi voti dues vegades’, diu Viñas, que també explica que la iniciativa ha despertat l’interès de l’estament polític, a l’Alternativa Republicana d’Algesires i l’Esquerra Unida de San Roque. De moment, no es preveu exportar la consulta a la resta de la província o d’Andalusia. ‘Potser el 2019’, desitja el coordinador.

Com a Vallecas, la data de la votació també és simbòlica. ‘Percebem el 18 de juliol com el dia de la lluita antifeixista del poble espanyol’, diu Viñas, referint-se a la tenacitat contra el cop d’estat del dictador Francisco Franco. A més, la consulta formarà part també d’unes jornades antifeixistes que acabaran amb una manifestació pels carrers d’Algesires.

El referèndum del primer d’octubre com a referent
Vallekas Decideix contempla l’1-O com un punt d’inflexió. ‘Ha marcat un abans i un després. Ha estat una expressió completa de democràcia i d’organització popular d’un moviment republicà’, explica Martínez. Tanmateix, reconeix que Vallekas Decideix és més primigeni, com la consulta d’Arenys de Munt (Maresme) del 2009: ‘L’1-O és part d’un procés molt llarg i, per això, no ens hi podem comparar.’

‘L’experiència catalana ha de servir de guia’, assegura Viñas. Per això creu que l’esquerra espanyola ha de reflexionar i prendre’n nota. ‘No n’hi ha prou de dir que volem una república federal, cal un pla o una estratègia i estar disposat a anar a l’exili o a la presó. Els catalans ens han ensenyat que, per a proclamar-la, s’hi ha d’estar disposat’, conclou el coordinador de la Plataforma Cadis per la República.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies