Des de dijous passat, Catalunya és al focus mediàtic internacional. Els atemptats de Barcelona i Cambrils ha atret l’atenció de mitjans de comunicació de tot el món. I, és clar, el context polític del país no els ha pas passat desapercebut.

Més enllà de les informacions estrictament relacionades amb els atemptats i els fruits de la investigació posterior, molts s’han fixat en el protagonisme que han tingut aquests dies els Mossos d’Esquadra o en la imatge projectada pel govern català i el president Puigdemont, que per a molts ha estat pràcticament la pròpia d’un estat independent. Tot plegat quan falta poc més d’un mes per al referèndum de l’1 d’octubre i quan afloren els dubtes sobre si la policia espanyola va amagar als Mossos una informació cedida per la CIA que hauria pogut ser clau per a evitar els atemptats.

A continuació, repassem alguns dels articles de mitjans internacionals que han posat en relleu la relació entre la gestió dels atemptats de Barcelona i Cambrils i el moment polític a Catalunya.

Frankfurter Allgemaine Zeitung
El principal diari alemany Frankfurter Allgemaine Zeitung (FAZ), deia ahir que Catalunya havia actuat ‘gairebé com un estat independent’. El corresponsal del diari a Madrid, Hans-Christian Rösstler, destaca a ‘La lluita contra el terror a l’ombra del referèndum’ la feina dels Mossos d’Esquadra, amb el major Josep Lluís Trapero al capdavant, de qui diu que en tot moment ‘tenia l’última paraula’. El govern ha marcat perfil gràcies a la persecució reeixida dels autors dels atemptats.

Rösstler recorda que Trapero va contradir la versió del ministre de l’Interior espanyol, que el dissabte ja considerava desarticulada la cèl·lula gihadista, i que el president espanyol Mariano Rajoy va trigar prop de sis hores a arribar a Catalunya: ‘Els mossos i el govern català van prendre la iniciativa i la van mantenir els quatre dies següents’, diu.

L’article explicava també que, mentre el ministre d’Afers Exteriors espanyol Alfonso Dastis encara no havia arribat a Catalunya, el conseller Raül Romeva ja va rebre el ministre d’Exteriors alemany, Sigmar Gabriel, i francès, Jean–Yves Le Drian. Segons que diu l’article, hi ha qui ha considerat aquestes reunions com la utilització ‘sense consideració’ dels atemptats en benefici dels objectius polítics del govern, però ‘els independentistes confien que Romeva hagi aprofitat la trobada amb aquests dos importants ministres per aconseguir suport europeu al seu desig d’un estat independent’.

Wall Street Journal
El diari nord-americà The Wall Street Journal, especialitzat en economia, va destacar el lideratge de les institucions catalanes, en detriment de les espanyoles, en la gestió dels atemptats de Barcelona i Cambrils de dijous. Fins i tot va assenyalar que la investigació de la policia catalana, i el suport institucional del país que ha tingut en tot moment, havien demostrat que la Generalitat podia actuar com un govern completament independent de l’estat espanyol.

Quan el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va haver anunciat la mort de l’autor material de l’atropellament de la Rambla, The Wall Street Journal va assegurar que havia estat la figura pública que havia liderat la resposta als atemptats i que havia ‘eclipsat’, així, ‘el paper de l’estat espanyol’ en la gestió de la situació. El rotatiu també va recordar que el paper principal de la Generalitat en la gestió dels atemptats havia intensificat la tensió amb el govern espanyol poc més d’un mes abans del referèndum d’autodeterminació.

BBC
Veient el protagonisme dels Mossos i el govern després dels atemptats, la televisió pública britànica BBC es va fer una pregunta: ‘Els atacs de Barcelona, què podrien significar per a la independència de Catalunya?’. Consideren que, tal com el començament de la crisi econòmica ara fa una dècada va tenir un impacte en les relacions entre Catalunya i Espanya, una nova amenaça, el gihadisme, també en podria tenir.

Segons la BBC, la treva tàcita entre el govern espanyol i l’independentisme s’acabava dilluns, una vegada acabats els tres dies de dol oficial. A més, es va fer ressò de l’editorial del diari espanyol El País que vinculava l’independentisme i els atemptats gihadistes.

El text de la BBC destacava l’agraïment que molts ciutadans van expressar als Mossos d’Esquadra fins al punt d’aplaudir els agents que patrullaven pel carrer. D’una altra banda, també explicava que l’estat espanyol ha vetat l’accés dels Mossos als bancs de dades europeus.

New Yorker
La prestigiosa revista novaiorquesa The New Yorker no va esperar-se ni un sol dia a elogiar l’actuació del president Puigdemont després dels atemptats. Amb la manifestació neonazi i supremacista blanca de Charlottesville encara recent, Jon Lee Anderson vinculava els incidents de racistes als Estats Units i els atacs gihadistes i contraposava les respostes de Donald Trump i del govern català.

El text de The New Yorker acabava així: ‘El discurs del govern català –evitant curosament d’atiar la por vers els musulmans– va fer esforços per ser inclusiu i obert a la seva població multilingüe. Era un discurs de la mena dels que havien fet presidents nord-americans anteriors, sensibles amb el seu paper de guies morals i protectors dels seus ciutadans. Va ser el contrari dels discursos que fa el president actual.’

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb