03.11.2023 - 20:00
|
Actualització: 03.11.2023 - 20:03
Avui esperàvem dues dades de primera magnitud. I totes dues han decebut; més l’una que l’altra. Em refereixo al creixement de l’economia durant el tercer trimestre i al mercat laboral. Ja hem anat assenyalant en aquesta píndola que l’evolució dels indicadors catalans els mesos d’estiu, llevat del turisme, no era gaire bona. Però, tot i això, no m’esperava un creixement intertrimestral de l’economia tan minso (+0,1%), que és menor del registrat a l’estat espanyol (+0,3%) i ens iguala a la Unió Europea (+0,1%). De les dades de l’avanç de l’Idescat, em preocupa, sobretot, la davallada del 0,9% trimestral de la indústria en aquests tres mesos. I més, essent el segon trimestre consecutiu en què el creixement del sector és negatiu. Aquests darrers sis mesos, l’activitat industrial ha caigut d’un 2,3%, la qual cosa em sembla preocupant.
En la nota de Conjuntura que ha fet arribar aquest matí la Generalitat, tot i que no ho esmenta, hi intueixo una certa sorpresa amb la dada. Per dos motius. L’un, d’habitual, pel fet que parla únicament en termes de creixements anuals (molt més presentables) i minimitza en una sola frase el trimestral. I l’altre, és que em sembla com si no s’acabés de creure la xifra de l’Idescat, perquè afegeix: “Cal tenir en compte la incertesa de l’avanç del PIB trimestral del tercer trimestre. L’Idescat encara no disposa d’alguns dels principals indicadors d’activitat del setembre, en especial, l’índex de producció industrial (IPI) o l’indicador d’activitat del sector serveis (IASS). A això s’hi afegeix la complexitat derivada de la valoració dels consums intermedis i dels deflactors, en un context de canvis notables en els preus d’aquests inputs i dels preus finals.”
El cert és que, fins ahir, jo hauria apostat que el creixement trimestral seria una mica més elevat. Veurem com queda, finalment, la xifra definitiva. Però, de moment, és un avís seriós.
L’altra magnitud important que avui hem sabut és l’evolució del mercat laboral. D’alguna manera, segueix les passes de la menor activitat econòmica, si bé, fins al moment, ha mostrat molta resiliència. Per una banda, la desocupació registrada ha crescut en 4.261 persones (fins a arribar gairebé a les 340.000), xifra que representa un 1,3% més que al setembre. L’Observatori del Treball de la Generalitat recorda que l’octubre és un mes en què acostuma a incrementar-se la desocupació. De fet, ha estat així d’ençà del 2008 (tret del 2021 i el 2022). I afegeix que l’augment d’enguany és el més discret d’aquest període.
Cal esmentar una qüestió important, que és l’alentiment implacable d’aquests darrers mesos. La disminució interanual en la xifra de desocupats se situa en el -2,4%, que és la més baixa des que, el maig del 2021, va començar a disminuir ininterrompudament. És a dir, l’atur ara continua baixant en termes anuals, però com més va, de manera més apaivagada i a un ritme inferior a l’estatal (-5,3%).
Quant a l’ocupació, d’acord amb els registres de la Seguretat Social, la mitjana d’afiliacions a Catalunya durant el mes d’octubre ha estat de 3.714.672. Segons l’Observatori, és la xifra més alta d’un mes d’octubre i la quarta més alta de la sèrie històrica, tan sols superada per les afiliacions dels mesos de maig, juny i juliol d’enguany. Per tant, la xifra és positiva. Quant a l’evolució interanual, el creixement arriba al 2,7% a Catalunya, i se situa lleugerament per sobre de la mitjana espanyola (2,6%). S’encadenen així trenta-un mesos amb variacions interanuals positives. De totes maneres, cal afegir que el ritme de creixement és substancialment menor que el mes passat, cosa que confirma l’alentiment general.
Com a curiositat, per demarcacions, el nombre d’afiliacions només creix a la de Barcelona (+0,9%), que compensa la resta. Tant Lleida (-2,7%), com Girona (-2%) i Tarragona (-0,5%) presenten caigudes intermensuals.
Sobre la contractació, el secretari general de la PIMEC, Josep Ginesta, ha fet aquest migdia una bona anàlisi. “Tenim una alta dependència de l’activitat estacional, molts aturats no es computen i això altera les dades –se n’exclouen les persones registrades amb contractes fixos discontinus en els períodes d’inactivitat–, i es va accentuant l’alentiment econòmic del mercat de treball”, ha dit. I ho ha argumentat sobre la base de la caiguda del vigor de la contractació, amb el comportament més dolent d’alguns territoris en comparació amb el mateix mes d’anys anteriors.
Ha recordat que la contractació es redueix d’un 2,39%, amb 13.816 contractes menys, respecte de l’octubre de l’any passat. D’aquests, el 44,96% són indefinits, els quals cauen d’un 3,26%, i el 55,04% temporals, que augmenten d’un 12,19%. “Constatem l’alentiment de la nostra economia pel menor vigor en la contractació. Amb les dades que hem conegut avui, s’hauria de focalitzar l’agenda de les prioritats polítiques en matèria econòmica i pressupostària”, ha afegit.
Jo també penso que han estat dues dades per a fer pensar una mica –i preocupar– les autoritats. El creixement de l’economia catalana, si es confirma, és molt baix i per sota del que seria lògic pensar, sobretot, després d’haver sabut que a tot l’estat ha estat tres vegades superior. I quant a les dades laborals, que fins ara han estat el punt fort de l’activitat, denoten una conseqüència de l’alentiment paral·lel al de l’economia, que ens hauria de preocupar una mica a tots.
En definitiva, com apunta la Generalitat, durant aquests darrers tres mesos, el PIB català ha continuat amb una evolució mínimament positiva, a causa del context de feblesa en les economies de l’euro, la forta pujada dels tipus d’interès i la persistència de la inflació. Tanmateix, el context econòmic continua amb uns riscs importants pels efectes de la política monetària, la feblesa de l’entorn internacional (especialment, d’Europa) i les tensions geopolítiques, que s’agreugen amb la guerra al Llevant. Per tot això, cal estar molt atents i esperar que la nostra situació real sigui una mica millor que no indiquen les xifres que hem sabut avui.
