23.09.2022 - 21:40
Dissabte passat, es va estrenar el film Modelo 77 al Festival de Cinema de Sant Sebastià, que completava la gala d’inauguració. El llargmetratge relata, amb gran cruesa i credibilitat, les lluites de la COPEL (Coordinadora de Presos en Lluita) a la presó de Barcelona.
Els nostres lectors més grans recordaran les protestes, revoltes, autolesions i altres accions que van fer els presos comuns –així els anomenàvem llavors– guiats per aquesta coordinadora. El film mostra, sense ocultar-ne cap aspecte, la violència terrible i variada que van sofrir els membres de la COPEL a la presó.
Veient que amnistiarien els presoners polítics que havien lluitat contra el franquisme, els presoners socials es van organitzar i també van començar una lluita per la seva amnistia. La COPEL va estar en actiu entre els anys 1976 i 1979 responent a aquesta consigna: “El motiu pel qual hem comès delictes socials són les diferències socials i econòmiques produïdes per aquest sistema capitalista a la societat.”
El film reflecteix correctament l’argument utilitzat per la COPEL. I sense cap pretensió de convertir-me en un crític cinematogràfic furtiu, crec que al film li falta una frase, adreçada a la joventut, que no va conèixer aquella època: una única frase que aclarís, al final, que aquells funcionaris de presons repressors i els seus responsables polítics no van ser investigats, ni jutjats, ni condemnats. El tracte cruel rebut pels presoners polítics bascs durant dècades probablement no difereix gaire del tracte mostrat en aquest llargmetratge.
La sort ha volgut que aquesta mateixa setmana, dimecres, arribés la notícia que la justícia argentina no jutjarà Martín Villa, l’intocable ministre de l’Interior espanyol. Primer va ser la justícia espanyola, i ara, l’argentina.
Igual que els protagonistes del film, Martín Villa campa amb total impunitat, sense que ningú l’obligui a seure al banc dels acusats. Caram, amb la transició exemplar!
