06.09.2018 - 08:00
|
Actualització: 06.09.2018 - 10:58
La bibliofília és una vocació a l’abast de poques butxaques i de molts somnis. No hi ha gaires afortunats que puguin tenir a l’abast una certa mena de llibres, però molts voldrien tenir-los a les mans. Ara hi haurà un altre bellíssim objecte de desig per a cobejar: el primer volum de les ‘Grans obres d’artista’ amb què l’artista de Felanitx Miquel Barceló ha reinterpretat l’Àurea dicta, una selecció de sis-centes frases cèlebres llatines a partir de les quals ha creat una obra única en el conjunt de la seva trajectòria artística. No és la primera vegada que Barceló il·lustra llibres –és destacable, per exemple, la il·lustració de La Divina comèdia, de Dant, i també alguns dibuixos esparsos en els seus dietaris africans–, però mai no havia entomat un projecte tan agosarat com aquesta reinterpretació d’un dels texts cabdals que podem trobar en el catàleg de la col·lecció Bernat Metge.
De l’obra, produïda amb una combinació de mitjans industrials i artesanals, se’n fa un tiratge de 1.298 exemplars, numerats i signats per l’autor, i les planxes es destruiran perquè no se’n pugui fer cap més edició. Cal pensar que en el futur serà un llibre que cercaran els caçadors de tresors i que s’anirà valorant encara més a mesura que corri el temps, tal com passa ara amb determinades peces de bibliofília. S’espera que entre els compradors hi hagi tants particulars com institucions.
I quin sentit té tot plegat? Doncs ser la pedra fundacional de la Casa dels Clàssics, la nova iniciativa del grup Som. Amb la compra d’aquests exemplars únics de l’obra de Barceló, els afortunats es convertiran en els mecenes d’aquest nou projecte.
La Col·lecció Bernat Metge va publicar el 1960 per primera vegada els Aurea dicta, o ‘Paraules d’or’, un recull de les frases cèlebres llatines predilectes dels intel·lectuals que hi eren vinculats. Signada amb el pseudònim de Jordi Lombard, aquesta edició és una de les més preuades de la col·lecció i és exhaurida i descatalogada de fa dècades. Ara es converteix en el primer llibre d’artista de Barceló en català. Dels 2.639 aforismes que conformen el llibre original, Barceló n’ha seleccionats 562 i ha treballat durant quinze mesos en la concepció del volum, que inclou més de 120 intervencions pictòriques i algunes accions directes, com ara perforacions fetes a mà. Podeu veure molt millor el llibre ací.
La Casa dels Clàssics
El nou projecte vol promoure la creació, el pensament i la difusió dels clàssics grecs i llatins i recuperar els objectius fundacionals de la col·lecció Bernat Metge, iniciada el 1922, un dels projectes més importants de la cultura catalana de tots els temps i una de les grans fites de l’edició europea. Els impulsors ho expliquen així: ‘Ara que el món va cada vegada més de pressa, que les coses d’ahir sembla que ja no valguin per a avui ni les d’avui per a demà, la Casa dels Clàssics vol reivindicar la feina de llarg recorregut, i alhora ho vol fer amb vocació europea, vetllant per un patrimoni universal i amb la voluntat d’establir vincles amb altres països.’
El febrer del 2017 Som pren el relleu de l’Institut Cambó en la gestió de la Bernat Metge. Durant l’acte de celebració dels noranta-cinc anys de la col·lecció, Som va fer públiques les idees per a donar-hi un impuls, entre les quals preparar la celebració del centenari, cercar noves fórmules de difusió i activar una iniciativa capaç de projectar els clàssics cap al futur: la Casa dels Clàssics.
Raül Garrigasait, president de la Casa dels Clàssics, explica: ‘Per a nosaltres, els clàssics no són vius només per tot allò que ja ens han dit, sinó per tot allò que encara ens han de dir. Desafien el nostre pensament i fan trontollar els prejudicis. Dels refugiats i de la dificultat d’acollir l’altre, ja ens en parla el teatre d’Eurípides; tots els usos possibles de la veritat i la postveritat ja els trobem il·lustrats en els discursos de Ciceró.’
La Casa dels Clàssics s’estructura en dues àrees: l’àrea editorial i la de divulgació. En el pla editorial, continuarà publicant els volums de la Bernat Metge, a més d’emprendre col·leccions de clàssics. En el pla de la divulgació, organitzarà diàlegs, conferències i un festival que posi els clàssics al centre dels debats i de les energies creatives d’avui, amb la intenció que la força i la riquesa dels clàssics arribi al conjunt de la societat, des de la comunitat educativa fins als polítics i els periodistes.
Segons Sira Abenoza, directora de la Casa dels Clàssics, ‘els clàssics són per definició l’acumulació de talent, l’acumulació d’idees que ens donen perspectiva i ens donen força per afrontar els desafiaments que tenim com a societat i com a país. Treballarem per fer-los presents als mitjans de comunicació, intentarem incidir en els nostres governants i, a més, impulsarem projectes concrets per fer-los més visibles’.
Un festival per a la tardor del 2019
El projecte central de la Casa dels Clàssics, al qual es dedicaran més esforços i recursos, és el festival Clàssics, que s’estrenarà la tardor del 2019. Clàssics serà un festival multidisciplinari sobre els temes essencials de la humanitat. Cada any se centrarà en una idea i proposarà deu experiències d’art i pensament que es nodreixin dels clàssics universals. El tema escollit per al primer festival serà la bellesa; cadascun dels creadors que hi participaran oferirà la seva visió personal d’aquesta idea. Començarà el 25 de novembre d’enguany amb una conferència de l’escriptor Alessandro Baricco, que serà el manifest d’aquest primer festival Clàssics.
