Teatres, museus, institucions i entitats comencen el curs presentant les novetats de la nova temporada i deixen enrere els pitjors malsons de la pandèmia. Les ànsies de la gent de teatre de tornar a l’escenari i trobar les platees plenes altra vegada marquen la setmana que ara acabem. Dilluns al Gran Teatre del Liceu es va fer la gala “Catalunya aixeca el teló”, organitzada per l’Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya, i l’endemà era el Teatre Nacional de Catalunya, ara capitanejat per Carme Portacelli, que presentava les novetats de la temporada 2021-2022 i el nou projecte artístic.

Portacelli, primera directora del TNC de la història, vol dedicar la seva primera temporada a la diversitat i convertir el teatre en un temple de l’hospitalitat, tot donant especial visibilitat a les dones, tants anys ocultes. Com ara Víctor Català, que es va haver d’amagar rere una màscara – pseudònim masculí per trobar el seu lloc en la literatura catalana. La nova directora s’ha deixat guiar per aquesta voluntat explícita de recuperació, tot picant l’ullet a la magnífica feina de redescoberta del nostre patrimoni dramàtic i d’elaboració de repertori a partir dels clàssics catalans empresa pel seu antecessor, Xavier Albertí. Per això la temporada a la sala gran s’obrirà amb La Víctor C., escrita per Anna Maria Ricart Codina a partir dels texts de l’autora de Solitud, a qui donarà vida l’actriu Rosa Renom.

Amb el record dels estralls que la pandèmia ha causat als escenaris –suspensions, canvis en els límits de cabuda, tancaments perimetrals, mesures de control i tota mena de condicionaments que han marcat l’activitat dramàtica–, la flamant responsable artística del TNC diu: “En temps de desencís, la cultura ha de ser capaç de generar il·lusió i confiança.” Il·lusió com la de la represa, avui mateix, de la Fira de Tàrrega, el gran festival de teatre al carrer que enguany podrà celebrar finalment els quaranta anys, després d’haver-se ajornat els actes d’aniversari per culpa de la pandèmia i d’haver fet, l’any passat, una fira virtual, lluny dels carrers i places de la capital de l’Urgell.

Portacelli deia que la responsabilitat del teatre és reflexionar, tant si és amb el plor com si és amb la rialla, sobre la condició humana, i posar sobre la taula els punts fonamentals i les històries que ens afecten directament. Aquests objectius lliguen amb tot allò que fa, d’ençà del 1989, el festival Visa pour l’Image de Perpinyà. Fins diumenge encara s’hi pot veure més d’una vintena de treballs de fotoperiodistes d’arreu del món que han aconseguit de captar els grans mals del nostre present: la guerra, la violència, la crisi climàtica, el drama dels refugiats i les conseqüències de la covid-19. El Visa 2021 està de dol, per la mort del fotògraf de Reuters Danish Siddiqui mentre treballava en un reportatge a l’Afganistan. A Perpinyà se n’exposa un treball sobre la segona onada del coronavirus a l’Índia, el seu país natal.

Aquesta setmana també s’ha presentat a València el programa de la quarantena Trobada de Música del Mediterrani, impulsada l’any 1981 pel grup musical el Tall. Enguany, una vegada més dins la programació de la Mostra Viva del Mediterrani, que es farà entre el 23 de setembre i el 12 d’octubre, la Trobada vol recordar aquestes quatre dècades amb algunes de les veus femenines més influents de la música mediterrània. Per això l’artista més destacada serà Maria del Mar Bonet, que en més de cinquanta anys dalt els escenaris ha personificat la diversitat i la pluralitat de la Mediterrània, unint tradició i poesia, amb unes fondes arrels a la seva illa de Mallorca i amb una especial relació amb el Principat i el País Valencià. Bonet donarà el tret de sortida als concerts al Teatre el Musical, presentant amb Borja Penalba les cançons del disc que van enregistrar plegats i alguns dels seus clàssics, acompanyats del percussionista Antonio Sánchez.

Tot i que es va inaugurar a començament de juliol, l’exposició “Els exilis de Renau a l’IVAM continua essent de visita imprescindible. La mostra, centrada en el treball del cartellista i muralista durant els seus exilis a Mèxic (1939-1958) i la República Democràtica Alemanya (1958-1982), permet de descobrir cartells, fotomuntatges, films, llibres i murals conservats per l’IVAM, com ara la sèrie completa The American Way of Life, una crítica ferotge a l’imperialisme cultural nord-americà. “Els exilis de Renau” també ens descobreix els vincles i influències d’artistes coetanis, com ara el muralista mexicà David Alfaro Siqueiros i el fotògraf rus Aleksandr Jitómirski.

A Barcelona tot és a punt per a la inauguració, demà, de la Setmana del Llibre en Català, el gran aparador de la varietat i riquesa de la literatura escrita i publicada en català –al Principat, al País Valencià, a les Illes, a Catalunya Nord i a Andorra– instal·lat fins al diumenge 19 de setembre al Moll de la Fusta. Enguany la Setmana arriba amb més novetats que mai. Perquè no us en passi res per alt, podeu llegir les Divuit propostes per gaudir de la Setmana del Llibre en Català de Montserrrat Serra. La Setmana lliurarà el premi Trajectòria a l’escriptor Biel Mesquida, de qui recomanem la lectura del discurs a la presentació de la Setmana en què es va anunciar el guardó i l’entrevista que va fer-li VilaWeb.

A Mallorca, aquesta setmana, les converses dels lletraferits han girat entorn del nou festival Mallorca Literatura Expandida (LEM) que aquesta tardor es farà en un lloc tan insòlit com Magaluf. Entre els primers noms anunciats, hi ha els de l’escriptor escocès Irvine Welsh, l’artista i escriptora Paula Bonet i la poetessa badalonina Maria Sevilla.

El fet que sigui impulsat per la llibreria Rata Corner, conjuntament amb la cadena hotelera Melià, que organitzarà l’esdeveniment al seu hotel Innside Calvià Beach, ha fet arrufar el nas a més d’un. De fet, el Diari de Balears ha publicat el manifest de la campanya @boicot_lem, impulsat per un grup de persones del món de la cultura i la defensa de la terra preocupades pel que consideren una rentada de cara –culturewashing– mitjançant la literatura d’empreses com Melià Hotels, que han contribuït al col·lapse turístic de Mallorca. El text de denúncia diu: “Baratar un turista gat de cervesa per un escriptor de primer nivell internacional no representa cap canvi de model, només una gentrificació de la clientela i un efecte crida per als únics estrangers que són de debò perillosos, que són els rics, els que compren el territori i lloguen les cases a preus desorbitats. El balconing, cerveser o literari, no deixa de ser balconing.

Ah, i aprofitant que aquests dies Solsona és notícia per la renúncia del bisbe –ara emèrit– Xavier Novell, volem recomanar una visita al Museu Diocesà i Comarcal de la ciutat, per veure-hi la instal·lació de Perejaume D’un or que crema, amb què l’artista s’afegeix a la commemoració dels cent vint-i-cinc anys de la institució. Perejaume ha convertit les sales del Renaixement i el Barroc en un bosc de fustes, carn i pedres que vol evocar els vincles entre el món mineral, el botànic i l’humà. Hi sou a temps fins al febrer de l’any vinent i segur que en sortireu més reconfortats que no amb els vodevils de sotanes que hem viscut aquests dies.

L’imprescindible. Amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, a l’Ateneu Barcelonès es farà avui l’estrena mundial de l’obra per a veu i arpa Quatre tankes de Felícia Fuster, del compositor de la Selva del Camp Joan Magrané. La peça és un encàrrec de la Fàbrica del Lied i l’Ateneu i forma part de la celebració institucional del centenari de l’escriptora i pintora barcelonina. N’és comissària Lluïsa Julià.

L’efemèride. Dimecres farà deu anys de la mort de l’actor i escriptor Jordi Dauder, amb una llarga carrera teatral i cinematogràfica, conegut pel gran públic pel paper de Mateu Montsolís a la telenovel·la de TV3 Nissaga de poder. Home d’esquerres i activista antifranquista, Dauder va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi i el Gaudí d’Honor de l’Acadèmia del Cinema Català.

El nom propi. Si la setmana passada ens assabentàvem del cessament d’Oriol Ponsatí-Murlà, director aquests darrers tres anys de la Institució des les Lletres Catalanes, aquesta setmana hem sabut qui ocuparà el càrrec vacant: la filòloga i editora Izaskun Arretxe, que fins ara havia dirigit l’àrea de literatura i pensament de l’Institut Ramon Llull. El missatge de felicitació de Ponsatí a la seva substituta, via Twitter, acompanyat d’una fotografia de tots dos, és un bon senyal de continuïtat institucional.

Caldrà estar-ne al cas. No tan sols el TNC es prepara per aixecar el teló. Els principals teatres d’arreu dels Països Catalans encaren el nou curs. També són a punt de començar les temporades operístiques. Així, el Liceu obrirà temporada el dia 22 de setembre amb Ariadne auf Naxos, de Richard Strauss; les Arts de València el dia 30 amb el Rèquiem, de Wolfang Amadeus Mozart; i el Principal de Palma el 20 d’octubre amb L’elisir d’amore, de Gaetano Donizetti.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.