Aquesta vesprada la ultradreta vol repetir els atacs de l’any passat a la manifestació valencianista que ha convocat la Comissió 9 d’Octubre. Fa un any, militants d’extrema dreta van assetjar i agredir els manifestants mentre la policia s’ho mirava passivament. Enguany la delegació del govern espanyol ha autoritzat manifestacions molt a prop de la de la comissió, convocades per organitzacions d’extrema dreta que l’any passat van participar en les agressions, com ara España 2000. Es repetiran els atacs? En parlem amb el periodista Miquel Ramos, expert en els moviments d’extrema dreta, que escriu en mitjans com ara la Directa, la Jornada, la Marea i The New York Times.

Arran dels atacs de l’extrema dreta el Nou d’Octubre de l’any passat, l’antifeixisme s’ha organitzat per protegir la manifestació. Què pot passar aquesta vesprada?
—Si la policia fa la seua feina, no hauria de passar res. L’extrema dreta té clara intenció de tornar a impedir la manifestació, però si la policia actua com ha promès el delegat del govern, ha de retirar tots els ultres que pretenen ocupar la plaça abans de la manifestació de la Comissió 9 d’Octubre. Això hauria de passar. Però pot passar que, havent autoritzat cinc manifestacions que tenen com a única intenció envoltar la manifestació de la Comissió 9 d’Octubre, hi haja un problema si la policia no controla els elements perillosos que l’any passat ja van actuar. La manifestació de la Comissió 9 d’Octubre i la d’Antifeixistes del País Valencià són totalment pacífiques i demanen de no caure en provocacions. Volen poder desfilar per la seua ciutat tranquil·lament, com no van poder fer l’any passat.

En el partit València-Barça de dissabte els Yomus ja van voler escalfar el carrer.
—És habitual, no ens preocupa això. Els grups violents d’extrema dreta al País Valencià són minoritaris i més que coneguts per la policia. Si avui tenen la intenció d’arribar a la manifestació de la comissió, estic segur que la policia sabrà en cada moment on són, quant de temps hi seran i qui són. Han de fer la seua feina i evitar que passe com l’any passat. Em preocupa? Hi ha moltes crides a la violència amb l’única intenció de fer por a la gent i que no es manifeste, però això no passarà.

La Comissió 9 d’Octubre ha criticat públicament la delegació del govern espanyol per haver autoritzat totes aquestes manifestacions.
—Em sembla molt irresponsable la decisió de no haver-les separades amb prou espai i prou temps i d’haver concedit permís a dues organitzacions que tenen membres encausats pels atacs de l’any passat. Juguen amb la seguretat de molta gent.

Entre les moltes convocatòries de l’extrema dreta, crida l’atenció l’Associació Regne de València LGTB. Qui són?
—És un col·lectiu fantasma. Com es pot comprovar a les xarxes, tenen una activitat gairebé nul·la. Però bé, ser LGTB no és garantia de res. La dirigent d’Alternativa per Alemanya és lesbiana. És una excusa i una pantalla perfecta per a manifestar-s’hi.

Com ha actuat la justícia per perseguir les agressions de l’any passat?
—Hi ha un procediment obert i fins ara han encausat vint-i-cinc persones. Encara és en fase d’instrucció, s’espera que hi haja més encausats més endavant perquè hi ha més persones implicades.

També us van atacar.
—Jo he denunciat les agressions i hi ha dues persones identificades.

Ahir al matí vau denunciar que Twitter us havia esborrat vídeos de les agressions de la manifestació de l’any passat. Com ha anat?
—Un dia vaig provar de recuperar-los i ja no hi eren. Però bé, els tinc i els he tornats a penjar. Els he demanat explicacions i encara no me n’han donat.

Què diferencia la ultradreta actual de la que actuava durant la ‘Batalla de València’?
—La ultradreta actual és molt més minoritària. Políticament i socialment és insignificant, a diferència dels anys vuitanta. Sí que és cert que hi ha elements molt violents que perduren, però són perfectament identificats. Històricament, han gaudit de molta impunitat, però avui dia no són elements amb transcendència política al País Valencià. Però passa que fan molt de soroll a les xarxes socials i les seues accions s’amplifiquen molt. Són un problema d’ordre públic, més que polític.

Aquest cap de setmana Vox ha donat un cop d’efecte omplint el palau de Vistalegre de Madrid. Té capacitat d’unificar la ultradreta al País Valencià i millorar els resultats que fins ara han tingut uns altres partits?
—Fins ara el monopoli de l’extrema dreta al País Valencià l’ha tingut España 2000, però avui dia Vox li disputa el terreny. Pot aconseguir unir gent d’aquest entorn, sobretot molts desencantats del PP i Ciutadans, i de l’extrema dreta regionalista. No serà únicament pels seus mèrits, sinó també pel paper dels altres partits amb els seus discursos i de la manera com tractem aquestes organitzacions als mitjans de comunicació. Tots hi tenim responsabilitat: polítics, periodistes i societat civil.

Com ha d’actuar el periodisme per no donar ales a l’extrema dreta quan se n’informa?
—Hi havia un article de Núria Alabao a Contexto molt interessant que ho explicava. S’ha de saber parlar de l’extrema dreta sense acabar essent un altaveu d’aquestes formacions.

S’ha vist que l’extrema dreta europea molt sovint prenen vots de l’esquerra. Com ho han de fer els partits d’esquerres perquè la ultradreta no els marqui l’agenda?
—L’esquerra ha d’imposar els seus marcs. No pot ser que accepten els de l’extrema dreta. Ni l’esquerra ni els periodistes. Ells no han de dir quins són els temes importants perquè la ciutadania, al cap i a la fi, té la influència dels mitjans de comunicació. Si mesures que són contràries a la democràcia i als drets humans entren dins el debat públic, hauríem de saber portar els marcs cap a una altra banda.

I ara això passa?
—Totalment, l’extrema dreta fixa els marcs. L’aparició de Vox  d’aquesta manera tan cridanera coincideix amb la radicalització del discurs de Pablo Casado i de Ciutadans. Això estirarà més cap a la dreta els partits de dreta i fins i tot els socialdemòcrates. Recordem que els discursos més xenòfobs de Casado aquest estiu van coincidir amb uns de semblants amb el ministre d’Interior espanyol Grande-Marlaska, dient ‘els vull fora ja’. Van passar de fer un gest tan important com acollir el vaixell Aquarius a –dies més tard– defensar les devolucions en calent. Dónes la raó a l’extrema dreta. Això legitima els discursos que criminalitzen la immigració. Passa igual amb Catalunya: si la dreta i alguns partits que se suposen d’esquerres es manifesten amb l’extrema dreta contra el dret de decidir, també els donen legitimitat.

Quina recepta doneu, doncs?
—Fixar nosaltres uns altres marcs. Per què parlem de refugiats i no de desocupació, dels nostres emigrants que se’n van perquè ací guanyen una misèria, de la precarietat laboral, del preu de l’habitatge…? Aquestes altres coses que els ciutadans patim dia a dia. Estic convençut que la gent no nota si han arribat mil persones o dues mil més, però sí que es nota quan li apugen el preu de la llum, el desnonen o ens furten milions en corrupció o obres faraòniques. Això sí que ens afecta.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb